Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dissabte, 31 de gener del 2009

La fortalesa carlina de Flix.


El Castell de Flix surt a la revista Sàpiens a la secció d'escapades, concretament aquesta és la ressenya que en fa:

El castell nou de la vila de Flix fou un dels enclavaments carlins més sòlids del sud del principat. Encimbellat al capdamunt d’un petit turó vora l’Ebre – just a dalt del nucli urbà i amb visites obertes sobre la vall que defineix el riu -, els vestigis d’aquella construcció ens remeten a batalles sanguinàries entre reialistes i liberals que van atemorir la societat de les Terres de l’Ebre i la comarca del Maestrat durant la segona meitat del segle XIX. El General Carlí Ramon Cabrera, temut pel caràcter Salvatge que li valgué el sobrenom de Tigre del Maestrat , va impulsar la construcció del fortí l’any 1837. El recinte emmurallat va resistir els embats isabelins fins a 1840, quan el setge es va aguditzar i la fortalesa fou en bona part destruïda. Cabrera i el seu exèrcit es veieren obligats a creuar el riu de retirada cap a l’exili. L’edifici, recuperat pels carlins pocs anys després, s’erigí de nou com a fortí fins a les acaballes de la tercera guerra carlina fins que l’estiu del 1875 fou definitivament conquerit pel general Eduardo Gamir. Amb la fi dels enfrontaments, va ser abandonat.

Ara, s`ha previst la restauració de la torre de la circular i dels trams de muralla que encara queden de peu . Visitar-ne les restes –s’hi arriba fàcilment per un camí que surt de darrere del cementiri –permet copsar in situ el pes de la història d’aquest enclavament cent per cent Carlí, símbol identitari de la vila.


Bon Mirador:

Des del castell, es pot contemplar l’embassament de Flix, la reserva natural de Sebes i e Gran meandre que forma l’Ebre.

dimecres, 21 de gener del 2009

diumenge, 18 de gener del 2009

Revelacions divines



Diuen que assolir l’il·luminació és molt difícil. També pots tenir sort i tenir una revelació espontàniament i de cop i volta donar-te comte de la teva ignorància i viure la vida d’una forma més plena i sobretot conscient.

Això és el que li ha passat al benvolgut Miquel Giménez, un columnista que segur que l’heu llegit més d’un cop per l’e-notícies i d’altres mitjans. I segur que també l’heu sentit per COM Ràdio i per programes de la 2. Doncs bé l’esmentat senyor ha tingut una revelació , ara s’ha donat compte que, “ com a ciutadà que viu i paga els seus impostos a Catalunya, Espanya no em serveix per a res”. “I com a un servidor, el mateix els passa a molts” (m’incloc). També ens diu que vol, fugir “ d’aquesta Espanya que pretén ofegar-nos en un totum revolutum amb tal de no donar-nos el que toca per llei no és més que un desig lògic”.

Giménez en els seus escrits que vaig llegir a l’e-notícies sempre ens deia per activa i per passiva que ell no era nacionalista. Aquí ens ho repeteix per enèsima vegada, però matisa: “jo no sóc nacionalista. Segueixo sent socialista, malgrat la presa de pèl que ZP i els seus (suposo que es refereix al PSOE d’aquí anomenat també “PSC” per despistar) ens han fet als que al vam votar. Justament per a questa raó puc dir que tinc la convicció que no hi ha més sortida per a Catalunya que la independència. Perquè Espanya no permetrà mai que alcem el vol ni com a poble ni com a individus. Com a poble perquè aquí no hi ha més nacionalisme que l’Espanyol , que encara que es digui que no existeix, és com les “meigas”, que d’haver-les “haylas”


Quant no em podia creure el que estava llegint, que un columnista que durant anys i panys porta maleint i desprestigiant l’independentisme i el nacionalisme en general fes una apologia de la independència tant clara i amb uns arguments tant sòlids, que hagués signat el mateix Carod (abans d’entrar a Palau exclar.... ara sembla que això el molesti.) i des de el diari El Mundo contínua: “ Independentista el Giménez? Els explico:. No és que desitgi ser independentista, és que no em deixen una altra solució. I sí, estic per les persones i no per les banderes. Per això també estic per un tracte just en el finançament perquè a Catalunya, en el sector de l’univers en el qual viu, hagin carreteres sense peatges, sanitat pública, escola pública, economia sanejada, serveis socials de qualitat, i tot això sense haver d’anar a pidolar cada any a Madrid a veure què donen i si amb això arribem o no a final de mes”

Per acabar amb el seu nou estat d’il·luminat afegeix: “Quant t’han enganyat tantes vegades, és lògic que un no es cregui res. El gat escaldat, de l’aigua freda fuig. I ja no cola el conte que ve la dreta. En matèria de donar el que se’ns ha de donar per llei – llei orgànica, per cert – als catalans, el govern central, sigui socialista sigui popular, adopta sempre la mateixa postura: Espanya abans que ningú.( recordem per enèsima vegada a Fuster: no hi ha res més semblant a un Espanyol de dretes que un Espanyol d’esquerres) I com sóc ningú, em vaig. On cal estrènyer per a baixar-se d’aquest autobús vell i arnat?

Ja em va sobtar fa temps l’article que va escriure el mateix Gimènez sobre el llibre de Lòpez tena “Catalunya sota Espanya”. Allí vaig escriure en aquest mateix bloc, que el mateix Giménez havia estat incapaç de rebatre ni un sol argument de l’esmentat llibre . Qui sap si a partir d’aquella lectura va començar el seu camí cap a la il·luminació. ..

Però el que realment es sobta és que fins ara no s’hagi donat compte de tot això que ha escrit ni més ni menys que al diari El mundo!!!. En fi esperem que de mica en mica tothom és dono compte que amb Espanya no és pot fer res,i és un fre per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i autogovernant-nos ,tot podria ser d’una altra manera, i que el nostre destí no estaria encadenat a uns governants que no ens poden ni veure i odien tot lo nostre , menys els impostos exclar...

dimarts, 13 de gener del 2009

Cita històrica.


"Se advierte ahora una especie de conquista de Madrid por los catalanes. Vienen, dan sus conferencias y regresan de nuevo. Los disparos son suaves, de una cordialidad pegajosa y falsa. Y eso basta para que los aplaudan las bocas abiertas de los ingenuos. (…) Hay que considerar y examinar y escrutar lo que los catalanes quieran y deseen para la totalidad de España. Su política es debilitarnos como pueblo, dejarnos sin ejército, inermes, combatir nuestra cultura, localizar en torno a sus industrias la ruta internacional, apoderarse, pues, de España, empobreciendo su radio y su mirada. La verdadera atención que se precisa para los catalanes reside aquí, donde los peligros serán mayores y los daños más irreparables”

Article publicat al setmanari polític falangista La conquista del Estado a l’edició del 23 de maig de 1931, núm.11


Extret del llibre El Gran llibre per la independència de Francesc Ferrer i Gironès

dissabte, 10 de gener del 2009

Els Marges Vells. Antoni Rovira i Virgili




Hem seguit, amb pas molt lent, un camí sinuós, limitat a les seves dues vores per marges vells no gaire alts…

Els marges vells! Són l’arqueologia del camp. Són els testimonis d la vellúria dels conreus. Molts marges d’aquests haurien d’ ésser declarats monuments nacionals per tal que tinguessin una protecció eficaç contra les mans impies dels bàrbars destructors. Qui no estima els marges vells no estima la terra, ni sent la poesia rural, ni comprèn l’esperit del paisatge. El dia que la terra nostra no hi hagués, per separar les propietats, i per contenir les feixes, i per delimitar els camins i caminets, aquests murs rústics de pedres velles, s’esvairia un dels millors encisos que el camp té per als nostres ulls.


La terra ampla i seguida es fa monòtona. La corba dels vessants de la muntanya sembla un gep monstruós. Però si dividiu els trossos de la terra llisa i escaloneu els pendents amb la ratlla dels marges de pedra seca, pla i muntanya es tornen més graciosos, més amics, més humans. I aquelles pedres arrenglerades i apilades amb una certa llibertat rítmica s’adiuen tant amb la terra i amb les plantes, que tot plegat forma un conjunt harmònic.

Les pedres velles, trencades irregularment en llur origen, daurades pel sol, rosegades per la humanitat, són un producte de la terra, com les herbes i com els arbres. Les pedres trenades de poc, pel ferro o per l’explosiu , són com bocins de carn esqueixada, nafra viva per tots els costats; llum i vent, sol i serena, pluja i rosada, guareixen, al cap de molts anys, la ferida horrible. El roc que era un fragment adquireix una personalitat pròpia i distinta, i esdevé una unitat individual en el món de les pedres, com el carreu ben tallat i polit.

(...) Cap vernís, cap esmalt, cap feina de punxó o de pinzell o de cisell en la ceràmica, no té la noblesa i la glòria dl revestiment d’aquestes pedres rònegues dels vells marges, que són fidelíssimes filles de la terra aspra i amorosa que les va crear.




divendres, 9 de gener del 2009

“Una expressió injusta III" (Enric Calpena al Sàpiens.)


No pensava que la maleïda frase la podia trobar al Sàpiens, una revista que si algú llegeix el meu bloc, cito més d’un cop, (el mes passat sense anar més lluny.) Doncs bé, el Senyor Enric Calpena, el que sentim cada cap de setmana al En guàrdia de Catalunya Ràdio (del qual es director)juntament amb el Oriol Junqueras, i veiem al programa Cronos de TV3, fent la crònica del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica amb seu a Terrassa al núm. 75 de la amteixa revista escriu. “ Allí, l’encarregat, un senyor molt finet, revisa les mans i les ungles dels visitants , perquè no es pot permetre que uns obrers bruts toquin el gènere que els viatjants han de dur Ebre enllà per tal de fer moltes comandes i mantenir el Vapor en marxa”.

Recentment va sortir publicat que la revista en qüestió havia estat la revista a la que més joves s’han subscrit en la campanya de promoció de la lectura impulsada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. En concret, més de 1100 joves de 18 anys han escollit una subscripció a la revista Sàpiens, d'entre les 65 publicacions que podien escollir. En fi, que el prejudici continuarà creixent entre diferents generacions, i a l’inconscient de tothom quedarà l’Ebre com a límit geogràfic de la Catalunya “real” i el prejudici i el desconeixement continuaran creixen...

A la secció "la pregunta de" ... de la mateixa revista podríem demanar si saben l’origen de la frase. Recordo que si algú llegeix la maleïda frase, m’ho faci arribar al meu correu, (jgghermes@ yahoo.es) que he decidit col·laborar amb l’Adolf Rull per eliminar el maleït prejudici.

divendres, 2 de gener del 2009

Nadal.




Molta pluja abans de Nadal, mitja pedregada val.
Molta pluja per Nadal, alegria per tot l'any.

Nadal amb gelada duu bona anyada.
Nadal de fred, Pasqua de sol.

Nadal gelat, el gra salvat.
Nadal humit fa el pagès ric.
Nadal nevat, estiu regalat.
Neu per Nadal, salut per l'any.
Per nadal, a casa i prop de la brasa.
Per Nadal al foc, per Pasqua al sol.
Perd Nadal, es dorm poc i es cus mal.
Una nevada per Nadal, mitja femada val.
Pluges pel Setembre i neus per Nadal és temps natural.
Passat Nadal surten els mals.
Nadal never omple el graner.