Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

divendres, 28 de març del 2008

Això a un altre lloc estaria prohibit.


Boníssims els arguments dels senyors Leguina ,exdiputat Socialista, i del senyor Guillermo Fernàndez Vara president d'Extremadura per estar en contra de la publicació de les balances fiscals. Primer dir que queda demostrat un altre cop que és igual qui governi, si el PP o el PSOE, els prejudicis són els mateixos i els arguments anticatalans també. Jo recordo que quan el ministre Joan Clos va visitar Flix va dir que es tenie que ser "un curt de vista " per no veure les diferències entre el PP i el PSOE...amb exemples com aquest queda totalment retrarat. El president d'Extremadura diu que :"es inmoral defender que tiene más derechos quien más paga" . Ja estan dient mentides i desviant l'atenció. Publicar no és res més que saber la veritat. Ningú ha dit que un cop publicades demanarem més drets.En quin país d'Europa o dels EUA, podria un polític com aquest lluitar per l'ocultació de dades? Això a Suïsa o Alemanya no tindrie pebrots de diu,i si ho fes totes les editorials dels diaris s'en fotrien d'ell. A part que es sapigui la veritat per ell "significa revisar la Constitución Española, que establece igualdad de derechos y deberes de los ciudadanos, con independencia de su lugar de residencia. No és una igualdat de derechos saber quant pague un determinat territori i saber on van a parar els seus impostos? Tots tenim dret a tenir un trens en condicios no? a tenir un ordinador per nen a les escoles no? Per acabar continua dient que una balança fiscal "estaría completa si a la foto de hoy se le añadiera el transvase, por ejemplo, de capital humano que ha hecho que hoy esas balanzas fiscales sean así". Aquest argument no l'he acabat d'entendre del tot.Finalment acaba : "me niego, por inmoral, y menos en un contexto de pactos políticos y en un contexto de desarrollo de un nuevo modelo de financiación autonómica, a aceptar el criterio de balanzas fiscales". Jo no sé, però tots els que van votar el PSOE pel vot útil... amb gent com aquesta ho tenen clar. Jo li voldria recordar que a Extremadura el percentatge de funcionaris és el més alt d’Espanya (tret de Madrid) i el doble que a Catalunya. Un altre indici: malgrat la “solidaritat” espanyola i els astronòmics ingressos en fons de la UE, Extremadura segueix a la cua d’Espanya. En què se’ls han gastat els senyors Ibarra i Fernández Vara? Que ens ho expliquin, sisplau. I, sinó, que callin. Com ens recorda Francesc Puigpelat.



Leguina també s'apuna al carro i diu que ningú pot comprendre "cosas como el cuento de las balanzas fiscales" entre comunitats autònomes. Fixeu-vos que tant el PP com PSOE justifiquen l'expoli fiscal de Catalanya pel segles dels segles!!! A més ja és el segon cop que a un Socialiste li sento dir la paraula Xarnego . Concretament ha dit:Després de les eleccions generals, Leguina va publicar un article en el seu bloc en què qüestionava el "permanente" discurs del PSC d'"autonomia total respecto al PSOE" i criticava també que el PSC pugés "a los carros españolistas" per "atraer a las urnas un electorado xarnego".


Jo pensava que els que volíem la puresa de sang i els Nazis erem els independentistes ( bé ara patriotes socials, una gran estratègia que ens ha portat a perdre 350000 vots!!!!!) d'ERC i els nacionalistes de CIU.Però si ells són els primers en fer diferències!! Que la paraula xarnego la diu Mas o Carod.. bueno !!!!! la que se lie amb tota la brunete mediàtica de Madrid. Però ho diu un socialista i aquí no passa absolutament res. Sinó mireu que va passsar amb les declaracions de Marta Ferrussola, va ser portada a tots els telenotícies i fins i tot va sortit l'expresident Pujol dient que no estava d'acord amb les seves afirmacions. El primer que va fer ús de la paraula xarnego va ser el Ministre Sevilla quan en un moment que es pensava que no tenia càmares va dir "es demasiado pronto para promover un xarnego com presidente de la Generalitat" .... en fi



Jo no sé però tots els amants del vot útil, amb Bono de President i amb elements com aquest potser serà vot poc útil o inútil directament per Catalunya.


dimecres, 26 de març del 2008

Cita històrica.


"La independència serà el premi del nostre esforç. Haurem guanyat per a nosaltres i per als fills dels nostres fills una terra hipotecada a mans estranyes. Nosaltres la redimirem i, un cop novament nostra, amb tots els títols de propietat reconeguts, en podem fer tot el que vulguem i sapiguem ésser capaços de fer-ne. El poc o el molt, el que tinguem, tindrà un signe que ara, ni voltats de les més grans riqueses, no pot tenir. Tindrà dignitat humana i llibertat nacional."


Pensament de Joan Ballester Canals.

Flix i els Càtars


En l'anterior post vaig parlar de la meva visita a Scala-Dei. Allí a la botiga abans de marxar dubtava entre si comprar un llire sobre els càtars o no . Al final el vaig comprar. La meva sorpresa va ser que a l'últim capítol del llibre sortien les poblacions de Flix, Ascò, Lleida... i d'altres. Segons el llibre Guillem de Bélisbate avans de ser empresonat a Carcassona i ser cremat a Villeroge -Termenès per uns dels últims pobles que va passar va ser Flix.


A continuació fico el text per a qui li pugui interessar: (només lo més interessant)

El señor de Tortosa.


Tras su huída con Alayrac, Guillermo Bélibaste cruza los pirineos y en Torroella conoce a la creyente Ramona Piquier y a su hija Guillemetea, de Junac, Sabarthès. Deciden viajar juntos para disimular,pero no tardan en convertirse en pareja. Alayrac se va y pedro Maury se une a Bélibaste en Berga. Desde allí viaja hasta la frontera con el país valenciano. Encontrará pequeñas colonias de creyentes de Sabarthès que han emigrado huyendo de la Inquisición. Viaja a Lérida i luego a Granadella i Flix, a orillas del Ebro. Allí conocerá a principios de 1314 a otro perfecto, Ramón de Castelnau , probablemente de la iglesia Càtara de Agen. Cuando Castelnau muere en Granadella a final de 1316, Bélibaste se convierte definitivamente en el último perfecto cátaro occitano vivo. Hasta fin de 1317, pasará varias temporadas en Tortosa y luego se instalará en Morella, desde donde visitará mucho San Mateo, a cinco leguas de allí. (...)


(...) De manera que, en cuaresma de 1321 Sicre vuelve a partir, esta vez con Bélibaste y con arnaldo y Pedro Maury. Su camino los lleva por Beceite, Ascó, Flix Sarroca, Lérida, Agramunt, Trago, Castellbó y Tírvia donde los detienen. Sicre y Bélibaste son encarcelados en una torre, pero los otros son liberados a petición del primero.

A finales de 1321, Guillermo es conducido a la prisión de Carcasona, antes de ser relajado al arzobispo de Narbona, su señor temporal. Muere al pocotiempo en la hoguera de Villerouge - Termenés.


Més informació sobre els càtars i Flix al Bloc de Pere i al bloc de Tantost.1 i 2


Segons la pàgina web l'aldea Càtara: però el seu grup va aconseguir escapar a Catalunya, amb un avi càtar anomenat Guillaume Bélibaste, que havia escapat de les presons de Carcassonne, que va representar la ultima església càtara d'Ocitània. Aquest home va viure en diferents pobles de Catalunya, alternant la seva feina de teixidor amb la de pastor. Va viure a Flix, Lleida (1313), Tortosa i a les muntanyes de Morella (1315), d'on només en sortia per presidir les reunions de creients que venien d'arreu de Catalunya, i que es trobaven a Sant Mateu...
El llibre es titula Los Cátaros, amb la col-laboració de Julie Roux i assesorament de Ane Brenon.
La foto és del Castell de Montsegur.

dimarts, 18 de març del 2008

Scala - Dei.
















Confessaré que més m'estimo anar a la Morera que al famós monument del seu terme:Scala- Dei:És a dir, al que fou Sacala Dei avui niu esventrat, font de la més empedreïda tristesa.


L'antic cenobi cartoixà de Santa Maria de Scala Dei no és altra cosa, avui dia, que un tros de façana i un munt d'enderrocs.


L'edifici formava un paral-lelogram de tres-cents metres per cent i comptava amb esglèsia refetor, dormitori, biblioteca i totes les dependències habituals en els convents de l'Ordre. Tot s'ha perdut, però el que més m'agradaria de veure encara són els dos grans claustres que tancaven els rengles de les cel-les amb els seu jardins corresponents. No queda cap rastre d'aquella ordenada intimitat. El caos hi és absolut.Un pi arrela sobre la part no desplomada de la volta.


Després de veure una vegada Scala Dei, és millor de retrobar-lo en els seus llibres.Retrobar-lo en la història i en la llegenda. Aixòha fet Josep Iglésies en el llibre Scala Dei, on recull dotze narracions d la vida monacal. Podem citar amb ell l'elegia:"Avui la cartoixa del peu del Montsant ja no existeix. La desídia ensorrà les voltes; les seves millors pedres foren esmicolades a cops de mall per mans mercenàries i utilitzades com a grava vil en una carretera; en elseu clos és ple d'esbarzers i arbrissam"


Així es com va veure Josep M Espinàs la cartoixa l'any 1957 i així ho va reflectir al seu llibre "A peu pel Priorat" del mateix any. Si aneu avui dia la cosa ha canviat bastant. Només entrar us ficaran un vídeo que mostra com vivien els monjos, hi ha 2 maquetes , una de com era originàriament i un altra de l'estat actual, i sobretot han reconstruït una cambra d'un monjo qualsevol. Van aprofitar la que estava en més bon estat i el terra és l'original. Hi ha llocs als quals no es pot accedir perqué podria caure en qualsevol moment, cosa que si que podíem fer quan de petits vam anar a la casa de colònies que havia al mateix poble.

Un 10 per les CUP de Reus. (i d'altres)








Recentment les CUP de Reus,ha presentat davant de l'Ajuntament de Reus (Baix Camp) una instància que demana la retirada dels 200 símbols franquistes que tenen localitzats a la ciutat.








Els representants de la formació han realitzat un inventari d'aquests elements i han detectat que existeixen actualment 200 plaques d'habitatge de protecció oficial amb el jou i les fletxes, així com un element commemoratiu inaugural del barri Gaudí de 1972 amb el nom de Franco i el del llavors ministre de l'Habitatge, Vicente Mortes Alfonso.


A part també denuncien: "sembla increïble que 30 anys després de la mort del dictador encara trobem la seva simbologia, tot això en un país que presumeix de modern i d’un estat Espanyol que es creu que la transició ha acabat", segons remarca la formació independentista


Quina diferència amb lo que va passar aTortosa... si em perdut 350000 vots és per molts factors... Un es diu que va ser perqué molts "fidels" es van quedar a casa i no van anar a votar. Amb lo que es va fer amb lo del 13 de Gener és normal que no ens votin ni els nostres!

dilluns, 17 de març del 2008

Cita històrica.


"Cataluña no es una nación que pueda reclamar derechos de esa índole. Aunque el clamor separatista de Cataluña fuese absoluto, esto es, que fuera unánime, sin una sola excepción, la petición de independencia podría y debería contestarla España con lenguaje de cañón. La separación de Cataluña necesita la voluntad conforme de todos los españoles.(...) Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispànica, habrá de plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en tierra de colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de África. Todo menos... lo otro."


Escrit del setmanari falangista La Conquista delEsado, a l'edició del 4 de Juliol de 1931,núm.17.


dijous, 13 de març del 2008

Nazis a Flix (2)




A l’entrada anterior he rebut 3 comentaris dels amics Gustau moreno, roquet i Amorós preguntant si les banderes Nazis eren de veritat, i quin era el motiu pel qual estaven penjades. Com tots els de Flix sabem el dilluns i Dimarts va venir a Flix un equip de TV3 ja que està fent un documental sobre Nazis i jueus, que s’emetrà per allí a finals d’any. Com la gent de Flix sap a la colònia fàbrica entre els Alemanys residents allí hi havia gent que simpatitzava amb la causa Nazi.

Com diu Pere Muñoz, al seu llibre “Alemanys a l’Ebre. La colònia química Alemanya de Flix 1897- 1994):

La derrota Alemanya provocà sentiments de frustració i de solidaritat entre la colònia alemanya a Flix, tot i que els treballs a la Fàbrica s’accentuaren. Malgrat la difícil conjuntura del moment, s’observava un cer tancament en les seves relacions socials envers la població local. D’aquests moments difícils i de derrota del poble Alemany hauríem d’ esmentar l’acció solidària dels pares oblats procedents de Baviera i vinguts després de la Guerra Civil a exercir a diverses parròquies mancades aleshores de capellans; entre ells es recorda el pare Pablo a la parròquia d’Ascó i Konrat Winkler a la Torre de l’espanyol. Després d’acabada la guerra mundial recolliren entre els pobles riberencs estris i roba vella per a l’Alemanya arruïnada. Per la seva banda, els directius alemanys de la colònia, en assabentar-se que en un tren de càrrega duia soldats alemanys, fugitius de França, direcció a un camp de concentració, possiblement el de Miranda d’Ebre, aconseguiren de les autoritats que s’aturés a l’estació ferroviària de Flix on se’ls oferiren les atencions que els fou possible, donant-los tabac , licors... Alguns Alemanys, fins i tot, els acompanyaren fins a l’estació de Faió per interessar-se per ells i les seves famílies .Pocs mesos després aconseguiren de les autoritats oficials que quatre d’ells fugitius d’un camp de concentració de França, membres de les SS un torner i tres mecànics especialistes, sortissin del camp de concentració per treballar a la Fàbrica. Mentre treballaren al taller mecànic visqueren primer al soterrani del Casino de la colònia i després a un barracó situa davant de l’actual edifici de la “Goma”. Amb tot, la seva estada fou molt breu L’any 1945 la direcció Alemanya un cop finalitzada la guerra mundial, separà de la esplèndida biblioteca alemanya del Casino un conjunt de llibres compromesos amb el règim hitlerià. Sens dubte havien canviat els aires polítics”


El nostre batlle ja va escriure una entrada al seu bloc sobre la colònia Alemanya i la seva relació amb el règim Nazi.
En el seu llibre el Pere també escriu:


“... altrament hi havia una certa admiració i alhora consideració vers la causa de les potències de l’Eix i els seus representants a Flix. Alguns joves del moment avui amb el record de cinquanta anys passats, recorden com l’alemany X , al seu xalet, tenia onejant la bandera alemanya amb la creu gammada i com uns altres alemanys Y i Z expressaven contínuament les seves simpaties Nazis, copsant canvis d’humor i de caràcter conforme la guerra els era desfavorable. L’any 1942 , la vigília de les festes majors d’Agost, i amb el motiu de la inauguració d’un monument “a los caídos por Dios i por España “, al bell mig de la plaça de l’Església (aleshores rebatejada com a plaça de “los Mártires “), les autoritats polítiques locals organitzaren un fastuós i multitudinari acte on el protagonista més destacat fou el cònsol general de l’Alemanya nazi, rebut sota un arc de triomf a l’entrada de la població, qui faria ofrena d’una corona amb la simbologia nazi corresponent.


dimarts, 11 de març del 2008

Bombardejos a Flix




" A las deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caurer una bomba sore l'edifici de la fàbrica ELECTRO-QUÍMICA DE FLIX (...) Les cases de la població fóren també bombardejades (...) Les persones que anaven a refugiar-se al camp fóren metrallades pels avions que volaven a escassa alçaria(...) Mentres durá el bombardeig i al cim d'una de les muntanyes que domina la contrada, es veieren unes senyals lluminoses vermelles (...) Dones i infants de Flix han abandonat el poble (...). (Lligall 335)



Així descrivia la Comisaria de Defensa Militar de Tarragona el primer bombardeig aeri que va sofrir la demarcació. Era la nit del 23 de Febrer de 1937. El objectiu: La química de Flix. Però els avions rebels van atacar també la població civil. Fou la primera vegada. Després n'hi va haver moltes més. El terror havia començat. I venia del cel. Aquella primera nit van morir vuit persones....


Aquesta informació està extreta del llibre "Paraules de Guerra, Tarragona als papers de Salamanca". Escric aquest post perquè al Sàpiens d'aquest mes tots em vist amb gran sorpresa que Flix no surt com a poble bombardejat durant la guerra civil!!!! Jo no sé si ha estat un error d'impremta o que,però surt Riba -Roja, la Palma i Flix no, i això que han tret un número especial titulat "Catalunya sota les bombes".

Justament el dia que vaig comprar la revista em vaig trobar al Pere i li vaig comentar. Imagineu la cara de sorpresa que va fer. I a sobre em va dir ( com després també va dir a l'últim ple de l'Ajuntament) que havia estat convidat juntament amb l'alcalde de Figueres i de Barcelona a fer una conferència a la Generalitat ja que aquest 3 llocs havien estat els més bombardejats.


A sobre, al mapa on surten totes les localitats bombardejades ens diu que podem trobar més informació a una pàgina web realitzada per la direcció General de la Memòria Democràtica, que són els que van pagar part de l'acondicionament del refugi de Flix que és pot visitar. Escriurem a Sàpiens aveure que ha passat.


Hi ha molts més altres llibres que parlen sobre els bombardejos de Flix. Un altre dia ja ho ficarem.

dilluns, 10 de març del 2008

Felicitats Pere.




Després del "descalabro " electoral d'ERC (350.00 vots!!!!!) l'únic consol és que el nostre batlle ha sortit escollit Senador. Molta sort en aquest nou camí. Les fotos són del
dia que va ser nomenat candidat al Perelló, i l' últim acte electoral a Tortosa.

divendres, 7 de març del 2008

El teu vot farà respectar Catalunya...(Duran i Bono)




Quant vaig sentir aquesta notícia , pensava que no podia ser veritat... eren les 7:00 i pensava que la son em feia sentir coses que no podien ser certes. Diu Duran i Lleida, que si els interessa i els convé, votarien que Bono fos el president del Congrés a canvi d'alguna vicepresidència!!!!! Però aveure,esteu dient a la població Catalana , que si els voten (a CIU) el seu vot farà que respectin Catalunya???? Com volen que s'ho creguin si esteu disposats a canvi d'un benefici propi (i de pas donen la raó a tots aquells que els anomenen coveniència) ficar de president del congrés a un polític que no respecta Catalunya??? Així voleu fer creure a la població que amb valtres ens respectaran més???? Un presiden que fins i tot no volen les Joventuts socialistes????


I a més demostre que Duran només va al seu projecte i és passe pel forro les gestions de Mas, ja que fa uns dies els nacionalistes de Galeuscat van dir que juntarien forces per a que Bono no fos el president del Congrés....


Una incoherència més de Convergència ..... a més no entenc com les JNC van amb estelades als mítings, criden independència i volen un candidat que ha dit un munt de cops que no està a favor de la independència.... no entenc res!!! sense dir que una famosa frase de Bono, com va dir ahir Carod a Tortosa és, "espero que los separartistas no obtengan ni un voto"
Algú creu que amb un trasvasista com Duran i amb Bono ens respectaran més?No m´ho vull ni imaginar...

Joan Clos i els curts de vista (II)


Més exemple, del tanto monta ,monta tanto....




PSC?????PSOE i punt (II) Ohhhhhhhhh....una altra Espanya no és possible.






Això és un estatut 4 Això és un estatut 3






Això són molts exemple que he ficat al meu blocPerò segur que molts de valtres en sabreu molts més.....






dimarts, 4 de març del 2008

Zapatero i Joan Clos.


La cara de Zapatero ja està penjada per les faroles del meu poble. Ahir Joan Clos va visitar Flix, llàstima que no vaig poder anar. Però per Ràdio Flix he sentit que va dir que "s'ha de ser curt de vista per no veure que no és el maeix que guanyi PSOE o PP". Bé, aquí tinc uns quants escrits fets aquest últim any per a qui els vulgi veure, on es veu que allò de que un altra Espanya és impossible... . I potser és té que ser curt de vista per no veure que el PP i PSOE són el mateix,i que el PSC no existeix.La prova és que l'estatut Zapatero el va voler pactar abans amb Mas que amb Zapatero, i tot el "sector catalanista del PSC" si és que mai ha existit Zapatero se´l ha anat cruspint.Per no dir que el PSC no té grup parlamentari propi a Madrid, i mai han votat en contra del PSOE.


































Demà continuaré..............



Visita a Flix del President del Parlament.
















Com suposo que ja heu vist al Bloc del Pere, el passat divendres ens va visitar el President del Parlament,Ernest Benach. En acabar l'acte, un grup de simpatitzants i militants vam anar a sopar a la Pizzeria de Flix. L'acte va ser presenat per Xavier Vega, i van intervenir, Pere Muñoz, i Carme Pelejà.