Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimecres, 30 d’abril del 2008

30 anys i seguim igual... tot torna


" .... i en definitiva sobre l'anomenat " equilibri territorial", que era un concepte que llavors encara no havien popularitzat els geògrafs. Sí que es començava a parlar, però de centralisme Barceloní, perquè era plenament una evidència, un centralisme que havia de ser cada vegada més concentrat per obra i gràcia, entre altres factors, d'infraestrucures com aquella que visitava (cental de Riba-Roja) , que no parava d'enviar quilovats elèctrics a la concentració Barcelonina que anava creixent. I, així a partir d'aquestes preses i centrals sore l'Ebre, a més de les que Hidroelèctrica de Cataluña va voler construir, sense aconseguir-ho a Xerta (1960) i a Garcia (1975), vinculades al gran trasvasament del riu a Barcelona va anar creixent entre aquests pobles de la Ribera el sentiment de catalanitat perifèrica de territori al marge de la centralitat que subministrava, de fet, els elements bàsics energètics alimentaris i humans ( a través de l'emigració rural) per a que aquella centralitat barcelonina pogués expandir-se"





"Amb tot, com pot deduir-se, el destí més important d'aquesta grandiosa aportació energètica era - com així ha estat - l'àrea de Barcelona, on a finals dels anys seixanta els programadors del desenvolupament econòmic i creixement demogràfic preveien el que s'ha anat fent una realitat: el 70% de la població catalana concentrdada al voltant de la capial am els túnels del Tibidabo penetrant el Vallès, on també s'ha produït un amplíssim creixement en tots los sentits"


Xavier Garcia 18-25 Juliol 1969



"Així doncs a principis de 1974 amb la crisi energètica engegada per l'augment del preu del barril de petroli (com ara), els augments conseqüents dels preus de les coses ( com ara), l'inminent final del règim Fraqnuista i l'inici de les convulsions laborals en començar-se a expulsar mà d'obra de les fàbriques, (ara és la construcció), l'àrea central de Barcelona i les terres perifèriques del sud es trobaven enfrontades en un nou contenciós infraestructural i enrgètic. (com ara) Aquest contenciós estava motivat per dos projectes d'enverdadura, tots dos entrellaçats i concordats que eren aquest gran trasvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona i rodalies (com ara), i la instal-lació a Ascó de dos reactors nuclears de gran potència, amb la finalitat igualment de derivar energia cap als grans nuclis de consum" ( ara ens volen encolomar el cementiri nuclear)



"El model social i econòmic d'un centre consumidor i d'una extensa perifèria que aportava recursos, que ja s'havia ana preparant en secret des dels despatxos ministerials i des dels grans grups industrials i bancaris de Barcelona, a finals dels anys 60, tenia llavors un ratificació electoral ... "(com ara)



"la generació d'energia vora l'Ebre, el minitransvasament cap a l'àrea industrial de Tarragona (que ha permès el que es pretenia, un aexpansió urbanística, petroquímica i turística espectacular, a base d'aigia de l'Ebre) i en definitiva através de l'amliació dels circuits viaris, del port i l'aeroport de Barcelona i deldesviament del Llobregat aconseguir estendre la centralitat barcelonina més enllà de l'àrea metropolitana "(el que ara s'anomena la segona corona)



Davant les eleccions al parlament d'aquell any, 1980..... com el de la coordinadora per la defensa de les Terres de l'Ebre , que denunciava que tot allò era " una nova agressió als habitants de les Terres de l'Ebre, una nova vexació de la Generalitat i una manifestació més de l'endimoniat esperit centralista de colonització de les nostres terres mitjançant la política dels fets consumats".(com ara). Afegia que l govern central amb la seva conducta, demostrava que " l'autonomia de Ctalunya esdevindrà només l'administració de osegons de pa que no interessen al poder central i que, en canvi, en les qüestions capitals que defineixen el patrimoni d'una població ens seran usurpats els nostres drets, disposant lliurement contra els interessos dels autèntics propietaris dels recursos energètics, com el perili o l'aigua" ( com ara que les competècies en matèria hidràulica són de l'estat ens les van negar quan la negaciació de l'estatut, i asobre la canonada la pagarà Catalaunya, de l'estaut, com sempre a pagar nosaltres tot i que les competències són seves!!!


Xavier Garcia 1978- 1983


"Qui controli l'aigua i l'energia, enfonsant l'agricultura, esclavitzarà tot Catalunya" havia deixat dit mossén Redorat a Mundo Diario, de Barcelona, el 7 de Gener de 1977 i avui, més de vint anys després, ( ara 30)aquesta sentència pren un aire de veracitat que fa tremolar....


Catalán es el Ebro, pero ha estado siempre un tanto olvidado de Cataluña.El principado, girando alreddedor de su capital, Barcelona, " Cap i Casal" no se se acordaba de las villas i ciudades que se miran en el Ebro. Sólo ahora, al cabo de los años, la región se ha percatado de la existencia de un auténtico río. Ante la escasez en el suministro de agua para las ciudades y la industria, y a la vista de las inmensas posibilidades hidráulicas del Ebro, Cataluña entera vuelve su mirada ilusionada hacia el sur" (com ara!) Josep Bayerri La Vanguardia 1969.



Aquest textos són extrets del llibre de Xavier Garcia "Pelegrí de la Ribera d'Ebre 1969 - 1999. IX premi Artur Bladé i Desumvila. Crec que són molt adients per demostrar que les Terres de l'Ebre porten 30 anys sen solidàries, i que en 30 anys no s'ha fet res per evitar el desequiliri territorial. Un "país" on 7 millons estan junts allí on no hi ha recursos, i els altres 2 desperdigats és insostenible miri per on és miri....








dijous, 24 d’abril del 2008

Cita històrica.


"El separatisme és legítim. L'Estat Espanyol s'ha entestat a justificar-lo i ha sortit amb la seva. Quan García Venero, en la portada de la seva Historia del nacionalismo Catalán escriu: "El separatismo nos parece un insensato acto de desesperación", el deixa, amb aquestes soles paraules, justificat radicalment. El separatisme és un acte de desesperació, és cert, però no insensat sinó molt raonable. Insensat és abocar un poble a la desesperació, i aquesta ha estat la insensatesa d'Espanya, sobretot després de la "liberación". Aquesta insensatesa ha fornit els arguments que han fet raonable, més desitjale la separació.


Mossén Josep Armengou. (1957)

Sant Jordi 08


Sant Jordi 08

Alexandre Deulofeu (2). Patricia Gabancho.






Deulofeu és tot el contrari. Jo el vaig conèixer i tractar: Un home menut, simpàtic, despistat, concentrat en ell mateix, capaç de guardar tota la seva obra - munts de volums autoeditats- al magatzem del seu mas als afores de Figueres al costat de les patates i les cebes que es collien al tros. Una persona d'una seriositat absoluta, però tan reservat que ningú no podia endevinar allò que componia febrilment per a alguna posteritat. Deulofeu estava absolutament convençut de la seva teoria de la Matemàtica de la Història. Vaig escriure que, si en una tertúlia la gent reia de la seva teoria, ell canviava de tertúlia però no pas de teoria. Era un home de pedra picada, i només el desdibuixaven les seves maneres suaus: callava sempre.

Deulofeu va proclamar els cicles matemàtics de la història en el moment que el protagonisme acadèmic el tenien homes de barbes espeses i dones que portaven faldilles de flors, els uns i les altres fermament marxistes. El contacte era impossible Ara les tornes han canviat, les teories massa rígides han deixat pas a les concepcions líquides, que es diuen així perquè adopten la forma que el mercat demani. (...)

Un dia, quan jo era extremadament jove i força eixelebrada i Deulofeu era un home madur i vestit de gris, que venia de l'Ateneu, de remenar-hi llibres, tots dos dinàvem i li vaig preguntar per la independència de Catalunya. Sense immutar-se va fer els càlculs, dibuixant les paràboles de la successió de les cultures en un tovalló de paper. Érem al Núria al menjador de dalt, abocats sobre una Rambla sense turistes. El 2029, em va dir, que no vol dir que sigui aquest any exactament, deu, quinze, vint anys no són res en la història. Però serà matemàticament serà.

- ¿I perquè aquesta data?- li vaig preguntar.

- Perquè és el moment que s'estingeix, que s'acava, que deixa de tenir pes l'imperi espanyol.

I va fer un peit somrís. Tot semblava dir,pot tornar a comnçar.




Tot pot tornar a començar.






Patricia Gabancho, "El fil secret de la història", i autora també de "El preu de ser Catalans"

dilluns, 21 d’abril del 2008

Sant Jordi anticipat. Alexandre Deulofeu.






La setmana passada gràcies al senyor F. Barbero vaig aconseguir un llibre que feia temps que buscava, Catalunya mare de la cultura europea, el volum VII de la seva matemàtica de la història.Per aquells que mai heu senit parlar de Deulofeu ja ho faré un altre dia amb detall, ja que les seves teories s'han anat acomplint al llarg del temps, ja que tots el fets històrics venen determinats per un cicles constants, tots els imperis i totes les civilitzacions. Ara no tinc el llibre que van editar l'any 2003 per conmenmorar la data del seu naixement, ja que sempre que parlo del seu llibre la gent és sorprén i me'l demananen. Quant el torna a tenir faré un escrit en condicions d'ell i les seves teories.
L'últim sopar que el vaig treure, vam fundar fins i tot la secta Deulofiana, i tots és preguntàven com és que no s'estudiava a les escoles. Ara de cap només puc dir que les seves prediccions més sonades dites als anys 30 40 era el desintegrament de l'URSS vora l'any 2000, l'hegemonia d'Alemanya a Europa, com deia ell mateix "Anem decididament cap a la constitució d´una gran federació europea sota l’ègida alemanya. Millor dit, anem cap a la fase de plenitud de l’Imperi, durant la qual aquest estendrà la seva hegemonia per sobre l’Europa mediterrània i occidental. Tornem al que s´ha conegut com època d’or de l’Imperi de Roma, durant la qual, sota la direcció paternal, ben intencionada i de ple sentit liberal dels emperadors romans, Europa visqué una llarga fase de benestar i de llibertat, amb l´única diferència que, en virtut del trasllat geogràfic, el centre hegemònic no serà a Roma sinó a Berlín (pàg. 228)". Això defensar-ho als anys 50 quan Alemanya està totalment devastada per la guerra s'ha de tenir valor, igual que prediure el desintegrament de l'URSS quan aquesta estava en plena guerra freda i enviant satèl-lits a l'espai.També predeia la ressorgiment de Xina. Ara no cal dir-ho que això ho veiem cada dia. També va defensar al llarg de tota la seva vida que el romànic havia començat a Sant Pere de Rodes. Mireu el sàpiens nº 65 com Joan Albert Adell deia " Vam descobrir a Sant Pere de Rodes el claustre més antic d'Europa" , "Fins llavors no es conservaven claustres anteriors a l'anya 1000" .També va dir que la independència de Catalunya és l'any 2029, perquè? L'explicació ens la fa més entenedora al blog de Vernacle. (recomanat fa temps per l'Imagnari)

Això de l'any 2029 ve dels cicles històrics que, segons les xifres deulofeunianes senyalen : civilitzacions 5.100 anys, i dins de cada civilització cicles de 1.700 i dins de cada cicle de 1.700 anys, un cicle de unificació imperial i un cicle de fragmentació nacionalista, agafant com a data de unificació imperialista el casament del rei Ferran d'Aragó i Catalunya i la reina Isabel de Castilla que va ser l'any 1469 sumant-li els anys del cicle imperialista que són 560 dóna 2029.Els imperis duren, segons la "xifra deulofeuniana", 560 anys.Per això es diu "amb criteri deulofeunià" que Espanya queda desintegrada l'any 2029 per raó de la llei de la matemàtica de la Història que és una llei de la creació. Oposar-hi i voler mantenir l'espanyolisme amb criteri imperialista i oposar-se al ressorgiment dels nacionalismes naturals o vernaclistes, és anar contra natura.Deulofeu - seguidor de la teoria cíclica de la Història com ho eren també Toynbee i Spengler, seguint antigues tradicions culturals, entre aquestes, les egípcies -, creia que la pau al món , només depenia que els governs del món acceptessin les lleis de la matemàtica de la Història, i actuessin d'acord i en harmonia amb aquesta llei universal i no , comes fa ara, tot sovint, en contra d'allò que a cada temps és "lo natural"En el pensament de moltes persones d'avui dia que es senten nacionalistes, per afinitat amb "allò que és natural i propi de cada lloc" i no pas per prejudicis ètnics, de classe social o religiosa, o dogmàticament constitucionalistes, ja es posa de manifest l'esperit nacionalista que ha de "reeixir" el 2029, inici d’un nou cicle, de forma harmoniosa i concordada amb "lo natural".El nacionalisme autoctonista - naturalista o vernaclista - és, segons la matemàtica de la Història de Deulofeu, el senyal identitari del segle XXI.En els eu reeiximent està la llavor de la Pau en el món, basada en la Veritat, la Bondat i la JustíciaAixí doncs, ser català ( que vol dir: donar testimoni de l'esperit universal en la seva manifestació particular catalana) a Catalunya i a tota l’àrea natural de la geografia catalana, és viure la realitat personal de forma sana, com a ésser integrat i d'acord amb la naturalesa pròpia de lloc on habites i contribuir així, catalanejant, a la pau al món.Ser català, entès d'aquest manera, i testimoniat amb dignitat ètica, vol dir viure en sintonia i sincrontizat amb l'esperit viu en un temps i espai concret.


També va dir en plena dictadura Franquista, quant aquesta estava més forta que mai, que Espanya a finals dels anys 70 estaria subdividida en regions cosa que així va ser. La persona que més s'en fotia d'ell era Pla (com solia fer amb tots elspolítics d'esquerres i de la República en general) . Com a pinzellades de la seva biografia dir que Alexandre Deulofeu Va néixer a l´Armentera, però de petit es traslladà amb la seva família a Figueres, on havien obert una farmàcia. Va estudiar Farmàcia i Ciències a la Universitat i en tornar a Figueres fou professor de Ciències i Física i Química a l´institut. Interessat en la política, va participar a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera en la creació de la branca juvenil de la Federació Republicana Socialista de l´Empordà. Fou batlle de la ciutat el 1937 fins que s´incorporà al front. En acabar la guerra es va exiliar a França.

Pels que heu llegit l'exiliada veureu que Bladé el nombre bastant ja que van coincidir a Montpeller.


Però el més bo del cas és que un dels 2 llibres aconseguits va dedicat a Jaume Miravitlles. que va assumir la direcció del Comissariat de Propaganda, organisme que dirigí des de la seva mateixa fundació fins a la fi de la guerra. Recordem que al igual que Deulofeu era de Figueres.


Quant el puga llegir ja comentarem les seves teories.
" Tant de bò la llei de la història arribés a coneixement dels directius de la política mundial. D´ésser així i d´amotllar-se a la llei del Creador (pag. 228)».
“l’obra de Deulofeu, apart l’enorme treball d’erudició en tots els aspectes de la cultura humana que pressuposa, té un interès palpitant, ja que posa totalment al descobert la situació caòtica i inquietant dels nostres dies i ens assenyala amb una precisió que fa venir calfreds els fets a punt de produir-se. La Matemàtica de la Història canviarà el concepte de la història i està destinada a produir ecos de dilatada ressonància.” Francesc Pujols.
Catalans, ja ho sabeu. Ens convé enaltir Alexandre Deulofeu, per la seva saviesa, la seva ciència i la seva activitat creadora. Els catalans l’hem de rescatar de l’oblit, de l’amnèsia aplicada, i de la voluntat d’esborrar-ne la seves teories. Si Catalunya es la mare de la cultura europea, Deulofeu és el profeta de la nostra independència. Francesc Ferer.
La divulgació de "la matemàtica de la història" especialment entre els polítics i governants, és el que conduirà a la pau universal. A. Deulofeu.


divendres, 18 d’abril del 2008

Anjubs.










Dimarts que vam anar a caminar per la Serra del Tormo vaig veure un Anjub dels més conservats que he vist. També vam passar per les antigues fonts de la torre (ara no tinc la foto). Ja que dema parlaré de la crisi econòmica (que fa un anys tots els polítics negàven) i no tinc temps farem servir el bloc de fotolog.


Candidats.










Com tots sabeu al Juny congrés d'Esquerra, 4 candidatures. De moment el primer que em pogut sentir ha estat Benach, el passat dilluns a la democràcia de Móra.El pròxim crec que serà Puigcercós.

dilluns, 14 d’abril del 2008

14 d'Abril.


Catalans :


Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.



D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.



En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.



Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.



Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.



En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.



Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.



Barcelona, 14 d'abril de 1931. El President FRANCESC MACIÀ

dimecres, 9 d’abril del 2008

Cita històrica.


El dia 15 de setembre farà trenta - cinc anys que aconseguirem l'Estatut d'Autonomia i com el 1714, calgueren exèrcits vinguts de diversos països per a poder esclavitzar-nos altra volta.Ara que la dictadura franquista, ferida ja de mort, cueteja i intenta endebades sobreviure,noves victòries molt aviat ens esperen,però la reafirmació de la nostra coninuïtat històrica esdevé més que mai necessària. Com el 1714, la nostra lluita per la llibertat ha d'agermanar-nos independentment del lloc de la nostra naixença i de les diferències de classe,que aspirem a esborrar"


Full volant ciclotistat de l'agost de 1967 i sense signatura.

dimarts, 8 d’abril del 2008

Tractar-nos de rucs.








El tema ja s'ha comentat prou, però de veritat el conseller de medi ambient es pensava que la gent és tan tonta que és creuria que el que volen fer amb el Segre és "una captació temporal d'aigua limitada amb el temps..... bla bla bla."? O com va dir als matins de Josep Cuní "normalment els diccionaris recullen el que la gent parla, tant de bo els professionals de la comunicació ens trobin una paraula que ens permeti definir aquest fet, que és l'aportació d'un riu a un altre, sobretot amb aquestes característiques". Fins i tot el president de la secció filològica de l'Instiut d'Estudis Catalans li va dir que deixés de fer el ridícul i deixés de buscar eufemismes absurds ! Fins i tot el secretari general d'ICV, Jordi Guillot va reconèixer ahir obertament que el Departament de Medi Ambient s'ha equivocat insistint que portar aigua del Segre era una captació i no un transvasament. «Les coses s'han de dir pel seu nom, estem parlant d'un transvasament d'aigua temporal d'una conca a una altra», va admetre ahir en una entrevista a la publicació.


Fins i tot les joventuts del partit del conselller han dit en un comunicat que «A la gestió del conseller (Baltasar) li ha mancat transparència, diàleg i claredat per explicar la possibilitat de dur a terme un transvasament temporal i reversible (el del Segre)»


Però es que a part ICV ha quedat fatal, i donen munició a tots aquells que es riuen del ecologisme. Ja fa uns 5 anys del primer tripartit i ahir surt Jordi Guilllot dient que ARA és tenen que començar a impulsar les mesures adequades per a una nova cultura de l'aigua!ARA?? , i que han estat fent durant tots aquests anys que han tingut la conselleria de medi ambient, primer amb Salvador Milà i ara amb Francesc Baltasar? Ja fa 5 anys que ens oposàvem al PHN i no és parava de dir que era la nova cultura de l'aigua, i no és parava de dir allò de mai més un govern trasvassista. I fins al cap de 5 anys, que segons ICV estem en emergència nacional, bé una emergència nacional , que pot esperar fins després de les eleccions!!., no s'han de començar a implantar les noves poítiques d'una nova cultura de l'aigua? A part quant Jordi Guillot continuava dient que aquestes polítiques (el trasvassament del Segre) eren les úniques viables i possibles, , Montilla deïa que abans que trasvasar es tenen que estudiar totes les possibilitats i es reunia amb el cap de l'oposició, més contradiccions impossible.
Per tot això, per ser un conseller trasvassista, per estar pendents de les eleccions espanyoles abans que del probles reals del país, per ocultar dades, per mentir,per inventar-se paraules que no existeixen , per tractar-me de ruc i fer el ridícul, pregant a una mare de Déu en la qual no creu , este tio ha de plegar.










divendres, 4 d’abril del 2008

Traïdors....






Ni un mes de les eleccions i ja hem vist la força dels 25 dipuats del PSC- PSOE i com Zapatero dona les gràcies a Catalunya.






a) Bono president del congrés. Com deia l'e-notícies, l'elecció de Bono enterra el català al congrés. Com diu Francesc Puigpelat, Zapatero passa de Montilla."Amb només tres setmanes després del 9-M, ja tenim pistes de per on anirà la legislatura. Divendres, la vicepresidenta Fernández de la Vega va desautoritzar el tripartit pel que fa al transvassament del Segre. I ho ha fer de manera pública i solemne. El missatge era clar: el nou Govern del PSOE no cedirà ni un milímetre al tripartit de Catalunya. No m’estranya que el president José Montilla estigués després tan empipat." Tothom ha comprovat que la teoria del “Govern amic” era falsa. Per a qué serveixen els diputats del PSC?




B) I el pobre de Saura? ara s'adona que el govern de Zapatero és "traïdor" i "deslleial" com ell mateix ha dit. I que et pensaves pinxo? Que no ho va ser quant va dir que aprovaria l'estatut que vulgués lo parlament? No ho va estar amb la llei de la memòria històrica? I amb tants d'altres temes com ja he dit molts cops en aquest bloc? En quin món viu?




Bé, ara notinc més temps però ja veurem com evoluciona el tema de la sequera. Govern amic.....pobret.

Mapa.






L'entrada de les tropes francocatalanes a Perpinyà es va celebrar amb grans festes a París i a Barcelona. Molts Catalans no s'adonaven de la magnitud de la tragèdia. Hauria de passar un cert temps -concretament fins al tractat dels Pirineus (1659) que feia efectiu la definitiva ocupació militar francesa del Roselló i el desmembrament de Catalunya- abans que els catalans " ploressin amb llàgrimes de sang el que ara celebren amb crits d'alegria ", com va vaticinar, al seu moment, el cronista Miquel Parets. (Sàpiens nº 54)

dimarts, 1 d’abril del 2008

Mossèn Josep Armengou.




Gràcies al libre de la Anna Rosselló Mèmories d'una dona lluitadora Vençuda sí doblegada mai, vaig fer un descobriment, mossén Josep Armengou. Vaig suposar que devia ser un de tants lluitadors anti- Franquista que la història encara no ha ficat al seu lloc al igual que els Bladé, Joan Ballester Canals, i tot un seguit de gent que es va jugar la vida per la democràcia. Encara no he trobat res d'ell, només vaig trobar que parlàven d'ell a una pàgina web , Catalunya1714. A continuació ficaré unes cites que l'Anna Roselló fica al seu llibre de memòries de mossèn Josep Armengou (no totes):
"A Espanya hi ha dues menes de ciutadans:els qui pateixen "la Unidad" i els qui en viuen; com hi ha dues menes de pobles: els colonitzadors i els colonitzats. Els pobles hispànics no castellans no poden viure " la Unidad" sinó que han de sofrir-la"

"Catalunya sobreviu encara avui com una realitat i com una esperança. Però aquesta supervivència no és casual, sinó a causa d'una minoria de catalans esforçats i clarividents que no paren en tot momnet per fer-la possible. El dia que els catalans deixarem de lluitar, de patir per la catalnitat adéu Catalunya"


" L'autodeterminació dels pobles no és res més que la transposició de la democràcia a l'esfera internacional. Per això no es pot negar l'autodeterminació sense negar la democràcia"


"L'home que no hagi sofert en la pròpia carn la persecució i el rebuig total del seu idioma no pot compendre l'exasperació de l'home català que hagi pres consciéncia d'aquest fet. Per això els espanyols, encara que volguessin, que ja és demanar molt, no podrien conpendre'ns"


"A Espanya la llibertat no serà possible mentre no s'organitzi l'Estat en forma realment confederal que permeti legslacions autòctones per a cada grup nacional distint, o mentre no hagi desaparegut Espanya"


"La unitat espanyola té un vici d'origen: no és espontànea, és una imposició. Quan pobles diversos s'uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar sinó, justament, per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un poble invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat la garantia per a la nacionalitat. La "unidad" que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur nacionalitat sinó una garantia de llur destrucció. Aquesta "unidad" cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l'acceptaria pas si la imposàvem"

"Els qui blasmen el nacionalisme català, basc o gallec no fan res més que sostenir el nacionalisme colonialista Espanyol, el més il-legítim,inquisitorial i anacrònic de tots els nacionalismes"


"És regla general que qui paga mana. Nosaltres treballem, paguem i no manem ."Ellos" viuen, manen i administren. I encara ho fan tan malament com poden"

"La bandera Espanyola, la que ha suplanatat ací la nostra antiga i gloriosa bandera catalana, fou inventada tardanament (1785) per un Borbó (Carles III), no com a Bandera de les Espanyes, sinó com a bandera d'un estat unitari i no representa altra cosa que la institució que ha donat cos al centralisme: la monarquia espanyola. Pera això només els monàrquics la reconeixen com a seva"


Tots aquest pensaments són del seu llibre Nacionalisme Català, 1977
El dia del seu homenatge, el poeta berguedà mossèn Climent Forner va dedicar-li aquests versos:
“Planyeu-vos, oh vosaltres, els berguedans
El vostre fill més noble vau enterrar
el brau heroi que queia en ple combat.

El cos colgat a terra com gra de blat
i assaonat pels quatre torrents de sang,
tot espigant-se crida, crida la falç.”