Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 28 de febrer de 2008

Perdó pel PHN... només entenen de vots.



Avui al punt llegeixo les següents paraules de Duran i Lleida:




PERDÓ PEL PHN




A les Terres de l'Ebre, Duran va reconèixer que CiU s'havia equivocat en el vot afirmatiu que va donar, d'entrada, al transvasament de l'aigua de l'Ebre dins del pla hidrològic (PHN) dissenyat pel PP.



Com a mostra del seu compromís amb les comarques meridionals, el candidat nacionalista va assegurar que «la riquesa del país ni comença ni s'acaba a les comarques de Barcelona». I per això CiU va assegurar que treballarà perquè el pressupost general de l'Estat deixi de marginar les Terres de l'Ebre si té força a Madrid.


Però lo més trist del cas es que demana perdó per qüestió de vots. Sinó haguéssin sortit trasquilats en vots a hores d'ara encara l'estarien justificant i propugnant les seves "virtuts". Si el van aprovar va ser perquè necessitaven els vots del PP, encara que ells sabien perfectament que el PHN ere una animalada, en tots els sentits, i ara demanen perdó, però no perqué ho sentin, sinó perqué necessiten recuperar vots. I gual que la tonteria aquella d'anar al notari... però alhora de la veritat continuen rebaixant estatuts i fent tonteries. La llàstima és que els polítcs només entenen el llenguatge dels vots, i no el del sentit comú, que per cert ere un lema també de CIU.





Per als de CIU que volen lo 13 de Gener... (i ERC)



“La paraula realment adequada és tortura”. “Em van donar una pallissa molt forta i professional. Bufetades a la cara, una darrere l’altra. Cops de puny a llocs no visibles per no deixar senyal. Només una vegada a un dels agents se li va escapar la mà i em va obrir una cella. Un company li va dir que anés en compte. Cops de bastó seguits a les plantes dels peus. Cops a les empenyes, amb mes càlcul perquè no volien trencar ossos. Em van fer ajupir amb les mans emmanillades per sota les cuixes. En aquesta posició, que es coneix amb el nom de la cigonya,em pegaven i em feien caure a terra. M’incorporaven i em feien tornar a caure amb més bufetades a la cara i més cops de puny al cos. Doblegat a terra, m’etzibaven coces,m’arrossegaven. De tant en tant em deixaven reposar. Després hi tornaven. Tot això de nit i en un subterrani, sabent que és inútil cridar perquè no et sentirà ningú. El turment devia durar unes tres hores. És molt de temps. Finalment, vaig entendre que no podria aguantar. Aquells homes portaven les de guanyar i no els venia ni una hora ni d’un dia ni em tenien per a res. Vaig dir el nom de Francesc Pinzón, l’impressor .......Aquest relat és una petita part del dia que van torturar Jordi Pujol, fragment extret de les seves memòries.


No volen canviar els monuments als torturadors i assassins, i els noms de carrers que els recorda i honora, donen a entendre, que aquells fets en el fons no van ser tant greus, que torturar, perseguir i depurar per motius polítics i ideològics tampoc és tant greu. Donen a entendre a les generacions que vindran que són uns fets que no fa falta condemnar-los, i que aquestes coses passen, no cal donar-li més voltes ni més importància, no fa falta condemnar-los que tampoc és per a tant.

Amb actes de covardia política com els que van protagonitzar CIU i ERC, fa que tots aquells que van torturar i matar per motius polítics, tots els seus actes quedin impunes, no passin el judici de la història, i totes les seves víctimes estan doblement derrotades, una en els temps que les van humiliar, i dos, en veure que passat el temps, els botxins queden immaculats i que tot el seu patiment per a molts no va servir per a res. Jo els recordaria a CIU i ERC, que si són regidors i els poden escollir es en molta part gràcies a gent que van matar,que corria davant dels grisos ,que van empresonar, que és jugaven la seva llibertat per a que ells ara puguin governar. Però es veu que ja no es recorden que la democràcia va costar molt, i molta gent es va jugar la vida. La transició va ser un procés amnèsic on el dolor i el patiment dels que van lluitar per la democràcia va ser oblidat per sempre. Amb actes com aquest, encara enterrem més els patiments i vexacions d’aquelles persones. Que deu sentir una persona torturada per la dictadura en veure que partits que volen passar per democràtics no condemnen les dictadures? Perquè condemnar però no obrar en conseqüència, demostra que la seva condemna està buida de contingut i en els fons tant se li en fot, és una hipocresia total.

Els de CIU i ERC ,no enderrocarien un monument al esclavatge? Al Nazisme? I perquè a llavors no un al feixisme que varem patir a casa nostra i que va anar en contra de la nostra forma de ser,llengua cultura e història i que fins i tot ha condemnat el parlament europeu i la Generalitat? Que creuen que el genocidi contra el poble Català no és condemnable per a un partit que vol passar per nacionalista i l’altre per independentista? Així dignifiquen els seus càrrecs? Els seus partits? El seu sistema democràtic? Així el defensen? Així dignifiquem la vida humana? No han estat dignes de ser representants de la democràcia,ni de la llibertat individual. I pels d' ERC,passo de dir res per s’han passat pel forro a Macià, Companys ,la República.....s’han posat a la mateixa alçada que tot lo PP amb la seva negativa de condemnar la dictadura.


Pensava que el senyor Forés estaria orgullós de ser un dels causants de fer un acte de justícia històrica,de honrar el seu partit i les seves víctimes, i tantes d’altres que no eren d’ERC però van fer possible que ell ara sigui representant polític, però es veu que no sap ni a quin partit està ni per a que es va fundar l’any 1931 a Sants. Hagués pogut passar a la història municipal de la seva ciutat,però es veu que les misèries quotidianes l’impedeixen veure el passat i el futur, han desprestigiat el partit i el càrrec. Només va veure un perill quan la vida li havia brindat una oportunitat històrica. Ha tret importància al patiment de milers de catalans i de persones.


Forés no sap que Catalunya sempre és justa amb les persones que lluiten per ella i es sacrifiquen per ella. El cas més clar és de Macià i Cambó. Cambó enterrat a Buenos aires, en terra estrangera, i Macià cada dia de Nadal se’l recorda. Al igual que Companys, Rovira i Virgili, immortalitzat amb el seu nom posat la universitat, Irla amb la seva fundació, Bladé, injustament ignorat en tornar de Mèxic i que gràcies a la seva lluita sorda i constant mai serà oblidat al seu poble i ara veu com els seus textos l’any 2007 es tornen a redescobrir... i no fa falta anar tant lluny, quan veus gent com Vega o Pere que als seus prop de 50 anys, i molts cops de predicar en el desert, intenten ara per mitjà dels seus càrrecs continuar la seva lluita. Hi ha molta gent que continua anònima, i amb actes com lo del 13 de Gener tindran la sensació que la seva lluita no va servir per a res.


“L’home és una màquina d’oblidar” A. Bladé.

Cita històrica.


"Espanyols, no que o en som,ni en volem ésser perquè no hem nascut en terra d'Espanya. És quan ens hem sentit ben catalans i separatistes quan hem après a ser universals".


Discurs pronunciat per Bonaventura Gassol el 8 de juny de 1931 a Manresa,publicat a Nosaltres Sols!
Gassol és el primer començant per la dreta.

dimarts, 26 de febrer de 2008

TV3 fa la pena.


Ahir hem vaig quedar parat i astorat del TN migdia...Van estar desde les 14:30 fis les 14:45 amb l'Oscar de Bardem!!!! Ni el debat de la Nit, ni la campanya electoral, ni la mort de Josep Palau,ni l'esboranc del metro, l'única preocupació de Catalunya, de l'únic que ha d'estar pendent és dels Oscars de Hollywood??? S'ha de començar un TN amb l'Oscar d'un actor Espanyol durant un quart d'hora?Patétic!, després no entenen si cauen d'audiència, això és la crosta nacionalista???A Cuatro van començar amb el debat de la nit i deprés crec que amb la "successió" de Cuba ,i per la 1ª com és lògic no van parlar de Bardem fins a la secció de cultura i espectacles fins a les 15:24!. Sabeu quins van ser els únics que van començar amb lo de Bardem??? Com no, A3.Això és una TV nacional???


Mira que no m'havia comprat el llibre de Victor Alexandre, TV3 a traïció, però em sembla que el tindré que comprar.Víctor Alexandre analitza els continguts de la programació de TV3, incidint sobretot en els Telenotícies, dels quals dóna exemples diversos d'hispanocentrisme, com diu Anna Porquet,o com diu Oscar Montferrer del diari AVUI,L'autor atribueix el procés de desnacionalització dels Telenotícies a una voluntat espanyolitzadora que troba el camp preparat en uns periodistes que no combreguen amb les quatre barres, perquè la que senten com a bandera pròpia és la rojigualda. Malauradament, hi ha una altra interpretació possible, tot i que és tan terrorífica com la que defensa Alexandre: en àmbits en què se sap de què es parla, la constatable espanyolització dels informatius de la televisió nacional de Catalunya s'atribueix al fet que, als que els elaboren, se'ls podria aplicar allò de d'on no n'hi ha, no en raja... I si el teletip de l'agència espanyola de notícies Efe diu que... I si els informatius de la ràdio espanyolista SER obren amb... Un autèntic despropòsit, tot plegat.


Ahir vaig sentir Vergonya de TV3, em vaig donar compte que no som ni comunitat autònoma, som una trista provincieta.

dijous, 21 de febrer de 2008

dimecres, 20 de febrer de 2008

El meu país és tan petit....











Només que pugis encara no a 1200 metres d'alçada, t'adones lo petit que és Catalunya. Aquestes fotos estan fetes desde el mateix lloc, desde la Serra Major del Priorat. Dese el mateix lloc pots veure tant lo Mar, com endevinar els Pirineus.
(Ara que ja tenim portàtil suposo que ja podré escriure i no ficar només fotos) I és que com deie LLach.... aveure si algún dia a més de petit pot ser lliure!!!!!!!!



dilluns, 18 de febrer de 2008

"La llar encesa" Antoni Rovira i Virgili.




De vegades pensem que els filòsofs els historiadors i els polítics no han donat a l'interior de les cases tota la trascendència que té en la vida del món.




En bona veritat, no existeix cap lloc del món que tingui tanta trascendència en la vida dels pobles com l'interior de les cases. Allí hi ha les flames més pures i més duradores. No us heu fixat en la significació profunda que té aquest mot Català ,"llar"? El foc pairal designa així tot l'interior de la casa. I és que l'esséncia de la casa no és a les sales amples, a les cambres xiques, ni als rebostos i cellers, ni a les portes i finestres ni balcons: l'essència de la casa és a la llar, en el foc que crema, mig flama mig caliu.


La casa és un permanent dipósit de virtuts humanes. I aquestes virtuts, enceses en la llar, irradien després a l'exterior,a les grans vies públiques, a les assemblees nombroses, a la vida de relació entre els homes i entre els pobles.

Creiem que l'elevació moral del món ha de sortir de la llar. Els homes que no porten a l'ànima la flama de passió i el caliu d'afectes que la llar dóna, no poden obrar noblement i generosament en la vida social. Qui estima l'interior de la casa estima la ciutat, la terra, la gent que s'hi mou, el bé de Déu que s'hi cria. Díficilment portaran al món un esforç de millora, de bondat o de bellesa, aquells homes que tinguin la llar apagada.

Nadal és la festa major de la llar. En aquest dia,com en tots els altres dies, ens adonem de les misèries i de les desigualtats humanes;però no per això queda enlletgida l'egrègia festa.Si la llar de Nadal no crema per a tots els homes ni per a tots els pobles, si la taula familiar no s'omple universalment de bones viandes i de bons vins per al cos i per l'ànima, cal que els homes de bona voluntat s'esforcin per corregir les injustícies i les desigualtats. La vida de la Humanitat és una perpètua lluita, i l'única manera de dignificar la lluita ineludible és donar-li com a idea i com a orientació els sentiments de justícia, que són una resplendor divina que albirem a través de l'aspra realitat de la terra.
Antoni Rovira i Virgili, "Teatre de la ciutat " 1928




divendres, 15 de febrer de 2008

Visita al Palau.







Com que no tinc temps farem servir el bloc de fotolog. Ahir aprofitant que tenia que anar a Barcelona vaig tenir la oportunitat de visitar el Palau de la Generalitat. Es un reflex del país, petit, fet a pedaços, (hi ha 3 parts ben diferenciades, una del s.XIV, un altra del s.XVI i la última del XIX.), i on s'aprofita tot. L'espai on treballen els diferents col-laboradors i d'altra gent que està al voltant dels polítics, està aprofitadíssim i no hi ha massa espai ,la veritat. I també el mateix Palau ens recorda que som una colònia, ja que la sala principal, el Saló de Sant Jordi,just la que done al balcó ( aquest és tant petit ja que és un afegit de l'any 1916, i no és podia fer més gran a perill de fer malbé la estructura),es va decorar en época de Primo de Rivera!!!!!. No entenia com es que de les diferents pintures que hi ha( totes infames de diferents episodis nacionals) una és del consell de Casp!!!! després ho vaig entendre... i a més just abans de sortir al balcó hi ha lo retrat del Borbó ...suposo per recordar-nos que molta Generalitat i tot lo que vulgos..... però qui mane de veritat som nosaltres.

dijous, 14 de febrer de 2008

Visita de Xavier Vendrell a Móra d'Ebre.




No tinc temps i a sobre ara a casa no tinc internet i tinc que anar a casa els "papes". Deixo unes fotos de la presentació que va fer ahir del seu llibre Xavier Vendrell a la biblioteca de Móra d'Ebre i del sopar posterior.

dimarts, 12 de febrer de 2008

Cita històrica.

" Felicito de corazón a V.E. con el orgullo de ser español por el victorioso remate tan ejemlar que redime para España queridas provincias Catalanas. Con la emoción que siento ante el heroismo del invencible ejército, Generales y Mando Supremo les saluda afectuosamente, Juan de Borbón"
Telegrama de felicitació que el fill d'Alfons XIII, Juan de Borbón, comte de Barcelona, va adreçar al General Franco en el moment que Barcelona va ser ocupada.
Extret del llibre "El gran llibre per la independència" de Francesc Ferrer i Gironés.

dilluns, 11 de febrer de 2008

Fa 4 anys i estem pitjor.


Fa 4 anys sortia del Carrefour i hem trobo lo rialler i mentiderde Zapatero amb el següent eslògan: UN ALTRA ESPANYA ÉS POSSIBLE i vaig escriure aquest article. Doncs be, lo PSOE, va guanyar les eleccions i que ha canviat en 4 anys?Absolutament res, desgraciadament el temps ens ha donat la raó.


UN ALTRA ESPANYA ES POSSIBLE?(Article Veu de Flix)



Molts, pensem que això es una utopia, un somni per a il·lusos o per tots aquells que volen caure en la ceguesa voluntària. Des de que vam fer el ninot a la reunió de Casp l’any 1410 i ens vam unir amb la dinastia dels Trastàmara les coses sempre han anat de mal en pitjor, i durant tots aquest segles, encara no he sabut veure que tota col·laboració amb Espanya ens hagi aportat alguna cosa bona, tret que no renunciéssim a la nostra personalitat pròpia, a la nostra manera de pensar i de fer, a la nostra expressió Nacional de l´universal com deia Rovira i Virgili.


Que va treure Macià en acceptar la Generalitat de Catalunya i deixar de banda el seu somni d’una República Catalana com estat integrant d’una Federació Ibèrica? Que 6 anys després de la mort d’aquest els avis que varem votar la República i varem restar fidels a aquesta estiguessin en camps de concentració i obligats a parlar Castellà sota el règim d’una dictadura Feixista.I això que la persona que va convèncer Macià que era Marcel-lí Domingo va dir que “ Tot el govern procurarà- fins els ministres que tenen menys contacte amb Catalunya- donar a Catalunya tot el que el català més exigent pugui demanar”, ja ho vam veure amb l’estatut de Núria com el van retallar, i la feinada que va haver per aprovar-lo. Que vàrem treure d’acceptar un pacte de Silenci en la nostra transició “model-lica”? Que només 8 anys més tard els tancs tornéssin al carrer per recordar-nos la naturalesa més rància d´Espanya. Aquell silenci només va servir per caure en l’amnèsia i en l´ignorància voluntària per als més joves. Com podem aprendre dels nostres errors si hi ha un lloc buit en la nostra memòria?Només va servir per a que quedessin impunes uns fets vergonyosos i per a que a l’any 2000 els hereus del Franquisme (als quals aquest pacte va permetre sobreviure políticament) subvencionessin la Fundación Francisco Franco i La División Azul, dos agrupacions que fan apologia explícita del Feixisme, cosa que a Europa està prohibida per llei.Com podem aprendre dels nostres errors si ens vam imposar un silenci immoral que només va servir per legitimar uns fets inhumans?que només ha servit per anomenar “período pre-constitucional” una dictadura feixista que encara matava l’any 75 i maquillar aquest règim amb sèries com “Cuéntame como pasó”?



A més no fa falta remuntar-nos tant lluny, que n’ha tret CIU de pactar primer amb el PSOE i després amb els Falangistes del PP? Que n’ha tret per a Catalunya esclar, que segur que ells s’ho van cobrar amb rèdits polítics propis. Deien que era per afavorir una suposada estabilitat, ( la seva suposo). Amb el PSOE només van esgarrapar el 15% del IRPF , gran font d’ingressos per a Catalunya que ens ha servit per a lligar els gossos amb llonganisses, però quant els hi van demanar els papers robats de Salamanca fins i tot es van manifestar en contra al·legant “ derecho de conquista” ( típic d´Espanya) I de la col·laboració de 8 anys amb els feixistes del PP?Amb aquest últims la cosa ja va ser escandalosa; li van donar la majoria absoluta amb safata de plata l’any 96, els ajuden a entrar a l´Euro, i a sobre es baixen els pantalons aprovant que ens robin l’aigua de l´Ebre per al camps de golf de Múrcia! I que n´hem tret els Catalans? Un AVE que va més lent que un Talgo, i fins a Lleida!!!.Sort que ara han perdut sinó volien imposar 2 hores més de Castellà a les escoles. I això que els de CIU es declaraven hereus del pactisme i a sobre Nacionalistes!, i ara diuen que li ficaran sentit comú. En fi la política i l’absurd sempre es solen donar la mà. Recordem que en aquesta legislatura ja han anunciat que no votaran a favor en el debat d’investidura. Per fi han vist la llum després d’anar 8 anys amb la dreta més rància tant al Parlament com al Congrés.Sempre que demanem les dades del nostre dèficit fiscal ens titllen de mercantilistes sense cor e insolidaris, i mentrestant esperem unes dades que no tindrem mai ja som la cuarta comunitat amb nivell de vida. I això que a la meseta es deuen pensar que aquí tenim 3 chalets a Torremolinos i 2 a “l´Empordán”! Amb Montilla de ministre faran alguna cosa per corregir el dèficit?



Ara que torna a Governar el PSOE, aquets que ens demostraran que un altra Espanya es possible, ficaran com a ministre a Bono, persona gran amant de Catalunya i que admira la nostra forma de ser, i també a Caldera, regidor de Salamanca quant les manifestacions en contra de la devolució. Aquests personatge va dir que els papers eren seus per”patriotismo Salmantino”. Perquè ells poden ser patriotes i nosaltres som egoistes? També tenen a Ibarra que volia fer fora a Carod de Conseller en Cap després de parlar amb E.T.A. “Iso facto” (Ipso facto suposo) i que va demanar a Maragall que li expliqués perquè Catalunya és una nació. La història només es cíclica quant no aprenem d´ella, quant aprenem evolucionem, i el nostre cas amb Espanya es donar-nos cops contra la paret. Ho renunciem a la nostra personalitat , o no hi ha col·laboració fructífera possible. I si volem negociar sempre sortim pitjor. La prova està en que la FIRS reconeix la selecció Catalana d’hoquei i surt el Blanco (secretari d’organització del PSOE) dient que això és impossible. Un altra prova que un altra Espanya és impossible pels Segles dels Segles. Algú es creu que amb aquesta gent el Català serà oficial a Europa? Fem apostes?



Aquest Eslògan electoral de que “un altra Espanya és possible”, era del PSC. El seu “líder” es Pascual Maragall. Tots coneixem a l’avi d’aquets, Joan Maragall i els seus versos immortals. Senyor Maragall, l’opinió del seu avi respecte al tema de la col·laboració amb Espanya va quedar perfectament reflectida en un famós article titulat “Catalunya i Avant”, publicat en Castellà al Diario de Barcelona el 5 d’octubre de 1911. El seu avi ens il·luminava amb el següent argument: Tal cosa no es possible i la prova ja és feta. Els Catalans no n’han tret res de col·laborar en la política general Espanyola ni de contribuir amb diners i homes a reforçar l’estat Espanyol. Els homes que van intentar-ho ( Pi i Margall, Balmes, Piferrer, Capmany, Milà i Fontanals) no en van treure res, van perdre el temps. En canvi , des que Catalunya començar a reivindicar la seva personalitat Nacional i a conrear la pròpia llengua, l’obra ha estat positiva; i no solament per a ella mateixa, sinó també per a Espanya. També afegeix, “ja està bé d’intents d’intervenció i d’assaigs d’imposició (per part Catalana) Allò que cal es que cada poble Ibèric treballi en la seva ànima particular fins arribar a la rel comuna, a la rel ibèrica que sens dubte existeix. Allí ens retrobarem i ens entendrem parlant cadascú la seva llengua, allí està l’ànima peninsular encara per descobrir, allí la gran civilització Ibèrica encara per fer i en funció de la qual encara podem ser alguna cosa en el món. A vostè en els mítings que fa per l’àrea Metropolitana de Barcelona li agrada fer ús del Bilingüisme ( suposo que per guanyar 4 vots estèrils, ja que no crec que sigui per promocionar els Castellà ). El seu avi ho tenia més clar, deia que Els Catalans no podem tenir la llengua Castellana com a pròpia i només ens podem fer entendre en la nostra. A més,recordem que deia Valentí Almirall:”la submissió a una llengua imposada és el signe de l’esclau”Potser algun dia “ Honorable President”sentirà en el fons del seu cor la crida del seu Avi i per fi adoptarà el famós “Adéu Espanya” que molts, i cada dia més voldríem


“Antes España roja que rota” José Calvo Sotelo, Protomártir de la Cruzada“


Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco” Juan Negrín, President Socialista del govern Republicà Espanyol (1937-1939)

divendres, 8 de febrer de 2008

Cita històrica.

" Como sea verdad eso de que Cataluña se ha declarado independiente, tengo ya formado el propósito: en cuanto termine mi misión en Sevilla, pediré al Gobierno que se forme que me nombre jefe de la fuerza que vaya a Cataluña para someterla. ¡ Qué satisfacción voy a tener poniéndole a la calle principal de Barcelona, la de las Cortes, el nombre del General Espartero!"
Paraules del General espanyol Gonzalo Queipo de Llano, pronunciades el dia 1 d'Agost de 1936 davant dels micròfons de Radio Sevilla. El general Espartero és el que va fer bombardejar la citat de Barcelona el 1842.

dijous, 7 de febrer de 2008

Lo 13 de Gener de Tortosa...




Vaig al bloc de l'Emigdi i veig astorat que ERC de Tortosa no ha donat suport al canvi de nom de la Plaça d’Espanya (pel de Plaça de l’ajuntament) i del grup de cases conegut popularment com a “13 de gener”, ja que va rebre aquest nom en record del dia en què les tropes franquistes varen entrar a la ciutat en forma de croada el 1939. (Extret textualment del blog de l'amic Emigdi.)


Després de pair la desil-lusió i el disgust només dir que això va molt bé... va molt bé per a crear abstenció, per a donar la raó als qui diuen que els polítics es mouen per interessos i no per causes o compromissos,que sol miren els vots i no el sentit comú, per a dir que tots els polítics són iguals..... Jo els hi recordaria als de ERC, que Franco va matar a Companys, (insigne polític d'ERC i president de a Generalitat Republicana), va ser lo causant dels exilis de Bladé , Roc Llop,Joan Cid , Irla, Tarradelles, Barrera i companyia (molt celebrar centenaris, però no és condemna lo causant d'aquest, ho trobo una mica hipòcrita per no dir del tot), així com de tanta altra gent anònima. Va abolir la Generalitat, va arrassar el poble de Corbera, va anul-lar l'estatut de Núria... Pels de CIU que tampoc van votar a favor recordar que les tropes franquistes van assasinar Carrasco i Formiguera i van torturar a Pujol sense anar més lluny. Per no dir que va afussellar, depurar, torturar,perseguir, empresonar i reprimir a tots aquells que lluitaven per la independència, llengua , cultura i llibertats del país, o senzillament per la democràcia. Jo crec que només un d'aquests motiu ja justificava votar a favor del canvi de nom, però es veu que per alguns no.

A Flix va passar una cosa semblant, però amb final feliç . A Flix Pere Muñoz i la seva candidatura fa 4 anys va tenir el valor polític (jo penso que ja s'hagués tingut que fer molt avans i ere de sentit comú i més després de 20 anys de govern progressista) de dir que si guanyava les eleccions canviaria el nom de Plaça Espanya (ficat arran de la victòria Franquista del 39) pel de plaça Major, i traurie el "monolito" Franquista que conmemorava "los 25 años de paz"(una pau en repressió no crec que es pugui dir pau) que estave al principal parc infantil de la població. Pere i la seva llista van guanyar les eleccions, i el primer que van fer com a partit demòcrata va ser proposar-ho als altres partits de l'Ajuntament, tots van estar a favor ( no sé quins arguments es podien dir per anar en contra). Després va proposar el canvi de nom als veins afectats de la plaça Espanya i la majoria estàven d'acord. ERC de Flix, ja sabia que segurament portarie desgast de vots i molta gent estaria en contra, però com a persona estic content d'haver donat suport a un polític que ha fet possible que al meu poble no hagi cap homenatge a cap dictador feixista, i no es mogui per interessos electorals. Cada cop que a Flix venie algun familiar de fora no entenie com teníem homenatges a un dicatdor i encara més en democràcia! i després d'haver-nos perseguit i reprimit durant més de 40 anys!!! Per ells era incomprensible que a Alemanya els nens juguéssin al costat de monuments que honoressin a Hitler.

El motiu que ha donat per Ricard Forés és que no són una demanda ciutadana, i va posar en dubte que els veïns del 13 de Gener volguessin un canvi de nom. Xeic, doncs no entenc com és que lluite per la independència, sinó es una demanda ciutadana, i segur que ara per ara hi ha més gent que no la vol, és contradiu i busca excusses, i aquestes contradiccions, fa que la gent perdi la fe en los polítics i passi de votar perqué els veu a tots iguals.La gent que us va votar, penseu que podrà confiar en vosaltres el pròxim cop? Que sou conseqüents amb lo que dieu als vostres mítings? No us veurà com gent que feu el que convé per conservar "lo puesto"?Que no us importa res la història de les sigles que representeu?

No penseu que heu perdut una oportunitat grandiosa per fer un acte de justícia històrica, per honrar a tots els morts de la Batalla de l'Ebre i els que van morir i lluitar per a que ara gent com naltres poguéssim votar? Així els hi agraim lo seu esforç i sacrifici?Penso que heu fet una punyalada històrica a gent com Compays, i sobretot als milers de persones anònimes que van lluitar i morir per la demodràcia, sigui a la posguerra, o quant els perseguien els grisos. La gent odie les contradiccions... i a Tortosa s'ha comés una de flagrant.Això no és S'indrome d'Estocolm, això és covardia política, mourés, per tacticismes estèrils que no van a cap lloc i perdre els ideals, les conviccions ... els somnis de fer un món una mica menys injust.Això és vendre la lluita pels vots. Quin fart de riure que és deuen fer els del PP, i d'altres feixistes amb la nostra covardia, perquè Forés no ha donat motius, ha donat excuses. Si Companys aixequés el cap i pogués veure que fan amb la seva lluita, i amb el seu sacrifici... Si fins i tot el Parlament Europeu ha condemnat la Dictadura de Franco, i la Generalitat. Perqué no s'obra en conseqüéncia? Perqué? Amb aquesta manca de valor aconseguirem la independència? Així defensem la democràcia?

Amb actes com aquests s'aconsegueix que la gent és desenganyi de la política, no s'impliqui i el seu desengany sigui totalment justificat. Amb actes com aquest no ens queda cap més remei , que seguir la lluita sols, i buscar suport en la població civil, fer com l'Emigdi, Pere, i tantíssima gent, que d'una manera totalment anònima lluita pel país, fa llibres, biografies de lluitadors, que creien en valors, que monten CERES, que fan artiles,blogs, creen opinió, lluiten quotidianament pel que creuen que és just. Com va dir l'autor del primer diccionari Català -Romanés : “Una de les coses que més m’ha meravellat de Catalunya és el poder de la gent que no té poder” . La Renaixença va ser possible perqué les èlits van estirar del carro, ara és veu que és al revés, la societat civil tindrà que agafar el toro per les banyes( mai més ben dit).

Com va dir l'Emigdi he escrit això, perquè considero el bloc com una eina idònia per donar mostra de coherència ideològica i d’honestetat amb tot allò que penso o em preocupa. Ja m'ho dir lo meu avi el dia que vaig entrar a ERC. Cuidado que avui els partits ja no es mouen per causes sinó per interessos.













dimecres, 6 de febrer de 2008

Eleccions i Catalanofòbia (V)


Quans cop heu sentir dir als polítics espanyols se tiene que cumplir la ley?? Doncs bé en el cas de Catalaunya és veu que sempre ens toca el rebre i no és així. Cuatre anys més tard de la promesa de Zapatero , 2 anys més tard de fer una llei que obligave a feu, i un temps més tard de fer lo simple amb lo de 10% dels papers que pertanyien a la Generalitat, el 90% de papers que pertanyen a particulars .... encara poden esperar sentadets. Un altra promesa incumplida. Com a dit el conseller de cultura: "ha valorat com a "error polític" i "greu falta moral" la posició del govern espanyol, que dos anys després de l'aprovació de la llei encara no ha accedit a retornar els documents de Salamanca que encara són a l'arxiu."


Continua recordant :"la llei no estableix els requisits previs a què al·ludeix el ministeri de Cultura i per tant no hi ha motius per endarrerir encara més el procés"


El tema dels papers ja l'havia tractat en entrades anteriors. L'únic qu estar clar és que en eleccions, promeses per a Catalunya les que vulguis, estatuts, balances fiscals, papers de Guerra.. però alhora de la veritat....

dimarts, 5 de febrer de 2008

Joan Ridao a Flix.










Dissabte va venir a Flix Joan Ridau. Em vaig quedar parat que un tio com el senyor Juan Carlos Girauta que fins i tot escriu al Libertat Digital, digués d'ell que "Del senyor Ridao s’ha d’agrair el seu to. No som davant del típic polític esquerrà –simplista, murri i exaltat– sinó d’un seriós doctor en Ciències Polítiques que tendeix a jugar net (tendeix personalment, encara que les exigències del partit li ho impedeixin sovint). " Fins i tot lo Sergi Fidalgo deia tres quarts del mateix : Estic convençut que és, com diuen molts col·legues de professió, un dels dirigents més preparats d’Esquerra. Fins i tot el dijous passat que el seu personatge va "debutar" a Polònia , el pintàven com un polític execessivament formal,i que sempre parlava d'una manera excesivament "técnica", davant d'això Puigcercós i Carod feien mans i mànigues per "radicalitzar-lo". 9 de Març veurem que passa.