Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 24 de febrer del 2009

Ara fa 72 anys.(II)


INFORME DEL BOMBARDEIG DE FLIX. 24 DE FEBRER DE 1937.LLIGALL 335.


(Transcrit literalment)



Mentre dúra el bombardeig al cim d’una de les muntanyes que domina la contrada , es veiren unes senyals lluminoses vermelles i blaves que s suposa éren fetes per orientar els aviadors. Es determiná la surtida de diferents grups de gent armada al objecte de que poguessin localitzar els reflexes de referencia i detindre als autors, i doná resultat negatiu.

En aquesta comissaria destacá després de coneixer la noticia a las deu i mitja al Comissari Politic Francesc Oliva, a Flix per pendre les mesures que cregues necessaries. ES DEMANÀ AL CAMP D’AVIACIÓ MILITAR DE REUS QUE SURTISSIN APARELLS PER LA DEFENSA DE FLIX. CONTESTAREN QUE ELS HI ERA IMPOSSIBLE. ES DEMANÁ AJUT EN IGUAL SENTIT A LA CONSELLERIA DE DEFENSA DE LA GENERALITAT I A LLEIDA OBTINGUÉN EL MATEIX NEGATIU RESULTAT. L’Aviació facciosa lliura de contrican féu durár tres hores la seva incursió per damunt de Mora d’Ebre , Ascó, Gandesa, Tortosa, Ràpida dels Alfatges, Amposta La Torre de l’Espanyol, en totes els quals llançaren algunes bombes, afortunadament sense danys. Desde Reus sortiren tres ambulancies i un tren Hospital per evacuar els ferits de Flix. El servei de Bombers de Reus també es traslladà a Flix on s’havien declarat varis incendis.

Cal remarcar que a tots els pobles on passá l’Aviació facciosa els ciutadans una vegada refets del pánic que va produir, es manifestaren en protesta contra la manca de defensa en que es troben.


S’adjunta relació de ferits hospitalitzats a Reus. El nombre de morts s’eleva fin ara a nou,el nom dels quals no s’ha pogut precisar.

Avui la població civil de Flix, especialment dones i infants han abandonat el poble per refugiar-se al camp.

S’adjunta relació nominal dels ferits i un croquis d l’emplaçament de la fàbrica bombardejada”

“Hospital de Sang de Reus.

Relació de ferits ingressats en aquesta data procedents de Flix, amb els corresponents diagnostics provisionals.

SALVADOR BIARNES ROIG:

Ingressat mort.-

ANTONI RIPOLL ROIG:
Fractura complicada i con minuta del braç esquerra i ferides per metralla a la pared abdominal.-

JOSEP GUIU PALAS:
Ferida per metralla al peu amb grans destroses i ferida a l’espatlla.-

SALVADOR SANCHO PORCAS:

Ferida per metralla al peu dret i a la regió supercilar.-

JOSEP CORDOBA CASCALES:
Contusions.-

JOSEFA CASANOVAS CASAS:

Ferida per metralla al cap.-

RAMIR LARROSA FERRE:

Ferida per metralla a la regió superciliar.- “


Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.

dilluns, 23 de febrer del 2009

Ara fa 72 anys.(I)


INFORME DEL BOMBARDEIG DE FLIX. 24 DE FEBRER DE 1937.LLIGALL 335.

(Transcrit literalment)


“ A les deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caurer una bomba sobre l’edifici de la fàbrica “ELECTRO – QUIMICA DE FLIX”, precisament sobre la nau de fabricació de “ Clotat – Bi”. Transcorregueren uns vint minuts sense que fós llençada cap altra bomba. Sembla que els aparells exploraven el terreny i objectius o bé que esperaven es presentés l’Aviació lleial. A continuació de l’explosió primera el personal de la fàbrica apagá l’enllumenat de la mateixa i es retirá de la fàbrica . Al tornar a encendrer els llums sembla que per sis o per set aparells , començà un inténs bombardeig, primer damunt l’Hospital de Sang ahont caigueren seguides quatre bombes enrunant l’edifici. Seguint la trajectòria del riu Ebre l’Aviació anava des de FLIX a ASCO i TORRE del ESPANYOL aturant-se cada vegada damunt la fàbrica ahont deixava caurer noves bombes. Aquestes enrunaren tres edificis de dita fàbrica, dos d’ells magatzéms, l’altre la fàbrica del producte “Tri”. Les bombes alcançaren també la línea del ferro -carril M.Z.A. i la carretera d’Alcolea del Pinar. Aquesta última quedá interceptada i la vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía auxiliar que quedá sencera. A la fàbrica hi hagué quatre morts. La població civil alarmada sortí al camp per a refugiar-se. Les cases de la població de Flix fóren també bombardejades. El bombardejament durá fins a la una i vint hores de la matinada. El nombre de bombes llençades passa de cent vint -i –cinc. Son de gross cal-libre. Sembla que siguin les de cent cinquanta kilos. Un clot fét per una d’elles mida quatre metres de profunditat. L’ Aviació facciosa bombardejà masies existents a la part oposada de la fàbrica .Sembla que creïa éren els departaments de la fabricació dels explosius “Cloratita”. Les persones que anaven a refugiar-se al camp fóren metrallades pels avions que volaven a escassa alçaria.

Foto:Hospital de Sang (antics menjadors de la fàbrica)

Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.

divendres, 20 de febrer del 2009

Deulofeu a Benissanet i Miravet.


Retorn a Benissanet amb Alexandre Deulofeu. L’origen de la nostra amistat remunta als primers temps de l’exili a Montpeller. Ell hi arribà procedent de Perpinyà on va fer de Pagès, de músic, de farmacèutic (que és la seva professió) i encara de més coses. Com a pagès “sui generis” aconseguí de conrear enciams sense terra, és a dir, a base de posar llavors en uns suros foradats i en contacte amb una solució preparada amb les substàncies i adobs convenients. Eren també enciams “flotants” i fins “navegants”, ja que els podia deixar sobre l’aigua d’un safareig i el vent els feia anar d’una banda a l’altra. D’aquestes i altres proeses en teníem ja alguna notícia quan es presentà a Montpeller aquell home que havia estat apotecari, professor i alcalde de Figueres. Ens va sorprendre, als qui no el coneixíem personalment, la seva cara de savi prematur i el seu posat, completament deseixit, en el moment de donar a seva primera conferència sobre “la matemàtica de la Història” (o cronologia imperial, com l’anomenava Francesc Pujols) en una de les sales de la “Residence de Intellectuels Catalans” (nom oficial i de circumstàncies) de la qual, nosaltres, els residents, en dèiem simplement”la residència”.I he dit “primera conferència” perquè va donar-ne tres.

(...) Vam anar a donar un volt per les sènies properes al poble i, havent dinat, vam pujar al castell de Miravet. La visita a la vella fortalesa dels Templers li va interessar força – tal com jo esperava - , sobretot en mostrar-li una porta, amb arc de ferradura, i una finestra del mateix estil.

-Això em fa creure – digué Deulofeu – que abans dels moros ja hi podia haver ací dalt una construcció visigòtica.

La capella (bastida a les acaballes del segle XII) li confirmà la seva teoria sobre l’expansió del romànic a la nostra terra, un art que havent començat, en dir seu, a Sant Pere de Roda, s’anà estenent a França i a la península ibèrica dibuixant semicercles equidistants del punt de partença.(...)
Viure a Tarragona .Fulls d'un dietari 1970 - 1971 Atur Bladé i Desumvila.

dijous, 5 de febrer del 2009

Origen de l'estelada (100 anys)




Com tothom sap enguany s’ha celebrat el centenari de l’estelada, la bandera independentista de Catalunya, i per tal de commemorar-ho s’han fet diferents actes com portar l’estelada als cims més alts dels món, l’11 de Setembre penjar els ajuntaments que volien l’estelada al balcó del consistori, homenatjar a veterans independentistes procedents de la Unió Catalanista, de Nosaltres Sols que encara són vius entre d’altres, i també la reedició del llibre, Origen de la bandera independentista de Joan Crexell, a càrrec de Rafael Dalmau editors, editat per primera vegada l’any 1984 per la editorial El Llamp.(del gandesà Enric Borràs).


Aquest llibre va néixer com el mateix autor diu, “davant la impossibilitat de trobar l’origen i cronologia de l’estelada, així com qui la va idear ni quan i on es va començà a emprar”. Que sigui difícil trobar l’origen és completament lògic, ja que aquesta es d’origen maçònic, i per lo tant una bandera que surt de la societat secreta per excel•lència, és obvi que trobar l’origen sigui com a mimin laboriós. Així que primer direm el que és segur: El creador fou Vicenç A. Ballester. Es tractava solament de crear una ensenya de combat, provisional, ja que un cop acomplerta la seva missió (la llibertat de Catalunya), la bandera de la Pàtria lliure haurà d’ésser la dels quatre rius de sang, ben alta , ben dreta, ben sola”. El significat dels símbols és: El triangle equilàter (símbol maçònic ) representa la igualtat, i l’estel solitari (símbol maçònic adoptat per d’altres països americans en lluita per la independència com els Estats Units, Cuba, Puerto Rico, Xile... i també per la Unió Europea) simbolitza la llibertat nacional, la llibertat.

La primitiva versió de la bandera catalana estelada es va veure per primer cop a la seu social del centre catalanista de Santiago de Cuba l’any 1903 o 1904. Aquella primitiva estelada era com la senyera , però amb un estel blanc al mig, sense triangle. Per això sempre s’ha dit que l’estelada tenia que veure amb Cuba , i més si tenim en compte que l’any 1928 Macià va triar Cuba per elaborar i aprovar la Constitució provisional de Catalunya. Molta gent és pensa que l’estelada és creà l’any 1922 quan Macià crea Estat Català , però aquesta ja és anterior a la fundació del partit. El que si està clar,és que al adoptar-la Macià aquesta és popularitzarà, i ja serà el símbol oficial de la independència de Catalunya.

Hem dit que l’estelada era d’origen maçònic, Macià també era maçó , al igual que “l’apòstol de la llibertat de Cuba” i heroi Nacional José Martí, i la petjada de la maçoneria a l’illa és innegable, començant per la bandera. Per això tot i que actualment Cuba és una dictadura, la maçoneria és l’única societat secreta que no està prohibida (tot el contrari del que va passar amb la dictadura Franquista).A part de Macià també van ser maçons els 2 següents presidents de la Generalitat, Companys i Josep Irla,així com moltíssims polítics Espanyols de l’època. A més el Club Separatista Català de Cuba el punt número 10 del seu decàleg era: No divulgaràs l’organització interior de la Federació Internacional ni el nom de cap associat i consideraràs com a a sagrat el secret de les contrasenyes i distintius que s’estableixin per a reconèixer els germans en cas necessari .En aquest punt entre altres es veu clarament la influència maçònica d’aquest grup de Cuba, lloc on per primer cop oneja l’estelada primitiva. És possible que Ballester també fos Maçó, adscripció que es dona a molts marins, (va fer estudis de nàutica i treballà a la marina mercant ) segons el seu biògraf Lluís Galera. El mateix Ballester en un article seu l’any 1934 reconeixia ser l’autor de l’estelada” (...) puix que som o fórem nosaltres qui, primer de tots, posaren l’estel al drap de les Quatre Barres. Li hem posat, li hem infiltrat, hem fet que esdevinguessin complementàries la bandera i l’estel” Ballester a la publicació La Tralla escrivia amb el pseudònim VIC i ME ( Visca la independència de Catalunya i Mori Espanya).Per cert, Macià fundà Estat Català el 18 de Juliol de l’any 1922 al CADCI (Centre Autonomista de dependents del comerç i de la indústria), amb l’estelada com a símbol oficial, sota la presidència de Ballester, creador de l’estelada




Una estelada semblant també va aparèixer a París, datada entre els anys 1906 – 1908, a la seu social de la Lliga Nacionalista Catalana. Aquella estelada és una senyera, i al mig trobem un rombe de color (es de suposar que de color blau) amb un estel blanc de 5 puntes. França després dels Estats Units és un l’ altre “país Maçònic” per excel•lència. És impossible nombrar tots els instigadors de la revolució Francesa, polítics, i presidents de la República que han estat maçons. Només recordar la frase “llibertat , igualtat i Fraternitat “ “slògan “ de la revolució Francesa, i frase associada als Maçons. Per això tant els Estats Units com França i Cuba(entre altres) tenen com a colors a la bandera el blanc (llibertat), el vermell (igualtat), i el blau (fraternitat).


El creador de l’estelada , Vicenç A. Ballester era el dirigent del grup que va crear l’estelada. Aquest grup era el Comitè Pro Catalunya, creat per gent de la Unió catalanista. El que destaca d’aquest grup és el seu secretisme. Aquest grup ( molt semblant al club separatista Català de Cuba) treballava “a l’ombra” i com recorda P. Oliver i Domenge, un membre del comitè, és reunien en un soterrani , i diu “ Quàntes coses es feren i quàntes més se’n començaren, de les quals la política imperant a nostra terra no´n tenia coneixement, perquè fugien al seu control i sistemàtic sabotatge !” i també ens recorda : “d’aquell abrandament patriòtic es desplegava flamejant la bandera de l’estel solitari que més tard esdevindria símbol, guió, senyera dels anhels d’alliberament de les darreres promocions catalanistes que impetuoses entraven a la palestra .


Per acabar amb el “misteriós” naixement de l’estelada, el mateix doctor J. Soler i Pla, futur president de la Unió Catalanista escrivia .” Senyera estelada que apareix com per art d’encantament arreu del món on hi ha catalans (...) Els voluntaris catalans la portaven a la punta de les baionetes calades a Verdun i a Belloy – en – Sarterre (...) Braus Catalans, armats i victoriosos , la banyaven en les aigües del Rin, i soldats de totes les nacions signaven l’acta aixecada com a comprovant”.


A Catalunya la primera notícia es situa al Gener del 1908 (per això enguany el centenari de l’estelada), quan la policia trobà en un escorcoll al president de la Reixa Josep Soronellas “una espècie de llaç per a les solapes en el que hi havia les quatre barres, un triàngul i una estrella”. Aquesta insígnia es va associar a un grupo de separatistas terorristas (100 anys més tard, Acebes , Losantos i companyia, als de l’estelada encara ens anomenen així). Tot i això la primera escomesa violenta per part de la policia contra l’estelada va ser l’11 de Setembre de 1923 davant del monument de Rafael Casanova. La policia identificà un grup nombrós con “ una bandera que no era la española, ni la catalana, con un triàngulo azul y una estrella solitaria en el centro”. Es curiós que 15 anys més tard de les primeres estelades la policia encara no coneix bé el significat de l’estelada, ni d’on surt.

La primera fotografia de l’estelada tal i com la coneixem avui dia, és una fotografia feta a Montserrat i amb l’acompanyament d’una bandera dels EUA, l’any 1918. Es suposa que està junt amb la dels EUA per l’esperança que representava els 14 punts del president dels EUA Wilson, a favor del principi d’igualtat de les nacionalitats. Aquesta foto surt a la publicació, l’intransigent. També s’ha trobat una fotografia de l’any 1906 del Grup Artístic els Negres, en les festes de Solidaritat Catalana. Manuel Ainaud es retratà al seu taller amb un grup d’amics davant d’una estelada. L’estel de 5 puntes sembla blanc dins d’un rombe que podria ser blau cel situat a l’angle superior que toca al pal de la bandera.



Fins aquí l’origen com a bandera o símbol. Altres publicacions des de el començaments de segle han adoptat l’estelada . El primer cop va ser com no a Cuba,(on els Catalans de Santiago de Cuba es consideraven els pares de l’independentisme des de l’emigració),concretament a la Revista la Nova Catalunya .Després al llarg del temps multitud de partits i associacions l’han utilitzat amb les seves diferents variants.



Pel que fa a l’acte principal del centenari, portar l’estelada a cent cims del món, aquesta xifra ha estat superada tenint l’Everest com a cim estrella. Gràcies a gent de Flix l’estelada també ha “conquerit” el nostre sostre comarcal, La Creu de Santos amb els seus 942 m. i la Roca Corbatera, el cim més alt del Montsant amb els seus 1163m. L’onze de Setembre l’estela va estar present a més de 120 ajuntaments, entre ells Flix.

Com ja em dit abans l’estelada es una bandera provisional i de combat fins assolir la llibertat plena de Catalunya. Llàstima que sembli que els nostres polítics vulguin que aquesta data no arribi mai, i que ens diluïm dintre d’Espanya. Tant de bo l’estelada passi aviat com a record d’una lluita llarga i victoriosa que va aconseguir el seu objectiu. Això voldrà dir que ja mai més cap dictador Espanyol ens farà cantar himnes feixistes ni cara al sol, ni cara a la lluna ni cara a La Meca, que Catalunya ja mai més tindrà que enviar joves de 18 anys en l’esplendor de la seva joventut a morir a l’Ebre defensant una República Espanyola que no ens podia ni veure, que per culpa d’Espanya cap Català morirà en cap camp de concentració estranger, que ja no tindrem que patir per cap PHN, que cap Borbó farà decrets de Nova Planta per esborrar-nos del mapa, que cap Borbó donarà suport a cap Primo de Rivera per reprimir-nos, que cap dictador Espanyol afusellarà en terra nostra els nostres presidents, que els futurs presidents ja no es tindran que vendre als governs de torn de Madrid per 4 engrunes, que ja no farà falta cap més estatutet retallat perquè el nostre marc legal serà un estat, que a Europa i a les Nacions Unides ja podrem parlar la nostra llengua sense que ens titllin de Nazis des de el país veí, que cap Borbó triat a dit per un dictador feixista ens dirà que el castellà mai va ser imposat, que cap diari Madrileny farà manifestos en conra del Català, que cap General bombardejarà Barcelona des de Montjuïc, que cap polític Català serà obligat a parlar en Castellà a Madrid mentres que aquí poden parlar com vulguin,que els nostres “Bladés” ja no seran mai mes obligats a anar a l’exili i seran homenatjats en vida, que les nostres lleis ja no dependran de cap tribunal constitucional hostil a nosaltres, que cap president Espanyol vindrà a la nostra terra a prometre estatuts per guanyar eleccions i després incomplir-los sistemàticament, que Catalunya serà el que vulguin els catalans i no la premsa o els polítics de Madrid, que Catalunya ja no patirà més boicots a les seves empreses o productes per defensar els seus drets, que cap més barri de Barcelona serà arrasat per construir cap ciutadella, que Barcelona ja no tindrà cap més Castell per tenir-la controlada....... tant de bo l’estelada quedi com més aviat millor com a símbol i testimoni a favor de l’alliberament de la pàtria. Tot desitjant i lluitant per a que en el pròxim centenari ja siguéssim lliures del tot.