Arribats de Suïssa
i encara amb ple síndrome post-vacacional l’entrada que toca avui era obvia.
Servirà per homenatjat els 45000 manifestants que van anar a Brussel-les (segons
la policia belga) a tenyir de groc la
capital i recordar altre cop que encara que Juncker digui que els nacionalismes són “el
verí d’Europa”,res podran fer per evitar el ressorgiment de les
nacionalitats que demanen reconeixement i plena autonomia.
Recordem algunes
frases que va dir a Salamanca en el seu discurs d’investidura com a doctor
honoris causa. : "Dic no a qualsevol forma de
separatisme que fragilitza Europa i afegeix fractura i
divisió".; "No tenim el dret a desfer a escala nacional i
regional un model de coexistència que hem de construir per al conjunt d'Europa.
Si ho fem, anirem a la deriva".;"Sí a l'Europa de les nacions,
sí a l'Europa de les regions,
però dic no a la divisió de les categories nacionals i regionals que hem
sobrepassat ja des de la Segona Guerra Mundial". Reafirmant el que ja va dir Deulofeu i vam esmentar en una entrada anterior, “No hem d’esperar que siguin els representants de les oligarquies
actuals els qui portin la veritable confederació europea. Aquests,el que faran
serà dificultar-la. Juncker també va dir que “ els
verins Nacionalistes eviten treballar a Europa d’una marea conjunta.”
Doncs bé,per molt que aquest siguin els seus
desitjos i pensaments, i per molt que intentin evitar el ressorgiment de les
nacions sotmeses ja vam dir en 2 entrades anteriors i tornarem a dir, que res podran
fer per evitar-ho…. Recordem a Deulofeu en el seu llibre Catalunya 1932-1934:
“L’evolució europea va seguint pas a pas el camí traçat.
A poc a poc es van desvetllant les nacionalitats adormides,a poc a poc les
crisis creixents aniran minant els imperis moribunds i solament més tard,quan
s’hagi acabat aquesta etapa crítica,es podrà veure el camp veritable de la nova
Europa.”
“(...)Hem vingut també,però, en el moment que l’albada
d’un nou dia comença a alçar-se per als pobles renaixents. Aquesta alba
s’entrecreua amb el crepuscle vespertí,que comença A aombrar la faç esmorteïda
dels vells imperis que han dominat el món” (pàg 28)
“No podríem pas deixar aquesta crítica dels fets polítics
actuals,sense enfrontar el nostre problema de cara a Europa. Hem dit i repetim
que el fet nacional Català,com la decadència de l’imperi de Castella,no són més
que uns casos particulars de l’evolució de l’Europa actual,evolució que ens ha
de portar a la desfeta dels imperis de l’Edat Moderna,i consegüentment a la
reaparició de les nacionalitats medievals,que s’eclipsaren en iniciar-se la
nova fase imperialista(...)
Nosaltres avui afirmem. Primer:que el nacionalisme català
és més viu que mai i que anirà seguint imperdurablement el seu camí cap a
l’ideal suprem. Segon:que el fenomen de desintegració imperial continuarà el
seu camí amb tota intensitat.(...)
“Aquells que hagin arribat fins aquestes darreres pàgines
del nostre llibre i que a més hagin comprés la nostra llei de l’evolució dels
pobles exposada en el nostre primer llibre “Catalunya
i l’Europa futura”,s’hauran pogut adonar bé de com la nostra llei es ve
complint amb tota precisió. A través de l’exposició general, a través de tota
la història de Europa,pot quedar el dubte de si aquesta evolució que sembla
evident a grans trets,pot experimentar contradiccions a l’entrar en el seu estudi detallat. En el
segon capítol d’aquesta obra i en les pàgines precedents hem constatat el
compliment de la llei en uns casos particulars, en el primer l’hem aplicada a
tota Europa en l’espai limitat de 6 anys, en el segon cas hem entrat en l’estudi
quelcom detallat de les vicissituds passades pels pobles renaixents d’Europa.
En el nostre primer llibre ens limitàvem a manifestar per deducció lògica de la
nostra llei que els imperis anaven a la seva decadència i que tronaven a
ressorgir les nacionalitats medievals.
Avui hem fet més,hem agafat aquestes nacionalitats medievals renaixents i hem
posat de manifest com el seu renaixement és quelcom previst,que les seves vicissituds
són amb anterioritat perfectament conegudes i que avui podem assenyalar amb
anticipació els esdeveniments per les quals haurà de passar un nou poble
renaixent(...)
Les nacionalitats renaixents van avançant. Totes elles necessiten
el seu temps just de redreçament nacional,que ja podem precisar en prop d’un
segles des de l’inici de llur renaixença. Com hem dit,les nacionalitats
alliberades i les que avui lluiten per a fer reconèixer llur personalitat,no
representen més que l’avançada de les futures nacionalitats. A través de la
nostra gràfica es pot veure perfectament com tot just ens trobem en els inicis
del procés renaixent; a través d’uns
quants segles aquest procés s’anirà intensificant,les nacionalitats dormides
s’aniran despertant i Europa continuarà presentant l’aspecte d’una estructura
política en plena descomposició;noves guerres i nous trasbalsos socials seran,
com ha estat la passada guerra,el preludi de les noves desintegracions,i en mig
d’aquest desballestament anirà cristal·litzant la nova concepció
política. A mesura que les nacionalitats vagin recobrant la pròpia
personalitat,el sentit de l’originalitat tornarà a renéixer i impensadament
sense que els mateixos autors se’n donin compte tornarà a aparèixer una nova
època genial per a la humanitat(...)
El camí està
plenament traçat,l’esdevenidor és plenament previst. Tot el que no sigui
intensificar el despertar de les personalitats sotmeses és perdre el temps,és
perllongar una agonia,és retardar l’esclat d’una nova època creadora. Fet i
fet,però, la influència dels homes en els esdeveniments es tant petita que com
a màxim hem de creure que l’únic que podrien aconseguir amb una orientació
perfecta seria atenuar els esdeveniments,seria evitar-nos situacions
tràgiques,sense,però,que modifiquéssim ni el resultat ni la rapidesa en els
esdeveniments. (Pàgs 204 a 207)
Del mateix
pensament són Eduard Punset i Santiago Niño Becerra que ens 2 entrevistes al Nació
Digital deien; “(...)Mariano Rajoy representa l’estat vell,antic autoritari. I el
futur serà d’estats petits,del tipus d’Escòcia o Catalunya”. Mentre que Niño Becerra afirmava responent a
la pregunta de si els estats anirien a menys: ” De l’Europa dels estats
passarem a l’Europa de les regions. A Europa hi ha un seguit d’àrees que tenen una clara projecció econòmica i d’altres
que van completament a remolc. L’economia alemanya està sostinguda per quatre
lands: Baviera, Baden – Württemberg, Hesse i Hamburg. A Itàlia, si fa una línea al sud de l’Emília Romanya,nord i
Sud són mons diferents. I Roma està per sota d’aquesta línea. Bèlgica és
Flandes .Estem davant d’un canvi de model d’Europa .Els estats potser subsistiran
però redefinint-se.”. Paraules que va reafirmar al FAQS d’aquest
dissabte a TV3. I escric això quan a la premsa hem vist titulars com:
“Nacionalistes corsos celebren la victòria amb una estelada”” Els carrers de Bastia, la segona ciutat més gran de l'illa, van vibrar amb la celebració dels votants sobiranistes”. Donant la raó a Deulofeu en 2 aspectes; a) el ressorgiment de les nacions renaixents a Europa, i b) la descomposició de l’imperi Francès que porta 100 anys de retard respecte de l’Imperi Espanyol.
Un altre dia tindrem que comentar com és que la gent accepta amb tota
normalitat els cicles econòmics i en canvi la periodicitat de les civilitzacions
imperis i nacions no. Alhora que economistes com Martin Armstrong que fan les
seves prediccions segons els cicles econòmics tenen gran popularitat . Recordem
el mateix Niño Becerra en el seu llibre el crash del 2010: “Es posible datar el momento en que un
sistema comienza su existencia;a la vez,su duración es idéntica para todos los
sistemas habidos en los últimos veinte siglos:250 años;del mismo modo,es
posible datar el momento en que se produce la muerte de un sistema( al menos lo
ha sido para todos los sistemas habidos en estos dos mil años).
Fa més comentaris al respecte en
aquest llibre ,però això ja ho comentarem un altre dia....
