Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 12 de desembre de 2017

No podreu evitar-ho (3). Manifestació catalana a Brussel-les.

Arribats de Suïssa i encara amb ple síndrome post-vacacional l’entrada que toca avui era obvia. Servirà per homenatjat els 45000 manifestants que van anar a Brussel-les (segons la policia belga) a tenyir de groc  la capital  i recordar altre  cop que encara que Juncker  digui que els nacionalismes són “el verí d’Europa”,res podran fer per evitar el ressorgiment de les nacionalitats que demanen reconeixement i plena autonomia.

Recordem algunes frases que va dir a Salamanca en el seu discurs d’investidura com a doctor honoris causa. :  "Dic no a qualsevol forma de separatisme que fragilitza Europa i afegeix fractura i divisió".; "No tenim el dret a desfer a escala nacional i regional un model de coexistència que hem de construir per al conjunt d'Europa. Si ho fem, anirem a la deriva".;"Sí a l'Europa de les nacions, sí a l'Europa de les regions, però dic no a la divisió de les categories nacionals i regionals que hem sobrepassat ja des de la Segona Guerra Mundial". Reafirmant el que ja va dir Deulofeu i vam esmentar en una entrada anterior, “No hem d’esperar que siguin els representants de les oligarquies actuals els qui portin la veritable confederació europea. Aquests,el que faran serà dificultar-la. Juncker també va dir que “ els verins Nacionalistes eviten treballar a Europa d’una marea conjunta.”

                                                Resultat d'imatges de juncker honoris causa

 Doncs bé,per molt que aquest siguin els seus desitjos i pensaments, i per molt que intentin evitar el ressorgiment de les nacions sotmeses ja vam dir en 2 entrades anteriors i tornarem a dir, que res podran fer per evitar-ho…. Recordem a Deulofeu en el seu llibre Catalunya 1932-1934:

“L’evolució europea va seguint pas a pas el camí traçat. A poc a poc es van desvetllant les nacionalitats adormides,a poc a poc les crisis creixents aniran minant els imperis moribunds i solament més tard,quan s’hagi acabat aquesta etapa crítica,es podrà veure el camp veritable de la nova Europa.”

“(...)Hem vingut també,però, en el moment que l’albada d’un nou dia comença a alçar-se per als pobles renaixents. Aquesta alba s’entrecreua amb el crepuscle vespertí,que comença A aombrar la faç esmorteïda dels vells imperis que han dominat el món” (pàg 28)

“No podríem pas deixar aquesta crítica dels fets polítics actuals,sense enfrontar el nostre problema de cara a Europa. Hem dit i repetim que el fet nacional Català,com la decadència de l’imperi de Castella,no són més que uns casos particulars de l’evolució de l’Europa actual,evolució que ens ha de portar a la desfeta dels imperis de l’Edat Moderna,i consegüentment a la reaparició de les nacionalitats medievals,que s’eclipsaren en iniciar-se la nova fase imperialista(...)

Nosaltres avui afirmem. Primer:que el nacionalisme català és més viu que mai i que anirà seguint imperdurablement el seu camí cap a l’ideal suprem. Segon:que el fenomen de desintegració imperial continuarà el seu camí amb tota intensitat.(...)

“Aquells que hagin arribat fins aquestes darreres pàgines del nostre llibre i que a més hagin comprés la nostra llei de l’evolució dels pobles exposada en el nostre primer llibre “Catalunya i l’Europa futura”,s’hauran pogut adonar bé de com la nostra llei es ve complint amb tota precisió. A través de l’exposició general, a través de tota la història de Europa,pot quedar el dubte de si aquesta evolució que sembla evident a grans trets,pot experimentar contradiccions  a l’entrar en el seu estudi detallat. En el segon capítol d’aquesta obra i en les pàgines precedents hem constatat el compliment de la llei en uns casos particulars, en el primer l’hem aplicada a tota Europa en l’espai limitat de 6 anys, en el segon cas hem entrat en l’estudi quelcom detallat de les vicissituds passades pels pobles renaixents d’Europa. En el nostre primer llibre ens limitàvem a manifestar per deducció lògica de la nostra llei que els imperis anaven a la seva decadència i que tronaven a ressorgir les nacionalitats medievals. Avui hem fet més,hem agafat aquestes nacionalitats medievals renaixents i hem posat de manifest com el seu renaixement és quelcom previst,que les seves vicissituds són amb anterioritat perfectament conegudes i que avui podem assenyalar amb anticipació els esdeveniments per les quals haurà de passar un nou poble renaixent(...)


                                                     Resultat d'imatges de brussel·les de groc

Les nacionalitats renaixents van avançant. Totes elles necessiten el seu temps just de redreçament nacional,que ja podem precisar en prop d’un segles des de l’inici de llur renaixença. Com hem dit,les nacionalitats alliberades i les que avui lluiten per a fer reconèixer llur personalitat,no representen més que l’avançada de les futures nacionalitats. A través de la nostra gràfica es pot veure perfectament com tot just ens trobem en els inicis del procés renaixent; a través d’uns quants segles aquest procés s’anirà intensificant,les nacionalitats dormides s’aniran despertant i Europa continuarà presentant l’aspecte d’una estructura política en plena descomposició;noves guerres i nous trasbalsos socials seran, com ha estat la passada guerra,el preludi de les noves desintegracions,i en mig d’aquest  desballestament  anirà cristal·litzant la nova concepció política. A mesura que les nacionalitats vagin recobrant la pròpia personalitat,el sentit de l’originalitat tornarà a renéixer i impensadament sense que els mateixos autors se’n donin compte tornarà a aparèixer una nova època genial per a la humanitat(...)

El camí està plenament traçat,l’esdevenidor és plenament previst. Tot el que no sigui intensificar el despertar de les personalitats sotmeses és perdre el temps,és perllongar una agonia,és retardar l’esclat d’una nova època creadora. Fet i fet,però, la influència dels homes en els esdeveniments es tant petita que com a màxim hem de creure que l’únic que podrien aconseguir amb una orientació perfecta seria atenuar els esdeveniments,seria evitar-nos situacions tràgiques,sense,però,que modifiquéssim ni el resultat ni la rapidesa en els esdeveniments. (Pàgs 204 a 207)



                                             Resultat d'imatges de santiago niño becerra

Del mateix pensament són Eduard Punset i Santiago Niño Becerra que ens 2 entrevistes al Nació Digital deien; “(...)Mariano Rajoy representa l’estat vell,antic autoritari. I el futur serà d’estats petits,del tipus d’Escòcia o Catalunya”.  Mentre que Niño Becerra afirmava responent a la pregunta de si els estats anirien a menys: ” De l’Europa dels estats passarem a l’Europa de les regions. A Europa hi ha un seguit d’àrees  que tenen una clara projecció econòmica i d’altres que van completament a remolc. L’economia alemanya està sostinguda per quatre lands: Baviera, Baden – Württemberg, Hesse i Hamburg. A Itàlia, si fa  una línea al sud de l’Emília Romanya,nord i Sud són mons diferents. I Roma està per sota d’aquesta línea. Bèlgica és Flandes .Estem davant d’un canvi de model d’Europa .Els estats potser subsistiran però redefinint-se.”. Paraules que va reafirmar al FAQS d’aquest dissabte a TV3. I escric això quan a la premsa hem vist titulars com: 

“Nacionalistes corsos celebren la victòria amb una estelada”” Els carrers de Bastia, la segona ciutat més gran de l'illa, van vibrar amb la celebració dels votants sobiranistes”.  Donant la raó a Deulofeu en 2 aspectes; a) el ressorgiment de les nacions renaixents a Europa, i b) la descomposició de l’imperi Francès que porta 100 anys de retard respecte de l’Imperi Espanyol.

Un altre dia tindrem que comentar com és que la gent accepta amb tota normalitat els cicles econòmics i en canvi la periodicitat de les civilitzacions imperis i nacions no. Alhora que economistes com Martin Armstrong que fan les seves prediccions segons els cicles econòmics tenen gran popularitat . Recordem el mateix Niño Becerra en el seu llibre el crash del 2010: “Es posible datar el momento en que un sistema comienza su existencia;a la vez,su duración es idéntica para todos los sistemas habidos en los últimos veinte siglos:250 años;del mismo modo,es posible datar el momento en que se produce la muerte de un sistema( al menos lo ha sido para todos los sistemas habidos en estos dos mil años).

Fa més comentaris al  respecte en aquest llibre ,però això ja ho comentarem un altre dia....



                                          Resultat d'imatges de eleccions a córsega