Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dilluns, 31 de gener del 2011

La forçad'un somni, Els camins de l'èxit.(El triomf de la cantera)

Després d’un intent de boicot d’algun hacker a tots els blocs que teniem el contador de dèficit fiscal, i a les posteriors instruccions de Pere per a tornar-lo a tenir operatiu, m’he decidit a tornar a actualitzar el bloc. Anirem a lo fàcil , a recomanar un llibre.

Després de la festa barcelonista que es va viure a Zuric en motiu de l’entrega de la pilota d’or on els 3 aspirants eren formats a la Masia, voldria recomanar el llibre de l’Albert Puig, entrenador de l’Infantil B del Barça i autor del llibre LA FORÇA D’UN SOMNI, ELS CAMINS DE L’ÈXIT (el triomf de la cantera). Allí també trobarem entrevistes a Pep Guardiola, Tito Vilanova, Luis Enrique, Alexanco, Puyol, Iniesta, Messi, Henry, Ramallets, Laureano Ruiz, Fusté, Rexach, Quique Costas,Albert Benaigues, Julio Alberto, Mazinho,Amor. Rodolfo Borrell i els pares d’en Bojan. Aquí teniu uns paràgrafs del llibre:




Hem de fer veure als postres fills que, cada dia en llevar-se al matí el joc ja ha començat i que ells ja hi estan participant. Com a pares, educadors o entrenadors, hem d’ensenyar-los a competir. Primer, contra ells mateixos: contra la peresa, contra l’egoisme, contra l’individualisme ,etc. Després, han de saber lluitar per moure’s per la vida i integrar-se en la societat:evitar les malalties, combatre les intoleràncies i les injustícies,fomentar la solidaritat…Tot es pot aconseguir amb treball, il·lusió, sacrifici o, és clar,esperit competitiu. Obtindran guanys, però també tastaran el gust amarg de la derrota i és bo que sigui així, perquè, de les dues coses n’aprendran. Com diuen en Tito Vilanova i en Mazinho, per exemple, quan guanyin reflexionaran amb la tranquil·litat que garanteix l’èxit i sobre els camins que els han portat a aconseguir-ho. I quan perdin, aprendran a acceptar la derrota, és a dir, després d’uns moments justificats de ràbia i dolor, faran un sospir de reflexió,s’aixecaran i tornaran a començar, contiuaran competint. En la vida i en l’esport, el triomf i la derrota proporcionen els valors que ens dignifiquen com a éssers humans dins del preciós context del nostre món.


Això és només un llibre, però vol ser alguna cosa més. Un punt de partida cap a la reflexió interior dels adults que tenim la responsabilitat de formar els més petits de la societat. Ajudem-los a trobar la força necessària per aconseguir els seus somnis, que,a la vegada, també són els nostres.