Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dissabte, 30 de juny de 2007

La repressió, la causant del síndrome d'Estocolm.

Ja sabeu que en aquests bloc demostro el Síndrome d'Estocolm que patim, ens agredeixen a la nostra forma de ser i personalitat pròpia (cultura, llengua tradicions..) i tot i axí els defensem, els justifiquem o diem que la culpa és nostra. De tant en tant aniré ficant exemples de la repressió, que en molts casos ha estat brutal a la qual han estat sotmesos els catalans al llarg de la història per Espanya. Aquesta primera està extreta d'un llibre que hem van regalar pel meu sant, Sepultura de Bandoler, la història de Carrasclet. de Xavier Carreras.
La derrota del 1714 va destruir l'edifici polític de Catalunya però també va afectar la vida quotidiana. Als hostals, a les tavernes i a les cases de menjar es feia evident l'obligació de lligar els gavinets a taula per tal d'evitar que el poble tingués qualsevol tipus d'arma al seu avast. Només se'n podia fer ús per llescar el pa o tallar les viandes. Una limitació que calia considerar un acte humiliant. La llengua juntament amb el Dret, han estat els eixos vertebradors de la identitat dels catalans. Les autoritats borbòniques van suprimir l'ús públic i oficial de la llengua. Com a mesura repressiva van clausurar les Universitats de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Vic, i per controlar millor l'alta cultura van crear-ne només una: la de Cervera. Barcelona hauria d'esperar cent vint- i-tres anys per a tornar a tenir universitat.... (continuarà)

La fira de Frankfurt

Bé, continuo sense tenir temps ( Neus es veritat), però només voldria fer 2 comentaris sobre la tant famosa, fira de Frankurt. El diari La vanguardia ha tingut un comportament infame sobre aquest tema, l'únic que li ha preocupat ha estat que autors que viuen a Catalunya i escriuen en Castellà no hi vagin. Senyors de La Vanguardia així volen protegir i lluitar pel Català? I sobretot, COM ES QUE QUANT LA CONVIDADA VA SER LA CULTURA ESPANYOLA ,NO ES VAN FOTRE COM UNA MOTO PERQUE NO HI VA ANAR CAP REPRESENTACIÓ BASCA, NI CATALANA NI GALLEGA?????????? perqué teniu síndrome d'Estocolm??? No!!! perqué teniu un autoodi que us creme per dintre!!..
Fins i tot el cònsol Alemany Wolf Daerr, els ha escrit una carta al mateix diari criticant la campanya que aquest diari fa sobre la fira. Els ha deixat ben clar que la convidada d'honor a la fira" és la cultura catalana i no Catalunya".... i que la cultura catalana "és la cultura en català". Com és que som tant desgraciats que desde fora ens tenen que venir a dir el que és tant obvi?En un país normal i sense autoodi i síndrome d'Estocolm, aquest debat no existiria.
Vosaltres dieu-li a un de Madrid que si un Romanés escriu en la seva llengua a Alcobendas això és cultura Espanyola, que si un àrab ho fa en la seva llengua a Burgos això també es cultura Espanyola... i ja veuràs que ús contesten!!!!!
I la ministra de cultura, la Carmen Calvo dient que li sap mot de greu que no vagin autors que escriuen en Castellà. I no veus estrany que el congrés que decideix sobre els nostres impostos no ens deixin parlar la nostra pròpia llengua???

dimarts, 26 de juny de 2007

No tinc temps

No tinc temps per escriure res! I això que tinc l'arxiu de Catalanofòbia ple!! Com a mímin li farem un merescut homenatge a Diego Armando Maradona. El primer és un vídeo dels seus millors moments amb aquella cançò que abans sempre ficàven a la sala (no conec l'autor) i el segon, és aquell famós video de quant ballava amb la pilota amb la cançò "life is life" de fons.





">







">

divendres, 22 de juny de 2007

Simbolisme perfecte.

Francesc Ferrer i Guàrdia.


A la revista sàpiens del mes d'Abril, surt l'última foto que se li va fer amb vida al president màrtir Lluís Companys. Com no, està envoltat de guàrdies civils al castell de Motjuïc avans de ser afusellat. Ràpidament hem va venir una foto de Francesc Ferrer i Guàrdia.. El fundador de l'escola moderna, també envoltat de guàrdies civils, i el qual també va ser executat, ja que se´l va fer "culpable " dels fets de la setmana tràgica.I es que així ha estat sempre l'estat espanyol ,tothom qui ha volgut avançar amb plantejaments nous... sovint ho ha pagat amb la vida.

Les paraules que va pronunciar Kropotkin a Londres després de la mort de Ferrer i Guàrdia (que al igual que Companys ere maçó) crec que van molt bé per als 2.:


Ara és mort,però és el nostre deure explicar la seva obra , continuar-la , difondre-la i atacar tots els fetitxs que mantenen a la humanitat sota el jou de l'estat , el capitalisme i la superstició.













Eduard Punset.

Fa dies vaig escriure una frase d'Eduard Punset: La felicitat és l'absència de por. Hem va fer gràcia perquè tant Mani com Víctor Amela (uns dels periodistes de la Contra de La Vanguardia i que fa aquesta entrevista) li va preguntar el mateix , si la salud l'amor i els diners també la donàven. I l'entrevistat li va dir: Si tens salud pots tenir por a ficar-te malalt, de cuidar-te massa, patir pel físic, a patir per si perdràs la feina, si no podràs pagar la hipoteca.... si tens l'amor encara que la teva parella t'estimi molt , la por té pot fer veure que la teva parella no t'estima, que li agrada un altre, que té pot deixar, que no ho podràs superar..... i els diners encara que en tinguis molts, te poden angoixar terriblement, a part de donar-te molts maldecaps. En consequéncia si hi ha por no hi ha felicitat. La por ens fa venir 50000 pensaments negatius, autodestructius , fruit de la nostra imaginació, ens anem estressant nosaltres solets i podem arrivar a destruir tot el que tenim. Començem a imaginar lo pitjor, en molts casos sense motiu aparent i aquests mals pensaments es poden arrrivar a transformar en por i deprés en ansietat. A més jo penso que amb por és impossible ser lliure.


En aquesta entrevista tot i que és una mica llarga us podreu assabentar de moltes coses, com per exemple que la majoria de les desicions les prenem inconscientment ( 90%), o sigui depenent del nostre estat emocional del moment i moltes coses més. Aquí teniu l'entrevista de l'autor del llibre l'ànima és al cervell.






">

dijous, 21 de juny de 2007

Catalunya sota Espanya (Alfons Lòpez Tena)

Us recomano aquest llibre brillant, del vocal del consell General del poder Judicial, on veureu d'una manera clara i amb exemples concrets i amb una gran capacitat de síntesi l'opressió sistemàtica de l'estat Espanyol contra Catalunya.Us ficaré una entrevista extreta de Vilaweb i uns textos de seu llibre. Destacar del vídeo (només dura 4 min.) on diu que l'arbitrarietat del tribunal constitucional es nul-la perqué només està nomenat per la part Espanyola. Constate que tant el PSOE, com el PP busquen impedir la possibilitat d'un estat plurinacional.I que l'estatut no serveix per res,desde el moment que l'estat Espanyol deixa perfectament clar que qualsevol llei orgànica que es faci al congrés , estarà per damunt de l'estatut. Per lo tant l'actual estatut no deixa de ser res més que una simple concessió administrativa.








L'error Català de la transició va ser confiar en l'entesa, confiar que els espanyols havien canviat també en les qüestions nacionals, i que a poc a poc la plurinacionalitat de l'Estat seria asumida cordialment com un actiu a promoure, i no com una molèstia que cal eliminar. Cal doncs revisar el pacte de la transició.




L'estat Espanyol sempre ha estat autoritari, amb una recent transició a la democràcia que l'ha transformat en un estat democràtic amb trets autoritaris, que de vegades s'assembla, per concentrar tots els poders en una sola mà, a la "dictadura electiva" que contraposava Madison a la democràcia.


El miracle de la nostra supervivència nacional i l'anomalia que representem en una Europa on nació rere nació ha assolit la independència o ha desparegut per assimilació, no és sostenible indefinidament. Ens cal, com a tota nació, un marc de poder per continuar existint perquè no ho podrem fer si som en un Estat que ens es contrari. O l'Estat és de totes les nacions incloses, també la catalana i l'espanyola, o fem un Estat propi.

dimecres, 20 de juny de 2007

I si hagués estat a la inversa?

Com és que quant es cremen les seu d'esquerra mai surten ni a l'ABC ni a la Razón? Com és que quant es cremen senyeres tampoc? Quant alguna seu del PP rep algún desperfecte bueno!!!! Surt a tots el llocs en portada, esto és culpa del Nacionalismo que va en contra de los que no piensan como ellos, surt la Esperanza Aguirre dient que Catalunya recorda el temps de los Nazis, que és viu un clima asfixiant a Catalunya. I després com no , los simplets de ciutadans. Si es declaren anti-nacionalistes també tindrien que denunciar les barabritas del Nacionalisme Espanyol però no! Només denuncien els catalans.
I amb la crema de senyeres a Reus el dia de la victòria del Madrid? Que hagués passat si guanye el Barça i es cremen banderes Espanyoles? Bueno!!! Jo recordo que el dia del Catalunya Euskadi va ser denunciat, a part de "acto separatista" per "racismo i xenofobia". Ara los de Madrid van amb banderes feixistes i aquí no passa absolutament res!!! I naltres anem amb la estelada i ens poden crucifixar? Recordem que si jo cremo una "roji-gualda" puc anar a la pressó per ultraje a la bandera però ells poden cremar les nostres amb total impunitat que ningú els hi té que dir res.Per no dir que ja començaria tota la brunete mediàtica a dir allò que els agrada tant de " no mezclar deperte con política". I perqué sinó es bot barrejar esport i política impediu que toño jugui amb Catalunya????Que fem en un país que no ens hi vol?Estem en igualtat de condicions?Tots som iguals a Espanya?


dimarts, 19 de juny de 2007

L'horror de les guerres Carlines.(Tino Costa)


Tot i que dels llibrers de d'Arbó el que més admiro és com descriu els setiments dels seus personatges ,ús ficare un altre tros on descriu un altra animalada de les guerres Carlines. I veureu que la reflexió que fa Tino Costa és exactament igual per la guerra incivil de l'any 1936:

Es la història real d'un innocent,d'un nen sacrificat a la fúria bestial, a l'odi sense fre, al fanatisme de l'home el puc referir amb tots els detalls, perquè quant el vaig sentir va quedar-me gravat i mai més no l'he pogut oblidar; el nen es deia Francesc Martí i tenia quatre ays; ¡quatre anys! ¿Se n'adona? Havia estat pres en represàlies amb altres petits i dones d'aquell poble; sotmesos al sorteig, li va tocar el número fatal. Tot el poble clamà contra el fet; ¡fou endebades! El nen fou conduït al lloc de l'execució, com la mare de Cabrera. Era un dia del mes de Juliol, un dia de sol i de cel blau potser perquè semblés més brutal la tragèdia; el nen era portat de la mà per un soldat i anava tranquil, car no sabia on el conduïen ni el que pensaven fer amb ell; el soldat formava part del piquet que l'havia d'afusellar, el portava de la mà i li brollaven les llàgrimes. El noiet anava saltant i xerrotejant sense parar; preguntava als soldats si li comprarien taronges i tostons : " Me compraréis naranjas y tostones ¿ verdad? y no me haréis pupa y tampoco a mi madre i a mi padre, ¿verdad soldaditos?".


Plorava el soldat que el portava; els que formaven la guàrdia ploraven, i plorava la gent que ho presenciava; i no obstant tot era en va: la pietat el crit del cor no servia de res. Tractaren de separar-lo però el petit no volia separar-se - com si presentís el que s'acostava -; ell parlava amb tots, amb tots volia jugar. En vista d'allò, el que manava el piquet va fer-se portar unes taronges i els tostons i els llençà a rodar davant de l'infant; l'innocet va córrer a atrapar-los i a penes s'hagué allunyat algunes passes sonà la descàrrega. El noiet va caure amb el ventre destrossat; les tripes i les entranyes s'escapaven per les ferides. Llavors va passar el més terrible; en aquell moment, els que presenciaven l'escena veieren horroritzats com el noiet s'aguantava amb les mans els intestins i de cara als soldats pregava: " No matar; no hacerme pupa". Però els soldats,a l'ordre del cap, tornaren a descarregar les armes i el van rematar.


Tot això té per causa la ignorància , digué el vell profesor.


Tino Costa, ràpid contestà:


- No obstant el que ordenà aquesta barbàrie sembla que era un general o almenys un comandant; ¡un home de carrera ! Aquesta vegada no es tractava del Randa ni del Joan de Maro ni del de la Lisa; i afegiré encara un petit detall: aquest que era un comandant o general i portava un de en el cognom va manar afusellar una dona en estat...


Que fos comandant no vol dir res, ni que fos general. Aquest són els pitjors. El fanàtic il-lustrat és més monstre que l'altre. Cal fugir del fanàtic com de la pesta A vegades es fanatitza tot un poble i llavors es produeixen els crims més espantosos. Això, ho torno a dir, té per causa la ignorància.







diumenge, 17 de juny de 2007

Tino Costa de Sebastià Juan Arbó. (l'afusellament de la mare de Ramon Cabrera)


No se perqué però a l'estiu acostumo a llegir llibres d'autors "locals". He começat la "temporada" amb la reedició de Tino Costa de S. Juan Arbó. Estic content perqué veig que de mica en mica es van reeditant les obres de l'autor de Sant Carles de la Ràpita. Fa un temps la editorial Proa va reeditar camins de nit i l'inútil combat., i ara han tret Tino Costa.Mai oblidaré com vaig trobar el primer llibre de d'Arbò. Va ser a l'esgolfa de la casa que el meu avi té a Tivissa. Al fons d'una prestatgeria vaig trobar 2 llibres, Desde El Molino de Santiago Rusiñol i Terres de l'Ebre de d'Arbó. El llibre és de l'any 1947 i és un obsequi que va fer la Caixa de Tarragona aquell any!!!! Jo a d'Arbó no l'havia sentit en la meva vida, i aquell estiu que vaig trobar Terres de l'Ebre, no oblidré mai la sensació que hem va produir. No podia entendre com una persona podia retratar d'aquella manera els patiments ,la miséria moral ,espiritual e interior d'uns personatges condemnats a patir, víctimes innocents d'un medi on sempre s'ataca a l' autoestima de les persones i la injústicia i la maldad és el pa de cada dia. Fins hi tot va haver un moment que vaig haver de parar de llegir. Va ser quant ens descriu quant un pare que s'havie quedat vidu viole a la seva filla...... en aixó està tot dit.Hem va causar tanta impressió que fins i tot li vaig fer un article a La veu de Flix fent un resum de tots els llibres que havia trobat fins aleshores.


Tino Costa es la història real del personatge que porta el mateix nom. L'època és entremig de les guerres Carlines. A continuació us ficaré el tros en el qual descriu el dia que van afussellar la mare de Ramon cabrera:



"La veritat és que avui no tenim ja cap consol ;tal vegada sigui preferible; potser és millor en això, no viure d'il-lusions. Ens han pres els àngels, les fades, els cavallers i ens han deixat tots sols amb els criminals, els bandolers, els dèspotes; a aquests els podem veure cada dia. Estan com a l'aguait en la vida, invisibles però presents, potser parlen i tot amb nosaltres, estan al nostre costat.Però esperi que esclati una guerra, o millor encara una revolució: que la violència i l'assassinat es justifiquin i fins que se santifiquin en mom d'una causa, no importa quina, !i ai d'aquell que llavors es trobi a la selva, sigui culpable o innocent! No li valdrà, no, la inocència ni la bondat, no li valdran Verges ni déus - els déus i les Verges de les llegendes-; el pretext serà la justícia, l'ideal, la llibertat; tot allò que de més bonic hi ha a la vida; la veritat serà l'instint d'una ànima enverinada, d'una ànima enfangada d'odis, assedegada de venjança i de sang.


En les nostres guerres del Francès, en les nostres guerres civils ho hem pogut veure, torno al mateix.¿ Com oblidar l'afusellament de la mare de Cabrera?La ignomímia va passar molt prop d'aquí, a Tortosa, un matí del mes de Febrer; un matí del mes de Febrer la ciutat de Tortosa fou testimoni d'aquell crim; veié passar la velleta de cabells blanes portada pels carrers, camí de la Barbacana, on l'havien d'afusellar. Tenia seixanta anys, mirava els soldats sense comprendre; plorava i demanava perdó, però no li valgué perquè la seva sort no depenia dels soldats, no depenia de la gent que ho miraven amb els ulls plens de llàgrimes; poc després queia sota les bales dels fusells tocant al mur de la Barbacana, no lluny de la casa on vivia.



Si, digué el professor de música amb veu fosca i abaixant els ulls; jo m'hi trobava. Jo era entre la gentada que s'havia congregat davant el mur de la Barbacana a Tortosa, aquell dia: era exactament el 16 de febrer, no ho oblidaré mai. Jo havia simpatitzat fins aleshores -era jovenot encara - amb la causa liberal; d'aleshores ençà ja no sé amb què simpatitzo. La mare de Cabrera era la vella Maria Grinyò a qui tots coneixíem; una bona dona que potser ni sabia de lletra, que no s'havia ficat mai en res. ¡ Tot el seu crim era haver posat al món un gran general enemic! Et puc dir que aquell dia,atònits , davant el mur de la Barbacana, tots teníem llàgrimes als ullls Carlins i Cristins; ¡tots estàvem esborronats, a penes podíem creure el que vèiem! Després em vaig preocupar de saber com havia estat possible una semblant atrocitat. Ramon Cabrera havia fet afusellar, com a espies, els alcaldes de Valdealgorfa i Torrecilla perquè havien comunicat als liberals els moviments de les tropes Carlines; en represàlia el comandant general de les tropes cristines del Baix Aragò firmà un ordre dirigida al comandant de Tortosa manant-li empresonar les dues germanes del " tigre del Maestrat" i afusellar la seva mare" por el bien que ha de resultar de ello a la reina nuestra señora" . el comandant de Tortosa estranyat d'una ordre tant bàrbara, consultà el capità General de Catalunya - que ho era aleshores el famós capitost liberal Espoz y Mina - el 16 de Febrer va rebre la resposta: " Verífiquese como se mandó " . I aquell mateix dia complí l'ordre superior.., des d'aquell dia Cabrera, per les terribles venjançes a què es lliurà com embogit per l'afusellament de la seva mare, es va anar guanyant cada cop més aquell renom de "tigre del Maestrat". Corria l'any 1836...



dissabte, 16 de juny de 2007

La felicitat és l'absència de por.

Eduard Punset.

divendres, 15 de juny de 2007

L'esquerra independentista avui.

Acaba de publicar-se fa poc un llibre titulat "L'esquerra independentista avui" de Roger Buch. Encara no l'he llegit. Els que si puc recomanar són "el preu de ser catalans" i " Catalunya sota Espanya, L'opressió nacional en democràcia" d'Alfons Lòpez Tena vocal del consell General del Poder Judicial.
Al llibre de Buch diu frases com que los jóvenes politizados son cada vez más independentistas; Surge, otros independentistas ligados a la economía; todo esto hace que muca gente vea la luz y que emerja otro independentismo que no sea el de siempre;la mayoría de nacionalistas seran independentistas; en CIU la mayoría de menores de 40 años se declara independentista; una parte de los votantes socialistas tampoco se muestran desfavorables a esta opción...
Per acabar diu que la independencia de Catalunya será posible de aquí a una generación, i que en diez años el independentismo estará en la agenda política de Cataluña.
Molts lluitarem per a que les seves prediccions es facin realitat. Aquí teniu l'entrevista que li van fer a La Vanguardia.

dimecres, 13 de juny de 2007

Síndrome d'estocolm amb les creus de Sant Jordi.

Qui ha pogut tenir la brillant pensada de donar la Creu de Sant Jordi al propietari de la Razón i A3 el Senyor José Manuel Lara? Segons la pàgina web de la Generalitat "s'han otorgat a persones i entitats que han destacat pels serveis destacats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la personalitat o més generalment en el pla cívic i cultural."
Tinc que recordar les animalades que diu cada dia La razón sobre nosaltres? I desde A3? Les animalades que van dir tots 2 quant l'estatut? Cada cop que insulten a Catalunya i ens diuen Nazis? Cda cop que insulten a Carod- Rovira? Recordem que al morir Serrano Suñer van dir que havia mort un defensor de la democràcia!!!!! Aquell que amb col-laboració amb els Nazis va enviar milers de republicans a morir als camps de concentració Alemanys.Desde les pàgines de la Razón s'ha lluitat en la defensa i en la restauració de la identitat Catalana? I desde A3? Recordem que este home és un dels màxims accionistes de Vueling, i que ara hauran de marxar a Madrid, perqué l'aeroport del prart se´ls ha quedat petit. Desde La Razón critica el Senyor Lara la manca d'infraestructures a Catalunya que fa que la seva empresa hagi de marxar a Madrid? Noooo. I així en podriem dir 50 mil.
Fins i tot amb les creus de Sant Jordi ens fiquem de part de l'agressor!!!!. Estem condemnats?

Nacionalisme Madrileny

Ahir la Rosa Regàs va anar al club d'Albert Om. Com sabeu desde el 14 de Maig del 2004 es Directora General de la Biblioteca Nacional. I va dir una frase que es la primera persona que té el valor de dir.

Al costat del Nacionalisme Català o Basc, el Nacionalisme Madrileny no és res.

dilluns, 11 de juny de 2007

Aforismes històrics (El diari ABC)



Tinc un llibre que es titula Història de l'anticatalanisme, ABC i els seus Homes de Josep Maria de Figueres. En aquest llibre fa un repàs de les animalades més grans dites de l'ABC, del seu odi a Catalunya, sobretot en temps de la República i en temps de l'estatut de Núria ( les aniré ficant i veureu que són els mateixos arguments que van dir sobre aquest últim estatut) i en contra de Catalunya. Aquí teniu un poderós motiu per imposar el Castellà:


"Como Catalán,conocedor de lo que ocurre en Cataluña, yo suplico a cuantos amen el sello característico de nuestra raza española que es el idioma castellano, que sigan imponiéndolo en Cataluña, como a madre que quiere evitar la separación de un hijo díscolo y le obliga a aceptar el suave yugo de sus besos y carícias."


Aquí es veu la mentalitat dels Espanyols, basada en la imposició i l'obligació de tot lo que és Espanyol, sobretot la del PP, C's, Bono Ibarra, La COPE... Quant Espanya s'ha portat com una mare amb Catalunya? amb el decret de Nova planta? Amb la Dictadura de Primo de Rivera? Amb la Dictadura de Franco? amb les retalllades a tots els estatuts? Amb el dèficit fiscal? Amb les poques inversions com l'AVE trens de rodalies o el aeroport del prat? Amb la seva negativa de deixar parlar Català al congrés? Amb la seva negativa a les Seleccions Catalanes? Quant va afusellar Lluís Companys? Amb la seva constant i continuada lluita contra el Català? A quines petons i carícies es debia referir????


Jo no les he sabut veure ara, ni al llarg de la història, si algú pot li estaria molt agaraït que me les pogués fer veure.


"Nunca el Castellano fue motivo de imposición" Juan Carlos I Rey de Espanya

diumenge, 10 de juny de 2007

Felicitats Carla




dijous, 7 de juny de 2007

La paranoïa de l'Espanyolisme.

Els Espanyols, i sobretot els que fan Espanyolisme mitjançant l'esport, tots estos que arriven a un mundial venent la moto que arrivaran a la final,i alhora de la veritat perden contra Nigèria i Korea ( no n´hi apendran mai els pobrets), l'As, Marca COPE i SER princialment, els mateixos que trobàben malament que Laporta parlés en Català després de guayar un títol, que van maleir a Oleguer, i que van treure que l'equip Aleví del Barça sortís després de sonar l'himne Espanyol, els mateixos que van dir , que quién no quiera que gane España que se muera!!! ara han trobat una prova DEFINITIVA per demostrar que Xavi al igual que Oleguer i d'altres indesitjables es un ANTI- Espanyol. Les proves definitives són aquestes :
1)Va forçar la 5 targeta groga per així tenir el partit de suspensió. Ja està, prefiere jugar con el Barça que con la selección de su país. Sacrilegio anti-español! Separatista! Independentista! Que va passar quant Redondo va renunciar a jugar amb Argentina per centrar-se en el final de la lliga amb el Real Madriz??? Que sentia mucho los colres de su club, i es normal que se centre CON EL EQUIPO QUE LE PAGA.
2) I La prova definitiva, aquella que el delate com adorador del diable, com un separatista marcat per l'odi a Espanya, que l'autodefineix com un perseguidor a mort de l'essència Espanyola dels reis Catòlics, del Rei i de la Unitat d'Espanya.... Xavi va doblegar-se les mitges, cosa que impedia que es veiés la bandera Espanyola........
Sinó us creieu (jo no hem pensava que podien arrivar a estos extrems,) aquí teniu la notícia.
Que hagués passat si la mitja se l'hagués doblegat, Torres, Salgado, Morientes.... o algú d'estos ?no res! Però la seva bandera un Català l'ha de lluïr sempre .ESPANYOLS A LA FORÇA.
No eren els de Cuatro que van dir que no s'havia de barrejar esport i política? Suposo que els únics que no ho podem fer som els Catalans. Si fossim independents això no passaria.
Aquí teniu el vídeo amb la estupefacció de Xavi. Diuen, aclaró la polèmica. ..quina polèmica? , Qui la creada? I OJO QUE VOLEN POSAR LLETRA AL HIMNE ESPANYOL!!!!! TREMOLO. Com és lògic ja li han preguntat si el cantarie......

dilluns, 4 de juny de 2007

Hugh Laurie i el pas del temps.

Per tots ls fans de House, que se que sou molts, aqui el teniu en plena acció quant feia d'humorista al seu país natal.. Com podreu veure és un expert en fer la rima de les cançons.. El segon vídeo es la mateixa cançò però en un programa als Estats Units.



Com podreu veure el pas del temps no perdone. Aqui ara també la teniu amb subtítuls.