Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

diumenge, 31 d’agost del 2008

Alexandre Deulofeu a L'exiliada de Bladé.


28 de Novembre. Acabat el cicle de conferències del Doctor Humbert Torres al CCC, n'ha començat un altre sobre "El determinisme històric i el nostre problema",el jove professor - i Farmacèutic - figuerenc Alexandre Deulofeu , del qual es conten coses peregrines com, per exemple, que acaba de passar una temporada, fent de pagès, a Perpinyà on ha portat a terme una sèrie d'experiments de cultius sense terra i ha produït tomàquets i enciams en uns pots de vidre els quals només hi havia aigua -aigua adobada amb subtàncies químiques.( voldria recordar el títol d'uns dels seus llibres titulat Quimica estructural ,primera part, i un altre que va fer Josep M.ª Domènech i Roca, "Alexandre Deulofeu, professor de química", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17 (1984), 325-340.) Com és natural també, aqueixes contalles, que pel que sembla són certes, han produït una certa expectació i han portat gent a la sala de conferències del CCC. Al dir del conferenciant, el curs de la història és una successió d'imperis que alternen amb èpoques de disgregació caracteritzades pel fet que els pobles abans sotmesos recobren la llibertat nacional. Els imperis duren una determinada quantitat de segles i les èpoques de llibertat dels pobles també (deu segles i mig, i sis segles i mig respectivament) de manera que el cicle històric d'aquesta evolució completa dura, doncs disset segles. És més: durant els 650 anys de llibertat, els pobles experimenten una florida esponerosa en el camp de l'art, de la literatura i de la ciència, mentre que a les èpoques imperials decauen en tots aquests aspectes fins arribar a una gairebé absoluta inactivitat cultural. Això és el que va passar a Cartago, a Grècia a Roma etc. En el cas d'Espanya.... ( vegeu aquest post)



Alexandre Deulofeu no sembla tenir ara gaire més de trenta anys. El seu rostre ( de pell blanca, amb un tel rosaci, sobretot quan s'excita) no presenta cap arruga i sembla el d'un noi audaç, impertèrrit, que va a la seva amb una desició digna de la matemàtica de la Història. Només les ulleres li donen un aire intel-lectual. Em diuen que ha publicat tres o quatre llibres (al llarg de la seva vida en va publicar 33)i que va ser alalde de Figueres durant la guerra (fins que el van mobilitzar).



Les idees d'Alexandre Deulofeu sobre el destí dels pobles han interessat molta gent i d'una manera especial Francesc Pujols, que ara es dol de no haver assistit a les conferències (sobre les quals m´ha fet diverses preguntes) i té gran interès a conéixer l'extraordinari figuerenc.

dimarts, 26 d’agost del 2008

Dalí i Francesc Pujols.



"(...)donat l'objecte de la Sumpètica, la sublimitat se´n desprèn com una conseqüència necessària i per això l'escola que nosaltres fundarem per a ensenyar-la, si és que tenim temps de fer tot el que ens proposem, es tindrà que anomenar l'escola sublim, i és que la Sumpètica ho acapara tot i ho fon i ho fusiona com l'olla de la cuina catalana que quan bull omple la casa de soroll coent la carn de bou que s'hi posa amb la gallina, la botifarra,la cansalada, la pilota que es fa amb la carn trinxada, ou , farina i segons a quines cases hi posen all i julivert, i tot carn, gallina, botifarra,cansalada i pilota, barrejat amb cols, patates i cigrons (...) i és com l'olla de la veritat, que bull damunt dels ossos del pensador(...)"




Francesc Pujols.




"Proclamo Francesc Pujols, que ningú no sap qui és , el més gran filòsof del nostre temps".




Salvador Dalí.



Si voleu conéixer més sobre Pujols, Recordeu, Francesc Pujols per ell mateix, d'Artur Bladé.


Suposo que fruit d'aquesta admiració és el monument que hi ha davant de l'entrada del teatre museu de Dalí a Figueres.

dijous, 21 d’agost del 2008

Sinceritat.


Bueeeeeeeeeeeeeno, després d'uns dies que el PSC, bé, el PSOE que està aquí a Catalunya, anés de valentet, i d'independent,amb frases,com aquelles de "En el PSC te queremos, José Luis, pero aún queremos más a Cataluña y a los catalanes, avui el senyor Corbacho ha dit prou de fer tonteries i textualment ha dit: "[Els diputats del PSC] ni han votat mai en contra del PSOE, ni ho faran, sinó que donaran suport als pressupostos del PSOE, no perquè deguin el seu lloc a un o un altre, sinó perquè el PSC comparteix projecte, ideologia i present i futur amb el PSOE i amb el conjunt dels socialistes espanyols", . Com diu la notícia, El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha garantit aquest dimecres que els 25 diputats del PSC votaran a favor dels pressupostos generals de l'Estat del 2009 i que no es plantegen provocar una crisi ni al govern espanyol ni al PSOE pel debat del finançament autonòmic.


Queda demostrat un cop més, que el PSC, no existeix, ni ha existit mai., aquestes declaraions podrien ser perfectament d'un ministre del PP. I un altra cosa, de que seveix tenir ministres catalans a Madrid, si la seva influéncia és zero, i només van allí a fer de palmero i a treure les castanyes i tots els marrons a Zapatero i a justficar les seves metides? Corbacho ho ha dit ben clar, no jo PRIMER ÉS I SERÀ SEMPRE EL PSOE, DESPRÉS CATALUNYA.


Recordo que el dia 9 teníem que tenir finançament, i res de res....

dimecres, 20 d’agost del 2008

Franquisme - Nazisme


Efectivament,el Geneal Mola confirmava la intenció dels conspiradors feixistes. " Es tractava, en definitiva, d'una acció d'extermini per tal d'assegurar el complet esclafament de la legalitat i de les institucions democràtiques, de les organitzacions polítiques, sindicals i cíviques de caràcter democràtic esquerrà (...), i dels projectes de transformació de la societat Espanyola." La lletania s'assemblava massa al discurs de Hitler al Mein Kampf dels anys vint : "(...) brutaler Entschlossenheit in der Niederbrecchung unverbesserlicher Auswüchslinge." Efectivamnent, aquesta "determinació brutal" en l'esclafament dels " elements incorrgibles" , com resa aquesta declaració d'intencions propugnada pels Nazis és anàloga a l'aniqulació total que impulsaven els Franquistes. No es tracta pas d'una coincidència : l'un - el feixisme espanyol d'arrel africanista - estava fet a imatge de l'altre - elnacionalsocialisme Alemany - ; en definitiva, és Mola qui ens aclarí en d'altres ocasions el modus operandi del franquisme : " Cal sembrar el terror." Creure? Obeir? Combatre? Sense iniciativa, sense invenció, sense llibertat d'actuació - com argumentava Milan Kundera -; en un món d'obediència basat en ordres i regles, en l'era de la imposició del credo de la irracionalitat, de l'obediència de la força crassa i del combat i la guerra com a pilars d'un sistema ofensiu i d'expansió, existia el perill que les expressions totalitàries s'acabessin imposant arreu d'Europa.



Mola, que ja hem vist com exigia l'extermini total i el " complet esclafament de la legalitat", també va ésser autor de la consigna següent :(...) cal sembrar el terror , cal deixar la sensació de domini eliminant sense escrúpols ni vacil-lació a tots els que no pensin com nosaltres..."




Extret del llibre , El somriure de Catalunya, Un retrat biogràfic de Jaume Miravitlles.


A tot això tindriem que recoradar que el mateix Gil Robles , fundador de la CEDA havia anat al congrés Nazi de Nüremberg.



Voldria recordar que elPP mai! ha condemnat estes animalades, ni el cop d'Estat, ni la Dictadura, i en canvi amb tota la vergonya del món no ens paren de dir Nazis!!! En quin país m'ha tocat viure...

dimecres, 13 d’agost del 2008

Dalí i Alexandre Deulofeu.



Progressivament però,aquell rentatd'imatge passà a convertir-se en una obsessió anticomunista. Una curiosa anècdota certifica aquesta evolució: segons explica l'estudiós Enric Pujol, sembla ser que l'any 1951 Dalí va posar-se en contacte amb l'historiador Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, 1903 - Figueres, 1978) perquè l'informés sobre elfutur del comunisme, tema que el preocupava sobremanera. Havent-lo anat a cercar a la seva farmàcia, tot just quan acabava d'aparèixer el llibre que resumia la " matemàtica de la historia" desenvolupada per aquest autor, el convidà a l'hotel Duran de Figueres per encetar el tema amb més tranquil-litat i recolliment; al capdavall, supersticiós com era, l'artista se l'escoltà com si hagués tractat de l'oracle de Delfos. En aquest sentit, la resposta de Deulofeu fou la següent: " Jo vaig insistir dient-li que el comunisme no era cap perill, que no s'estendria enlloc més d'Europa i que era la darrera fase de l'imperi moscovita, després de la qual, i pels volts de l'any 2000(es va equivocar de 9 anys), Rússia es desintegrarà en una multitud de petits estats eslaus"; l'afirmació, formulada gairebé quaranta ans abans de la caiguda del mur de Berlín, tingué un efecte profétic damunt el pintor.


Extret del Llibre, El somriure de Catalunya, Un retrat biogràfic de Jaume Miravitlles.

dilluns, 4 d’agost del 2008

Justícia històrica?








Llegeixo avui al punt: Els templers demanden el Papa per la suspensió de l'orde l'any 1307, :L'Associació Orde Sobirana del Temple de Crist, que assegura ser l'hereva de l'orde del Temple –els soldats monjo que van lluitar a les croades i van introduir el sistema bancari al continent europeu–, ha presentat una demanda contra el papa Benet XVI, com a successor del pontífex Clement V, que va suspendre l'orde l'any 1307. La demanda reclama la rehabilitació de l'orde i el reconeixement dels béns requisats, que en valoració de l'any 2008, pugen fins a cent mil milions d'euros. La demanda està pendent de l'admissió del recurs presentat a l'Audiencia Nacional, ja que va ser rebutjada en primera instància





Segur que el tema acabarà amb paper mullat, però m´ha sobtat gratament que encara es busqui justícia 700 anys després, i que mai es donin les causes per perdudes. Aprofito per recomanar un llibre boníssim, L'arquitectura Àuria dels Templers a la Terra Alta i Ribera d'Ebre de Josep Gironés i Descarrega, el mateix autor del llibre,La cabana ,sobre els fets de la Fatarella .



Fico fotos del Freemasons 'Hall de Londres, situat a Queen Great Street de Londres, inagurat el 1933,i lloc de reunió dels Maçons de Londres,ja que alguns diuen que els maçons també són hereus dels templers (jo no ho sé),i que molts maçons, un cop guillotinat Lluís XVI, van exclamar que per fi s'havia fet justícia amb Jacques de Molay.Com explica al seu llibre, La masoneria, historia e iniciación, el Maçó Christian Jach, "Se ha reprochado mucho a la masonería el simbolismo de uno de los altos grados donde el iniciado "mata" a un rey identifiado con Felipe el Hermoso (el rey que va ordenar l'arrest dels Templers) .Se trata de un grado llamado de Venganza, los masones se encarnizan en combatir a los destructores de la orden templaria, y no de una alegoría que muestre hostilidad alguna contra Luis XVI.(Ja que també sempre s'ha dit que els qui van originar la Revolució Francsa, "tots" eren Maçons)











Gent que denuncie l'abús de poder dels maçons a Londres.