Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Cita històrica.

" L'Estat Espanyol és un tutor que pretén eternitzar la minoria d'edat de les regions, municipis i individus per arrebatar-los drets i béns "

Antoni Rovira i Virgili (1903)

La Vanguardia i el rei.


He rescatat un altra editorial de La Vanguardia. Recoredem la opinió que té sobre la crema d'imatges del Rei, i el silenci total sobre Mayor Oreja i la defensa de les dictadures.


Sobre el rei opine: "el Rey debe ser defendido, por lo que es y por lo que representa, para España y Catalunya"


Sobre la crema d'imatges: "ha tenido impacto en la opinión pública española,(sempre pendents de caure bé) poco acostumbrada a asociar Catalunya con imágenes de alta agresividad política, pese a las turbulencias, las tensiones, los gestos desconcertantes de muchos políticos catalanes estos últimos años y la fortísima y condenable espiral demagógica puesta en marcha contra el nuevo Estatut desde significadas instancias políticas y mediáticas de Madrid". Iencara afegeix ; "creemos que hay demasiado silencio acomodaticio en Catalunya. Hay un imperio excesivo de lo políticamente correcto,bajo la facilona premisa de que la sociedad catalana es más virtuosa y templada que el ruidoso y abrupto avispero madrileño. La templanza es buena, sin duda alguna. Pero hay silencios que chirrían. Hay, en algunos momentos, indicios de una preocupante cobardía". Covardia???? I tant però perqué no ens defensem!!!


I per a quedar-se descansat del tot: "el Rey debe ser defendido, por lo que es y por lo que representa, para España y Catalunya(que represente ara? que ha representat històricament a part del decret de nova planta?). ¿Alguien en su sano juicio - no un demagogo, no un agitador, no un oportunista- estás hoy en condiciones de afirmar que otra forma de Estado sería más cordial y amiga del autogobierno de Catalunya?. Y a nadie escapa que en determinados círculos de Madrid, poco sospechosos de izquierdismo, bullen desde hace tiempo algunas fantasías republicanas, fantasías de una república presidencialista y neocentralista".


Finalment ens diu que és lo correcte: "es obligación política y moral de las fuerzas centrales de Catalunya - políticas, económicas y culturales- saber defender con mayor vigor las ideas y los intereses compartidos por las franjas más amplias de la ciudadanía. La mayoría social debe tener voz y la plaza pública no debe ser cedida ni a radicales, ni a majaderos"


Manual per....



c)Aprén de les persones que han estat abans: per molt que et consideris únic; sempre hi ha hagut una altra persona que ha tingut el mateix somni abans i ha deixat unes marques que et poden facilitar la caminada; llocs per a aposar la corda, viarans nous, branques trencades per facilitar la marxa... La caminada és teva, la responsabilitat, també,però recorda que l'experiència dels altres ajuda molt.




d)Els perills, vistos d'aprop, es poden controlar: quan comences a pujar la muntanya dels teus somnis, fixa´t bé en el que tens alvoltant. Hi ha precipicis, és clar. Hi ha esquerdes gairebé impercepibles. Hi ha pedres que han polit les tempestes i s'han tornat tan relliscoses com el gel. Però si saps on posar els peus descobriràs els paranys i els sabràs esquivar.






e)El paisatge canvia, aprofita-ho:és evident que has de tenir un objectiu al pensament: arribar al capdamunt. Però a mesura que hi puges, pots veure més coses, i no et costa gens aturar-te de tant en tant per gaudir una estona del panorama que t'envolta. A cada metre que hauràs conquerit, hi podràs veure una mica més lluny:aprofita-ho per descobrir coses en que no t'havies fixat.

Quina diferència de tracte. (La Vanguardia)


Jo pensava que La Vanguardia tenia Síndrome d'Estocolm, però últimamnet i sobretot amb aquest nou canvi de disseny s'ha fet un diari Espanyol com el que més. De Mayor Oreja, un tio que defense les dictadures no ha dit absolutament res!!! En canvi us recordeu d'aquella editorial de l'onze de Setembre??? (Llenguatge típic del mundo.)


Opinió sobre el soberanisme: de un tiempo a esta parte, proliferan las manifestaciones de un soberanismo de corte maniqueo, con frecuencia maleducado e hiriente, que envenena las relaciones de Catalunya con el resto de España (com si la premsa de Madrid no fes res) estableciendo una relación de vasos comunicantes con el españolismo catalanofóbico, su gran beneficiado. La comprensión o el silencio que han rodeado la quema de fotos del Rey en Girona y la conversión del engreído treintañero incendiario en mártir de una supuesta España represora son el último capítulo de un bochornoso serial ideológico. Protagonistas de tal serial son las plataformas independentistas - que obtienen un tratamiento periodístico muy por encima de su representatividad- y algunos personajes pintorescos


Sobre López Tena: aquel destemplado jurista que ha conseguido notoriedad denunciando a un Estado de cuyo aparato participa".



Sobre Joel Joan: algunos personajes pintorescos: aquel celebrado actor que no consigue diferenciar los ingeniosos balbuceos de su personaje televisivo de la lamentable charlatanería de sus mítines;



Per acavar , més canya amb el Soberanisme: se trata de un soberanismo de vuelo gallináceo, tan estridente como irreflexivo, fundado en los tópicos de la visión romántica de la historia. Su relato es sentimental y sus acusaciones no alcanzan sólo al Estado, a los políticos españoles o a España en general, sino también a políticos y miembros relevantes de la sociedad civil catalana, acusados de connivencia culpable y de cobardía, cuando no de traición. Esta visión de las cosas se divulga con sospechosa redundancia, a veces en tono sarcástico e insidioso, a través de unos medios públicos que deberían respetar escrupulosamente todas las sensibilidades ciudadanas".( i tu amb esta editorial estàs respectant el sobiranisme?)


I finalment: Este soberanismo visceral acostumbra a reclamar del Estado español, con grandes aspavientos, el pleno reconocimiento de la pluralidad interna, pero es incapaz de reconocer, siquiera de respetar, la enorme pluralidad que anida en la compleja y cambiante sociedad catalana. La desacomplejada parcialidad con que desde los medios públicos se comentan los acontecimientos deportivos es el ejemplo más popular de la falta de respeto a la pluralidad catalana. La visión despectiva de las selecciones españolas o el tradicional barcelonismo de estos medios, ya de entrada discutible (según las estadísticas, un 40% de los catalanes son forofos de otros equipos), ha derivado en los últimos años en inaceptables formas de antimadridismo. No vale la excusa de que en algunos medios públicos de Madrid se cometen los mismos errores. Los extremismos extremismos se necesitan y alimentan mutuamente, pero Catalunya –que ha salido muy fatigada del reciente cambio estatutario– necesita cordura, seriedad e inteligencia para poder plantear sus justas reivindicaciones y debe exponer sus necesidades armándose de razón, no de excesos. Nada puede perjudicarla más que aparecer identificada con posiciones infantiles, extremistas


No hem direu que aquesta editorial no és més pròpia del Mundo o de La Razón que d'un diari de Barcelona.

dilluns, 29 d’octubre de 2007

¿Por qué voy a tener que condenar el Franquismo?


Aquestes paraules les ha dit tot un "demòcrata" i ex-ministre d'Espanya com el Senyor Major Oreja, Textualment l'entrevista va anar així:(Fragment)


¿ Porqué le cuesta tanto al PP condenar el Franquismo?


Porque eso forma parte de la historia de España. Yo no lo he condenado, yo elogio y alabo la transición democrática. ¿Cómo voy a condenar lo que, sin duda representaba a un sector muy amplio de Españoles???


Que us sembla quin argument més poderós per no comdemnar les dictadures? Perqué condemnen tant la dictadura de Cuba si "represente un sector molt ampli de la població"?Perque condemnar els crims de la dictadura d'Argentina? Perque comdemnar la dictadura de Corea si represente a un sector molt ampli? Perque condemnar els crims de Putin? I si una cosa és història, no es pot condemnar?Així doncs perqué condemnar els camps de concentració dels Jueus? En tota història hi ha episodis comdemnables no? I si al ser història no es pot condemnar, com és que ells no paren de condemnar els crims de l'Espanya "Roja"?



L'entrevista contnua ¿Entonces, dejando al margen la Ley de la memoria histórica ¿no considera pertinente condenar el Franquismo?


No por muchas razones.¿Por qué voy a condenar yo el Franquismo si hubo muchas familias que lo vivieron con naturalidad y normalidad?En mi tierra vasca hubo unos mitos infinitos. Fue mucho peor la guerra que el franquismo. Algunos dicen que las persecuciones en los pueblos vascos fueron terribles, pero no debieron serlo tanto cuando todos los guardias civiles gallegos pedían ir al País Basco. Era una situación de extraordinaria placidez. Dejemos las disquisiciones sobre el Franquismo a los historiadores.


Va ser una situació d'extraordinària placidesa per a la Família Puig antic? Per a totes les persones víctimes de la repressió? Per a tots els torturats?Per a tots els afusellats? Pera tots els que van estar en camps de concentració?Per a la gent reprimida pels grisos? Per la gent que va ser víctima de la censura? Pels que van patir l'Exili? Per a els qui volien parlar el Català i no podien? Pels que demanàven eleccions?


Perqué condemnar un règim que legitimae la mort per aconseguir objectius polítics?Que es val de cops d'Estat per aconseguir el poder?No creu que només tenien placidesa els que pensàven com el dictador com ere el seu cas, i els altres eren víctimes de la por?


Com és que en aquest país es fan "lleis de partits "per condemnar la violència d'ETA, i un ministre pot justificar, i legitimar en tota la tranquil-litat del món una Dictadura i aqui no passe res? Es que valen més les víctimes "per" Espanya que les víctimes d'Espanya?Es pot passar per demòcrata sense comdemnar les dictadures?


Este tio a Alemanya estarie a la Pressó. Això sí que es reescriure la història.


diumenge, 28 d’octubre de 2007

Aforismes.




Qualsevol acció motivada per la fúria, és una acció condemnada al fracàs.


Gengis Khan.


dijous, 25 d’octubre de 2007

Aforismes històrics.



Avui cambiarem de tema i no són de cap polític ni Espanyol ni Català. Avui la cosa va de dictadors.




"Si una cosa és bona per al partit,un crim no és un crim. Si és bo per Alemanya, un crim no és un crim" Adolf Hitler.




"Les consideracions morals són per a les dones, els nens... i els ideologistes". Napoleó.




Encara que semblin frases molt besties.... crec que defereixen molt poc de lo que pense un Putin un Bush, quant Israel fa crims selectius, quant un dirigent del parit comunista xinés torture.... i això que estem a l'any 2007.




Manual per pujar Muntanyes



b) Has de saber com arribar-hi:moltes vegades, quan veiem la munyanya de lluny, ens sembla bonica, interessant, plena de reptes. Però quan provem d'acosta'ns -hi, que passa? L'envolten tot de carreteres hi ha boscos entre el teu objectiu i tu, el que sembla clar sobre el mapa és difícil en la vida real... Per tant, vés provant tots els camins i les dreceres fins que un dia et trobraràs al peu de la muntanya que vols escalar.

Lo rei.



He rescatat un article que va fer Lluís Simon a la contraportada del 9 sobre lo rei del mambo i d'Espanya. Allí ens recorda que "Joan Carles I que ara fa cara de no haver trencat mai cap plat, va ser nomenat succesor del dictador el 1969,i durant tots aquells foscos anys de repressió va ser un còmplice de luxe, per exemple, de les 5 execucions del setembre de 1975 o de la ja coneguda de Salvador Puig Antic (1974). En aquells dos anys, precisament, el monarca substituïa el mateix Franco com a cap d'estat cada vegada que el dictador es posava malalt." També ens recorda que " aquest rei és, doncs, ho vulguin o no, el símbol més clar que encara sobreviu de la dictadura franquista"




També diu "I encara no he escrit ni una paraula de la injustícia ètica i democràtica que significa que hi hagi persones que neixin amb uns drets adquirits i que tinguin assegurada una vida a cos de rei - mai més ben dit- a costa dels contribuents. Qui accepti això que es miri al mirall, i probablement la image que hi veurà reflectida no és la d'algú que aspira a deixar un món millor als seus fills.






També ens recorda alguns exemples. "Irene Brown, l'any 1044, es va negar a cedir el seu seient a un home blanc als estats units. Allò era delicte, però aquell delicte va posar fi a una situació del tot injusta. I també va cometre un bon grapat d'accions punibles, segons la llei de l'època, l'escriptora anglesa Emmeline Pankhurst, fundadora del moviment per al sufragi universal. Gràcies a ella ara les dones poden votar. Els canvis no arriben mai per combustió espontànea"


Manual per pujar Muntanyes.


a) Tria bé la muntanya que vulguis pujar: no et deixis endur pels comentaris dels altres que et diuen "aquella és més bonica" o bé "aquesta és més fàcil". Gastaràs molta energia i molt d'entusiasme per aconseguir el teu objectiu, per tant, n'ets l'únic responsable i has d'estar molt segur del que fas.

dimecres, 24 d’octubre de 2007

1714.


"Morir o vencer és lo que nos toca"


El General Villarroel.

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Som insolidaris?que ho demostron! (PSOE i punt III)




Votació al Senat sobre un tema "estrella", àmpliament debatut, i àmpliament ocultat....les balances fiscals!!!!






Molt bé no diuen tots els Espanyols que som uns insolidaris que ens ho volem quedar tot??? No és el Govern de Zapatero un Govern amic??? El millor aliat de Catalunya que diu el PSC??Vol ser un govern responsable i atacar la Catalanofòbia??? Que publicon les balances fiscals i aveure si som uns avars o Espanya ens roba. Però com semprre Espanya les oculta deliberadament...El PSOE ha votat en contra al Senat de publicar les balances fiscals entre les comunitats autònomes i l'administració general de l'estat. Això passe a Suïssa o Alemanya? L'unió Europea oculta on van a parar els fons de cohesió??? Quin país decent, normal i responsable no publica comptes tant senzills com les balances fiscals??




I que fa el PSC davant de tot aquest espectacle??? Com sempre d'escolanet, s´ho mira i li pregunta al papa de torn de Madrid que ha de fer. Ara no se perqué , s'ha fet tot un homenet i s'ha.... abstingut!!! Així ens demostra el PSC la seva força??? Sense demanar res al papa Zapatero???Així defense els interessos de Catalunya?? Així defense els interessos econòmics de Catalunya???




Una vegada més Zapatero ha mentit ja que a l'oposició sempre feia anar la seva flauta màgica per enbaucar a tots els ingenus que es pensàven que un altra Espanya era possible, dient que que quant arrivés al poder publicaria les famoses balances, i com sempre ha fallat..




Recordo aquell famés slògan: S'HI GUANYA ZAPATERO GUANYA CATALUNYA!!!!!!!! JAJAJA. Com es demostra un cop més cada cop hi ha menys diferències entre PSOE i PP.

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Josep Bordes de la Cuesta.

" La llicó que cal treure'n és que no s'ha de perdre mai la fe. I cal procedir sempre en conseqüéncia. En política, no hi ha mai res definitiu,perquè si bé és cert que els homes passen i moren,les idees,certes idees, no moren mai. Per això cal rebutjar els escèptics i els pessimistes, gent negativa, vivents que ja són morts i puden. L'esdevenidor és sempre dels qui saben esperar, però no pas passivament a la manera dels moros que diuen allò d'"Asseu-te a la porta de la teva tenda, etc...", sinó dels qui resen sense deixar d'empunyar el martell....
I en dir això, el senyor Bordes alça, juntes,les dues mans com si empunyés no pas un martell, sinó un mall; mentre els seus ullets d'inquisidor guspiregen i sembla que tingui no pas seixanta-tres anys sinó exactament la meitat.
L'exiliada A. Bladé i Desumbila.
El Senyor Bordes, company de Macià a l'aventura de Prats de Molló,fundador i president del CADCI ( Centre Autonomista de dependents del Comerç i de la Indústria)

Rovira i Virgili.

"Amb tot, cal fer el cor fort -afegeix Rovira i Virgili- . Un poble no mor en un any, ni en vint, ni en cent. Podem sentir-nos decebuts i entristits, però no pas desesperats ni desesperançats. Mai no he estat ni seré un pessimista ni encara menys un elegíac,perquè sempre he pensat que en el fons d'un elegíac s'hi amaga, per regla general un feble que es complau en una morbosa autocompassió,o bé - i això és pitjor -un derrotista i, per tant un enemic."

L'exiliada, A.Bladé i Desumbila.

La covardia s'ha consumat.


Finalment Catalunya Ràdio a "ofert a a la poeta Cristina Peri Rossi la possibilitat de tornar a col-laborar amb l'emisora de la Generalitat després que aquesta denunciés en la seva opinió persecució lingüística". També diu la notícia que el director de l'emisora li ha dit a l'escriptora que lamentava la polèmica.


No es tindria que disculpar ella per estar més de 30 anys a Catalunya i no voler apendre el Català??????????. A un país en dignitat passen estes coses???així defense la "Ràdio Nacional de Catalunya" la llengua del país???. Patétic. Si als nostres representants ja li tremolen les cames per un columnista de Madrid, com han de defensar els nostres polítics els interessos de Catalunya davant els lleons de la Moncloa?.

dijous, 18 d’octubre de 2007

Aforisme.

"L'home no es veu distorsionat pels esdeveniments, sinó per la visió que en té".

EPICTET

PSC??????? PSOE i punt!!!! (2)


Bé sempre m'agrade recordar les paraules de la Chacón quant se li diu de fer grup propi a Madrid, ella sempre diu que están molt còmodes. No han tingut ni valor de votar en contra del PSOE, i votar a favor de la proposta de la comissió de la dignitat que reclamava " que es restitueixi de forma efectiva, i abans que finalitzi aquest anya 2007 els documents de l'Arxiu de Salamanca que encara estan pendents de devolució a persones físiques, associacions sindicats i partits polítics de Catalunya".



Catalunya com sempre al final, primer sempre los interessos de partit. No tenen Vergonya (seleccions esportives, papers.....)
El PSC és lo partit que expressa més bé la submissió total a Espanya. No sé perqué porten la C, aquí volen enganyar???. I a sobre aniran al concert, com poden ser tant hipòcrites????????

La constitució si es pot canviar!!!!!!!!!!!!!!!!


Sempre que desde Catalalunya o la perifèria parlen de modificar la constitució, sempre diuen desde Madrid que és impossible e intocable. Fins i tot una ministra en temps d'Aznar va dir que aquesta idea ere "para ilusos visionarios". Doncs bé , Alejo Vidal-Quadras diu que sí que s'ha de canviar.


Aquesta revisió estaria encaminada a recuperar per l'Estat competéncies " que mai hauria d'haver cedit", i així d'aquesta manera reforçar la unitat i la cohesió de l'estat i simultàniament impulsar reformes autonòmiques que avancin en sentit contrari".


I també vol una reforma del sistema electoral que impideixi en el futur la presa com a ostatge per part dels nacionalistes del gran partit nacional amb majoria simple al congrés!!!!.( o sigui que de pactar res de res)


Conclusió: La reforma de la constitució és possible, sempre que sigui per treure competéncies a les comunitats autònomes i centralitzar l'Estat no per avançar cap a una Espanya més plural com Alemanya o Suïssa.


Volen canviar la llei electoral , perqué els partits minoritaris encara tinguim menys pes.


Ah! la constitució també es pot canviar per a "resoldre" lo tema succesori.


En conclusió, que hi fem en una Espanya com aquesta???



Londres París, Reus.

Si us passava com a mí que encara no sabia exactament l'origen de la frase "Londres, París, Reus" al Sapiens del mes d'Octubre diu que la frase recorda "que era en aquestes tres ciutats on es fixava el preu internacional de l'aiguardent".

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Aforisme.

"L'ignorant, doncs, serà més apte que el savi per convèncer els ignorants"

Plató: Gòrgias

dilluns, 15 d’octubre de 2007

l'Afusellament de Companys.


“ A tots els que m’han agraviat perdono;a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m’hagi procurat una mort tant bella pels ideals. Ell ha volgut aquests destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podria esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor.

Lluís companys

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Lluitar contra l'adversitat. ( A.Rovira i Virgili).


Hi ha un aspecte poc conegut, o com a mínim poc destacat del famós Rovira i Virgili. La gent que us heu interessat per la seva biografia o heu llegit alguna de les seves obres segur que ho sabreu , i és que de mica en mica Rovira i Virgli s'anava quedant sord, en la seva joventud se li presentà una sordera, fins i tot de manera aguda.Tot i així no va ser un cas tant extrem com el de Beethoven . Va ser una lluita interior constant que va lliurar durant tota la seva vida, Domenech Guansé un altre famós escriptor Tarragoní ens ho il-lustra perfectament:


Qui no en comprenia la causa, no s´ho explicava. I la causa era clara: (...) era deguda a una afecció que avui no revestiria gaire importància,però que la terapèutica de l'època agreujà: Rovira es tornava sord.La comunicació amb el món exterior - aleshores que no existia ni el pobre recurs dels aparells auditius - se li feia cada dia més difícil: un mur de solitud i de silenci l'anava voltant i acabaria gairebé emmurallant-lo. Ell no es rendia: lluitava exasperadament contra el mur invisible,sense por d'estavellar-s'hi. I en aquesta lluita que en el seu interior, psicològicament , devia fer-se dramàtica,obtenia parcials victòries. No solament arribà a ser una de les figures cabdals d'Acció Catalana, sinó que se'n separà i arribà a disposar d'una força personal considerable; sense una tèrbola tupinada electoral hauria estat diputat al Parlament Espanyol; en fou del Parlament de Catalunya i , fins i tot se´l designà vicepresident d'aquest organisme. On hauria arribat, doncs, sense aquesta inesperada falla de condicions acústiques?(...) I vet aquí com ell, que diria que Catalunya és un poble de grans figures incompletes, estigué en perill de ser una més d'aquestes grans figures.Domènec Guansé 1969.


Artur Bladé amb la seva obra Monumental Antoni Rovira i Virgili i el seu temps ens diu: "També són interessants, en la mateixa entrevista, les declaracions de R.V. referents a les dificultats que troba com a parlamentari, per culpa de la seva minva auditiva. " Si no fos la meva sordera, totes les argumentacions de l'oposició que fan referència a intervencions meves a la Comissió d'Estatut quedarien triturades a l'acte. L'endemà, quan llegeixo en detall el diari de sessions, m'adono de les magnífiques interrupcions que haurien escaigut i de la rèplica que hauria fet".


El Mateix A.R.V deia: " Moltes vegades pensava, en la meva joventud, quan s'em presentà la sordera d'una manera aguda, que jo ja no podria fer res de bo en aquesta vida. En silenci veia desplomar-se els castells dels meus somnis. No podràs actuar d'advocat, no podràs anar al Parlament, ni al Consistori, seràs un home imposssibiltat per a la política. I això m'aclaparava i em produïa unes crisis llargues i profundes. Però he sabut reaccionar, superar aquestes depressions i mantenir el meu optimisme".
"Jo no amollo" .A. Rovira i Virgili.





Foto.




dissabte, 13 d’octubre de 2007

Més arguments per al Senyor Trasserres.

Al Bloc de l'Emigdi Subirats en la seva secció Blocaddicte ,recomana el Bloc de Raül Romeva. Allí l'autor del Bloc fa un post sobre el cas Peri Rossi i adjunta l'article que Màrius Serra va escriure per a lLa Vanguardia. El conseller Trasserres abans de vaixar-se els pantalons tindria que contar fins a 10, i llegir arguments com els de Màrius Serra.
"Eso fue lo primero que pensé cuando trascendió que la escritora uruguaya afincada en Barcelona desde hace tres décadas no seguiría contratada en un programa de Catalunya Ràdio porque no sabe expresarse en catalán. Me pareció lógico. Nadie va a contratarte en la RAI si no sabes expresarte en italiano ni en la BBC si no hablas inglés, lenguas que por otro lado se pueden aprender en menos de treinta años"
"En todos los ámbitos profesionales se exigen conocimientos. Las aptitudes de cada candidato son determinantes para que alguien decida ofrecerle un salario por sus servicios. ¿Puedo trabajar para un diario digital si no sé ni abrir un ordenador? En el mundo audiovisual, la lengua es uno de los más importantes. La temporada pasada, yo no podría haber trabajado de colaborador en el programa de La 2 Enfoque si no hubiese sabido expresarme en castellano. ¿Era eso fascismo oculto en ropaje nacionalista? Claro que no. Pero cabe recordar que RTVE es un ente público que diez millones de catalanohablantes ayudamos a financiar, y en cuyas emisiones generales no salen nunca ciudadanos españoles hablando en lenguas no castellanas. Cabe recordar también que en los medios públicos catalanes los ciudadanos hablan tranquilamente en castellano: llaman por teléfono, responden a encuestas en la calle, son entrevistados..."
"La realidad es que quienes protestan ruidosamente menosprecian el catalán y eso no sucede al revés. Monzó y Porcel, nuestros más visibles representantes esta semana en Frankfurt, no sólo no le hacen ascos al castellano, sino que lo dominan. Joan Corominas hizo un diccionario etimológico también del castellano"

divendres, 12 d’octubre de 2007

Cita històrica.


L'Espanya unitària és un país situat fora del món, i els catalans davant de Madrid, resultem una mena d'estrafolaris habitants del planeta Mart."

Antoni Rovira i Virgili. Dipuat d'ERC al Parlament de Catalunya.

Síndrome d'Estocolm del Senyor Trasserres.

Mai m'hagués pogut imaginar que tot un Conseller de Cultura de la Generalitat, que té l'obligació entre moltes altres coses de protegir la cultura i llengua catalana tingués un complexe d'inferioritat tant gran davant d'Espanya, i el soroll que fa la seva "brunete mediàtica".
Li diuen a la Peri Rossi que ho parla en català (ojo! després de 30 anys vivint a Catalunya!!!!!!!!!!!!!) o com és lògic agafaran un que parli en aquesta llengua. Aquesta ràpidament s'en va al Mundo a fer un escrit titllan als Catalans de feixistes!. I que llegeixo al cap de poc a La Vanguardia???. "El conseller tresserrras estudia que Peri Rossi vuelva a Catalunya Ràdio". No m'ho podia creure. Esta és la personalitat de tot un Conseller?. Este bon home és capaç de protegir el Català i portar-lo a cotes d'oficialitat i reconeixement més altes??? Este bon home pot garantir una bona salut per al Català, quant es "cague" davant 2 columnistes de Madrid??? Sinó tens prou personalitat plega, i sinó tens arguments doncs agafes los de algú que en sàpigo més que tú com per exemple Victor Alexandre. Dius coses com les que diu ell: "... després de trenta-tres anys vivint a Catalunya té la barra de no parlar català quan hi ha persones gairebé analfabetes, procedents de països immensament pobres, sense cap possibilitat de moure´s en ambients intel-lectuals, que en tenen prou amb un any per expressar-se força bé en la nostra llengua. Són gent anònima nascuda al Senegal, al Perú, a l'Equador.... gent que no surt als diaris, que viu en precari i que, sense renunciar a la seva identitat, ha fet seu el país que els ha acollit. Són persones que, a diferència de Peri Rossi, tenen un concepte integrador de la vida, no pas excloent. HI HA ACTITUD MÉS EXCLOENT QUE VIURE TRENTA-TRES ANYS EN UN PAÍS SENSE DIGNAR-SE A PARLAR LA SEVA LLENGUA?
També li podia dir que "no parla Català perquè no li dona la gana. Aquesta és la veritat,però no pas el problema. El problema és que pretén guanyar-se la vida en mitjans de comunicació en llengua catalana com si no s'hagués mogut de l'Uruguai. Doncs bé, la gent que cobra per parlar en mitjans de comunicació en Català té l'obligació de parla en Català". Podries dir " que cada mitjà té la seva llengua i és aquesta la que determina qui pot treballar-hi i qui no".
Com diu al final de l'escrit el mateix Victor Alexandre "Espanya és un país amb ciutadans de primera i ciutadans de segona; ciutadans de segona obligats a parlar dues llengües per tal que els ciuadans de primera només n'hagin de parlar una.
Senyor Conseller, sinó et veus amb cor de defensar la Cultura i llengua Catalanes com a mímim envoltat d'assessors que tinguin més arguments que tú, però que per falta d'aquest no t'hagis de baixar els pantalons davant Madrid.
A més tinc entés que durant la dictadura Franquista es va haver d'exiliar a París!!. I ara vas a plorar ràpidament a aquells que encara no han condemnat la mateixa dictadura que et va fer exiliar???? Esta dona no sap per on xafa al cap de 30 anys.

dijous, 11 d’octubre de 2007

La història segons l'Estat Espanyol.

Demà dia de la Raza:


España, a través de su historia ha sabido siempre entregarse siempre sin reservas, con amor y entusiasmo a las necesidades,a los afanes y a las ilusiones de aquellos pueblos a los que fue uniendo sus destinos (el decret de Nova Planta és un bon exemple). Desprovista de prejuicios raciales de ninguna classe, sintiendo profundamente el precepto cristiano de la igualdad de todos los honmbres, ni España ni los españoles se sintieron nunca ajenos, indiferentes o superiores a aquellos pueblos con los que convivieron y a los que incorporaron a la civilización occidental y cristianana.


Francisco Franco, Missatge a la Guinea Equatorial, 20 de Juliol de 1968. Persona que es va entrgar sempre sense reserves, amb amor y entusiasme a les il-luusions d'aquells pobles que compartie destí.




La colonización fue para nosotros una cuestión de alto ideal, algo que había de responder ante la Historia de la Humanidad.


Es oportuno repetir aquí que España fue colonizadora y no "colonialista". Aportó generosamente un gran bagaje de civilización cristiana, sin prejuicios de razas, respetuosa con las tradiciones de los pueblos.(Decret de Nova planta genocidi dels indis...) España se cuidó de sembrar a su paso la semilla de la civilización y de la cultura moderna el orden, el trabajo y el respeto hacia el hombre y su dignidad.


Manuel Fraga Iribarne, Discurs d'entrega de les instal-lacions de televisió a la Guinea Equatorial, 1968. Si volie ser d'un país respectuós per a l'home i la seva dignitat... com és que ere ministre d'una dictadura i estave a favor de la censura???
Nunca el Castellano fué motivo de imposición. Lo Borbó Rei del Mambo i d'Espanya.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Aforisme.

"Trista època la nostra, en què és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici"

Albert Einstein.

dimarts, 9 d’octubre de 2007

"Jo més que mai estic al costat del Rei". (Duran i Lleida).


Fa poc lo "capo" de CDC Duran i Lleida, que demana a crits un ministeri (encara que digui que no), feia aquestes declaracions: "valorem molt el paper de la Corona i el cap de l'Estat", "El Catalanisme polític i Convergència i Unió particularment se senten tant o més propietaris d'aquesta constitució que un dels dos grans partits " ,(la mateixa que diu que l'exércit és la garantia de l'unitat de la pàtria en ple s.XXI)," jo més que mai estic al costat del rei i de la monarquia. Perqué prefereixo per l'estabilitat política del país - perqué ha estat una aportació important - l'actual monarquia".


Això torne a demostrar que la història és cíclica. Sabeu que va dir un dels líders anarcosindicalistes catalans més carismàtics, Salvador Seguí, el Noi de Sucre en un discurs que pronuncià a Madrid l'any 1919???



Nosaltres ho dic aquí a Madrid, i si convingués, ho diria a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana,( recorem que Duran i Lleida vol ressucitar la Sociovergéncia) no per tal d'aconseguir la llibertat de Catalunya sinó per arribar a defensar més bé llurs interessos de classe, perquè sempre estan disposats a desentendre´s de les reivindicacions del prolietariat Català. I us puc assegurar que aquests reaccionaris, que es diuen tan catalanistes com el primer, tenen por del restabliment nacional de Catalunya si aquesta no se'ls ha de mantenir sotmesa. (...) En canvi, a nosaltres, els treballadors, com que amb una Catalunya independent no perdríem res, ben al contari, encara hi guanyaríem, la independéncia catalana no ens fa cap por. (...)Tan li fa que proclamin llur catalanisme en discursos i articles periodístics quan són a Barcelona. Si els sembla que els interesoos de classe corren perill, s'encaminen tot seguit cap a Madrid per oferir llurs serveis a la monarquia centralista. (...) Us asseguro, amics Madrilenys, que una Catalunya lliure de l'Estat Espanyol seria una catalunya amiga de tots els pobles de la península hispànica. (...) Us puc assegurar que si un dia Catalunya aconseguís la seva llibertat nacional els primers, si no els únics, ho repeteixo, que hi posarien obstacles serien els homes de La Lliga Regionalista (equiparable ara a CIU i sobretot CDC), perquè a Catalunya, com arreu, el capitalisme no té ideologia.

Vidal - Quadras (2)

L'escrit que esmentava ahir de La Razón encara deixe moltes altres perles. Com no, parle del famós llibre del López Tena, Catalunya sota Espanya, llibre que ja vaig recomanar. De l'autor del llibre diu, "es un incompetente, un profesional de nulo nivel, un inútil en definitiva, incapaz de realizar su función como es debido".


Penseu que sempre que insultin als nacionalistes o independentistes vol dir que ja fallen els arguments. Sempre que es fiquin en les persones i no amb els ideals o arguments, vol dir que la batalla ja està guanyada, i només poden recórrer a l'insult a la desqualificació , a la difamació, o a la mentida directament. Perqué us penseu sinó que ens diuen insolidaris???? Perqué no poden justificar el dèficit fiscal. Perqué ens diuen egoistes i que sol mirem lo nostre??? Perqué no poden justificar que un poble no voti el seu futur. Davant la falta d'arguments l'estat Espanyol sempre fa 2 coses: A) L'insult i B) Les lleis . Un exemple és quant és fa una llei per no parlar Català al congrés, quant Aznar va prohibir fer referéndums per a que el Lehendakari no fes la seva consulta,o quant es diu clarament que qualsevol llei orgànica que es faci al congrés estarà per damunt de l'estatut, o la mateixa constitució que diu que Espanya és indivisible i que l'Exércit és la garantia de l'unitat.. Quant els arguments fallen... només tenen les lleis fetes a la seva mesura, per a perpetuar els seus privilegis i poder dir "se tiene que respetar la ley". Per últim com diu la contitució sempre hi ha el plan C)... l'EXÉRCIT!!!!


Si us fixeu el llenguatge de tot l'article és digne del mateix Alejandro Lerroux. (Del segle passat vaja.)




Psicòpatas violentos (Lo "senyor" Vidal quadras)

Per tots els que sou independenistes com jo, el Senyor Vidal - Quadras ens va dedicar un escrit a La Razón. Segons ell som: "obsesionados por liquidar a España como Nación" (i vosté no està obsesionat a liquidar la Nació Catalana amb escrits com este?),"si se analizan las trayectorias vitales de estos movimientos seccionistas, se encuentran en abundáncia estudiantes cuajados de suspensos, inadaptados sociales, neuròticos sexualmente frustados, psicòpatas violentos y gente en resumen, profundamente descontenta consigo misma ".


No es per res pero si analitzem la "seva trajectoria vital" este bon home i el PP surt d'una dicadura que fins i tot ha condemnat el Parlament Europeu i ells no, ho sigui tants estudis no se per a que els ha servit,( com a mínim no per a tenir el mínim de seny per comdemnar una dictadura). Si nalres som això, un noi de 25 anys que a l'any 2007 és seguidor de la Falange... que és?


Afegeix: " Por su rotundo fracaso como personas o como ciudadanos descargan su amargura destruyendo un bien infinitamente valioso como la cohesión y la unidad entre españoles tan necesario para nuestro éxito en el mundo".


Home, jo crec que ell fa molt més mal " a la unidad entre españoles " quant al parlament Europeu vote en contra de que es reconegui una llengua oficial de l'estat Espanyol, com és el Català, que a més segons la arxinombrada Constitució diu que promourà.( no se a on). Li voldria recordar les paraules de tot un premi Nobel Espanyol com és Camilo José Cela: " En cuestión de separatismos siempre fueron más los separadores que los separatistas". Potser si els Catalans no tinguéssim un estat hostil que priva el reconeixement de la nostra llengua, jo no seria independentista. S'ha parat a pensar que escrits com el seu ens done més motius als independentistes com jo? S'ha parat a pensar que fa més mal a la unitat del seu país un separador com vosté que 100 separatistes com jo???

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Rovira i Virgili. (Jurament de l'exiliat).


Quant penséssim que continuar lluitant pels nostres drets no val la pena, quant veïem que els nostres polítics passen de independentistes a "patriotes socials", que accepten estatuts rebaixats, que els nacionalistes sol volen ministres a Madrid i coses per l'estil i el president de la Generalitat no sap Català i accepte sense protestar lo que li diu lo papa de Madrid.... esperem que l'esperit i vida interior de gent com Rovira i Virgili no ens facin defallir. Jurament que es va fer a si mateix Rovira i Virgili el dia que tenie que abandonar Catalunya.







JURAMENT DE L'EXILIAT.







Ara que Catalunya ha caigut trencada, esclafada, vençuda per la força;ara que volen esborrar el seu nom de la geografia, el seu idioma de la literatura el seu amor dels cors; ara que Catalunya sembla que es desfaci i desaparegui en el clot negre de la persecució i de l'odi; ara que centenars de milers de catalans han de sortir de la pàtria envaïda pels vells enemics i per enemics nous; ara que és una hora de dolor i d'amargura, el meu pensament nacional s'afirma amb més vigoria. Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persisirà. No em descoratjo,no renuncio no deserto. I somio en la més gran Catalunya, la més gran pel territori, la més gran per la llibertat, la més gran per la civilització. De la màxima dissort, sortirà el definitiu redreçament de la nostra història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut.







Treballar en tot allò que jo pugui perquè ressorgeixi - més sòlida, més pròspera i més noble encara que abans- la pàtria caiguda. Aquest és,mentre el tren en marxa m'allunya de Perpinyà, el meu jurament de Català nacional.Que tots els Catalans exiliats facin i compleixin el mateix jurament i vindrà el dia que podrem alçar damunt la recobrada terra de Catalunya les nostres veus la nostra bandera i el nostre ideal.


Ohhhhhh..... una altra Espanya no és possible.

Bueeeeno, per als pobrets que encara es pensàven que un altra Espanya ere possible i que "Zapatitos" ens ho demostrarie... ara resulta que el botí de Guerra anomenat "papers de Salamanca", no té data de retorn a Catalunya, tot i que hi ha una llei que obligue. El "paripé "que van montar amb els primers papers que van tornar només és un 10% aproximadament del total, i és principalment documentació de la Generalitat. I ara falte los més importants, tot el que és va incautar a particulars i associacions. Sabeu quins són els motius que alegue el flamant nou ministre de cultura? (el mateix que va fer dimitir a la Catalana Rosa Regàs de la Biblioteca Nacional). "hay que volver a ver y a comprovar el contenido de los archivos con todas las garantias possibles,para evitar que por unas prisas volvamos a reabrir heridas ". " Vale la pena invertir tiempo suficiente para que esto acabe bien".
Després de 3 anys de legislatura, i 30 anys de democràcia alegues que hay que invertir tiempo??? Un país amb dignitat estes excuses de pàrvuls no les tolerarie. On és ara La Vanguardia, que tant va condemnar les cremes de fotos del rei com és que no s'indigne perqué el govern Espanol no fa complir la llei?. No tenim ni polítics valents, ni premsa (amb contades exepcions) que ens faci respecatar com a país.
I que vol dir que esto acabe bien???? Per a que "acabe bien" l'únic que s'ha de fer és complir la llei, i deixar de dir tonteries. Zapatero ho ha fet molt bé, no ha respectat l'estatut que va sortir del parlament, no tenim llei de memòria històrica, no podem parlar català al congrés, les seleccions estan igual o pitjor,i només tenim un 10% dels papers.... això és el gran aliat que ens va dir la Chacón???

Victor Amela i Artur Bladé.







No se si ere el dimarts o dimecres després de llegir estava fent l'últim zapping avans d'anar a dormir, i per un programa que fan per TV3, que és itula "l'hora del lector", trobo a Victor Amela amb un llibre de Bladé. Fico volumen i primer estave parlant de Gent de la Ribera d'Ebre, es va desfer amb elogis dient que ere un llibre deliciós i amb una prosa bellísima, que et transporta a l'época descrita per l'autor. Després va agafar l'Exiliada i va explicar que allí narrava el seu exili , juntament amb el de gent de la talla com Fabra, Rovira i Virgili, Pujols....


Per acabar va declarar que mai havia sentit parlar de Bladé, però que a partir es un fan incondicional d'ell, que quant va acabar de llegir els 2 llibres va trucar a l'editorial per veure quant es publicarien els següents, (que són 2 per any), i que recomanava ferventment llegir a quest autor, que segur que serà per tothom un descobriment, com li ha passat a ell.


Potser no sabeu qui és Victor Amela, és un dels tres que fa la secció d'entrevistes de La Contra de La Vanguardia, i segur que l'heu vist a programes de Televisió com el Club i d'altres.A més fa un programa de televisió titulat per Contra i és professor de periodisme.