Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

diumenge, 13 de març del 2016

Alexandre Deulofeu, el documental.




Poc hem podia pensar que després de ser mecenes del llibre ara ho podríem ser per fer el documental sobre l’obra d’Alexandre Deulofeu. Ansiós de veure’l

Resultat d'imatges de alexandre deulofeu

divendres, 11 de març del 2016

Premi a la originalitat, i una de tòpics, PODEMOS.

Un partit que no existia quan va començar este bloc ere PODEMOS. Tinc que reconèixer que a les passades eleccions per presidir Espanya van ser els més originals alhora de intentar” l’encaix” de Catalunya amb Espanya. Les frases que més sonen quan venen eleccions són: nou model de finançament,federalisme (sense federalistes) i pel més agosarats ,la paraula maleïda.. estatut!!!!. Doncs bé aquest partit va fer una promesa nova…. Ministeri de la plurinacionalitat….. que és això????Doncs no ho sabem ben bé, sobretot perquè no van concretar ni ells, i encara menys quines competències i funcions tindria….Jo només se que si la nova versió de l’esquerra amable per convèncer-nos de no marxar d’Espanya i que sol ventarà el dèficit fiscal i la persecució de la llengua és un “ministerio de la plurinacionalitad”….prefereixo lluitar per la independència. Amb Zapatero va ser un estatut, amb promesa incomplia d’aprovar el que sortís del parlament, retallat amb el ribot de Guerra i més tard, amb la llei del constitucional.

Sinó van poder donar grup parlamentari als de PODEM al congrés,no se si podran promoure un referèndum legal per Catalunya. Per premiar l’originalitat de PODEM ficarem el gag del Polònia que ho exemplifica a la perfecció.




No entenia els caminars absurds del gag, fins que el senyor Francesc B. hem va dir que devia ser com a homenatge a un gag dels Monty Python, “El ministeri dels caminars absurds”






PODEMOS sempre que pot critica al ex-president Aznar, amb això estarem sempre d’acord ,perquè jo penso que a partir de la seva majoria absoluta  va començar la confrontació a Espanya. Aznar sempre diu que abans de que es trenqui Espanya, es trencarà Catalunya. Pot estar tranquil perquè a les passades eleccions a la Generalitat va tindre amb PODEMOS uns magnífics aliats per explotar el tòpics, intentant fragmentar Catalunya pel orígens de la gent....perles com :“no os van a enseñar a ser catalanes desde pedralbes”,“no podéis consentir que os hagan invisibles en Cataluña”,referint-se  a “esa gente de barrio que no siente vergüenza de tener padres andaluces o padres extremeños..





Com dèiem un aliat inesperat per Aznar, si Candel aixequés el cap....


Subscric les paraules de Trias de Bes avui al diari Ara arran del Petó Iglesias-Domènech al Congrés: : Però les positures diverses dels podemites que ja hem presenciat en aquestes poques sessions parlamentàries només fan que confirmar la percepció d’insubstancialitat i de necessitat de protagonisme. Molta fatxada i poc trast, diu també el refranyer.

Iglesias busca notorietat, busca vots de gent que, lamentablement, valora aquestes bajanades com a símbols d’audàcia, novetat i diferenciació. Doncs jo no m’ho crec. Governar i representar institucions és una cosa molt seriosa. Els pallassos utilitzen l’art i l’engany per fer riure, però és la seva feina. En una cambra de representació els pallassos tipus Beppe Grillo no hi pinten res.


dimecres, 9 de març del 2016

Entrenadors de Fútbol i llengües minoritàries 7 anys més tard….


El dia 15/12/09 vaig fer una entrada en aquest bloc, on felicitava a Pep Guardiola  per parlar en Català en un partit de la champions (tot i les protestes), i també la reacció de la caverna. Només vaig ficar les reaccions del diari intereconomia per triar alguna:

 Las lenguas se crearon como necesidad del ser humano de cooperar entre sí. El idioma une a las personas: he ahí su grandeza y su verdadera utilidad. El catalán no precedió a la existencia de los catalanes, como es obvio, ni el nahuatl a los aztecas. En algunos territorios del mundo, como Cataluña o Paraguay, han coexistido por siglos dos códigos de comunicación. Lo que debe considerarse una fuente de riqueza cultural, los necios o los amigos de la discordia la emplean como arma arrojadiza o como instrumento de separación entre las gentes. Qué estupidez.”





Doncs bé,el 26/4/15, l’entrenador de l’Eibar va abandonar la sala de premsa per les protestes dels periodistes per la seua disconformitat a parlar en Euskera....Com va escriure Sebastià Alzamora al diari ara:

“Ja ens hi podem posar de peus o així com vulguem, però a Espanya hi ha una certa massa social (que participa del gremi periodístic i també del polític, per no esmentar-ne d’altres) que senzillament odia la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat, i que hi actua activament en contra. Sentir algú que parli en una llengua diferent de la seva és un fet que els repugna, i no tenen cap mena de problema a l’hora de manifestar-ho, fins i tot amb gestos públics de molt mala educació.


L’entrenador Gaizka Garitano ha estat víctima d’un fenomen molt característicament espanyol, que es diu odi lingüístic. Es tracta de gent, o de genteta, o de gentola, que identifiquen un idioma amb un posicionament ideològic i/o polític, i que actuen de mala manera en conseqüència. Per exemple, un grup de periodistes que arriben fins a l’extrem de faltar al respecte d’aquesta manera a la persona que els estava concedint una roda de premsa només pel fet de dir unes paraules en una llengua que pel que es veu no els complaïa. Hem arribat al punt final en què una persona, sigui entrenador de futbol o qualsevol altra cosa, no pot respondre a una pregunta en el seu idioma sense rebre una amonestació tan penosa com la que va haver de suportar Gaizka Garitano. L’odi contra els idiomes forma part del mal que fan els homes. I hauria d’arribar el dia, no sé quan, en què aquesta mena de situacions no es produeixin mai més. Keep calm and speak what you want, si no és demanar massa.”






Torno a repetir l’article de la constitució que insta a protegir les llengües minoritàries…per això ahir no entenia perquè Albert Ribera es ficava les mans al cap perquè no podia ni parlar ni 5 minuts en català al congrés….tant que li agrada recordar el compliment de les lleis, i sobretot el de la sagrada constitució, hagués pogut dir que la protesta que va rebre al congrés era ANTI-CONSTITUCIONAL,perquè parlar en català ho permet la constitució, i ell a Catalunya vol i té la llibertat per a parlar com li doni la gana des de el faristol del parlament…




dimarts, 8 de març del 2016

La catalanofòbia i Albert Rivera....




Ara resulta que el senyor Albert Rivera,lo propagador de la catalanofòbia per  Excel·lència, es queda de pedra perquè los del PP s’enfurismen si és parla en Català al congrés…. A més sempre diu que la catalanofòbia no existeix, només la fan servir los nacionalistes per fer –se la víctima….


Este argument li va explotar a la cara  les passades eleccions Andaluses quan el candidat pel PP deia que no volia un candidat que manés des de Catalunya i és digués Albert…. També ficarem un vídeo on s’expulsa a Joan Tardà del congrés per parlar en Castellà….



Finalment recordarem una cita de valentí almirall que de tant en tant fico en aquest bloc…

” La submissió a una llengua és el signe de l’esclau”



També vull recordar que el senyor Rufián li va recordar al senyor Rivera al congrés que sempre demana perdó per ser català… dies més tard li han donat la raó quan ciutadans s’ha afanyat a canviar el tuit de Rivera…Només els faltava dir….”perdón por defender la libertad que pedimos en Cataluña para que cada una hable como quiera…” Retratats…









dilluns, 7 de març del 2016

A veces hecho de menos un Le Pen a la española….

Resultat d'imatges de javier tebas el mundo



El que és més trist de l’Estat Espanyol, no és que no es condemni la dictadura en totes les seves formes.....sinó que a l’any 2016 ,pots treure pit perfectament del teu passat feixista amb tota la naturalitat del món, i aquí no passa res..

Això és el que ha fet el president de la lliga Espanyola en una entrevista a el diari El mundo:
¿Por qué la gente de izquierdas dice que lo es y la de derechas que ya no existen las ideologías?
[Sonríe] Porque hay mucho maricomplejines en la derecha española. La derecha ha sido cobarde. (¿Y usted se atreve a seguir sintiéndose de extrema derecha?) Si tener un sentimiento de unidad de España, de familia, de defensa de la vida y religioso... sigo pensando lo mismo que hace 20 años. Pero no soy de extrema derecha. (Pero eso era Fuerza Nueva. ¿Sigue pensando igual que cuando era de Fuerza Nueva?) En la mayoría de los temas, sí. Lo que pasa es que no se conoce bien qué era Fuerza Nueva. Pero no soy ni de extrema derecha, ni violento. (Violento no, pero no se puede discutir que Fuerza Nueva era de extrema derecha) Si extrema derecha es defender la unidad de España, la vida y un sentido católico de la vida, yo estaba en ese grupo. Y sigo defendiendo lo mismo. Yo en eso no he cambiado.
10- ¿Echa de menos un Le Pen a la española?
Sí. En ocasiones, sí. Sobre todo, por la identidad nacional de España, que no está siendo defendida debidamente por los partidos. (¿Cree que con los partidos democráticos está en riesgo esa identidad?) En riesgo está desde hace mucho tiempo. Sólo con comparar cómo se defienden las identidades nacionales en otros países y España, se ve que es muy diferente. El respeto a los himnos, el respeto a las banderas en los colegios... Aquí hace muchos años que no existe respeto. Me da envidia.

(¿Y por qué cree que no funciona un partido como el de Le Pen?) Porque el PP tiene un espectro muy amplio y gente con esa forma de pensar se incluye en el PP. Pero no olvidemos que Le Pen es el partido mayoritario en Francia, con el 30% de los votos. ¿O es que el 30% de los franceses están locos?

És molt interessant el que diu de introduir “el respeto a la bandera en las escuelas… “espero que no vulgui tornar a cantar el cara el sol a les 9 del matí ….Però el que més hem subleva és que aquí per voler fer un referèndum som Nazis!!!! I si un personatge de la vida pública espanyola diu que vol un Le Pen , i que conserva lo mateixos valors de Fuerza Nueva no és ni fatxa ni res…es aquest un país normal???? Aquí defensem la immersió i som Nazis, i si un personatge en una mateixa línea enyora un Le Pen i vol introduir la bandera al col-legis…. és una persona normal….

Jo ho sento, però no vull continuar a un país on moltíssima gent te valors de partits feixistes, i on partits com el PP continuen continuant subvencionant la Fundación Francisco Franco en tota la tranquil·litat del món…. Voldria veure que diria este senyor i a Catalunya als col-legis ensenyessin respecte a la bandera catalana... i sí ,si un 30% de persones té valors feixistes pot voler dir perfectament que estan equivocats, i un 80% també....la quantitat de gent creu amb una cosa no vol dir que sigui correcta.

Com a bon espanyol ja ens ha recordat que ha de cumplir "la ley", en cas d'independència de Catalunya,el Barça fora de la lliga...quin disgust.




diumenge, 6 de març del 2016

La democràcia, a vegades, es massa generosa......"

Resultat d'imatges de gabriel rufian congrés







[ÀUDIO] Rufián posa a mil els comentaristes de la COPE: El Món, el diari lliure, obert i per compartir


Aquí podreu sentir en directe els comentaris de la cadena del bisbes que anaven fent mentre Gabriel Rufián parla al congrés… entre d’altres perles:

 "És andalús, que no se li oblidi, tot i que hagi nascut a Catalunya"

"Què acaba de dir!", "quin nivellàs!", "quin to!", "és insuportable!", "quin menyspreu!

 "Està produïnt vergonya aliena", "quin espectacle que està donant aquest noi", "tanta pobresa parlamentària és difícil d'igualar",

 "Tenim molta culpa d'això, no hem estat capaços de contrarestar els temes educatius perquè aquest discurs entri en aquesta gent, perquè aquest és andalús, que no se li oblidi, tot i que hagi nascut a Catalunya." 

Un altre hi afegia: "És un fracàs de cultura política, un fracàs educatiu, de convivència... Hem  fracassat, allí. Està clar. I no hem contrarrestat els missatges." I la millor de totes amb diferència:

 "La democràcia, a vegades, és massa generosa."

Rufián i la Catalanofòbia....




Estava ansiós per veure la resposta de la caverna al discurs de Gabriel rufián al Congrés….Com no podie ser d’un altra manera, dins els esquemes mentals de la major part d’Espanya estes paraules són un insult i algo que no entenen, i lo pitjor de tot, no entendran mai…. Aquí una petita mostra d’un articuliste del diari El Confidencial. El títol ja es prou explícit, Un tal Rufián que hizo honor a su nombre….

“El portavoz adjunto de ERC, hijo de inmigrantes andaluces, nacido en Cataluña bajo un régimen democrático que ahora él repudia, es la máxima expresión de nuestro fracaso

“Y allí subió a la tribuna 
un tal Rufián, cara redonda, ojos achinados y rostro que si no fuera por la barba negra podría parecerse al de Kim Jong-un con uniforme negro que recordaba amargamente a las camisas tan al gusto de Mussolini.

“No hay peor fanático fundamentalista que el converso. La mirada de Rufián, perdonándonos la vida a todos los que observábamos entre absortos y atemorizados su presencia en la tribuna, apoyado sobre el codo derecho como si estuviera en la barra de un bar y repasando las caras de cada uno de los diputados allí presentes, quizás grabándoselas a fuego en su mente para no olvidarlas, su mirada, digo, me recordó vagamente a la mirada entre lánguida y drogada de los asesinos fanáticos del Estado Islámico antes de inmolarse o de rebanarle el cuello a alguno de sus rehenes.”


“Hijo y nieto de inmigrantes andaluces… Igual que los conversos occidentales reclutados por el fundamentalismo del ISIS para luchar en una guerra que no es la suya, Rufián ha sido reclutado por el independentismo para luchar en otra que tampoco es la suya, pero de la que se ha convertido en su mejor estandarte. El converso es una máquina perfecta de propaganda: si Goebbels hubiese a tenido Twitter al alcance de su mano, habría reclutado a cien mil rufianes para coparlo con sus mentiras. Nacionalismo y socialismo se unieron entonces, como ahora, para glosar la ideología más perversa y mortal para el ser humano que se haya conocido.

Rufián, allí subido a una tribuna en la que no cree porque le han embutido en su cerebro el odio como forma de convivencia, engarzó un discurso patético y voraz que nadaba entre las máxima de Confucio y las rimas de todo a un euro de Melendi, pero tremendamente eficaz para alimentar el apetito sentimental de esa parte de la sociedad catalana que ha caído en las redes de fundamentalismo. ¿Qué pintaba ahí el tal Rufián? Nos preguntábamos los presentes sin entender la profunda vocación provocadora que va estrechamente ligada al fanatismo. Rufián estaba ahí para hacernos hervir la sangre mientras él mantenía una aparente tranquilidad cimentada en su crédula superioridad moral.”

“Y consiguió, en efecto, lo que pretendía: inflar los cojones de los allí presentes a cuyos gritos e improperios respondió con un desprecio rayano en la crueldad. Rufián, hijo de inmigrantes andaluces, nieto de inmigrantes andaluces, nacido en Cataluña bajo el amparo de un régimen democrático que ha velado por su subsistencia y al que ahora él repudia manipulado por un odio que no es el suyo, no es más que la máxima expresión de nuestro fracaso. Sí, de nuestro fracaso, de nuestro acomplejamiento, de nuestra cesión a cambio de la lealtad nacionalista a unas reglas del juego que han violentado desde el día siguiente a haber aprobado la Constitución del 78.”

“El Estado no ha existido en Cataluña, en una Cataluña en la que se ha educado a los jóvenes en el odio a España, a jóvenes que ni siquiera eran catalanes de tradición, aunque sí de nacimiento, y en los que no tenía sentido alguno –tampoco lo tiene en quienes si acumulan ocho o más apellidos catalanes- que floreciera la mies del independentismo sembrada y regada a conciencia en tantas escuelas públicas. Que Rufián nos sirva de lección.”


Algú pensa sincerament , que aquesta part d’Espanya, amb aquest pensament, respectarà la nostra llengua i la nostra cultura??? Federalistes.... on sou????

Per sort, no estem sols de pensament.

divendres, 4 de març del 2016

La mort del PSC i el federalisme 8 anys més tard...






El 21 d’agost del 2008 vaig fer una entrada en aquest bloc, una de tantes, ,per "demostrar” que el PSC no existia…i vaig ficar una foto que il·lustrava la mort del PSC. Aquesta foto hem va venir al cap mirant el Polònia d’ahir on evidenciaven la mort del federalisme, (bé ,jo crec que no pot morir una cosa que no ha nascut).

Es molt trist que 8 anys més tard continuïn igual….i és més trist que la “renovació “ del PSC passi per un dinosaure de la política com és Miquel Iceta. En fi,on queda l’Espanya plural de Zapatero? El federalisme de Sánchez??? Se’ls ha tragat ciutadans i el constitucional.....




.Resultat d'imatges de iceta al constitucional








Les propostes de Pedro Sánchez...

Resultat d'imatges de pedro sanchez


Trist espectacle ahir al congrés…tenia una mica d’interés per veure que deie el “líder” del PSOE que ha pactat amb ciutadans, per no res, referent a Catalunya. Res de nou…volie recuperar la comisió bilateral de l’estatut i proposar un nou estatut (límit del qual ficarà el constitucional)….Bé, falta d’idees i de projecte, cap proposta cap solucio… A continuació unes paraules que subscric de Francesc Marc Álvaro ahir a La Vanguardia.

 el hombre que pretende ser el nuevo jefe de Gobierno de España afronta esta situación con una falta de imaginación aterradora. “No se puede hablar de nada que esté fuera de la ley” es su frase más repetida. Mientras hay un 48% de electores que apoyan a partidos independentistas, Sánchez se limita a repetir que la soberanía es un asunto intocable y fuera de cualquier negociación.

 habla de Catalunya como “singularidad”, ni siquiera se atreve a utilizar el término “nacionalidad”, que aparece en la Constitución de 1978." 

Los dirigentes socialistas imitan la respuesta de los dirigentes populares, y sólo ponen palabras más suaves y alguna sonrisa

La falta de respuesta de Sánchez al ser preguntado sobre la inmersión lingüística –defendida siempre por el PSC– es la metáfora del callejón sin salida que el intento de investidura representa para los herederos de Reventós, Obiols y Marta Mata, entre otros.

El diagnóstico que hace Sánchez de la realidad catalana no puede ser más erróneo ni más desafortunado. Ayer y el martes lo definió varias veces como “crisis de convivencia”, dando a entender que en Catalunya la gente vive enfrentada por motivos étnicos, como si habláramos de los Balcanes o del Ulster.


Recordem que este fenòmen vol fer una constitució de caire federal..... riure per no plorar......

dimecres, 2 de març del 2016

El partit invisible (Salvador Cot)

Resultat d'imatges de miquel iceta



El partit invisible: L'opinió de Salvador Cot


Bona definició de Salvador Cot per definir al PSC...per desgràcia no és una cosa nova, sempre ha estat així. Com diu al seu article al diari El Món:

"Quina funció li queda al PSC a Catalunya? El pacte Rivera-Sánchez, refrendat per la militància socialista, ha esborrat definitivament el que li quedava d'identitat d'esquerres i ha arraconat el socialistes catalans cap a una posició secundària dins del bloc unionista."



"El PSC no és -almenys per voluntat pròpia- un partit de dreta liberal i anticatalanista. Però, com sempre, s'adaptarà al que li ordenin des de Madrid. Qui sap, potser al final de tanta humiliació hi haurà un ministeri per a Miquel Iceta. Poca compensació per a un PSC condemnat a ser invisible."