Lo bloc de Jordi

La forçad'un somni, Els camins de l'èxit.(El triomf de la cantera)

2011-01-31T19:01:00.002+01:00

Després d’un intent de boicot d’algun hacker a tots els blocs que teniem el contador de dèficit fiscal, i a les posteriors instruccions de Pere per a tornar-lo a tenir operatiu, m’he decidit a tornar a actualitzar el bloc. Anirem a lo fàcil , a recomanar un llibre.

Després de la festa barcelonista que es va viure a Zuric en motiu de l’entrega de la pilota d’or on els 3 aspirants eren formats a la Masia, voldria recomanar el llibre de l’Albert Puig, entrenador de l’Infantil B del Barça i autor del llibre LA FORÇA D’UN SOMNI, ELS CAMINS DE L’ÈXIT (el triomf de la cantera). Allí també trobarem entrevistes a Pep Guardiola, Tito Vilanova, Luis Enrique, Alexanco, Puyol, Iniesta, Messi, Henry, Ramallets, Laureano Ruiz, Fusté, Rexach, Quique Costas,Albert Benaigues, Julio Alberto, Mazinho,Amor. Rodolfo Borrell i els pares d’en Bojan. Aquí teniu uns paràgrafs del llibre:

Hem de fer veure als postres fills que, cada dia en llevar-se al matí el joc ja ha començat i que ells ja hi estan participant. Com a pares, educadors o entrenadors, hem d’ensenyar-los a competir. Primer, contra ells mateixos: contra la peresa, contra l’egoisme, contra l’individualisme ,etc. Després, han de saber lluitar per moure’s per la vida i integrar-se en la societat:evitar les malalties, combatre les intoleràncies i les injustícies,fomentar la solidaritat…Tot es pot aconseguir amb treball, il·lusió, sacrifici o, és clar,esperit competitiu. Obtindran guanys, però també tastaran el gust amarg de la derrota i és bo que sigui així, perquè, de les dues coses n’aprendran. Com diuen en Tito Vilanova i en Mazinho, per exemple, quan guanyin reflexionaran amb la tranquil·litat que garanteix l’èxit i sobre els camins que els han portat a aconseguir-ho. I quan perdin, aprendran a acceptar la derrota, és a dir, després d’uns moments justificats de ràbia i dolor, faran un sospir de reflexió,s’aixecaran i tornaran a començar, contiuaran competint. En la vida i en l’esport, el triomf i la derrota proporcionen els valors que ens dignifiquen com a éssers humans dins del preciós context del nostre món.

Això és només un llibre, però vol ser alguna cosa més. Un punt de partida cap a la reflexió interior dels adults que tenim la responsabilitat de formar els més petits de la societat. Ajudem-los a trobar la força necessària per aconseguir els seus somnis, que,a la vegada, també són els nostres.

Els residus a Tv3

2010-05-28T22:49:00.006+01:00

"Us presentem el general Franco"

2010-05-25T16:11:00.003+01:00

Text integre escrit pel president Jordi Pujol, del pamflets que es van llançar el dia que es coneix com "els fets del palau" un 19 de Maig d'ara fa 50 anys.

Sr. Galinsoga: Otra pregunta, mi general, si me la permite: ¿Irá Su Excelencia pronto a Barcelona?General Franco: Eso espero, si en la primavera las ocupaciones me lo permiten. (De la interviu concedida pel general Franco a en Galinsoga i publicada a «La Vanguardia» el 1 d'octubre 1959)

El general Franco vol venir a Barcelona. Segons sembla s'hi estarà uns quants dies. Com sigui que haurem de conviure amb ell. val la pena de saber qui és. Després de 21 anys de règim franquista, aquesta presentació es fa necessària. Estem sotmesos a una pressió propagandística tan forta i tan unilateral que ja no sabem qui és el general Franco, ni què representa el seu règim.

Qui és el general Franco, l'home que ara vol venir a Barcelona, i què representa el seu règim?EL GENERAL FRANCO REPRESENTA LA NEGACIÓ DE LA LLIBERTAT EN TOTS ELS ORDRES.En primer lloc, la negació de la llibertat política. En cap nivell de la vida social hi ha llibertat. No n'hi ha en els municipis: tots sabem que les eleccions municipals no signifiquen absolutament res. I quan el Règim tem no poder controlar plenament els resultats —cas de Madrid i Barcelona— són suprimides. Això que en diuen "las Cortes" no té cap valor representatiu. No té altre valor que el dels "parlaments" de les democràcies populars comunistes. En definitiva, tot el poder radica en les mans d’un sol home, el que ara pensa venir a Barcelona, que té pel poble i per les seves aspiracions un manyspreu absolut i que es dedica, sobretot, a durar, contraposant falangistes a "Opus Dei", monàrquics a falangistes, gent d'en Martín Artajo a "Opus Dei", etc.

No hi ha llibertat social ni sindical. La C N. S. és un instrument del govern, res més que això. Les associacions obreres de tot ordre han estat suprimides, inclús les culturals (desaparició, per exemple, dels Ateneus obrers, de les Biblioteques populars, e t c . ) Ningú no s'ha salvat d'aquest odi del Règim a la classe treballadora. Les mateixes organitzacions obreres de signe cristià han de dur una vida migradíssima, pràcticament clandestina; els seus homes representatius han estat també perseguits i sovint empresonats. Es el que ha passat a la H O A C (Hermandad Obrera de Acción Catòlica), amb l'O. C P. D. (Orientació Catòlica Professional de Dependents), amb tots els que han volgut ser conseqüents amb la seva mentalitat social i cristiana.No és reconegut el dret a la vaga, que és un dret elemental i bàsic, sense el qual la classe obrera no té cap possibilitat de defensar-se. El règim del general Franco és rotundament antisocial.

No hi ha llibertat intel•lectual ni Cultural. La censura és absoluta, absorbent. Només en forma d'acudits ("La Codorniz") o escrivint en termes que no estan a l'abast del públic es pot arribar a dir alguna cosa, molt poca cosa, que no encaixi perfectament en la línia del Règim Els intel•lectuals i els literats són perseguits. I no només, com pretén el Règim, els comunistes. Laín Entralgo, Aranguren, per exemple, no tenen res de comunistes, i tot i això han estat arraconats, gairebé se'ls ha tapat la boca amb esparadrap. El mateix havia passat, quan eren vius, a Ortega i Gasset i Marañón. I no parlem de Catalunya, on la persecució cultural constitueix un fet d'autèntic vandalisme. Per altra banda el Règim és, ideològicament, buit. Es, intel•lectualment, pobre i crea pobresa intel•lectual. Té la Universitat endogalada, totalment abandonat l'ensenyament en general, de tal manera que cada any són més els mestres nacionals que deixen la carrera que els nous que l'acaben. El Règim sap que un poble intel•lectualment rudimentari fa de bon dominar.

No hi ha llibertat religiosa. No ens referim ara a la llibertats per als protestants. Ens referim a la mateixa Església Catòlica, la qual no pot actuar amb llibertat. Els seus capellans poden celebrar missa, fer processons, ensenyar el catecisme, però no es pot posar en pràctica la doctrina social de l'Església; les organitzacions de joventut cristiana són vigilades i obligades a no moure's del camp estrictament pietós, esportiu i de beneficència, quan el que els Papes volen és que es preocupin també del bé comú de la societat i se'n sentin responsables; l'Abat de Montserrat és calumniat públicament; els bisbes que volen dir les veritats són confinats a bisbats petits o llunyans (cas dels bisbes de Canàries i de Segorb); certes pastorals del Cardenal Pla i Deniel són silenciades per. la premsa; de certs discursos del Papa se'n donen a través dels diaris versions deformades. Tampoc l'Església és lliure. I és lamentable que el Règim pugui comptar en aquesta,feina de tenir l'Església dominada, amb alguns bisbes que semblen fortament empeltats de governador civil. El bisbe Eijo Garay, de Madrid, n és el cas més clar. A Catalunya té dos bons deixebles, l'un a Tarragona, l'altre a Lleida.

No hi ha llibertat per a res. Després de 20 anys de' dictadura pot haver-hi qui trobi ja natural el clima en què vivim, com els que vivint habitualment en una atmòsfera viciada no enyoren l'aire pur. Però n'hi prou en treure el nas a fora per a adonar-nos com a Espanya estem privats de llibertat i de respecte. I també per a veure que en els pobles on l'home és més tingut en compte les coses no van pitjor que a Espanya, sinó molt millor. Espanya és el país on pot donar-se el cas, com es va donar l'any passat, que en una sessió de "Manufacturas Metàlicas Madrileñas", quan la majoria d'accionistes, considerant-se estafats, varen iniciar una protesta seriosa, el Sr. Nicolàs Franco, president del Consell, els amenacés amb fer venir la Guàrdia Civil. Amb això està tot dit i no cal insistir més.

La manca de llibertat és absoluta. I només és atenuada per l'estat de corrupció en què vivim. El general Franco, l'home que aviat vindrà a Barcelona, ha escollit com a instrument de govern la corrupció. Ha afavorit la corrupció. Sap que un país podrit és fàcil de dominar, que un home compromès per fets de corrupció econòmica o administrativa és un home presoner. Per això el Règim ha fomentat la immoralitat de la vida pública i econòmica. Com es fa en certes professions indignes, el Règim procura que t o t h om estigui enfangat, tothom compromès. L'home que aviat vindrà a Barcelona, a més d'UN OPRESOR, ÉS UN CORRUPTOR.Catalunya, 15 d'abril del 1960.

More than a club...

2010-05-17T14:19:00.000+01:00

Ja en tenim 20!!!

La USAP tornarà a lluitar pel títol.

2010-05-15T18:30:00.003+01:00

L'equip de Perpinyà, actual campió de la Lliga francesa, es classifica per a la final després de derrotar el Tolosa en semifinals (21-13)

La USAP de Perpinyà lluitarà per revalidar el títol de campió de la Lliga francesa (Top 14), després que aquesta nit, a Montpeller, hagi derrotat el Tolosa per 21-13 i s'hagi classificat per a la final del campionat. El seu rival es coneixerà aquest dissabte i sortirà de la segona semifinal, que ha d'enfrontar el Toulon i el Clermont.La final del Top 14 es disputarà el dissabte 29 de maig a l'Stade de France i, en cas de guanyar, l'equip català es convertiria, després del Biarritz (2005-06), en el segon equip que s'emporta el títol dos anys seguits.

(Diari Avui 15/5/10)

La cantera i Nike.

2010-05-10T12:22:00.000+01:00

Book....

2010-05-06T11:01:00.001+01:00

Pensant en la remontada....

2010-04-26T11:01:00.000+01:00

IV Centenari de l’ Expulsió dels Moriscos

2010-04-16T17:42:00.004+01:00

El setembre de 1609, els moriscos son expulsats del regne de Valencia. El setembre de 1610, toca el torn als moros catalans. Han fet cap al port dels Alfacs via riu Ebre. De cinc localitats del Segre, van sortir 2147 persones, que vivien en 437 llars, d’altres cinc poblacions de l’Ebre, 2033 individus que ocupaven 408 cases. Els moriscos de Benissanet, Miravet, Ascó Tivenys i Vila-nova de Tortosa ho hagueren de deixar tot. Els de Flix, Garcia, Mora d’Ebre, Riba –Roja, Tivissa i Vinebre, i una part d’altres sis pobles es pogueren quedar gracies a la intervenció dels bisbe de Tortosa, Pedro Manrique. Els protegits pel prelat sumaven 317 focs. El bisbe va convèncer el rei que eren bons cristians i que si eren expulsats tot quedaria arruïnat. Aquells que els volien fora, com el Castella d’Amposta o el compte de Salazar, mogueren els fils davant t el virrei per a aconseguir els seus propòsits. Acusaven els moriscos de pactar amb els pirates i corsaris nord-africans i d’integrar-se en les colles de bandolers, però no ho pogueren provar.

Valentí Gual pròleg del llibre de Carmel Biarnes, Moros i Moriscos a la Ribera de l’Ebre (710 – 1615)

La desencertada decisió reial, no solament porta la misèria i la desolació a les fèrtils terres riberenques dels dos rius mes cabalosos de Catalunya, sinó que devia omplir de dol i de tristesa els cors de tots els catalans conscients i justos, mal nomes fos en raó de les conseqüències, les quals van afectar, en efecte, tota la nostra terra. Ja ho devia preveure la Generalitat quan, l’any 1503, es a dir, un segle abans de l’expulsió, va fer pressió sobre Ferran el Catòlic per tal d’aconseguir un capítol de Cort que fes impossible una tal mesura al Principat. Es el que devia pensar el digníssim bisbe de Tortosa, Pere Manrique, que , tot i no esser català, Obra com si ho fos.

Carmel Biarnes, Moros i Moriscos a la Ribera de l’ Ebre (710 – 1615)

(los accents van com volen)

"Barça ou barsaj", i Alfredo Relaño.

2010-04-12T22:43:00.003+01:00

Durant tots aquets anys de bloc mai havia ficat un escrit que no fos meu, (cre)c però avui farem una excepció. Be, seran 2 escrits , de dos periodistes que no son del Barça, i que parlen del concepte del Barça actual, i de la diferencia entre el Barça i el Madrid actualment. Durant aquests anys gloriosos que estem vivint del Barça, quan disfruto mes es quan els que no son del Barça lloen la filosofia del Barça i sobretot de la Masia. He ficat aquest 2 perquè en paraules diferents venen a dir lo mateix, un es d'Alfredo Relaño, director de l’As i inventor de “Villarato” (que després del 0-2 ha desaparegut com per art de màgia,) i de David Miro al Periodico de Catalunya del dia 10.

‘Barça ou barsaj’
• El club azulgrana ha ganado la batalla mediática internacional, por encima del Manchester y del Madrid

DAVID Miró
En los suburbios de Dakar los críos senegaleses corren descalzos tras una pelota al grito de Barça ou barsaj, que significa Barça o muerte en lengua wolof. Esta declaración de principios hay que tomarla al pie de la letra. Nada más lejos del glamur del anuncio de Pepsi con Messi, Henry y compañía en plena sabana. Esos críos saben que el Barça representa hoy mejor que nada el sueño de Occidente, al alcance de africanos como Touré Yayá o Keita, y están dispuestos a dejarse el pellejo en el empeño. A lanzarse a mar abierto o a cruzar el desierto. Y cuando miran el sol, lo que ven no es la imagen de un Dios todopoderoso, sino un escudo blaugrana que resplandece en el más allá. No todos pueden ser jugadores, es evidente, pero ellos tendrían suficiente con ser un soci, es decir, un venerable ciudadano occidental que tiene su casa, su coche y su asiento en el Camp Nou.

¿Y por qué el Barça y no otro equipo? Hace algunos años los clubs que repartían más camisetas entre los desharrapados del mundo eran el Milan y el Real Madrid. Hoy todavía tienen gancho, pero no tanto por sus colores como por la fama de algunos de sus jugadores. La marca Barça ha ganado la batalla mediática internacional, incluso, por delante del Manchester United. El més que un club es hoy más real que nunca. El Real Madrid ha pasado de ser un equipo que señoreaba por Europa a un club odiado en medio mundo por aficionados que temen que la chequera blanca se lleve por delante a sus ídolos. El club de Chamartín se está quedando sin discurso, sin hilo conductor, y lo único que lo sustenta son los títulos. Por eso, si estos no llegan, puede verse abocado a una crisis sin precedentes. Una crisis que, antes que nada, será de identidad.

Veamos. Desde la Quinta del Buitre la afición blanca no ha tenido una conexión emocional y viva con su plantilla. Aquellos jugadores eran, en su mayoría, españoles y, aunque nunca ganaron la Copa de Europa, los expertos coinciden en que antes de la irrupción del Milan de Sacchi practicaban el mejor balompié del continente. El Madrid tenía un discurso: era hegemónico en España y sus jugadores copaban la selección. Además, como el Barça hoy, eran admirados en Europa por su juego. El madridismo estaba orgulloso de ellos. Hoy el Real Madrid tiene la plantilla más estratosférica que se puede imaginar y no reina en España, hace el ridículo en Europa y su presencia en la Roja, favorita para ganar el Mundial, es testimonial. El Madrid, al contrario que el Barça, se juega la vida este sábado, porque sin títulos no es nada.

En el Camp Nou la situación es del todo diferente. La comunión entre la plantilla y la afición es tan grande que los títulos son ya innecesarios. Este Barça ha sublimado el resultadismo –el gran cáncer de la historia barcelonista– hasta devenir en concepto, en símbolo, en emoción compartida. Se va al campo a disfrutar y, también, a sufrir, pero se sabe que, si se pierde, será por una buena causa, por una idea bella. Los culés siempre saldrán con la cabeza bien alta. Eso, para los que no somos del Barça, es lo que más envidiamos. Casi mataríamos por llegar a ese estadio de perfección.Por eso, sostengo que si la dinámica ganadora blaugrana dura un ciclo largo, pongamos de tres a cinco años, los cimientos del eterno rival se van a tambalear, y los viejos paradigmas y equilibrios históricos desaparecerán. Este Barça está en condiciones de capitanear una auténtica revolución en la hegemonía ibérica y, con la ayuda del Manchester, otro club-concepto, arrumbar a la vetusta aristocracia futbolística. ¿O acaso es casualidad la decadencia conjunta del Madrid, el Milan y el Liverpool, los tres equipos con más historial europeo? Y el Real Madrid se deberá reinventar. Primero, bajando al mundo de los mortales, y luego, buscando su acomodo en el nuevo escenario, donde cada club debe buscar su razón de ser al margen de los resultados, volviendo la mirada a su propietario, el aficionado.

Y para más inri esta estocada al madridismo se habrá consumado con un presidente independentista y un entrenador que conoce a Martí i Pol y promociona la lengua catalana en el mundo con más efectividad que el Institut Ramon Llull –con perdón de Bargalló–. La coincidencia –¿lo es?– no puede ser más estimulante para un país con tantos complejos. ¿No nos van a entender en catalán? ¿Van a pensar que mezclamos fútbol y política? Venga ya. Como si cada club no tuviese una historia que lo singulariza y lo hace único –fíjense en los diferentes orígenes de clubs de una misma ciudad, como el Celtic y el Glasgow Rangers, el Lazio y el Roma, Boca Juniors y River Plate–. Es en la calidad de ese relato de donde emana la fuerza de la marca del club. El Barça es lucha por la democracia (antifranquismo), por las identidades amenazadas (catalanismo), por la integración de los recién llegados (tolerancia), por la solidaridad con el tercer mundo (patrocinio de Unicef)...¿Qué es hoy el Real Madrid? Nada, solo sed de títulos. Un gigante a punto de caer.

Editorial de Alfredo Relaño del dia 12/04/10

El Madrid tiene dos problemas: el Barça y él mismo. El del Barça es inabordable, ahí no puede hacer nada. Durará lo que dure. El que sí debe tratar y analizar es el suyo propio, su desconcierto, que existe. El Madrid ha vivido de su convicción supremacista desde hace más de cincuenta años, y por primera vez veo tambalearse seriamente eso. Por primera vez veo en el ambiente madridista cierta convicción de que ha pasado algo que puede ser muy duradero. El Barça tiene la mano, porque tiene club, tiene cantera, tiene una idea. Y tiene gente muy buena al servicio de esa idea, desde Guardiola a Xavi o Messi.
El primer trabajo del Madrid es reconstruirse y redefinirse, dejar de dudar de sí mismo, escoger una idea, una línea, un entrenador al servicio de ella y respetarle seriamente. El que sea, desde luego, tendrá que tener un poder de liderazgo colosal. Y, en paralelo, convendría también tener la humildad de reconocer que al echar a Del Bosque y a su gente se arrancó una raíz y que eso habrá que repararlo alguna vez. El Barça es club, el Madrid no tanto. Hace años el Barça fichaba lo mejor (Maradona, Schuster, Cruyff...) pero el Madrid solía imponerse desde sus convicciones. Esas convicciones las tiene que recuperar.

A-HA

2010-04-10T17:55:00.000+01:00

Retratats.

2010-03-13T18:05:00.005+01:00

De tots els insults que em sento cada dia de l’estat opressor d’Espanya, el qual em roba descaradament, i no para de llançar prejudicis sistemàticament contra els catalans, el que mes em cou es el de Nazis, sobretot de destacats dirigents del PP de UPyD, Ciutadans i tota esta colla de friquis. Primerament demostra que no sabent que es el Nazisme, sinó no ho dirien, ho potser si que ho saben perquè si fóssim Nazis ho denunciarien al parlament Europeu, cosa que el “Alejo” Vidal Quadras nomes s’atreveix a dir constantment per programes infames com “el gato al Agua” de intereconomia i coses per l’estil.

Tothom sap que els Nazis son ells, per molts motius , perquè son incapaços de condemnar la dictadura Franquista, cosa que si que ha fet el Parlament Europeu, perquè quan es treu algun símbol de la Dictadura fiquen lo crit al cel,perquè en tota la immoralitat del mon porten una constitució espanyola en símbols feixistes al Parlament Europeu i perquè Espanya es l’únic lloc de l’estat Espanyol que per llei es prohibeix parlar alguna llengua al Congres i al Senat que no sigui el Castella, cosa que d'altra banda es anti-constitucional, mentre que lo senyor Rivera al Parlament pot parlar com li passi pel forro.

Doncs be aquí ficarem un altre exemple de l’odi que tenen los del PP, al Català i a tot lo que no es Espanyol en General. El president del XIII congres del PP a les Illes, va ser esbroncat desprès de parlar en Català, fins que va tenir que canviar de llengua, i això que allí estava, Mariano Rajoy, que sempre s’omple la boca de Bilingüisme , i de “libertad” i que tant soroll ha fet amb aixo de les multes lingüístiques. En fi lo que mes greu em sap es que la caverna mediatica , de la mentida han fet un art, i amb Catalunya es el seu “modus vivendi”.

(los accents no me funcionen correctament)

l'Anjub 1907

2010-03-01T01:34:00.011+01:00

Divendres varem poder assistir al tast de cervesa que van oferir els productors de la cervesa de Vinebre L’ANJUB 1907. Com podem llegir a l’etiqueta de l’ampolla , "1907 es una cervesa fresca amb tocs fruitals de raïm , albercoc i poma, lleugera amargor i post-gust a fruits secs. Aquesta cervesa ha estat elaborada artesanalment mitjançant un esmerat procediment a base de productes naturals sense cap tipus d’additius ni conservants. No esta filtrada ni pasteuritzada. Refermentada a l’ampolla, obtenint així carbonatació natural."

La seva intenció es fabricar la cervesa al polígon la Devesa de Flix. Enhorabona a aquest 3 emprenedors de Vinebre que s'han decidit a perseguir els seus proposits en temps de crisi i sobretot desitjar-los molta sort en el seu projecte.

Enhorabona Regal Barça.

2010-02-22T11:36:00.003+01:00

Recordem que ja porten 3 títols aquesta temporada, lliga Catalana, Supercopa d’Espanya, i la Copa. A mes a mes em pogut disfrutar de 2 humiliacions al Madrid i una xiulada al Borbó, i tot això amb un entrenador i capità de la casa.

Inesperado???Deulofeu i l'imperi de Moscou.

2010-02-10T02:41:00.005+01:00

Este escrit va en 3 mesos de retard pero bueno, mes val tard que mai. Compro "La Aventura de la Historia" nº 133 del Novembre del 2009,. En primer lloc perquè sortia un reportatge sobre Joseph Goebbels, persona amb la qual juntament amb Hitler el Nazisme mai hagués “triomfat”, ministre de propaganda Nazi, i segona perquè volia veure com contaven 2 successos que Deulofeu ja havia deixat constància en la seva obra la matemàtica de la historia, i que segur que molts que ja coneixien l’obra de Deulofeu es van quedar estorats de veure la precisió matemàtica de les seves prediccions. Com que últimament no tinc ganes d’escriure transcriure directament dels seus llibres i així m’estalviaré temps. També ficaré tot lo que va dir d’Alemanya ja que tot lo que va predir s’ha complert , la reunificació de les 2 alemanyes i el motor econòmic que estava predestinada a ser d’Europa. Dit això als anys 50 deu tenir algun mèrit:

He titulat inesperado aquest escrit, perquè la revista diu “ el inesperado hundimiento del socialismo real entre 1989 y 1991....” si coneguéssiu l’obra de Deulofeu, de coses inesperades n’hi ha poques...

LA PAU AL MON PER LA MATEMATICA DE LA HISTORIA (1951)

L’IMPERI DE MOSCOU:

En canvi l’imperi Rus , que evoluciona quasi paral·lelament a l’Imperi Espanyol (aquest el considero constitut l’any 1479, mentre que el rus es constituí l’any 1450), pel fet d’esser un imperi continental, , tot i haver entrat des de l’any 1805 en la seva decadència, aquesta no es fa visible amb una pèrdua colonial perquè les seves parts unides directament al cos de l’imperi fins al moment de la seva desintegració total. Hem estudiat precisament un altre imperi continental, l ‘Imperi Persa, i hem vist com, en efecte, es mante integrament fins el dia que Alexandre el Gran l’enfonsa definitivament en poques hores. Doncs be, EL MATEIX PASSARA AMB L’IMPERI RUS, I EN CANVI FINS AL DARRER MOMENT DONARA LA IMPRESSIO DE TRACTAR-SE D’UN COS UNIFORME I PODERÓS. (Pags, 217-218)

"La caiguda dels tsars i la implantació del regim comunista, o sia de la unió de repúbliques Socialistes Soviètiques, es un nou pas cap a la disgregació interior, que no es farà efectiva fins a l’enfonsada fulminant de l’imperi de Moscou en les proximitats de l’any 2000." (Pag 221). (Va anar de 9 anys)

“... Això es el que escrivíem fa dinou anys (1951, el meu llibre es una reedició de l’any 1970). En aquells moments també dèiem que l’U.R.S.S era un imperi que estava arribant a la fi de la seva vida i que la seva desintegració ha de tenir lloc en les proximitats de l’ant 2000, es a dir D’ACÍ A UNS TRENTA ANYS. SI ELS DIRIGENTS RUSSOS DINOU ANYS ENRERA HAGUESSIN CONEGUT LA LLEI DE LA HISTORIA, HAURIEN POGUR EVITAR ELS DRAMES DE HONGRIA I TXECOSLOVAQUIA, I ENLLOC D’OPOSAR-SE A SANG I FOC ALS DESIGS D’ALLIBERAMENT D’AQUEST POBLES. ELS HAURIEN FACILITAT L’EVOLUCIÓ CAP A UN REGIM CADA VEGADA MES GRAN DE LLIBERTAT I D’AQUESTA MANERA HAURIEN EVITAT LA TRAGEDIA ; PUIX QUE AMB TRAGEDIA O SENSE , L’ALLIBERACIÓ D’AQUESTS POBLES HA DE TENIR LLOC FATALMENT EN LES PROXIMITAS DE LA DATA INDICADA.

"Si Rússia conegués la llei de la historia, assabentada que els pobles eslaus van cap a un regim de fraccionament demogràfic, en comptes d’entestar-se a mantenir un regim ferri s’aniria adaptant cap a la nova organització política que finalment ha de venir" Pag 226

VOLUM 8 DE LA MATEMATICA DE LA HISTORIA “ La segona onada imperial a Europa: Imperis Turc , Austríac, Espanyol, Portuguès , Francès, Angles , Holandes i Alemany”

“...El comunisme, a excepció dels països satèl·lits que ja es troben avui sota la seva influencia, no s’implantarà en cap altre poble d’Europa. L’U.R.R.S., enlloc de seguir una via imperialista va cap a la desintegració” Pag 361, i pag 18 de la Pau al mon per la matemàtica de la historia edició de l’any 1951

“Acabem d’exposar les prediccions que fèiem l’any 1951 sobre el que passarà a Europa i a Amèrica. Fins ara (1976) s’han acomplert plenament les que férem sobre França i Anglaterra i sestant acomplint les que férem sobre l’imperi alemany. Falten acomplir-se les prediccions sobre l’U.R.R.S.. (Llàstima que Deulofeu va morir l’any 1978 i no ho va veure.)

El pròxim dia les prediccions que s’han complert sobre l’imperi Alemany, de moment aquí va un tast.

“ALEMANYA ES TROBA EN PLENA RECUPERACIO I CONTINUARA EL SEU PROCES ASCENDENT DEL QUAL L’ASPECTE POLITIC MES IMPORTANT I IMMEDIAT SERA LA REUNIFICACIO DE LES DUES ALEMANYES, FET QUE OCORRERA ALS VOLTANTS DE L’ANY 2000, ALHORA QUE ES DESINTEGRARA L’IMPERI DE L.U.R.R.S Pag 369.

Profetic!!!

Si voleu saber mes sobre Deolofeu,al meu bloc tinc 9 entrades sobre ell, i al web: deulofeu.org.

I li demanes a Bono???????

2010-01-21T15:40:00.005+01:00

Llegeixo als titulars d’Esquerra.cat: El secretari general i portaveu al Congrés d'Esquerra, Joan Ridao, ha adreçat una carta al president del Congrés, José Bono, demanant formalment que 'disposi d'allò necessari' per procedir a 'la substitució' de l'exemplar de la Constitució amb símbols franquistes de l'Eurocambra per un altre que 'no només representi el parlamentarisme de l'Estat espanyol sinó també els principis democràtics que el sustenten'

I jo em pregunto; i li demanes a Bono? Que no t’en recodes que va passar l’ultim cop que li vau demanar que retires els 3 retrats franquistes que s’exibeixen a la cambra baixa? Pel que respecta a Bono i la encara presencia de simbols franquistes a l’estat Espanyol la meva opinio ja la vai dir fa temps en aquest bloc, concretament el 16 de setembre de l'any passat, i com que encara no ha canviat ni la meva opinio, ni el feixisme del “senyor” Bono i encara menys la de l'Estat Espanyol, la recordo:

Que el PSOE, i el PP són 2 cares de la mateixa moneda, això ja ho sap quasi tothom, i ara no descobrirem res. Tot i que el ministre Clos a Ca Don Ventura de Flix, va dir que "es tenia que ser un curt de vista per no adonar-se de lo diferents que eren!!!! "Tots sabem l’afició de segons quins polítics a mentir i més en eleccions. Jo mateix vaig fer una entrada on intentava demostrar amb 29 exemples que són 2 cares d’una mateixa moneda, i que de tant en tant sols canvien les formes, així com els del PP van de cara i sense por, sense enganyar a ningú, el PSOE, va de bo, i te la fot igualment. U exemple recent va ser a l’últim congrés del PSOE, alhora que deien que totes les llengües de l’estat són patrimoni d’Espanya i que es tenen que cuidar , te foten per decret la tercera hora de castellà!

D’exemples n’hi ha 400 més (l’estatut, Rodalies, Papers de Salamanca, finançament pel 9 d’agost....) l’últim cas sonat l’ha protagonitzat el senyor Bono.( aquell amic de l’amic Zapatero que ja va dir que com a president del Congrés no acceptaria l’ús del Català al congrés, tot i que estos són els nostres amics ,i a l’últim congrés del PSOE, van dir que les llengües són patrimoni de l’estat i que a sobre la sagrada constitució diu que La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección cosa que no he sabut veure en 30 anys, i menys encara amb manifestos que alerten del perill de la desaparició del Castellà!) Dons bé el senyor Bono va dir que “Los retratos no se van a quitar!”, referint-se als cuadres dels 3 presidents Franquistes que s’exhibeixen a la cambra baixa., (Esteban Bilbau, Antonio Iturmendi i Alejandro Rodríguez Valcárcel.). Jo voldria recordar que el PSOE va fer molt soroll amb una “Ley de memòria histórica”, per acabar dient que els judicis sumaríssims no eren legítims ,però continuaven sent legals!!!, com si fes falta fer una llei per dir una cosa tant obvia!!!!

I quin són els motius que esmenta? l´’únic que no pare de dir la gent com un lloro: “porque forman parte de la historia de España” .... i que vol dir això, que una cosa pel sol fet de ser història no és pot condemnar? que no condemnen, els crims de l’alemanya Nazi, l’holocaust, la mort de religiosos a la guerra, l’esclavisme, l’apartheid, i seria inimaginable un monument que honressin tots aquest assassins que s’imposaven per mitjà de la injustícia , el crim, la tortura i la repressió? Que van manar a base de terrorisme d’estat?Aquest retrats han d’estat justament a la cambra baixa que en teoria es considera la representació directa del poble?

Que fan allí retrats de gent que provoca cops d’estats per enderrocar governs legítims triats lliurement pels ciutadans? De gent que són enemics de la democràcia i governen per mitjà de règims totalitaris i feixistes?Es mereixen el mateix rang i reconeixement els defensors de la democràcia que els enemics d’aquesta?És lògic ficar al mateix nivell botxins i víctimes? Assassins i assassinats? Torturadors i torturats? Perseguidors i perseguits? És lògic dir a les societats i a les generacions futures que un dictador i una dictadura no és poden condemnar? Que fins i tot és poden sentir orgullosos de ser part d’aquesta maquinària repressiva? Quins valors transmeten a la societat com a país? Que és poden fer cops d’estat impunement , pots passar-te pel forro la voluntat d’un país que tot i així seràs recordat i exaltat a la casa del poble? Que pots lluitar contra la democràcia i tot i així ser recordat per aquest mateix fet? Que pots perseguir, matar, afusellar, depurar, empresonar, i tot i així seràs recordat en un dels temples de la democràcia? Així s’eviten futurs cops d’estats? O afavoreixes que tornin a passar els mateixos crims i que tot un país torni a la foscor i a la repressió 40 anys més? No fomentes així l’aparició de líders demagògics, com Haider,Lepen, Bush i Aznar? Així donen exemple com a país? Com a governants? Així dones exemple de bon govern i sentit comú? Així formem ciutadans lliures? Així defensem la democràcia? Passant per alts els crims del seus enemics? Així defensem la llibertat de tot un país? La justícia? La política? El bé comú? No estem maquillant i traient importància a atrocitats que van passar per a que tornin a passar?

Us imagineu un monument a l’esclavatge als estats del sud dels E.U.A? o al Congo?O els retrats de Hitler, Himmler i Goebbels a la seu del govern Alemany? O un bust del Doctor mort al mig de Berlín? O un a l’apartheid al mig de Johannesburg? I que un cop preguntéssim , com és que honreu aquesta gent, aquí precisament la gent d’aquest país contestés, o és que és història...!! que pensaríeu, que estan bojos no? Doncs així és Espanya!! Retrats franquistes a la cambra baixa , i dictadors s a cavall per places de mig país....ens escandalitza quan veiem esvàstiques a Alemanya, i amb “ el yugo i las flechas” no passa absolutament res.

Així el PSOE dignifica tots els seus militants, simpatitzants, i votants que va afusellar Franco, i que van lluitar per la República i la democràcia?
Recordem que fins i tot el Parlament Europeu va condemnar el Franquisme.
Queda demostrat per enèsima vegada que els Espanyols primer són Espanyols i després de dreta o d’esquerra , continua tenint vigència la frase de Fuster,” no hi res més semblant a un Espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”Només pot estar en contra de la retirada de símbols aquell qui comparteix els mateixos valors que el dictador, causes , motius, i mètode. Estar clar que han pogut més el gens falangistes del seu pare que el seu sentit comú i la seva moral. "Senyor" bono, aquets retarts com a història que són tindrien que estar en un museu, si no els treu del lloc on estan l'únic que estar fent és enaltir-los!! Li tindrie que fer vergonya, però que és pot esperar d'un personatge com vosté?
La meva opinó sobreel tema tambe la trobareu a :

P.D. No puc ficar accents.

Manel, Guardiola i les corrandes.

2010-01-19T23:59:00.001+01:00

El tècnic del Barça, Pep Guardiola, va assistir al concert que els Manel van fer aquest dilluns al Palau de la Música. El grup va dedicar una corranda a l'entrenador blaugrana

14/6/ 1925 - 13/5/2009.Xiulades a l'estat opressor.

2010-01-14T17:23:00.009+01:00

Com tothom sap la història és la cosa més cíclica que hi ha .Avui ficarem l’exemple de 2 manifestacions del Barcelonisme en contra de l’estat Espanyol, una en plena dictadura de Primo de Rivera i l’altra sota la Monarquia del Borbó ficat a dit per un altre dictador, Francisco Franco Bahamonde. Com podem llegir al llibre ”El Barça i el Franquisme” de Carles Santacana i Torres:

La dictadura de primo de Rivera,amb el propòsit d’acabar amb el catalanisme, no va enllestir la feina amb la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya, sinó que va topar lògicament amb diverses institucions ciutadanes clarament identificades en aquest sentit,entre les quals hi havia el Barça. A banda de qüestions menors, l’incident més important va ser l’ordre governativa de tancament de l’entitat, com a represàlia pels xiulets que el públic va dedicar a l’himne Espanyol. L’incident es va produir en un partit d’homenatge a l’orfeó Català que jugaven el Barça i el Júpiter, campions, respectivament, de primera i segona categoria del Campionat de Catalunya. En aquella conjuntura, al juny del 1925, la dictadura ja havia suspès definitivament la Mancomunitat, i era vista a Catalunya com un règim absolutament anticatalà.

El més trist de la xiulada és que tal com diu en aquest vídeo, degut a aquest ate el règim va “convidar “ al president Joan Gamper a sortir del país. Al cap de 6mesos li van dir que el deixarien tornar amb la condició que no tornés a presidir el Barça,ja que el van acusar com a màxim responsable de la xiulada i de separatista.

El Caganer a la BBC.

2010-01-14T00:30:00.000+01:00

L'equip de rugbi de la Catalunya Nord lluirà la marca Catalunya a les samarretes

2010-01-07T20:28:00.002+01:00

Fins al 30 de juny de 2010, els jugadors del primer equip de la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) lluiran a les seves samarretes la marca turística Catalunya gràcies a l'acord que signen avui el president del Comitè Executiu de Turisme de Catalunya, Joan Carles Vilalta, i el president de la USAP, Paul Goze.

Coincidint amb l'acte de signatura i amb l'estrena del nou equipament en el partit oficial que enfrontarà el Toulouse amb el club de rugbi de la Catalunya Nord, Joan Carles Vilalta, director general de Turisme del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, presentarà la destinació catalana a l'Estadi Municipal de Toulouse davant d'una trentena de representants del sector professional, turoperadors i mitjans de comunicació francesos. En aquest acte, també hi seran presents el subdirector de Turisme de Catalunya, Patrick Torrent; el director del Centre de Promoció Turística de Catalunya a França, David Miró; així com dos dels jugadors internacionals del club de Perpinyà, Jérome Shuster i David Mélé.

La USAP és l'actual campió de la lliga francesa de rugbi i un dels equips més populars i televisats a França. L'equip de Perpinyà sempre ha projectat la seva catalanitat, que es fa palesa, per exemple, en el seu himne, l'Estaca, la cançó de Lluís Llach.A més del logotip de Catalunya a la samarreta, l'acord signat preveu l'organització de presentacions turístiques a quatre de les ciutats on jugui la USAP que destaquin com a emissores de turistes cap a Catalunya. Aquestes presentacions comptaran amb la presència d'alguns dels jugadors més mediàtics de l'equip.

A més d'aquestes accions promocionals, també es projectarà un vídeo turístic sobre Catalunya abans de cada partit a l'Estadi Aimé Giral i la marca Catalunya tindrà una forta presència al camp, a les entrades i altres materials promocionals de la USAP, i al web del club. Cal destacar que la majoria de turistes francesos que arriben a Catalunya vénen de les regions del centre-sud de França i les de l'àrea metropolitana, precisament les zones on el rugbi és més popular.

Un dels objectius de Turisme de Catalunya és reforçar la promoció de Catalunya en els mercats de proximitat, especialment en el francès. França és el primer mercat emissor de turistes estrangers cap a Catalunya amb 4,2 milions de turistes anuals.

Durant aquest any 2009, Turisme de Catalunya ja ha organitzat un important pla d'accions promocionals al sud de França que continuarà fins al 2011 a la regió francesa de Midi Pyrénées, Rhône-Alpes, Languedoc Roussillon i a la zona de París-îlle de France per seguir fidelitzant els turistes francesos que visiten Catalunya.Algunes d'aquestes accions compten amb la col·laboració dels ens turístics de les regions franceses esmentades, i s'emmarquen dins la nova dimensió europea de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, per tal de promoure els nombrosos atractius turístics comuns: cultura, gastronomia, natura i medi ambient, així com escenaris significatius com són els Pirineus, compartits per ambdós territoris.

Extret del butlletí digital d'ERC.

2 de Gener de 1984. Ens deixa Sebastià Juan Arbó.

2010-01-04T18:10:00.004+01:00

Aquest escrit el vaig escriure fa uns 8 anys a la Veu de Flix en commemoració del centenari del seu naixement . El torno a ficar perquè un 2 de gener de 1984 ens va deixar a l’edat de 81 anys.

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ.

Aquest any s’ha celebrat el centenari del seu naixement i la editorial proa ha reeditat recentment 2 títols seus: Camins de nit, i l´inútil combat. A més , tots recordem l’exposició que es va fer a caixa Tarragona durant els dies de Mostra Flix. També els mes grandets recordaran que l’any 1955 en “ el dia del libro”, la mateixa Caixa Tarragona va regalar un exemplar del famós i colpidor “Terres de l´Ebre.

Més que escriure sobra la persona o l’obra de Sebastià Juan Arbó tindríem que escriure i pensar sobre els personatges que surten a les seves novel·les. Si algun escriptor ha volgut fer un homenatge a la seva terra i a la seva gent, aquest només pot ser Sebastià Juan Arbó, juntament amb Jesús Montcada amb la seva Mequinensa natal.

Es dels pocs escriptors que no fa un relat de la quotidianitat del seu temps, no vol recrear les costums i la manera de fer d’un medi, principalment fa un reconeixement a la gent que no el rep mai, als més desfavorits ignorants i humils, i sobretot als que pateixen, els desvalguts a les persones d’ànima esquinçada, a les persones solitàries perseguides per tots , fins i tot per la vida. Un homenatge al “sofriment ocult”. Tot i que va anar a viure a Barcelona, les obres amb les quals es volia obrir camí com a novel·lista van ser L ´ínutil combat, primera en ser publicada, i Terres de l´Ebre que aquesta havia estat la primera en escriure. Tota la seva obra o quasi tota està impregnada del patiment d’uns personatges que podrien ser perfectament reals. Tos els relats són de circumstàncies generalment adverses, injustes i sovint dramàtiques. Fins i tot devegades arribem a pensar que no hi ha ni esperança. No es limita a enumerar les injustícies que pateix la gent, sinó com les viuen i les senten les persones de l’època des de els fons del cor, amb tots els seus defectes i prejudicis. Mes que fer una descripció del seu caràcter fa una descripció de la humiliació d’uns personatges vençuts per l´injustícia del medi, on el seu destí es la solitud més absoluta, causa generalment d’una profunda incomprensió,” d’una fúria incomprensible de la gent” una incomprensió voluntària pels altres, per covardia i prejudici social. Sempre ens evoca la situació des de el patiment inhumà del qual solen ser víctimes els seus personatges. El final d’aquests sol ser la solitud. Una solitud pel sol fet d’existir o intentar ser un mateix,una cosa a la qual ja ha renunciat tothom. De fet la gent ja ha renunciat a tot. Un temps on la compassió i la pietat estaven prohibides i es difícil diferenciar els homes de entre les bèsties. Unes terres on “el destí mai es cansava de pegar”En contadíssimes ocasions la vida se’ls va aparèixer com una cosa bella, i despertar-se dels patiments diaris era una quimera, i els límits de la maldat difícils de descriure.

Només pot fer aquests tipus de novel-les un escriptor que senti afecte i estima sincera per a la gent que comparteix la seva vida i un mateix estil de vida. Quants escriptors d’avui intentarien homenatjar els que no tenen veu?De tota aquesta quantitat d’injustícies només pot sortir una cosa,odi. No aquell odi que surt de la maldat, sinó de d’ignorància i de la covardia, fins i tot de l´inconscient. Recordem que sempre la llavor de la violència és la covardia i el falç orgull. En un medi on la gent només treballa per sobreviure es normal que les injustícies més absurdes siguin el pa de cada dia. I sobre qui es descarrega aquesta injustícia? Sobre els més dèbils, principalment dones i nens.

Els nens quasi bé no ho són mai , ja que quant ja sabent 4 lletres mal contades, a contar, i si els seus braços són prou forts aquests ja abandonen la casa per treballar de sol a sol unes terres que quasi sempre no són de la família, i difícilment o podran ser mai. I mai s ´acava de saber del tot que es millor si que les terres siguin seves o no. Ja que si volen “prosperar” una mica hauran de pagar un preu desorbitat per 2 pams de terreny i a sobre fer un esforç inhumà per mantenir-lo, una mala collita o una mala època fa que aquests s’hagin de vendre les terres per un preu irrisori. I quant passi això allí està el poderós per apropiar –se de les desgràcies dels dèbils. Aquells que sempre manaran faci el temps que faci. De fet la paraula prosperar està esborrada de la seva vida. Només esperen mantenir-se. A partir d’aquí la maldat de les persones es imprevisible i amb trets més cruels.

Els nens si que potser es poden permetre el luxe de tenir somnis, però durant un espai molt breu de temps, a mesura que es van fent grandets es donaran compte que tenir il·lusions es un privilegi de només uns quants, i que no esperin a viure sinó que a sobreviure. Aprenen més aviat “ a crucificar que ajudar”Sovint el seu infortuni es la conseqüència lògica de seguir les seves il·lusions. Aquest nens que enseguida s’han de fer homes a base de cops, ja des de molt petits es comencen a sentir sols, i davant tanta incomprensió l’únic que esperen es que l´infortuni no es fixi en ells. O segueixen el ramat ignorant seguint totes les seves maldats, o aquets els faran pagar cara la seva osadia de ser més valents que ells i seguir els seu propi camí. A aquests els tractaran de bojos, quant saben perfectament que els bojos són ells. Fins i tot la violència gratuïta dels seus “ progenitors” ja es descarrega a sobre d’ells de ben petits. Arriba un punt que ja no es pregunten ni el perquè de les pallisses. Aquest perquè no es contestat mai perquè no existeix. Aquesta violència neix fruit de l’amargor de l´existir, una amargor que necessita ésser expulsada. D’estima els homes fa temps que no en tenen i per lo tant no pot brollar del seu cor, però de covardia sí. I la covardia i la por només poden sortir amb violència. Aquesta incomprensió els fa solitaris, ressentits i desconfiats per a tota la vida.

Les dones ja són un món a part .Aquestes encara senten amor , sobretot amor per als fills. Més que estimar-los el que anhelen es protegir-los, de que? De la maldat innata de les persones, de la violència sense sentit d’uns personatges als quals aquesta ja els surt de manera inconscient. Fins i tot es una cosa normal. I es que aquests es el perill perpetu de l’home, que les situacions més cruels siguin vistes com a coses normals. Que una baralla ocasionada per un orgull de dèbils i covards acabi amb mort, es vista com a normal. En un medi així la crueltat de les situacions es imprevisible. Sempre que hi ha un temps breu de calma aquestes ja saben que l´infortuni està a venir. La calma mai es calma del tot , es una calma violenta com aquella calma de la mar que anuncia una tempesta terrible, aquella calma que fins i tot anuncia mort. Les dones a sobre tenen un problema afegit que hem sembla que avui en dia encara perdura. El sentit de culpabilitat. Sempre es senten culpables de tot:de la dissort del marit, del perill que pugui recaure sobre el seu fill, i fins i tot de la infelicitat pròpia.. La seva vida es un patiment continu. Són persones que ja han perdut tota esperança a ésser estimades, l’únic al que saben que poden aspirar és a sentir-se protegides. I també que la covardia de la gent transformada en llengua assassina i mentidora no recaigui sobre elles , encenent així els instints més baixos dels éssers humans. Davant la violència nocturna produïda per l’alcohol a la dona només li queda una frase, “en fer sol tot s’arregla” . Morts causades per les pallisses del seu home sempre n’hi ha alguna, devegades els veïns arribaven a temps per intervenir-hi però sinó..Hi ha bodes en les quals les dones anaven com”anyells al sacrifici”. Moltes de les dones acaben per tenir rostre sense edat. “podia ser molt gran o molt vella”.Tot això generalment causat pel treball intens al sol dels arrossars. La dona es l’únic ser amb prou valentia per preguntar-se “Que som sinyor”? I només de pensar- ho, això ja fa plorar. Res. Els estels que giren al cel sembla que no estiguin fets per a elles.

Tots pateixen en les seves novel-les? No, només uns quants, que als llibres quasi ni es nombren, Els senyor i la llei ( jutges, alcaldes policies ,clero...). Fins i tot aquests senyors s’han fet “rics inútilment” ( suposo que com ara). Els diners no els hi ha servit per fer-los feliços. Gent que sempre vivia lluny de la gent corrent, lluny de les injustícies diàries. Aquest sempre que es barregen amb el poble es per cometre les seves pròpies injustícies, això sí injustícies legals que solen ser les pitjors. Si una societat es medeix per les distàncies que hi ha entre els diferents estrats socials, aquella societat era quasi feudal. Uns tenien les terres i els altres les treballaven. Els pobres treballadors resaven per a no demanar favors a l’amo , ja que aquest li farà pagar un interès fora de les seves possibilitats. Sovint el fruit d’anys d’esforços els poderosos el robaven en dies. Els treballadors del camp encara, però els de les fàbriques difícilment són reconeguts com a persones, i les treballadores que no accedien als desitjos de l’amo ja podien plegar ,encara que aquestes estiguessin carregades de fills i l’home borratxo.

No es estrany que la guerra “incivil” de l’any 36 que ja es presagiava, tota aquesta violència absurda e innecessària explotés de la manera que ho va fer. Tots aquests ressentiments venjances i odis van sortit d’una manera difícil de preveure i d’imaginar .Les animalades més greus e inhumanes ja van trobar la justificació necessària.

Quant acabem de llegir un llibre de d´Arbó ens donem compte que estem obligats a seguir els nostres somnis , a fer el nostre camí. El que en aquell temps era una oportunitat remota per a uns quants, per a nosaltres es una obligació. Estem obligats a ser nosaltres mateixos i sobretot a fer-nos preguntes. El perquè dels nostres valors, i ritme de vida, sembla que inconscientment ho sabéssim tot, que ja està tot inventat. Ja no ens preguntem els perques de les coses, quan de l’única cosa de la qual podem estar segurs es que no sabem res ni de la nostra ànima ni de el nostre cor. Ja no ens preguntem el perquè de la nostra existència. Només ens fem preguntes en moments de crisi. Per això potser en tenim tants. Potser aquests només són fruit de la nostra ceguesa voluntària, per la nostra incapacitat per preguntar-nos que hi ha detrás de les coses.....

“ I moren i sense saviesa” Job

La vanguardia 29/12/ 1978. Mort d'Alexandre Deulofeu.

2009-12-29T02:36:00.003+01:00

Alexandre Deulofeu ha muerto

Ha dejado una extensa

obra de investigación
histórica y artística

Una destacada personalidad
da Figueres ha dejado de existir.
Alexandre Deulofeu había
tenido una influencia política
importante en esta ciudad, de
la que incluso fue alcalde durante
la guerra civil. Pero su
notabilidad se puso de manifiesto
en sus estudios históricos
y artísticos, donde volcó
su considerable fantasía apoyada
en una vastísima erudición.

A la edad de 77 años ha fallecido
repentinamente Alexandre Deulofeu,
hombre singular que ha brindado notables
y controvertidas teorías en
materia histórica, a ¡a que eplicaba
unos ritmos cíclicos de carácter matemático
para explicar el desarrollo
de la vida da los pueblos. Farmacéutico
y químico de carrera, ejerció como
profesor en la Universidad Autónoma
de Barcelona en los años anteriores
a la guerra civil. Depurado
al final de la misma, durante varios
años estuvo exiliado en Montpellier,
donde estudió arte y como fruto de
sus Investigaciones estableció la teoría,
publicada ya de retorno a su Empordá,
de que el arte románico nació
en Cataluña.

Producción literaria

Nacionalista radical, «l'apotecari de
Figueres» publicó varias obras basadas
en dicho determimsmo, que auguraba
para Cataluña próximos acon-
. teceres favorables, según la ley del
péndulo; aplicó en ello los planteamientos
históricos muy personales
plasmados en su «Matemática de la
historia», obra contenida en 17 volúmenes
para cuya publicación fundó
la Editorial Emporitana. También en
«u especialidad profesional como químico
fuá autor de varias obras para
la tarea docente universitaria. Los
títulos más destacados de su producción
escrita son: «Catalunya I
1'Europa política», «Catalunya 1932-
34», «Química estructural», «L'evolució
social-, «La «nergía atómica al
servicio da la química», «Europa al
desnudo», «L'Empordá, bressol de
l'art románic», «Catalunya, origen de
la pintura medieval», «L'Empordá-Rosselló,
bressol de l'escultura románica
», edemas do su «Matemática de
la historia», con «Lluita d'imperis»,
«Ncaimiento, grandeza y muerte de
las civilizaciones» y «Grandes errores
de la historia».
Recientemente Alexandre Deulofeu
efectuó un viaje a la República Argentina,
donde fue investido doctor
«honoris causa» y consiguió notables
éxitos como conferenciante en la exposición
de sus teorías históricas.
Ligado siempre a su tierra empordanesa,
había nacido en el pueblo de
l'Armentera y se estableció como farmacéutico
en Figueres desde su retorno
del exilio hace varios lustros.
El acto del sepelio tuvo efecto ayer,
por la tarde, en la capital de I 'Alt Empordá.
Hubo numerosa asistencia a
pesar de que la muerte del señor
Deulofeu era poco conocida debido a
que se produjo repentinamente y,
ahora, Figueres comienza a reaccionar
ante tan considerable pérdida.

El acto del sepelio

El extinto llevaba una temporada
con la salud algo deteriorada, pero
ei día 26 aún pasó el día en su masía
de Ordis y el 27 acudió, como de
costumbre, a su farmacia de Figueres.
Hacia las cinco de la tarde se
sintió mal y rápidamente entró en
estado de coma, falleciendo al cabo
de una hora a causa, al parecer, de
un edema pulmonar. Pese a la rapidez
de la muerte de Alexandre Deulofeu,
se enteraron suficientes personas
como para que en el funeral
estuvieran presentes antiguos miembros
de la CNT y de Esquerra Republicana
de Catalunya, consecuencia
de la personalidad política del fallecido.—
(Redacción y Nuria Munárriz.)

Tot guanyat, tot per guanyar...

2009-12-25T13:34:00.001+01:00

Muse.

2009-12-19T13:08:00.000+01:00

Gent amb dignitat, sense Síndrome d'Estocolm.

2009-12-15T11:06:00.005+01:00

Ja fa dies que va passar i tothom ho ha vist, les paraules de Pep Guardiola a Kiev sobre el Català. “Som un país amb llengua pròpia i quan sortim la utilitzem”.

Doncs bé, com era d’esperar la caverna ja ha saltat, sempre tan respectuosos per la diversiat de l’estat Espanyol i fonamentant la llibertat de les persones. A Intereconomía han escrit: Las lenguas se crearon como necesidad del ser humano de cooperar entre sí. El idioma une a las personas: he ahí su grandeza y su verdadera utilidad. El catalán no precedió a la existencia de los catalanes, como es obvio, ni el nahuatl a los aztecas. En algunos territorios del mundo, como Cataluña o Paraguay, han coexistido por siglos dos códigos de comunicación. Lo que debe considerarse una fuente de riqueza cultural, los necios o los amigos de la discordia la emplean como arma arrojadiza o como instrumento de separación entre las gentes. Qué estupidez.

Per això valtres en lo vostre afany de cooperació prohibiu al Congrès, a la que vosaltres anomeneu la casa de “todos los Españoles”, no parlar res que no sigui l’Espanyol.????? Prohibir el Català no és una esupidez????Prohibint el Català al Congrés no esteu uilizant el Castellà " como arma arrojadiza o como insttrumeno de separación enre las gentes???Que parlar en Català no és fuente de riqueza cultural??? Això és el vostre concepte de llibertat?? En canvi al parlament Català lo senyor Albert Rivera i els del PP poden parlar com vulguin, tan en català com en castellà, però mira tu, resulta que los catalans som los Nazis!!! e imposem llengües, som uns Talibans i coses d’aquestes, i en canvi la constitució i l’Estat Espanyol sòn garanst de lliberat...

Un altra de les tonteries que sempre s'havia dit desde les Espanyes, ere que l'èxit de Núzez es devia a que havia aconseguit que el barça fos apolític!! i per això havia aconseguit tants títols!! (li vaig sentir dir a Butanito al programa del centenari del Barça )quina "estupidez"! lo Barça més Catalanista de la història, ha aconseguit la millor temporada de la història...

Per acabar em quedo amb els aplaudiments dels periodistes de Ucraïna.

Art rupestre al Montsant.

2009-12-12T12:35:00.002+01:00

A la vall del riu Siurana, al Montsant, s'ha fet una important troballa. Es tracta de 300 pintures rupestres que representen animals, figures humanes i motius abstractes. En total s'han descobert 32 abrics, que representen la tercera part dels conjunts rupestres descoberts a tot Catalunya. Amb aquestes noves pintures el Montsant es converteix en un dels massissos més importants en nombre d'abrics prehistòrics. El material trobat té un altíssim valor per estudiar la iconografia dels pobles prehistòrics catalans, des de representacions de caça fins a elements abstractes. Les pintures, però, no es podran visitar fins que s'estudiïn a fons i s'adoptin les mesures de protecció necessàries

Dilluns 24 de Novembre de 1975.

2009-11-24T01:05:00.003+01:00

Ahir vaig veure l’enterrament de Franco. De vegades, malgrat l’atenció (a fer-ho bé) de l’home de la càmera, es veia una certa confusió en la cerimònia, mescla de cants i un cert desori. Allí estaven tots – com diu el cronista Ramon Pi a “Tele / Exprés” – tots els qui haurien volgut que Franco fos immortal. Segons Pi, hi hagué més visques a Pinochet que al rei, un fet que sembla que no pugui ser. Referint-se al discurs reial, remarca el contrastt en el detall que no hagués pronunciat el mot “democràcia” i la gran quantitat de demòcrates –inconeguts fins ara – que floreixen per tot arreu. Però a Madrid encara floreixen més incògnites. I les preguntes capcioses. Continuarà Arias Navarro presidint el Govern? Hi haurà amnistia? Fins a quin punt es tindran en compte les “ peculiaridades regionales”? Sobre aquests i altres punts divaguen la Tele i els diaris. Generalment, se suposa que hi ha una partida entaulada entre els qui s’afanyen per avançar (vers on?) i els qui voldrien restar immòbils. Qui guanyarà? Una altra incògnita.

Una nota curiosa es que Fidel Castro que ha deixat pelats a tants Espanyols, hagi decretat tres dies de dol per la mort de Franco. No és qüestió sentimental, sinó comercial. I ja és ben sabut des de fa molts anys que el comerç no té entranyes.

“Tele/ exprès” remarca que només una cosa, de moment, ha canviat: el to de la veu

Segons una enquesta Gal-lup (empresa autoritzada que publica “Nuevo Diario “ ), el 86 per cent dels espanyols són favorables al rei.

Cent mil persones van anar en 5000 autocars al “ Valle de los Caídos” a veure com tapaven la tomba. ..

A. Bladé i Desumvila. Viure a Tarragona (fulls d'un dietari 1975 - 1976)

Ara fa 71 anys.....

2009-11-16T01:27:00.002+01:00

16 de Noviembre.

(...)No hay pánico en el último repliegue, no hay desbandada. La última retirada se hace sin que haya toques de trompetas y tambores, pero con un gran sentimiento de dignidad. Ni siquiera hay fuego enemigo. Los movimientos diseñados por Tagueña le han confundido. El paso se hace en medio de una extraña calma, en una noche en la que la luna en cuarto creciente, apenas hace notar su presencia. A esas alturas, ya muy pocos combatientes piensan que la República puede ganar la guerra. Pero, han luchado de una forma sobrehumana. Han aguantado lo que es casi imposible imaginar. Casi todos ellos lo seguirán haciendo hasta que Cataluña caiga en poder de los franquistas unos meses más tarde, insensibles a los versos de W.H. Auden: “ La Historia puede compadecer a los vencidos, pero no ayudarles ni perdonarles”. Saben que nadie les va a ayudar ni a perdonar.

Los hombres de la XIII son los últimos en pisar la orilla derecha, como estuvieron entre los primeros en pasarla el 25 de Julio. Una noche también sin luna, en la que el enemigo tampoco sabía dónde estaban ni qué se proponían.

A las cuatro y media de la madrugada, los últimos contingentes de la XII brigada de la 35 división cruzan el Ebro por el puente de hierro de Flix. Quince minutos después, Tagüeña da la orden de que se vuele el armazón. Un seco estampido, un resplandor, un fragor de fragmentos de hierro cayendo sobre las aguas anuncian el fin de la batalla del Ebro ciento rece días después de su inicio.

Jorge M. Reverte "La Batalla del Ebro."

Fins el 15 de Novembre " Terres d'Arbó a Flix"

2009-11-06T00:20:00.006+01:00

Penya blaugrana de Flix.

2009-10-27T19:22:00.005+01:00

A continuació l'escrit de La Veu de Flix de la Nova Penya blaugrana de Flix.

Reneix la Penya Blaugrana de Flix.

Després d’uns anys d’absència, un grup de joves del poble hem decidit intentar tornar a tirar endavant el projecte de la Penya Blaugrana de Flix. Un cop finalitzat tot el procés legal, i tan sols a l’espera de la resposta del Futbol Club Barcelona per tal d’esdevenir penya oficial, volem invitar a tots els culés del poble a col•laborar amb nosaltres per tal de consolidar aquest projecte. Per la nostra part, ens posarem en contacte amb tots els antics socis i sòcies de la Penya via correu convencional, però també ens podreu trobar cada dijous de 19:00 a 20:00 a la discoteca Springflix, ja sigui per fer-vos socis o bé per solucionar els dubtes que pogueu tenir sobre el funcionament o objectius de la Penya.A més, disposem d’un blog (penyablaugranadeflix.blogspot.com) on podreu consultar les últimes notícies de la Penya, així com d’una adreça d’e-mail per tal que us pogueu posar en contacte amb nosaltres (penyablaugranaflix@gmail.com).Per acabar, tornar-vos a invitar a ser socis de la Penya, i agrair l’ajut què ens han ofert Jordi i Vicent, sense el qual el renaixement de la Penya Blaugrana de Flix no hauria estat posible.Visca Flix, visca el Barça i visca Catalunya lliure!

Foto: Primer acte de la Penya, a veure l'Inter - Barça. Un Viatge un pèl dur però va valdre la pena.

13 d'Octubre de 1307.

2009-10-14T00:27:00.003+01:00

"Però com tot el que arriba abans d’hora, van començar a observar els Templers amb desconfiança. El seu gran poder econòmic va ser cobejat pels reis i la seva obertura religiosa es va convertir en una amenaça per a l’Església. El divendres tretze d’octubre de 1307 el Vaticà i els principals Estats europeus van portar a terme una de les operacions policíaques més grans de l’edat mitjana : durant la nit, van segrestar dels seus castells els principals caps templers i els van dur a la presó. Els van acusar de practicar cerimònies secretes que incloïen l’adoració al Diable , blasfèmies conra Jesucrist i rituals orgiàstics i practicar la sodomia amb els aspirants. Després d’un violent seguit de tortures , abjuracions i traïcions, l’ordre del temple va ser esborrat del mapa de la història medieval. Van confiscar els seus tresors i els seus membres es van dispersar per tot el món. L’últim Mestre de l’ordre, Jacques de Molay, va ser cremat viu al centre de París, amb un altre company. El seu últim desig va ser morir mirant les Torres de Notre Dame."

P.C "E Pelegrí de Compostel-la"

Sense Comentaris.( Referèndum Arenys de Munt)

2009-09-13T15:23:00.004+01:00

George Best.

2009-06-16T18:20:00.001+01:00

Felicitats a la USAP de Perpinyà.

2009-06-07T22:12:00.002+01:00

L'equip de rugbi de la USAP de Perpinyà ha guanyat aquest dissabte la Lliga francesa després de derrotar a la final al Clarmont occità per 22-13 a l'Stade de France, davant de deu mil nordcatalans amb senyeres desplaçats a París. Aquest és el setè títol de Lliga de la USAP, que havia aconseguit l'últim el 1955. Des de llavors, el club ha accentuat la seva imatge catalana, no només en la seva vestimenta, sinó també en 'L'estaca', de Lluís Llach, com a himne. Aquesta victòria, després de tres finals perdudes el 1977, 1998 i 2004, arriba quan aquesta temporada s'ha fet una clara aposta amb jugadors de la pedrera. Els protagonistes del triomf han estat els rossellonesos David Marty i Jérôme Porical.

Moments per recordar, fins al dia 27.

2009-05-17T16:32:00.003+01:00

2 a 6 i Gol de Iniesta.

La Copa del vividor que la crisi segur que no li afectarà gràcies a un dictador feixista. (I)

(II)

El Cagometro.

Sense Comentaris (II)

2009-05-07T21:45:00.005+01:00

Sense comentaris.

2009-05-03T23:49:00.003+01:00

En retard los 10.000

2009-04-15T21:37:00.014+01:00

Cita històrica. Prat de La Riba.

2009-03-26T00:22:00.002+01:00

Parlar de provincialisme tractant del renaixement català, és cloure els ulls a l’evidència o dur-los tapats per la passió: no ens sentim el uns als altres ; i no ens sentim perquè en les entranyes dels dos pobles hi palpiten ànimes diferents i oposades. Les províncies, en la vida de les societats, res signifiquen:són trama de la xarxa administrativa,són agrupacions arbitràries de la burocràcia que explota la cosa pública, fetes a posta per facilitar l’explotació;divideixen la capa d’escuma que va per sobre; són pintures sobre un cos viu que no passen de l’epidermis. Res de provincialisme tractant-se de la nostra causa. La nacionalitat catalana és un organisme social complet i autònom, per sobre del qual, en l’ordre de la naturalesa, no s’aixeca més que la societat total dels pobles. No ens movem per esperit de província (perquè les províncies, d’esperit, no en tenen), sinó per esperit de poble, per impulsos de raça; no aspirem a ésser diferents:ho som; i perquè ho som treballem en sentit diferent del que voldrien els espanyols castellans, que, també perquè són diferents de nosaltres, van per diferents dreceres.

Prat de la Riba i les Terres de l’Ebre….

2009-03-15T14:24:00.003+01:00

Aeroport de Brusel-les, encara manquen 2 hores per agafar el vol de tornada a Barcelona. Abans de marxar de Barcelona havíem passat per la llibreria de la Generalitat de la Rambla i després de xafardejar una mica comprem l’últim de Xavier Garcia sobre Bladé i una reedició d’un llibre de l’any 1918 de textos de Prat de la Riba en defensa de la llengua Catalana. Trio llegir la reedició de Prat de la Riba ja que abans de marxar havia vist al diari que Espanya per mitjà del tribunal constitucional, sempre hostil a nosaltres vol carregar-se el nostre model de convivència, el nostre model d’immersió lingüística, (passen els segles, les guerres, els polítics, els partits... però la nostra relació amb Espanya sempre igual, cops contra la paret, ells ens volen assimilar i naltros resistim com podem fins assolir la independència, la llibertat, ser amos del nostre destí..)

Començo a llegir, i no m’ho crec, el mateix Prat de la Riba negant la catalanitat a les Terres de l’Ebre just començar a la segona pàgina: ”Almenys, ja que Espanya és com si no hi fóssim, perquè lo nostre no s’hi compta per res ni es té per espanyol, no s’enfadessin tant quan nosaltres distingim entre Espanya i Catalunya, aplicant el mot Espanya en el sentit mateix que la gent d’enllà de l’Ebre, això és, com a sinònim de Castella..”

El mateix Prat de la Riba mutilant Catalunya i estenent el prejudici que Catalunya s’acaba a l’Ebre.... dient que no som catalans el Josep Mª, la Neus i jo, 3 persones de les Terres de l'Ebre allí presents .... desmoralitzador.

Article escrit a La Renaixença . 19 de Febrer de 1896.

Foto "robada" del bloc de Pere.

Jesús M. Tibau a Flix.

2009-03-11T13:52:00.004+01:00

Llàstima que anàvem de nit i només vaig poder sentir un conte. Potser un altre dia podrem tornar a gaudir de la seva presència més estona.

La Batalla de la memòria.

2009-03-09T12:08:00.006+01:00

El divendres 23 de Gener es projectà al cinema de La Unió Social la pel·lícula la batalla de la memòria, sobre la guera civil a les Terres de l’Ebre,una pel·lícula escrita dirigida i produïda per Màrius Pons. Com el mateix autor ha explicat en diferents medis, amb el documental ha intentat recuperar la memòria d’una generació que per motius de la repressió principalment , no han pogut exterioritzar el trauma que li va suposar la guerra. Un generació que s’ha mossegat la llengua tota la vida . La pel·lícula es un viatge psicològic, emocional i generacional per les Terres de l’Ebre, amb la perspectiva que dona aquest 70 anys desprès d’uns fets tant dramàtics. Com van dir a la presentació de Flix , encara que semblen fets molt llunyans, fins fa no massa temps en un poble de la Terra Alta els alumnes entraven a l’escola per la porta de la dreta o per la de l’esquerra, segons el “seu” bando. Això demostra les seqüeles que encara té la guerra a les nostres Terres. Tota la pel·lícula tracta de recuperar silencis de les dues parts. Màrius Pons comenta que per a fer això, de l’única manera que es pot fer sense fer mal es sense “prejutjar a la gent” e intentant comprendre les circumstàncies personals de cadascú. En aquest sentit Màrius pons coincideix amb un altre autor Ebrenc que sempre va lluitar per recuperar el passat i contra la pèrdua natural que significa el pas del temps, Artur Bladé. Com deia l’autor de Benissanet “ La conspiració del silenci, la condemna a l’oblit (tant dels qui foren afusellats o empresonats, com dels qui van haver d'expatriar-se) és una forma del genocodi moral practicat per tots els règims totalitaris"

La pel·lícula intenta aprofundir en l’aspecte humà i personal més que en el històric o polític, en el trasbals que va suposar de per vida per a una generació que va patir una guerra de les més cruentes del S.XX Com diu la mateixa banda sonora , “sense encara haver viscut m‘ha tocat anar a la guerra, la joventut l’he perdut en aquesta serra”. En multituds de reportatges, les víctimes dels dos bàndols sempre ens recorden que ells no van tenir joventut, recordem la lleva del biberó que amb només 18 anys va tenir que anar a morir a l’Ebre. Durant els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre va haver-hi unes 110.000 baixes, això vol dir que moltes famílies tenen algú mort a l’Ebre. La pel·lícula demostra com desgraciadament encara per les Serres de Cavalls o Pàndols es troben restes osees sense cap mena de dificultat. La pel·lícula té el al·licient de contar amb imatges inèdites de la guerra a les Terres de l’Ebre. Les entrevistes que serveixen de fil argumental van ser fetes a pobles com Flix, Batea, Gandesa, La Fatarella , Corbera, Vilalba, Bot i Tortosa.

El que demostra la pel·lícula es el difícil que resulta parlar de la nostra guerra 70 anys després i la ferida que tenen moltes les persones que la van patir. L’historiador de Flix Enric Sànchez Cervellò, que es el que fa el paper del narrador actiu,sap el complicat que es parlar d’aquest tema en diferents llocs on les ferides encara estan obertes. Fent conferències per diferents pobles s’ha trobat en moltes situacions difícils, algunes son comentades en la pel·lícula,fins i tot amb els mateixos protagonistes. I es que com diu el mateix historiador, “si enquistes un problema es pot reactivar en qualsevol moment”. Es una pel·lícula que invita a reflexionar sobre les conseqüències que va tenir per als nostres avis la guerra i la posterior repressió.

I és com deia l'Oriol Junqueras , nou candidat d'ERC, a les properes eleccions europees, al seu llibre La Batalla de l'Ebre "Tanmateix, els veritables herois són la generació de les vostres besàvies, de les nostres àvies, de les nostres mares...Elles van ser capaces de resistir allò que era tan difícil de resistir:viure sense esperança. Una generació que sacrifica la seva joventut i ho perd gairebé tot pel camí. Cal - d'una vegada per totes - dignificar el dolor de tot aquells que el van haver de patir, fossin del bàndol que fossin. Només nosaltres podem donar-li sentit amb el record. Només nosaltres podem donar sentit a tant sacrifici.

Pel que fa a Flix, pot servir fins i tot per a donar a conèixer la nostra vila, ja que a part de l’aportació del Senyor Benigno Corbella i Enric Sànchez Cervelló, apareix diferents llocs de la nostra vila com el Castell, la Presa, el Club Nàutic de Flix, i el mateix riu. Fins i tot la pel·lícula acaba amb un dels actes més participatius de la festa major, la festa del riu amb les curses de puntones.

Recordar que el DVD de la pel-lícula es pot comprar a les oficines de l'Ajuntament.

Escapada de Març.

2009-03-04T09:50:00.002+01:00

Marxem uns dies, fins la tornada!

Ara fa 72 anys.(II)

2009-02-24T23:19:00.003+01:00

INFORME DEL BOMBARDEIG DE FLIX. 24 DE FEBRER DE 1937.LLIGALL 335.

(Transcrit literalment)

Mentre dúra el bombardeig al cim d’una de les muntanyes que domina la contrada , es veiren unes senyals lluminoses vermelles i blaves que s suposa éren fetes per orientar els aviadors. Es determiná la surtida de diferents grups de gent armada al objecte de que poguessin localitzar els reflexes de referencia i detindre als autors, i doná resultat negatiu.

En aquesta comissaria destacá després de coneixer la noticia a las deu i mitja al Comissari Politic Francesc Oliva, a Flix per pendre les mesures que cregues necessaries. ES DEMANÀ AL CAMP D’AVIACIÓ MILITAR DE REUS QUE SURTISSIN APARELLS PER LA DEFENSA DE FLIX. CONTESTAREN QUE ELS HI ERA IMPOSSIBLE. ES DEMANÁ AJUT EN IGUAL SENTIT A LA CONSELLERIA DE DEFENSA DE LA GENERALITAT I A LLEIDA OBTINGUÉN EL MATEIX NEGATIU RESULTAT. L’Aviació facciosa lliura de contrican féu durár tres hores la seva incursió per damunt de Mora d’Ebre , Ascó, Gandesa, Tortosa, Ràpida dels Alfatges, Amposta La Torre de l’Espanyol, en totes els quals llançaren algunes bombes, afortunadament sense danys. Desde Reus sortiren tres ambulancies i un tren Hospital per evacuar els ferits de Flix. El servei de Bombers de Reus també es traslladà a Flix on s’havien declarat varis incendis.

Cal remarcar que a tots els pobles on passá l’Aviació facciosa els ciutadans una vegada refets del pánic que va produir, es manifestaren en protesta contra la manca de defensa en que es troben.

S’adjunta relació de ferits hospitalitzats a Reus. El nombre de morts s’eleva fin ara a nou,el nom dels quals no s’ha pogut precisar.

Avui la població civil de Flix, especialment dones i infants han abandonat el poble per refugiar-se al camp.

S’adjunta relació nominal dels ferits i un croquis d l’emplaçament de la fàbrica bombardejada”

“Hospital de Sang de Reus.

Relació de ferits ingressats en aquesta data procedents de Flix, amb els corresponents diagnostics provisionals.

SALVADOR BIARNES ROIG:

Ingressat mort.-

ANTONI RIPOLL ROIG:
Fractura complicada i con minuta del braç esquerra i ferides per metralla a la pared abdominal.-

JOSEP GUIU PALAS:
Ferida per metralla al peu amb grans destroses i ferida a l’espatlla.-

SALVADOR SANCHO PORCAS:

Ferida per metralla al peu dret i a la regió supercilar.-

JOSEP CORDOBA CASCALES:
Contusions.-

JOSEFA CASANOVAS CASAS:

Ferida per metralla al cap.-

RAMIR LARROSA FERRE:

Ferida per metralla a la regió superciliar.- “

Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.

Ara fa 72 anys.(I)

2009-02-23T20:02:00.005+01:00

INFORME DEL BOMBARDEIG DE FLIX. 24 DE FEBRER DE 1937.LLIGALL 335.

(Transcrit literalment)

“ A les deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caurer una bomba sobre l’edifici de la fàbrica “ELECTRO – QUIMICA DE FLIX”, precisament sobre la nau de fabricació de “ Clotat – Bi”. Transcorregueren uns vint minuts sense que fós llençada cap altra bomba. Sembla que els aparells exploraven el terreny i objectius o bé que esperaven es presentés l’Aviació lleial. A continuació de l’explosió primera el personal de la fàbrica apagá l’enllumenat de la mateixa i es retirá de la fàbrica . Al tornar a encendrer els llums sembla que per sis o per set aparells , començà un inténs bombardeig, primer damunt l’Hospital de Sang ahont caigueren seguides quatre bombes enrunant l’edifici. Seguint la trajectòria del riu Ebre l’Aviació anava des de FLIX a ASCO i TORRE del ESPANYOL aturant-se cada vegada damunt la fàbrica ahont deixava caurer noves bombes. Aquestes enrunaren tres edificis de dita fàbrica, dos d’ells magatzéms, l’altre la fàbrica del producte “Tri”. Les bombes alcançaren també la línea del ferro -carril M.Z.A. i la carretera d’Alcolea del Pinar. Aquesta última quedá interceptada i la vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía auxiliar que quedá sencera. A la fàbrica hi hagué quatre morts. La població civil alarmada sortí al camp per a refugiar-se. Les cases de la població de Flix fóren també bombardejades. El bombardejament durá fins a la una i vint hores de la matinada. El nombre de bombes llençades passa de cent vint -i –cinc. Son de gross cal-libre. Sembla que siguin les de cent cinquanta kilos. Un clot fét per una d’elles mida quatre metres de profunditat. L’ Aviació facciosa bombardejà masies existents a la part oposada de la fàbrica .Sembla que creïa éren els departaments de la fabricació dels explosius “Cloratita”. Les persones que anaven a refugiar-se al camp fóren metrallades pels avions que volaven a escassa alçaria.

Foto:Hospital de Sang (antics menjadors de la fàbrica)

Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.

Keane.

2009-02-23T14:18:00.001+01:00

Deulofeu a Benissanet i Miravet.

2009-02-20T00:07:00.005+01:00

Retorn a Benissanet amb Alexandre Deulofeu. L’origen de la nostra amistat remunta als primers temps de l’exili a Montpeller. Ell hi arribà procedent de Perpinyà on va fer de Pagès, de músic, de farmacèutic (que és la seva professió) i encara de més coses. Com a pagès “sui generis” aconseguí de conrear enciams sense terra, és a dir, a base de posar llavors en uns suros foradats i en contacte amb una solució preparada amb les substàncies i adobs convenients. Eren també enciams “flotants” i fins “navegants”, ja que els podia deixar sobre l’aigua d’un safareig i el vent els feia anar d’una banda a l’altra. D’aquestes i altres proeses en teníem ja alguna notícia quan es presentà a Montpeller aquell home que havia estat apotecari, professor i alcalde de Figueres. Ens va sorprendre, als qui no el coneixíem personalment, la seva cara de savi prematur i el seu posat, completament deseixit, en el moment de donar a seva primera conferència sobre “la matemàtica de la Història” (o cronologia imperial, com l’anomenava Francesc Pujols) en una de les sales de la “Residence de Intellectuels Catalans” (nom oficial i de circumstàncies) de la qual, nosaltres, els residents, en dèiem simplement”la residència”.I he dit “primera conferència” perquè va donar-ne tres.

(...) Vam anar a donar un volt per les sènies properes al poble i, havent dinat, vam pujar al castell de Miravet. La visita a la vella fortalesa dels Templers li va interessar força – tal com jo esperava - , sobretot en mostrar-li una porta, amb arc de ferradura, i una finestra del mateix estil.

-Això em fa creure – digué Deulofeu – que abans dels moros ja hi podia haver ací dalt una construcció visigòtica.

La capella (bastida a les acaballes del segle XII) li confirmà la seva teoria sobre l’expansió del romànic a la nostra terra, un art que havent començat, en dir seu, a Sant Pere de Roda, s’anà estenent a França i a la península ibèrica dibuixant semicercles equidistants del punt de partença.(...)

Viure a Tarragona .Fulls d'un dietari 1970 - 1971 Atur Bladé i Desumvila.

Origen de l'estelada (100 anys)

2009-02-05T01:58:00.002+01:00

Com tothom sap enguany s’ha celebrat el centenari de l’estelada, la bandera independentista de Catalunya, i per tal de commemorar-ho s’han fet diferents actes com portar l’estelada als cims més alts dels món, l’11 de Setembre penjar els ajuntaments que volien l’estelada al balcó del consistori, homenatjar a veterans independentistes procedents de la Unió Catalanista, de Nosaltres Sols que encara són vius entre d’altres, i també la reedició del llibre, Origen de la bandera independentista de Joan Crexell, a càrrec de Rafael Dalmau editors, editat per primera vegada l’any 1984 per la editorial El Llamp.(del gandesà Enric Borràs).

Aquest llibre va néixer com el mateix autor diu, “davant la impossibilitat de trobar l’origen i cronologia de l’estelada, així com qui la va idear ni quan i on es va començà a emprar”. Que sigui difícil trobar l’origen és completament lògic, ja que aquesta es d’origen maçònic, i per lo tant una bandera que surt de la societat secreta per excel•lència, és obvi que trobar l’origen sigui com a mimin laboriós. Així que primer direm el que és segur: El creador fou Vicenç A. Ballester. Es tractava solament de crear una ensenya de combat, provisional, ja que un cop acomplerta la seva missió (la llibertat de Catalunya), la bandera de la Pàtria lliure haurà d’ésser la dels quatre rius de sang, ben alta , ben dreta, ben sola”. El significat dels símbols és: El triangle equilàter (símbol maçònic ) representa la igualtat, i l’estel solitari (símbol maçònic adoptat per d’altres països americans en lluita per la independència com els Estats Units, Cuba, Puerto Rico, Xile... i també per la Unió Europea) simbolitza la llibertat nacional, la llibertat.

La primitiva versió de la bandera catalana estelada es va veure per primer cop a la seu social del centre catalanista de Santiago de Cuba l’any 1903 o 1904. Aquella primitiva estelada era com la senyera , però amb un estel blanc al mig, sense triangle. Per això sempre s’ha dit que l’estelada tenia que veure amb Cuba , i més si tenim en compte que l’any 1928 Macià va triar Cuba per elaborar i aprovar la Constitució provisional de Catalunya. Molta gent és pensa que l’estelada és creà l’any 1922 quan Macià crea Estat Català , però aquesta ja és anterior a la fundació del partit. El que si està clar,és que al adoptar-la Macià aquesta és popularitzarà, i ja serà el símbol oficial de la independència de Catalunya.

Hem dit que l’estelada era d’origen maçònic, Macià també era maçó , al igual que “l’apòstol de la llibertat de Cuba” i heroi Nacional José Martí, i la petjada de la maçoneria a l’illa és innegable, començant per la bandera. Per això tot i que actualment Cuba és una dictadura, la maçoneria és l’única societat secreta que no està prohibida (tot el contrari del que va passar amb la dictadura Franquista).A part de Macià també van ser maçons els 2 següents presidents de la Generalitat, Companys i Josep Irla,així com moltíssims polítics Espanyols de l’època. A més el Club Separatista Català de Cuba el punt número 10 del seu decàleg era: No divulgaràs l’organització interior de la Federació Internacional ni el nom de cap associat i consideraràs com a a sagrat el secret de les contrasenyes i distintius que s’estableixin per a reconèixer els germans en cas necessari .En aquest punt entre altres es veu clarament la influència maçònica d’aquest grup de Cuba, lloc on per primer cop oneja l’estelada primitiva. És possible que Ballester també fos Maçó, adscripció que es dona a molts marins, (va fer estudis de nàutica i treballà a la marina mercant ) segons el seu biògraf Lluís Galera. El mateix Ballester en un article seu l’any 1934 reconeixia ser l’autor de l’estelada” (...) puix que som o fórem nosaltres qui, primer de tots, posaren l’estel al drap de les Quatre Barres. Li hem posat, li hem infiltrat, hem fet que esdevinguessin complementàries la bandera i l’estel” Ballester a la publicació La Tralla escrivia amb el pseudònim VIC i ME ( Visca la independència de Catalunya i Mori Espanya).Per cert, Macià fundà Estat Català el 18 de Juliol de l’any 1922 al CADCI (Centre Autonomista de dependents del comerç i de la indústria), amb l’estelada com a símbol oficial, sota la presidència de Ballester, creador de l’estelada

Una estelada semblant també va aparèixer a París, datada entre els anys 1906 – 1908, a la seu social de la Lliga Nacionalista Catalana. Aquella estelada és una senyera, i al mig trobem un rombe de color (es de suposar que de color blau) amb un estel blanc de 5 puntes. França després dels Estats Units és un l’ altre “país Maçònic” per excel•lència. És impossible nombrar tots els instigadors de la revolució Francesa, polítics, i presidents de la República que han estat maçons. Només recordar la frase “llibertat , igualtat i Fraternitat “ “slògan “ de la revolució Francesa, i frase associada als Maçons. Per això tant els Estats Units com França i Cuba(entre altres) tenen com a colors a la bandera el blanc (llibertat), el vermell (igualtat), i el blau (fraternitat).

El creador de l’estelada , Vicenç A. Ballester era el dirigent del grup que va crear l’estelada. Aquest grup era el Comitè Pro Catalunya, creat per gent de la Unió catalanista. El que destaca d’aquest grup és el seu secretisme. Aquest grup ( molt semblant al club separatista Català de Cuba) treballava “a l’ombra” i com recorda P. Oliver i Domenge, un membre del comitè, és reunien en un soterrani , i diu “ Quàntes coses es feren i quàntes més se’n començaren, de les quals la política imperant a nostra terra no´n tenia coneixement, perquè fugien al seu control i sistemàtic sabotatge !” i també ens recorda : “d’aquell abrandament patriòtic es desplegava flamejant la bandera de l’estel solitari que més tard esdevindria símbol, guió, senyera dels anhels d’alliberament de les darreres promocions catalanistes que impetuoses entraven a la palestra .

Per acabar amb el “misteriós” naixement de l’estelada, el mateix doctor J. Soler i Pla, futur president de la Unió Catalanista escrivia .” Senyera estelada que apareix com per art d’encantament arreu del món on hi ha catalans (...) Els voluntaris catalans la portaven a la punta de les baionetes calades a Verdun i a Belloy – en – Sarterre (...) Braus Catalans, armats i victoriosos , la banyaven en les aigües del Rin, i soldats de totes les nacions signaven l’acta aixecada com a comprovant”.

A Catalunya la primera notícia es situa al Gener del 1908 (per això enguany el centenari de l’estelada), quan la policia trobà en un escorcoll al president de la Reixa Josep Soronellas “una espècie de llaç per a les solapes en el que hi havia les quatre barres, un triàngul i una estrella”. Aquesta insígnia es va associar a un grupo de separatistas terorristas (100 anys més tard, Acebes , Losantos i companyia, als de l’estelada encara ens anomenen així). Tot i això la primera escomesa violenta per part de la policia contra l’estelada va ser l’11 de Setembre de 1923 davant del monument de Rafael Casanova. La policia identificà un grup nombrós con “ una bandera que no era la española, ni la catalana, con un triàngulo azul y una estrella solitaria en el centro”. Es curiós que 15 anys més tard de les primeres estelades la policia encara no coneix bé el significat de l’estelada, ni d’on surt.

La primera fotografia de l’estelada tal i com la coneixem avui dia, és una fotografia feta a Montserrat i amb l’acompanyament d’una bandera dels EUA, l’any 1918. Es suposa que està junt amb la dels EUA per l’esperança que representava els 14 punts del president dels EUA Wilson, a favor del principi d’igualtat de les nacionalitats. Aquesta foto surt a la publicació, l’intransigent. També s’ha trobat una fotografia de l’any 1906 del Grup Artístic els Negres, en les festes de Solidaritat Catalana. Manuel Ainaud es retratà al seu taller amb un grup d’amics davant d’una estelada. L’estel de 5 puntes sembla blanc dins d’un rombe que podria ser blau cel situat a l’angle superior que toca al pal de la bandera.

Fins aquí l’origen com a bandera o símbol. Altres publicacions des de el començaments de segle han adoptat l’estelada . El primer cop va ser com no a Cuba,(on els Catalans de Santiago de Cuba es consideraven els pares de l’independentisme des de l’emigració),concretament a la Revista la Nova Catalunya .Després al llarg del temps multitud de partits i associacions l’han utilitzat amb les seves diferents variants.

Pel que fa a l’acte principal del centenari, portar l’estelada a cent cims del món, aquesta xifra ha estat superada tenint l’Everest com a cim estrella. Gràcies a gent de Flix l’estelada també ha “conquerit” el nostre sostre comarcal, La Creu de Santos amb els seus 942 m. i la Roca Corbatera, el cim més alt del Montsant amb els seus 1163m. L’onze de Setembre l’estela va estar present a més de 120 ajuntaments, entre ells Flix.

Com ja em dit abans l’estelada es una bandera provisional i de combat fins assolir la llibertat plena de Catalunya. Llàstima que sembli que els nostres polítics vulguin que aquesta data no arribi mai, i que ens diluïm dintre d’Espanya. Tant de bo l’estelada passi aviat com a record d’una lluita llarga i victoriosa que va aconseguir el seu objectiu. Això voldrà dir que ja mai més cap dictador Espanyol ens farà cantar himnes feixistes ni cara al sol, ni cara a la lluna ni cara a La Meca, que Catalunya ja mai més tindrà que enviar joves de 18 anys en l’esplendor de la seva joventut a morir a l’Ebre defensant una República Espanyola que no ens podia ni veure, que per culpa d’Espanya cap Català morirà en cap camp de concentració estranger, que ja no tindrem que patir per cap PHN, que cap Borbó farà decrets de Nova Planta per esborrar-nos del mapa, que cap Borbó donarà suport a cap Primo de Rivera per reprimir-nos, que cap dictador Espanyol afusellarà en terra nostra els nostres presidents, que els futurs presidents ja no es tindran que vendre als governs de torn de Madrid per 4 engrunes, que ja no farà falta cap més estatutet retallat perquè el nostre marc legal serà un estat, que a Europa i a les Nacions Unides ja podrem parlar la nostra llengua sense que ens titllin de Nazis des de el país veí, que cap Borbó triat a dit per un dictador feixista ens dirà que el castellà mai va ser imposat, que cap diari Madrileny farà manifestos en conra del Català, que cap General bombardejarà Barcelona des de Montjuïc, que cap polític Català serà obligat a parlar en Castellà a Madrid mentres que aquí poden parlar com vulguin,que els nostres “Bladés” ja no seran mai mes obligats a anar a l’exili i seran homenatjats en vida, que les nostres lleis ja no dependran de cap tribunal constitucional hostil a nosaltres, que cap president Espanyol vindrà a la nostra terra a prometre estatuts per guanyar eleccions i després incomplir-los sistemàticament, que Catalunya serà el que vulguin els catalans i no la premsa o els polítics de Madrid, que Catalunya ja no patirà més boicots a les seves empreses o productes per defensar els seus drets, que cap més barri de Barcelona serà arrasat per construir cap ciutadella, que Barcelona ja no tindrà cap més Castell per tenir-la controlada....... tant de bo l’estelada quedi com més aviat millor com a símbol i testimoni a favor de l’alliberament de la pàtria. Tot desitjant i lluitant per a que en el pròxim centenari ja siguéssim lliures del tot.

Arnau bon viatge... ja passarem

2009-02-04T00:53:00.002+01:00

La fortalesa carlina de Flix.

2009-01-31T19:14:00.002+01:00

El Castell de Flix surt a la revista Sàpiens a la secció d'escapades, concretament aquesta és la ressenya que en fa:

El castell nou de la vila de Flix fou un dels enclavaments carlins més sòlids del sud del principat. Encimbellat al capdamunt d’un petit turó vora l’Ebre – just a dalt del nucli urbà i amb visites obertes sobre la vall que defineix el riu -, els vestigis d’aquella construcció ens remeten a batalles sanguinàries entre reialistes i liberals que van atemorir la societat de les Terres de l’Ebre i la comarca del Maestrat durant la segona meitat del segle XIX. El General Carlí Ramon Cabrera, temut pel caràcter Salvatge que li valgué el sobrenom de Tigre del Maestrat , va impulsar la construcció del fortí l’any 1837. El recinte emmurallat va resistir els embats isabelins fins a 1840, quan el setge es va aguditzar i la fortalesa fou en bona part destruïda. Cabrera i el seu exèrcit es veieren obligats a creuar el riu de retirada cap a l’exili. L’edifici, recuperat pels carlins pocs anys després, s’erigí de nou com a fortí fins a les acaballes de la tercera guerra carlina fins que l’estiu del 1875 fou definitivament conquerit pel general Eduardo Gamir. Amb la fi dels enfrontaments, va ser abandonat.

Ara, s`ha previst la restauració de la torre de la circular i dels trams de muralla que encara queden de peu . Visitar-ne les restes –s’hi arriba fàcilment per un camí que surt de darrere del cementiri –permet copsar in situ el pes de la història d’aquest enclavament cent per cent Carlí, símbol identitari de la vila.

Bon Mirador:

Des del castell, es pot contemplar l’embassament de Flix, la reserva natural de Sebes i e Gran meandre que forma l’Ebre.

Lo vent a Flix.

2009-01-26T14:42:00.008+01:00

Montse Banegas a l'hora del lector.

2009-01-23T17:08:00.002+01:00

Per si algú no va veure ahir a l’escriptora de Flix Montse Banegas presentant el seu primer llibre” una dona difícil”, aquí la podeu veure al programa l’hora del lector d’ahir dijous

Un altra Amèrica és possible...?

2009-01-21T18:02:00.002+01:00

4 anys per esbrinar-ho... (Canço d'U2 utilitzada per Obama en la seva campanya electoral.)

Revelacions divines

2009-01-18T20:02:00.006+01:00

Diuen que assolir l’il·luminació és molt difícil. També pots tenir sort i tenir una revelació espontàniament i de cop i volta donar-te comte de la teva ignorància i viure la vida d’una forma més plena i sobretot conscient.

Això és el que li ha passat al benvolgut Miquel Giménez, un columnista que segur que l’heu llegit més d’un cop per l’e-notícies i d’altres mitjans. I segur que també l’heu sentit per COM Ràdio i per programes de la 2. Doncs bé l’esmentat senyor ha tingut una revelació , ara s’ha donat compte que, “ com a ciutadà que viu i paga els seus impostos a Catalunya, Espanya no em serveix per a res”. “I com a un servidor, el mateix els passa a molts” (m’incloc). També ens diu que vol, fugir “ d’aquesta Espanya que pretén ofegar-nos en un totum revolutum amb tal de no donar-nos el que toca per llei no és més que un desig lògic”.

Giménez en els seus escrits que vaig llegir a l’e-notícies sempre ens deia per activa i per passiva que ell no era nacionalista. Aquí ens ho repeteix per enèsima vegada, però matisa: “jo no sóc nacionalista. Segueixo sent socialista, malgrat la presa de pèl que ZP i els seus (suposo que es refereix al PSOE d’aquí anomenat també “PSC” per despistar) ens han fet als que al vam votar. Justament per a questa raó puc dir que tinc la convicció que no hi ha més sortida per a Catalunya que la independència. Perquè Espanya no permetrà mai que alcem el vol ni com a poble ni com a individus. Com a poble perquè aquí no hi ha més nacionalisme que l’Espanyol , que encara que es digui que no existeix, és com les “meigas”, que d’haver-les “haylas”

Quant no em podia creure el que estava llegint, que un columnista que durant anys i panys porta maleint i desprestigiant l’independentisme i el nacionalisme en general fes una apologia de la independència tant clara i amb uns arguments tant sòlids, que hagués signat el mateix Carod (abans d’entrar a Palau exclar.... ara sembla que això el molesti.) i des de el diari El Mundo contínua: “ Independentista el Giménez? Els explico:. No és que desitgi ser independentista, és que no em deixen una altra solució. I sí, estic per les persones i no per les banderes. Per això també estic per un tracte just en el finançament perquè a Catalunya, en el sector de l’univers en el qual viu, hagin carreteres sense peatges, sanitat pública, escola pública, economia sanejada, serveis socials de qualitat, i tot això sense haver d’anar a pidolar cada any a Madrid a veure què donen i si amb això arribem o no a final de mes”

Per acabar amb el seu nou estat d’il·luminat afegeix: “Quant t’han enganyat tantes vegades, és lògic que un no es cregui res. El gat escaldat, de l’aigua freda fuig. I ja no cola el conte que ve la dreta. En matèria de donar el que se’ns ha de donar per llei – llei orgànica, per cert – als catalans, el govern central, sigui socialista sigui popular, adopta sempre la mateixa postura: Espanya abans que ningú.( recordem per enèsima vegada a Fuster: no hi ha res més semblant a un Espanyol de dretes que un Espanyol d’esquerres) I com sóc ningú, em vaig. On cal estrènyer per a baixar-se d’aquest autobús vell i arnat?

Ja em va sobtar fa temps l’article que va escriure el mateix Gimènez sobre el llibre de Lòpez tena “Catalunya sota Espanya”. Allí vaig escriure en aquest mateix bloc, que el mateix Giménez havia estat incapaç de rebatre ni un sol argument de l’esmentat llibre . Qui sap si a partir d’aquella lectura va començar el seu camí cap a la il·luminació. ..

Però el que realment es sobta és que fins ara no s’hagi donat compte de tot això que ha escrit ni més ni menys que al diari El mundo!!!. En fi esperem que de mica en mica tothom és dono compte que amb Espanya no és pot fer res,i és un fre per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i autogovernant-nos ,tot podria ser d’una altra manera, i que el nostre destí no estaria encadenat a uns governants que no ens poden ni veure i odien tot lo nostre , menys els impostos exclar...

Cita històrica.

2009-01-13T00:33:00.002+01:00

"Se advierte ahora una especie de conquista de Madrid por los catalanes. Vienen, dan sus conferencias y regresan de nuevo. Los disparos son suaves, de una cordialidad pegajosa y falsa. Y eso basta para que los aplaudan las bocas abiertas de los ingenuos. (…) Hay que considerar y examinar y escrutar lo que los catalanes quieran y deseen para la totalidad de España. Su política es debilitarnos como pueblo, dejarnos sin ejército, inermes, combatir nuestra cultura, localizar en torno a sus industrias la ruta internacional, apoderarse, pues, de España, empobreciendo su radio y su mirada. La verdadera atención que se precisa para los catalanes reside aquí, donde los peligros serán mayores y los daños más irreparables”

Article publicat al setmanari polític falangista La conquista del Estado a l’edició del 23 de maig de 1931, núm.11

Extret del llibre El Gran llibre per la independència de Francesc Ferrer i Gironès

Els Marges Vells. Antoni Rovira i Virgili

2009-01-10T18:49:00.004+01:00

Hem seguit, amb pas molt lent, un camí sinuós, limitat a les seves dues vores per marges vells no gaire alts…

Els marges vells! Són l’arqueologia del camp. Són els testimonis d la vellúria dels conreus. Molts marges d’aquests haurien d’ ésser declarats monuments nacionals per tal que tinguessin una protecció eficaç contra les mans impies dels bàrbars destructors. Qui no estima els marges vells no estima la terra, ni sent la poesia rural, ni comprèn l’esperit del paisatge. El dia que la terra nostra no hi hagués, per separar les propietats, i per contenir les feixes, i per delimitar els camins i caminets, aquests murs rústics de pedres velles, s’esvairia un dels millors encisos que el camp té per als nostres ulls.

La terra ampla i seguida es fa monòtona. La corba dels vessants de la muntanya sembla un gep monstruós. Però si dividiu els trossos de la terra llisa i escaloneu els pendents amb la ratlla dels marges de pedra seca, pla i muntanya es tornen més graciosos, més amics, més humans. I aquelles pedres arrenglerades i apilades amb una certa llibertat rítmica s’adiuen tant amb la terra i amb les plantes, que tot plegat forma un conjunt harmònic.

Les pedres velles, trencades irregularment en llur origen, daurades pel sol, rosegades per la humanitat, són un producte de la terra, com les herbes i com els arbres. Les pedres trenades de poc, pel ferro o per l’explosiu , són com bocins de carn esqueixada, nafra viva per tots els costats; llum i vent, sol i serena, pluja i rosada, guareixen, al cap de molts anys, la ferida horrible. El roc que era un fragment adquireix una personalitat pròpia i distinta, i esdevé una unitat individual en el món de les pedres, com el carreu ben tallat i polit.

(...) Cap vernís, cap esmalt, cap feina de punxó o de pinzell o de cisell en la ceràmica, no té la noblesa i la glòria dl revestiment d’aquestes pedres rònegues dels vells marges, que són fidelíssimes filles de la terra aspra i amorosa que les va crear.

“Una expressió injusta III" (Enric Calpena al Sàpiens.)

2009-01-09T01:14:00.004+01:00

No pensava que la maleïda frase la podia trobar al Sàpiens, una revista que si algú llegeix el meu bloc, cito més d’un cop, (el mes passat sense anar més lluny.) Doncs bé, el Senyor Enric Calpena, el que sentim cada cap de setmana al En guàrdia de Catalunya Ràdio (del qual es director)juntament amb el Oriol Junqueras, i veiem al programa Cronos de TV3, fent la crònica del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica amb seu a Terrassa al núm. 75 de la amteixa revista escriu. “ Allí, l’encarregat, un senyor molt finet, revisa les mans i les ungles dels visitants , perquè no es pot permetre que uns obrers bruts toquin el gènere que els viatjants han de dur Ebre enllà per tal de fer moltes comandes i mantenir el Vapor en marxa”.

Recentment va sortir publicat que la revista en qüestió havia estat la revista a la que més joves s’han subscrit en la campanya de promoció de la lectura impulsada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. En concret, més de 1100 joves de 18 anys han escollit una subscripció a la revista Sàpiens, d'entre les 65 publicacions que podien escollir. En fi, que el prejudici continuarà creixent entre diferents generacions, i a l’inconscient de tothom quedarà l’Ebre com a límit geogràfic de la Catalunya “real” i el prejudici i el desconeixement continuaran creixen...

A la secció "la pregunta de" ... de la mateixa revista podríem demanar si saben l’origen de la frase. Recordo que si algú llegeix la maleïda frase, m’ho faci arribar al meu correu, (jgghermes@ yahoo.es) que he decidit col·laborar amb l’Adolf Rull per eliminar el maleït prejudici.

Reis... i per fi "rutina".

2009-01-07T19:09:00.001+01:00

Nadal.

2009-01-02T12:30:00.007+01:00

Molta pluja abans de Nadal, mitja pedregada val.

Molta pluja per Nadal, alegria per tot l'any.

Nadal amb gelada duu bona anyada.

Nadal de fred, Pasqua de sol.

Nadal gelat, el gra salvat.

Nadal humit fa el pagès ric.

Nadal nevat, estiu regalat.

Neu per Nadal, salut per l'any.

Per nadal, a casa i prop de la brasa.

Per Nadal al foc, per Pasqua al sol.

Perd Nadal, es dorm poc i es cus mal.

Una nevada per Nadal, mitja femada val.

Pluges pel Setembre i neus per Nadal és temps natural.

Passat Nadal surten els mals.

Nadal never omple el graner.

Solstici d'hivern.

2008-12-30T22:47:00.003+01:00

I un altra cosa: van passar dos segles i mig abans que algú decidís que calia eliminar les festes que els pagans celebraven durant el solstici d’hivern, la data en què el sol està més lluny de la terra. Els apòstols i els successors dels apòstols havien estat massa ocupats divulgant el missatge de Jesús i no s’havien preocupat gens del natalis invictis solis, la festa mitraica del naixement del sol, que tenia lloc el 25 de Desembre. Fins que, un dia, un bisbe va decidir que aquestes festes representaven una amenaça per a la fe i... ja hi vam ser! Avui dia, hi ha misses, regals, sermons, jesusets de plàstic en menjadores de fusta i la convicció absoluta que Jesucrist va néixer aquest dia!

- També tenim l’arbre de Nadal: en saps l’origen?
- No en tinc ni idea.
- Sant Bonifaci va decidir “cristianitzar” un ritual que honrava el déu Odin quan era petit: una vegada a l’any, les tribus germàniques posaven regals al voltant d’un roure perquè els trobés la canalla. Ells creien que amb això feien contenta la divinitat pagana.(...)

Paulo Coelho, El Zahir.

Significat de fer cagar el tió.

2008-12-30T18:59:00.003+01:00

El caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix l’acte de cagar el tió per Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al bell mig de l’hivern. No hem d’oblidar que el tió – o tronc, tronca, rabassa.. entre d’altres noms que rep al nostre país – és abans de tot un tronc de soca robusta que hom crema al foc a terra.

(...)L’acte de cagar el tió està relacionat estretament amb el do de la fertilitat que acabem d’apuntar. De la mateixa manera que a l’arbre de Nadal se li pengen boletes que recorden la fruita que no dóna a l’hivern, obligar a cagar el tió és com recordar simbòlicament a la natura, justament pels volts del solstici d’hivern, que segueixi produint béns fungibles.

(...) Joan Soler Amigó assenyala també en la seva Enciclopèdia de la fantasia popular catalana que el costumari del tió que ens ha arribat fins avui s’estengué durant els segles XVIII, XIX des de les zones rurals i muntanyoses de l’interior cap a les poblacions costaneres i a les grans ciutats, coincidint amb les migracions interiors que hi hagueren en l’època.

Roger Costa . Sàpiens nº 74

El fred de Nadal. (Antoni Rovira i Virgili.)

2008-12-29T17:21:00.007+01:00

El FRED DE NADAL.

(...)En els Nadals ennuvolats, la intensa blanor de la festa cristiana s’estén pel paisatge. Però hi ha també els Nadals freds, serens, amb el sol daurat damunt el glaç del matí, i amb els estels clars i lluents damunt la nit glaçada. El Nadal d’enguany és fred viu, i així la blanor nadalenca es reclou a la llar.

Si la virtut de Nadal és dintre la llar encesa i al voltant de la taula filial, el fred afavoreix el Nadal íntim. Quan a fora el fred és viu, i l’aigua es fa vidre, i l’aire talla, els interiors domèstics ens donen,per contrast, la sensació del benestar. Les flames dels tions pairals són aleshores més ardents i més pures.

No blasmarem els Nadals ennuvolats que enamoren el poeta . Sabem estimar els núvols benèvols que semblen coixins sota la volta del cel. La natura és vella en els seus múltiples aspecte . Però si nosaltres haguéssim de triar , triaríem els Nadals freds, de cel límpid, amb el paisatge detalladament dibuixat per la transparència de l’aire.

El fred de fora, no sols ens fa estimar més la roentor de les flames i la taula plena , ans encara estimula la nostra acció i ens enforteix el cos i l’ànima .El fred és un enemic que ens ajuda. Els homes estaríem massa decantats a caure en la flonjor de la vida còmoda, si els cops adversos no ens fessin mantenir en actitud de guàrdia i combat.

Els hiverns freds i els Nadals de gebre i glaç són senyal de bona anyada. (...) Els cors s’enforteixen tant en la fredor de l’aire lliure del defora com amb l’escalfor de l’aire reclòs del casal. No és bo el fred persistent, ni és bona la tebior llarga. Els contrastos i els desnivells de la vida formen part del secret de la vida mateixa. Bon temps i mal temps, prosperitat i adversitat, joia i dolor, són part del ritme de la vida humana. I destruir el ritme seria destruir la vida mateixa. El ritme és una part insubstituïble de l'ànima dels éssers.

(...) Benvingut, doncs, el fred de Nadal! Si un any ens sentim protegits pels núvols benignes, un altre any ens sentim estimulats per la nuesa del cel ras. Mentrestant, guaitarem la dansa de les flames en la llar, escoltarem la crepitació de la llenya amiga, trobarem l’esguard dels ulls estimats i sentirem dins la llar tèbia, voltada per la gran fredor de Nadal, el batec dels cors que no es refreden.

Antoni Rovira i Virgili, 1928. Teatre de la Natura, Teatre de la ciutat.

Bon Nadal a Tothom.

2008-12-27T19:05:00.001+01:00

Societat Civil. Gent fidel

2008-12-23T18:44:00.004+01:00

Ara que el nostre Govern té com a màxima prioritat que regni la calma, que tot sigui una bassa d’oli, evitar al màxim les friccions i diferències entre els diferents socis de govern i que sembla que les reivindicacions nacionals quedin en un segon terme per a no semblar el “Dragon Khan” del primer tripartit, l’únic que podem fer és ficar exemples de gent que no té més remei que seguir la lluita en solitari.

Al número 120 d’Esquerra Nacional surt el cas de Miquel Català , un informàtic que ha creat la web europarl.cat. Com el mateix autor explica, "a diferència del que pugui semblar, la creació del web no ve motivada per tenir una versió en català de la pàgina del Parlament europeu, sinó que l’objectiu és reclamar l’oficialitat del català a la Unió Europea. Considero que és una via útil de demanda, perquè així la gent pot consultar la informació que s’hi exposa i es pot familiaritzar amb la institució. És una protesta en positiu "

Va estar uns 2 mesos traduint al català la informació fixa del web oficial, i un cop la va tenir enllestida la va activar des de un servidor de casa seva. La web ha tingut 500.000 pàgines descarregades i 140.00 usuaris únics, això sense fer gens de màrqueting. A més demostra ser un tio en dignitat,ja que quan el parlament europeu li va dir que despengés la pàgina de manera voluntària, ell es va negar a fer-ho. " Si volien eliminar europarl.cat ho havien de fer ells, ja els facilitaria les contrasenyes per fer-ho en el moment en què hi pugui haver un procés judicial, però que no esperin que ho faci jo" .Per sort no ha estat sol , segons diu, " la societat civil ha organitzat campanyes de suport des de plataformes com el Facebook o correus que la gent es reenvia. Apart d’això, vull deixar constància que un bon nombre d’advocats m’han ofert els seus serveis per defensar-me si el cas arriba a mans de la justícia, però fins que no m’arribi la denúncia no hi contactaré"

Quan se li pregunta qui és el responsable que la llengua catalana no sigui oficial a la Unió Europea, ell ho te clar" Evidentment, els estats membres, i l’estat espanyol en particular. En el seu moment va demanar que només el castellà fos llengua oficial. I, sovint, el mateix comissari de Multilingüisme, Leonard Orban, ha reconegut que a la Comissió ja li agradaria tenir competència en política lingüística, però aquesta depèn exclusivament dels estats" Jo voldria recordar la Constitució per enéssima vegada" La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección"

I tot això servirà d’alguna cosa? La resposta és que si," perquè actualment l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha anunciat que en breu llançarà una pàgina d’informació en Català"

Recordem també que un grup de persones ha fet que es pugui llegir en Català l'Sport i La Vanguardia.

Problemes reals.

2008-12-19T19:56:00.006+01:00

Ja he comentat més d’un cop la frase ”ocupar-se dels problemes reals”. Aquesta frase no la paren de repetir com un lloro la gent que es denomina antinacionalista, el PP, ciutadans i la “brunete mediàtica." Jo voldria recordar que el PSC amb l’època de Pujol també no la parava de dir, i que si ells manessin s’ocuparien d’aquest problemes. Per a ells els reals són la feina, l’atur, l’estat del benestar, infraestructures,... i vol dir que la llengua, la construcció nacional, l’autogovern i la defensa contra l’estat opressor no ho son, i que són una tonteria que no val la pena perdre el temps. (Com si fos incompatible ocupar-se dels problemes econòmics i nacionals alhora).

La setmana passada vam veure com Montilla era capaç d’intervenir en els problemes reals del país, i ficar solució d’una manera ràpida i eficaç només a l’alçada d’un gran estadista. Va anar al Japó i va dir que tenia el compromís de Sony de congelar els sous per no acomiadar gent. Doncs bé, només arribar a Catalunya es troba damunt la taula un expedient de regulació que afecta a 275 treballadors de la mateixa companyia... Una mostra més de l’ineficàcia total d’aquest Govern. Al viatge també estaven Carod i Huguet, membres del partit que ha estat l’artífex d’aquest govern .Jo espero que fets com aquest els facin pensar si l’aposta que van fer per segona vegada va ser totalment encertada o no. A més avui llegeixo que ICV, esta ultimant una llei que prohibirà tirar pedres al riu per a què els peixos no s’espantin!!! (suposo que això tambe són problemes reals). Si això sumem l’espectacle del finançament, els papers de Salamanca, al Senat jo encara no he sentit a ningú parlar en català, (al Congrés ja ni ho comento)... i que la incapacitat sobre influir en el govern de Madrid es clarament manifesta, jo no entenc com el PSC pot estar satisfet d’aquest dos anys de tripartit. Els problemes reals també són rodalies, i ja vam veure tot el que va passar. Jo sempre dic que quan un Govern o president ja només té el recurs de la por (si tu no hi vas ells tornen), vol dir que la seva obra és clarament insuficient i que no té arguments sòlids. Només voldria recordar un altre slògan del PSC, “fets no paraules”, i “Si guanya Zapatero Guanya Catalunya”, per no rememorar aquell de “Un altra Espanya és possible”. I és que si Montilla ja va ser incapaç de que l’OPA de Gas Natural a Endesa arribés a bon port, seria capaç de influir sobre els directius de Sony???.Però si és incapaç d’influir sobre Zapatero!! La Catalunya que sap on va diuen .... va allí on diu Zapatero i punt. Després encara es pregunten perqué la gent no va a votar i no confia amb

els polítcs.

En fi ,del desastre només ens pot salvar la societat civil.

Resclosa de Flix. 150 anys.

2008-12-09T23:14:00.010+01:00

Com ja ha sortit al bloc de Pere, arran de la restauració del meandre, ha sortit a “la llum” l’antiga resclosa de Flix .Al llibre, La Navegació Fluvial i la industrialització a Flix (1840 – 1940) dels Flixancos, Josep Sánchez Cervelló i Francisco R.Visa Ribera, està perfectament explicat com i quan es va construir i el seu funcionament. Així com bastants fotografies de la mateixa.

Com molta gent de Flix recordarà , a la mostra Flix de l’any 2004 Faurquer impressor va fer una edició especial de la mateixa.

Negar l'innegable (II)

2008-12-05T00:47:00.004+01:00

A mi em fa una gràcia terrible quan ens diuen Nazis perquè segons ells perseguim el Castellà, i la brunete mediàtica no diu res de la persecució sistemàtica del Català a València .Tot això sense dir les agressions a la gent que es sent catalana a València. Ells parlen molt de “llibertat”, però a València te poden agredir per penjar una estelada i aquí no passa absolutament res i no surt a cap diari, com quan es cremen senyeres . I el més bo del cas és que La Vanguardia fent gala del seu Síndrome d’Estocolm , dient que allò era provocar!!!!. Espero que si algun dia algú pegue a un seguidor del Madrid al Camp Nou per anar amb una bandera del Madrid, digui que anava a provocar i que no estava fent ús de la seva llibertat. O que si un onze de Setembre peguen algú per portar una bandera d’Espanya no el defensi i diguin que anava a provocar... però bueno això és un altre tema. Com ja vaig escriure en un post anterior; El Govern Valencià ha tingut que ratificar que "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l'Estatut d'autonomia", és "acadèmicament català". Aquesta iniciativa es produeix després que la sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) dictés una resolució que disposa expressament que el Govern valencià publiqui l'article dels estatuts de la Universitat d'Alacant que recupera l'expressió "acadèmicament català" per referir-se a la llengua pròpia de la Comunitat, i que l'Executiu de Camps havia suprimit, una supressió que va ser recorreguda per la Universitat d'Alacant.

Doncs bé, segons deia la mateixa Vanguardia, :Una sentencia del Tribunal Supremo (TS) reconoce el título de Filología Catalana para acreditar el conocimiento de lengua valenciana en las oposiciones al sector docente convocadas por la Conselleria d´Educació de la Generalitat valenciana. El Ejecutivo de Camps había convocado oposiciones a la docencia en las que no daba validez a la Filología Catalana.

Esperem que per fi al País Valencià deixin de negar l'innegable.

Cita històrica (Unió Catalanista)

2008-11-30T18:55:00.004+01:00

Ja sabeu que sempre sóc molt crític sempre amb la col·laboració amb l’estat opressor del costat, ja que mai traiem res de positiu, tret de les engrunes, que el nostre síndrome d’Estocolm ens ho fa pintar com a grans èxits. Això pase ara i passarà sempre. I crec que aquí l’any 1918 la Unió Catalanista ho expressava brillantment. Crec que a les recents memòries de Maragall podrem disfrutar de més exemples, ja que pel que han avançat els diaris allí conta com es va sentir traït per Zapatero. I això que és un govern amic, o així ens ho vol vendre el PSOE de Catalunya, també nomenat PSC. L’últim crack que ho ha tastat en les seves pròpies carns ha estat l’espavilat de Saura. Fa un pacte amb de La Vega per a que José Luis Rodríguez Zapatero no expliqués al Congrés per què havia incomplert la data del 9 d’agost que fixava l’estatut per concretar el nou finançament de Catalunya a canvi de que en un màxim de tres mesos arribar a un acord sobre el mateix. I que ha passat??? Com va dir el mateix Saura: "l’incompliment posa de manifest la falta de voluntat política i la falta d’un model de finançament del Govern en relació amb l’estatut" ohhhhhhh . Recordo que el primer incompliment sobre l’estatut va arribar el dia 9 d’agost. Al igual que amb els papers de Salamanca, Rodalies.....sense recordar que Zapatero per a guanyar les elccions va dir "apoyaré el estatuto que apruebe el parlament...."

És un error substancial l’esperar el reconeixement de l’autonomia integral de Catalunya d’un moment d’efusió amb sos mateixos declarats enemics, els prohoms polítics de l’actual règim centralista. Ben al contrari, Catalunya ha d’imposar la solució de son problema negant-se a transigir amb els governs que refusin son plantejament i oposant als mateixos una resistència, passiva o activa segons les circumstàncies, sense conformar-se ja mai a son humiliant refús. Clar és que seria motiu de gran joia per a tots l’arribar a l’autonomia pels viaranys de l’efusió sincera; però cal no deposar armes confiant en tal inversemblança. Dissortadament, la major part de les nacionalitats oprimides, si han arribat a son deslliurament, ha sigut per la virtut de llurs herois i de llurs martres més que no pas per l'espontània i generosa renúncia de llurs dominadors.

"Manifest al poble Català" de la Unió Catalanista. Abril del 1918.

100 anys de l'Estelada (II)

2008-11-25T18:47:00.002+01:00

(...) Quan a la bandera estelada, que a vosaltres us fa tant de pànic perquè us tira a la cara la vostra actuació vergonyant, fou nascuda quan l’armistici de la Guerra Gran, per assenyalar, amb l’estel, el clam de la llibertat que volíem per enarborar finalment la bandera barrada, la nostra, neta de tota màcula, sense haver-se ajupit sota de monarquies ni repúbliques. I encara hi ha un fet històric, no un fet guerrer, ni de lluites i sang ni glòries falses, sinó un fet viu,l’enyorament per la lluita. Foren les mullers dels nostres germans d’Amèrica, que teixiren una senyera amb l’estel, representant Catalunya absolutament lliure en el firmament de les nacions lliures, representació per tant de la nostra ideologia , i l’ofrenaren als patriotes que havien jurat no ajupir-se per res ni per ningú fins assolir el triomf de la llibertat.

Es, doncs, senzillament una bandera de combat nascuda pel fet d’amor a la Pàtria, fet que pot ésser fonament de tants motius heràldics com vulgueu, dels blasons familiars,de corporacions, ciutats i pobles que serveixen per distingir-los. Així, doncs, l’estel és per nosaltres la distinció que hi ha entre els catalans que s’ajupen i traeixen i els catalans que segueixen el camí únic, rebel i dreturer per la llibertat de la pàtria.

Rafael Dalmau i Ferreres 1933. (Futur Rafael Dalmau editor)

López Tena a Flix.

2008-11-24T20:06:00.006+01:00

Fotos de la visita d’Alfons López Tena. A la conferència no vaig assistir que anàvem de tarda. Només espero que la seva dedicatòria sigui profètica, però tal com van les coses ho dubto, tot i això no deixarem de lluitar. Pel que fa a la sentència del tribunal constitucional no espero res al igual que ell,com a màxim serà ambigua en els punts clau,per a que si en un futur hi ha diferències amb l’Estat ,de que si aquest compleix l’estatut o no i Catalunya va als tribunals, el poder judicial sempre donarà la raó a l’Estat mani el govern que mani, siguin “ amics “ o no

Fotos.

2008-11-24T19:22:00.011+01:00

Fotos del dissabte, tot i que va haver baixes destacades, per enfermetat com la de Toni Sabaté i Vincent, que va pujar però al veure que Marc estava capacitat de sobres per assumir la responsabilitat i no es trobava bé, va tingué que marxar. Miko i Arnau complint el seu deure amb el capitalisme, i Rodes després de pujar va anar al futbol sala . Lo Killer després de tancar la disco estava rendit. Gràcies a Francesc perquè a les 12:30 el tema del gel estava solventat, al Negre per la seva paciència per fer el all i oli, a Vincent per seleccionar el peix i comprar la beguda, amb Xep el vermut estava fet en 5 minuts,i a Bertran i Zamora per vigilar el foc, i com no al cuiner Marc, que ja és el segon dissabte consecutiu que em fa el dinar i cada vegada es supera més. I al altres per ficar les ganes. Sense oblidar els regals de Pablo, Arnau , Júlia i Marga. Llàstima que és hivern i és fa de nit molt ràpid, perquè quan es començava a fer fosc i la sobretaula ja estava molt avançada començava a demostrar-se la validesa de la frase “in vino veritas” ......del sopar no hi ha fotos.

21/11.....

2008-11-21T00:01:00.006+01:00

Viva la vida. Coldplay.

La Vanguardia i l'Sport ja estan en Català.

2008-11-19T22:19:00.006+01:00

Com diu el correu que m’han enviat avui: Un grup de pencaires, d’aquests que creuen en el país i que hi dediquen esforços, ha aconseguit el miracle que puguem llegir les edicions digitals en català de La Vanguardia i el diari Sport.

Els enllaços són els següents:

http://www.lavanguardia.encatala.net/
http://www.sport.encatala.net/

Com sempre a Catalunya, la societat civil fent el do de pit. Sense líders però fent el que podem... no és que combregui molt amb la línea editorial de La Vanguardia, però segur que a algú li pot interessar, i l'Sport encara més.

Sentències d'Antoni Rovira i Virgili.

2008-11-18T23:49:00.005+01:00

Desgraciadament encara que están escrites a començaments de segle, són extremadament actuals....

Les reivindicacions catalanes no són considerades per la major part dels Espanyols com una aspiració lícita o, simlement,discutible, sinó com una impertinència agressiva i intolerable.(1915)

A Espanya, les esquerres no es mostren més ben disposades envers el catalanisme que els partits de centre o de dreta.(1915)

Tot l'esdevenidor de Catalunya està en la seva independització espiritual.(1915)

No cal comptar, ara per ara, en una solució favorable del problema català dins l'Estat Espanyol. Qualsevol esperança és limitada per l'endarreriment mental de l'opinió pública i dels polítics hispànics.(1915)

Ens engargamellarem declarant que volem formar part d'Espanya, que aspirem no a degradar-la, sinó a renovar-la i enfortir-la, i seguiran els uns trobant-nos sospitosos, i els altres cridaran: "Separaistes!" (1911)(CIU, PSC)

"Aquí,com a tot arreu, el separatisme sols pot produir-se a conseqüéncia de la persecució del moviment patriòtic i de les negatives oposades a les demandes de reformes autonómiques" (1912) Finançament,papers de Salamanca, Estatut, dèficit fiscal, seleccions esportives...

"Els forasters que treballen contra Catalunya troben sempre l'ajuda d'uns quants catalans desnacionalitzats" (1913) Ciutadans

"Aqueixa antipatia contra els catalans és cosa secular... És l'odi que el denomidador dèspota sent envers aquells que novolen ajupir-se dòcilment a la seva donominació" (1913)

"Quant un poble té una llengua pròpia, un dret seu, una forta literatura, una història gloriosa, és espiritualment independent, perquè el propi esperit és seu i no dels altres, i perquè aqueix esperit treu la vida delpropi terrer. Sense l'existència d'u esperit nacional - que de vegades obra sense que els pobles en inguin clara conscéncia - no és expliable el fenomen enlluernador i revelador de la Solidaritat."

"El senyor Unamuno arribà a dir a dir que, a Espanya, imposar la llengua castellana equival a imposar la cultura i àdhuc la llibertat"

"De tots els polítics d'Europa, el més incult és, indubtablement, l'espanyol. A Espanya de qualsevol cosa cosa en fan un ministre o un prohom. Amb excepcions rares, els polítics espanyols no saben ni història, ni ciències socials, ni àdhuc geografia. Molts d'ells haurien de tornar a anar a estudi."

"Violentar l'evolució social és tot el contari de respectar-la" (1913).

Aquest bloc va sortir a l'Avui..

2008-11-17T18:18:00.005+01:00

Mai saps qui et pot llegir... Quan portava un any de bloc aproximadament , la primera gran satisfacció que vaig tenir en començar aquest bloc, i que va ser un gran estímul per seguir amb el bloc va ser el comentari que va fer sobre el mateix l’Emigdi Subirats. Persona que en aquells moments no coneixia de res, i que amb el temps he tingut el gust de conèixer. I la segona sorpresa em va arribar el dimarts passat. Estava a la feina i em telefona un tal Adolf Rull de Tivissa, que havia llegit al meu bloc,el post sobre la famosa frase més enllà de l’Ebre i que em felicitava per protestar sobre l’ús de la mateixa, i que si li podia donar el meu correu que hem volia comentar un parell de coses.(pensava que ho havia llegit voltant per la xarxa)

El seyor Rull té 74 anys,i es dedica a empaitar els periodistes que utilitzen l’expressió “del Ebre enllà”, “a l’altra banda del riu”, més enllà de l’Ebre”, etc, perquè és una gratuïta manca de respecte i una prova d’ignorància, com recull Bladé, que no tan sols afecta els estrictament catalans que hi viuen, sinó també la gent, tan ferma, de les comarques del Baix Cinca, de Casp i del Matarranya, que potser podríem anomenar Franja del Sud que formen part de la nostra cultura i, per extensió, tots els valencians.

Les seves últimes víctimes eren Patrícia Gabancho, J.A. Benach, Mar Jiménez, Aldred Bosch, Lluís Montserrat i Salvador Cot .Com em va escriure ell mateix, Com que penso seguir amb aquesta croada, al llegir la reproducció del teu blog al suplement de dissabte vaig pensar que calia contactar amb un aliat de Flix, precisament una víctima directa de la maleïda frase. En quan a Toni Orensanz, ja cercaré la manera de fer-li arribar el meu blasme.

Jo no sabia que el diari s’havia fet ressò de l’escrit(concretament al suplement de cultura ,secció "paraula de blog") i gràcies a l’Adolf Rull ho vaig descobrir. He decidit ser aliat i col·laborar en la seva croada , i per lo tant si algú llegeix aquest bloc, i en algun llibre, article, revista, bloc, o telenotícies, sent o llegeix l’ús de la maleïda frase, que em faci el comentari al blog o al meu correu (jgghermes@yahoo.es) que li faré arribar i aquest contactarà amb l’autor en qüestió per fer-li veure el seu error. Per cert, el senyor Rull ja va contactar amb el Toni Orensanz, i aquest li va reconèixer el seu làpsus.

Com a tall d'exemple ficaré el que li va contestar el mateix Salvador Cot despres de la protesta de l'Adolf:

Benvolgut Adolf;

"Més enllà de l'Ebre" és una frase feta, segurament importada del
nacionalisme basc, que s'utilitza com a equivalent, per entendre'ns,
de l'Espanya espanyola. No cal que t'ho expliqui perquè, justament,
d'això et queixes. És evident que és un terme d'origen geogràfic i no
pas polític, cultural o lingüístic.
Però entenc el teu greuge i em comprometo a no utilitzar més
aquesta expressió. Així que et pregaria que em disculpessis. No ets el
primer que em fa arribar que s'ha sentit molest.
I, sobre tot, gràcies per llegir l'Avui.

Salvador Cot

A veure si entre tots podem eradicar la maleïda frase de l’ús col·loquial.

Batalla de l'Ebre (IV) OCUPACION DE FLIX.

2008-11-14T00:44:00.007+01:00

Aun cuando los comunicados oficiales de ambos Ejércitos señalan el final de la batalla el día 16, la realidad fue que Flix no se ocupó hasta las 7 horas del día 17 de noviembre, “por haberles sorprendido la noche a las vanguardias nacionales en Montredó y estimar el Mando sumamente temerario adentrarse en el pueblo, defendido hasta última hora” nos manifiesta el teniente de Farmacia de la 152 División, José B.B., vecino de Flix, que se dirigía a la villa en busca de sus familiares y fue aconsejado por los mandos de la 84 División a desistir de su empeño.

Cualquier sorpresa podía ser possible, pues los restos de las tropas republicanas pertenencientes en su casi totalidad a las Divisiones 35 y 45 Internacionales, 42 44 y 3ª, muy mezcladas,reembarcaban hacia la otra orilla, mientras camiones, impedimenta carros de combate y artillería pasaban por la presa de Flix, utilizando asimismo el transbordadoraéreo de "Riegos y Fuerzas del Ebro", empresa concesionaria del salto hidroeléctrico en construcción al iniciarse la guerra civil y el puente de hierro, situado a un kilómetro aguas arriba del azud, objeto de continua hostilización aérea. Sin ser molestados por el enemigo, acampando en Montredó, las unidades republicanas evacuaron material y hombres hasta la 18 horas, volando el puente de hierro y destruyendo las instalaciones del telesférico. La lluvia y escasa visibilidad favoreció el paso de las fuerzas que cubrían la retirada de manera que la entrada en Flix, por las vanguardias nacionales se produjo sin resistencia ni contratiempo alguno, salvo hostilización artillera desde la orilla izquierda en las primeras horas de la mañana del jueves día 17.

La Batalla del Ebro había terminado.

Lluís M. Mezquida i Gené. La batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y urbanístico.Diputació de Tarragona, 1997

Batalla de l'Ebre (III)

2008-11-13T00:55:00.002+01:00

Tercera fase: El replegament

La última contraofensiva va començar el 30 d’octubre amb un bombardeig i un assalt simultanis a la serra de Cavalls. Amb aquesta contraofensiva l’exèrcit franquista trencava definitivament el 5è Cos en dues meitats i pocs dies després arribava fins al riu.

La nit del 12 de Novembre, el tinent coronel Tagüeña començà a planificar la retirada de l’exèrcit de l’Ebre, ja molt delmat. La nit del 13 al 14 de novembre totes les unitas que quedaven del 15è Cos van anar replegant-se per arribar al riu en el tram comprès entre Riba –Roja i Flix.

“Al anochecrer – del 15 de noviembre – cruzava yo también el río por Flix. A las once de la noche, la 13ª brigada recibió la orden de replegarse sobre Flix y a las 4,30 de la madrugada del 16 de noviembre, terminaba de atravesar el puente, junto con el jefe y el Estado Mayor de la 35ª División. Quince minutos después el armazón de hierro que nos unía aún a la orilla derecha, volaba por los aires. Después de 113 días de intenso combate había terminado la batalla del Ebro. (Manuel Tagüeña: Testimonio de dos guerras)

La batalla de l'Ebre, Història,paisatge, patrimoni. (Diversos autors)

Batalla de l'Ebre (II)

2008-11-12T12:22:00.004+01:00

De fet, fora de les dues guerres mundials, la Batalla de l’Ebre és la més gran de la història d’Europa del segle XX. I per tant, no és tan sols un patrimoni tràgic i malaurat de la nostra història , sinó també un patrimoni de la història d’Europa i de la història del món.És la batalla més gran que es lliura contra el feixisme abans de la Segona Guerra Mundial i, en conseqüència, el món sencer n’és deutor d’una o altra manera.

A la Batalla de l’Ebre hi ha unes cent deu mil baixes. Només al bàndol republicà n’hi ha setanta mil. És a dir , més del 2% de la població catalana, de l’època. Tothom té un parent mort o desaparegut a la batalla de l’Ebre. Quasi totes les famílies d’aquest país tenen un fill, un pare, un nebot, un cosí, un oncle o un amic mort o ferit a la Batalla de l’Ebre. Alemanya i i França, durant tota la Primera Guerra Mundial, tenen un percentatge de baixes de l’ordre d’un 10%.En aquest 4 anys d’enfrontament bèl-lic, un deu per cent de baixes. Al nostre país, a Catalunya, amb només cent setze dies de batalla, hi ha més del 2% de baixes de la seva població. Una xifra esgarrifosa. De fet , si li sumem tots els morts dels altres fronts de la guerra (el de Terol, el del Segre o el de la Noguera) i li afegim el drama de l’exili (el 10% de la població d’aquest país),la dimensió humana d’aquesta tragèdia és pràcticament inigualable a tota europa.(...)

Oriol Junquera, La Batalla de l'Ebre, Edicions la Guineu.

Batalla de l'Ebre.

2008-11-11T11:10:00.004+01:00

Gairebé tothom té present la foto de Miravet en què les barques i els soldats republicans creuen el riu Ebre. Aquesta foto és falsa; però és la que tots hem vist i la que surt arreu. En realitat, es fa un cop la batalla ja ha començat. El fotògraf Robert Capa pren una barca amb soldats i els posa allà al mig per poder fer una foto bonica en un entorn privilegiat, amb el castell de Miravet al fons. Una foto amb uns soldats creuant el riu. Però a ningú se li hagués acudit travessar el riu per aquella zona perquè, en aquest punt, els marges del riu són alts i escarpats. A Miravet,el pas es fa per un altre lloc. El fa la 9ª Brigada pel pas de Barca, un indret molt més pla.

Oriol Jurqueras , La Batalla de l'Ebre

Demà Alfons López Tena a Flix.

2008-11-10T10:52:00.003+01:00

Demà a les 20h, Alfons López Tena, l'autor del llibre Catalunya sota Espanya, ens parlarà sobre. "La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut" No hi falteu .

L'estelada a la Roca Corbatera.(1163m.)

2008-11-06T17:08:00.017+01:00

Aprofitant que el dilluns anàvem de nit, i que segons la web dels 100 anys de l‘estelada encara ningú havia penjat l’estelada al punt més alt del Montsant, La Roca Corbatera amb els seus 1163, vaig decidir ficar-hi solució. Amb aquest cim , i amb La Creu de Santos, crec que ja he complit amb la campanya 100 anys , 100 cims. Tenia il·lusió de fer el Canigó, però bé, un altre anys serà. La ruta començava al poble d’Albarca,i acabant al mateix poble, tot passat per les ermites, de Sant Joan de Codolar,i de la Mare de Déu del Montsant.

Aprofito per felicitar a Gisbert que el dia 7 fa 40 anys. Felicitats! A veure si algun dia fem una ruta per Cabacés.

Naixement del riu Teix.

Ermita de la Mare de Déu del Montsant.

Albarca.

Roca Corbatera.

Pantà de Siurana i al fons el mar.

Sant Joan del Codolar

Una expressió injusta..... (l'òmnibus de la mort)

2008-11-06T13:51:00.004+01:00

En un anterior post ja vaig parlar , de l’òmnibus de la mort: parada Falset, de Toni Orensanz. És un llibre que està molt bé i el recomano, però al començament d’un capítol, em vaig quedar astorat en llegir: L’Hospitalet de Llobregat és, avui dia, la segona ciutat de Catalunya (després de Barcelona, naturalment) i el barri de Collblanc-la Torrassa és el més poblat. És així des dels anys vint i trenta del segle XX, quan la ciutat i, molt especialment, la Torrassa van rebre un autèntic al·luvió migratori arribat més enllà de l’Ebre.

Encara anem així a l’any 2008? Negant la Catalanitat a Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benissanet, Miravet,La Fatarella, Gandesa, Corbera, Amposta,Xerta... i encara fent més grans els tòpics i prejudicis?Ningú de l’editorial no li ha pogut fer cap comentari al respecte? A més segons surt a la contraportada del llibre, l’autor ha col·laborat en una obra col·lectiva titulada Jo no sóc de Barcelona. Pel títol sembla que vulgui lluitar contra el centralisme, prejudicis i vicis Barcelonins, però vist aquest comentari en el seu últim llibre ara ja no ho tinc tant clar... l’últim cop que vaig sentir aquesta expressió va ser a l’expresident Pasqual Maragall.(en més de un cop per cert)

Voldria recordar el comentari que va fer al respecte de l’expressió en qüestió a l’obra Visió de l’Ebre Català, l’Artur Bladé, citant al Gran Rovira i Virgili, prologada pel Pere Muñoz, i recentment reeditada dintre del Volum III de l’obra completa de l’Artur Bladé.

Una expressió injusta.

Ja fa molts anys , més de quaranta, un tarragoní eminent, mestre i amic, exemple de patricis i model d’escriptors, Antoni Rovira i Virgili, va publicar un article – una “lletra de batalla”, com diríem ara – per tal de combatre l’expressió “ més enllà de l’Ebre “ , o de “l’altra banda de l’Ebre”, sovint formulada par a significar el que tots sabem. La tal expressió era, és i serà , mentre encara es digui, un tort infligit gratuïtament, per ignorància o manca de reflexió, a més d’un centenar de milers de catalans d’enllà de l’Ebre (...)

Rovira i Virgili, per tal d’esmenar l’errada de que hem parlat, proposava de dir “més enllà del Cinca”, ja que és aquest riu el que hauria de senyalar , per la banda d’Aragó, els límits de Catalunya. L’article de l’il-lustre historiador va fer el seu efecte... durant un temps.

El tòpic retornà, perquè un tòpic té més vides que un gat i no mor d’un tret, o d’una canonada, periodístics. Per eliminar-lo del llenguatge parlat o escrit , caldria un fet de cultura que hauria de començar amb les primeres lletres...

Jo no sé que és el que fa falta per acabar amb el tòpic, però aquesta frase que la digui un escriptor de Falset...

Per cert la setmana que ve, el llibre és presentarà a Flix.

Hivern.

2008-11-04T19:36:00.004+01:00

A l'hivern, cal tenir proveït el graner i el llenyer.

El foc, a l'hivern és mig aliment.

Bonança d'hivern i paraula de senyor, qui se'n fia no està bo.

Arri, a filar per l'hivern.

Estem a l'hivern, estem a l'estiu, pren-te les paraules segons qui les diu.

Fred d'hivern, estiu d'infern.

Hivern de gelades, collita assegurada.

Hivern de molt fred, estiu de molta calor.

Hivern gelat, fruita a grapats.

Si a l'hivern ha de gelar, ni al començar ni a l'acabar.

100 anys d'estelada.

2008-11-03T01:06:00.002+01:00

Espais Batalla de l'Ebre.

2008-10-28T18:10:00.013+01:00

Valentí Almirall.

2008-10-24T09:44:00.003+01:00

"Els agravis que hem rebut constantment i els que ens estan amenaçant encara són la legitimació més completa del nostre catalanisme. Són aqueixos [ agravis] de tal nauralesa que ens autoritzen fins a proclamar la separació"

"El signe de l'esclau era l'haver de parlar la lengua de l'amo i nosaltres portem aquest estigma al damunt"

Valentí Almirall.

"a la tribuna, als estats de dret, només hi ha un imperi: el de la llei. Quan es canviï la llei i es digui que es pot parlar a la tribuna en català, basc... es parlarà. No em molesta sentir parlar en català, però per entendre'ns, mentre no es canviï la lleu, no tinc cap altre remei que fer-la complir."

José Bono jusificant a RAC 1 la prohibició de parlar en la nostra llengua al Congrés.

Roc Llop i Convalia a Flix.

2008-10-16T13:14:00.007+01:00

La secció de Flix ja feia temps que volia començar a organitzar cada any un acte coincidint amb l’assassinat del president Lluís Companys. Enguany varem pensar en portar als autors del Llibre Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà , el Josep Mª Sàez i l’Emigdi Subirats, ja que d’aquesta manera manteníem la memòria de dos personatges, un històric i reconegut per tothom, i l’altre que s’ha de començar a treure de l’oblit i fer entrar com a mínim en la història de les nostres comarques. A més són dos personatges que van viure una època molt convulsa i uns problemes sovint comuns, això sumant en el cas de Roc Llop el patiment extrem dels camps d’extermini i l’exili, i en el de Lluís Companys la mort. L’acte anava presentat pel nostre president local i Director dels Serveis Territorials de cultura a les Terres de l’ebre Xavier Vega.

El Xavier Vega va fer un petit repàs de l’època que els va tocar viure als dos personatges en qüestió, fent unes petites pinzellades de l’anarquisme (Roc Llop era de la CNT), el pistolerisme, els enfrontaments entre la patronal i els sindicats,els mestres de la República (Roc Llop també va fer de mestre) i en el cas de Lluís Companys, sobretot els seus últims dies, des de la fugida a França, el patiment de no saber res del seu fill malalt, i finalment el seu arrest per la Gestapo. Així com la farsa de judici i finalment l’afusellament a Montjuïc . També va fer un breu repàs de l’obra , sobretot dels poemes més colpidors.

L’Emigdi va fer Gala dels seus coneixements sobretot de la literatura a l’exili i ens va demostrar perquè el Xavier Garcia el va incloure com a Homenot del Sud al diari El Punt. Va fer un repàs brillant de la literatura de l’exili ,així com dels seus autors, personatges de l’exili i literats coneguts per tots, i d’altres que no ho són tant pel gran públic, però que van fer una tasca importantíssima e imprescindible pel país en unes situacions terriblement adverses, i que la dictadura va fer tot el possible per fer caure en l’oblit més profund. Tot això fent Gala d’una memòria envejable i dient de memòria versos o paràgrafs dels autors citats per demostrar els seus arguments i reivindicar el gran treball que van fer com a patriotes. Finalment també ens va parlar de l’obra de Roc Llop. Sovint quan és referia a la situació política actual de Catalunya o d’Espanya, o feia amb grans dosis d’ironia o d’humor directament , que arrancaven els somriures del públic (suposo que aplicant allò de riure per no plorar). S’ha d’agrair el seu estil clar i directe alhora de dir les coses, tant les històriques com de la situació actual de Catalunya i d’Espanya en general. També va fer esment del que costa avui en dia encara l’any 2008 condemnar el franquisme.

I el Josep Mª Sàez sobretot ens va explicar com es va gestar aquest llibre, el com i el perquè l’Emigdi i ell es van decidir a fer un treball històric sobre Roc Llop i la seva obra, des de que els autors fan coneixença del poeta fins que comencen a voltar per tots els arxius, sobretot per l’arxiu històric de Tarragona. Va fer un repàs d’aquelles persones que els havien ajudat més , i tots aquells descobriments que anaven fent a mesura que avançava el seu treball. Sobretot de Roc Llop va destacar el seu humanisme. També va fer esment, al igual que els altres presentadors del possible anul·lament del judici de Companys (tots ens mostrem bastant escèptics sobre el tema).

De Roc Llop no diré res ja que això serà en un altre article i ara aquí només volia fer una breu pinzellada de memòria de la presentació d’ahir a Flix ( em vaig arrepentir de no haver pres cap nota, ja que van sortir molts noms i obres que desconeixia, sobre tot de l’exili). Tot i així només volia destacar la sensibilitat de Roc Llop, ja que una persona que està en un camp de concentració ,(on l’únic que fa una persona és lluitar per la pròpia supervivència, això si abans no cau en el defalliment), i no para d’escriure ,fins i tot canviant menjar per paper!!!(i això que en algun cas va perdre tot l’escrit en sortir d’un camp d’extermini,) és digne de l’admiració més absoluta. S’han de tenir unes dosis impressionats de força vital i passió per l’escriptura. Roc Llop anant amb un tren cap a un camp d’extermini , on els presos no podien fer les seves necessitats, ni seure o gitar-se,enlloc de patir per la seva vida, és lamenta que no pot arribar a la finestra del tren i no pot veure els paisatges tant bonics que segurament s’està perdent!!!!! Com va dir Vega, en una època com la nostra, on la gent es perd en l’opulència , la lectura d’aquest llibre és obligada , així com tots els seus poemes. Una nit Roc Llop es preguntava si les estrelles els miraven compassives, o espantades al mateix temps, de veure on arriba la injustícia i el crim humà. Això una gèlida nit que van morir desenes de presos mentre els van fer passejar tots nus i molls per la plaça del camp, prèviament submergits en un toll d’aigua amb desinfectant.... Si voleu continuar descobrint com una persona veu vida enmig de l'horror, ja ho sabeu, Roc Llop i Convalia l'exili d'un poeta miravetà.

Els autors parlant pels micròfons de Ràdio Flix.

Lluís Companys.

2008-10-15T14:30:00.003+01:00

“ A tots els que m’han agraviat perdono;a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m’hagi procurat una mort tant bella pels ideals. Ell ha volgut aquests destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podria esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor.

Lluís Companys.

( La foto és la última en vida del President que va sortir al Sàpiens)

Roc Llop i Convalia a Flix.

2008-10-13T16:56:00.005+01:00

Dimecres dia 15 i a Ca Don Ventura de Flix, tindrem l'oportunitat de tenir els dos autors de l'assaig sobre Roc LLop i Convalia guardonats amb el XIII premi Artur Bladé i Desumvila, el Josep Mª Sàez i l'Emigdi Subirats. Aquest acte s'emmarca em el 68 aniversari de l'assassinat del president màrtir Lluís Companys.La presentació anirà a càrrec del Director dels serveis territorials de Cultura de les Teres de l'Ebre, Xavier Vega. L'acte serà a les 19:30

L'òmnibus de la mort: parada Falset.

2008-10-13T15:41:00.004+01:00

Sembla que la caixa d’on surten els cabals per a comprar armes i material i pagar a la gent addicta que treballa per l’adveniment del comunisme llibertari no es troba pas a Barcelona(...)

Hom diu que a Flix , a la frontera d’Aragó , hi ha el nucli més important i més decidit de la FAI. Quan algun faista , sigui de Madrid de Barcelona, de València o de Saragossa , troba que la policia es preocupa massa d’ell va a passar una temporada a Flix. Ja sap que allà trobarà acolliment segur.

Ara bé .Sembla que és precisament a Flix on van a parar els diners que “recapten” els gàngsters de Barcelona. Segons aquesta informació , que tenim per seriosa, si la policia va trobar al domicili de Palacios uns milers de pessetes ,fou perquè l’home no havia tingut temps material d’enviar-les a la població Aragonesa.

No serà difícil a les autoritats comprovar el que pugui haver-hi de veritat en el que acabem d’escriure.

Josep Maria Planes, els gàngsters de Barcelona. Ed. Proa 2002.

Part d’aquest fragment està inclòs al llibre, L’omnibus de la mort: parada Falset. No sabem si el que deia Josep Mª Planes era cert o no. El que sí sabem per aquest llibre és que la brigada de la mort entre els dies 5 i 6 de setembre del 1936 va assassinar disset veïns de Flix i Riba – Roja. També sabrem que un tal Alejandro Beabote que va treballar per últim cop de paleta a Flix va ser “lugarteniente” de Fresquet,el cap de La brigada de la mort. Hi ha un petit capítol dedicat a les poblacions de Flix i Bot. Si voleu saber més sobre tots els seu crims entre Catalunya i Aragó ja ho sabeu: L’òmnibus de la mort: parada Falset de Toni orensanz. Aquest llibre ha estat exhaurit en 3 mesos. Segons l'autor “l’èxit demostra que a Catalunya la gent té un interès especial a entendre què va passar durant la revolució del 1936 a la rereguarda republicana i de què anava la violència revolucionària que va sacsejar tots els pobles i ciutats del país

Per cert, el 24 d’agost de 1936 Josep Maria Planes fou assassinat per uns pistolers de la FAI i es convertí en la primera víctima del periodisme català.

“Sigueu la salvació de Catalunya. El poble català està a punt d’enfonsar-se o al feixisme o a l’altre feixisme .Està esperant ple de terror, un camí de salvació .Maneu-me!...Doneu-me un camí! Digueu que tenim que fer!"

Daniel Cardona (Alcalde de Sant Just Desvern) a Joan Casanovas i Maristany (encarregat de fer un nou Govern de la Generalitat) El 31 de Juliol del 36

(Extret de llibre Daniel Cardona i Civit, de Fermi Rubiralta i Casas, Ed. Afers)

Exèrcits.

2008-10-12T23:25:00.003+01:00

En una setmana ja hem vist com un periodista i un líder polític s'han de disculpar per ser sincers i dir el que pensen. Primer va ser el periodista d'esports de la endeutadíssima TVE (deute que haurem de pagar tots, juntament amb el deute dels bancs i tantes altres coses més que no sabem ) Jesús Álvarez dient que el Barça i l'Espanyol no eren equips Espanyols,i ahir Rajoy dient que la desfilada era un "conyazo". Jo no ser perqué la gent vol hipocresia , i que només s'utilitzi el llenguatge "políticament correcte", que és una manera més fina de dir que siguéssim hipòcrites.

En el fons no crec que la opinió que Rajoy té dels exèrcits sigui molt diferent a la que ens mostrava el flamant Quim Monzó al Persones Humanes. Ara que per a "paperet" el que ha tingut que fer la ministra de defensa catalana, de gran influència sobre les accions de Zapatero i del Govern Espanyol en General, la sola presència de la qual a l'executiu de Zapatero dona la raó a tots aquells que diuen que es necessari col-laborar amb el Govern Espanyol per a que Catalunya surti beneficiada.Les seves declaracions han estat ,«Si mi hijo quisiera ser militar, le animaría y con orgullo»( sense comentaris)

Cops contra la paret...

2008-10-10T22:14:00.006+01:00

Tots hem vist com tots els partits es preparen per una retallada de l’estatut.(suposo que no hi havia capi il·lús que es pensava que el pobre estatut no tindria una segona retallada). Doncs bé això ja va passar al 32, al 79..... i passarà tota la punyetera vida fins que toquin les trompetes del judici final!!!! Amb Espanya no hi ha res a fer!!! Són així i no canviaran mai!,sempre hi ha excuses; la crisi, la constitució, la pèrdua de vots, o el perill dels militars, només diu que canviarà el partit de torn quan necessiten els vots!!!La república del 31, ZP, i fins i tot el PP. Recordeu,sense majoria absoluta Pujol guaperas habla com quieras, per a passar al Pujol enano, habla castellano. Com que ja tindrem temps de parlar sobre aquest tema ficarem una petita mostra del que va passar amb l’estatut del 32.

“Un cop s’aprovà la Constitució es confiava que l’estatut de Núria, com que no violentava el marc de les regions autònomes dibuixat per la constitució, s’aprovaria en bloc. Però no fou així: es discutí article per article, es rebaixà considerablement la part financera i no es traspassà a la Generalitat la competència d’educació, ni els centres públics d’ensenyament a Catalunya. Malgrat tot, els diputats catalanistes votaren l’estatut i van presentar-lo, davant l’opinió catalana, com un bon instrument d’autogovern (com ara PSC i CIU). En matèria d’administració local, capacitat de divisió territorial, administració de justícia i ordre públic, l’estatut del 1932 atorgava a la Generalitat una autoritat superior al posterior del 1979, encara que en el terreny de les finances era tan insuficient( de que ens sona això?) o més que aquest segon i no garantia l’ensenyament de la llengua catalana ni a l’escola primària ni a secundària.

Un cop aprovat per les corts l’estatut retallat, es confiava que els traspassos s’efectuarien amb rapidesa i amb una valoració global del cost dels serveis estatals a traspassar. Però tampoc no fou així i la col·laboració de Companys com a ministre del darrer govern d’Azaña no accelerà el procés.(com ara que els ministres del PSC estan de “florero”)

(...) Però el problema era la inexistència del federalisme a la resta d’Espanya. Les esquerres espanyoles no eren federals(PSOE d’ara) i les dretes eren irreductiblement centralistes (el PP d’ara). La república no va ser federal i resultava que , sense cap reconeixement de la pluralitat nacional d’Espanya, les autonomies regionals només eren concessions singulars i successives, permeses per una constitució favorable a una descentralització.

Xeics, jo crec la història està per aprendre d’ella,i no per a repetir-la sense substància i donar-nos cops contínuament contra la paret sense avançar ni un mil·límetre....

Text extret de la col·lecció Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia, Edicions 62.

Avui m'he fixat que és el segon cop que faig servir aquesta expressió per referir-me a l'estatut.

Avui recordeu, boira negra.

2008-10-08T19:06:00.002+01:00

Colònia Alemanya - Capitol 3

Al voltant de la fàbrica electroquímica de Flix s'hi estableixen les famílies dels treballadors i enginyers arribats de l'estranger. S'hi crea una colònia alemanya, que rep una important influència del nazisme. Alguns dels nens de la colònia estudien al Col·legi Alemany de Barcelona. Allà comparteixen aules amb nens catalans, de famílies que admiren l'organització de l'estat alemany. Jordi Pujol i Esther Tusquets expliquen la seva experiència com a alumnes d'aquest col·legi

The Killers.

2008-10-07T10:59:00.004+01:00

Human.

Read my mind.

"El més petit de tots"

2008-10-06T18:20:00.003+01:00

El primer cop que vaig veure la figureta “el més petit de tots”, va ser al volum nº 7 de la col·lecció “ Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia” que és venia juntament amb La Vanguardia. Deia que era una figureta “de Miquel Paredes creada pel comissariat de Propaganda a partir d’un dibuix de Lola Anglada i que acabà sent la imatge de l’esperit revolucionari” . Al mateix volum podem trobar una foto en la que Jaume Miravitlles ( director del Comissariat de Propaganda de la Generalitat) li fa entrega de la figureta en qüestió al president màrtir Lluís Companys. La figureta representava un nen vestit amb la granota dels milicians, cofat amb una gorra frígia, aixecant el puny esquerre i portant a la mà dreta una bandera catalana. El Comissariat va pensar que la figureta podia ser la imatge de la causa republicana.

Més tard, a la biografia de Jaume Miravitlles feta per Mark Planellas – Witzsch vaig descobrir algo més d’aquesta figureta, com per exemple que, “ La figureta d’El més petit de tots tenia diferents versions en funció de la bandera que sostenia: hi incloïa la senyera de les quatre barres la bandera de la CNT, la del PSUC i la republicana. Paga la pena consignar-ne el resultat, expressat en percentatge de vendes: 60%, 20%, 15% i 5% respectivament. “.

Doncs bé, fa unes setmanes trobava a la mateixa Vanguardia un vídeo on deia que la comissió de la dignitat, ha recuperat un desaparegut símbol catalanista que representava la lluita antifeixista: El més Petit de Tots. La figura, dissenyada per l’escultor Miquel paredes, ha estat reproduïda per l’artesà i maquetista Chema Vidal. En aquella època és va vendre unes 60.000 estatuetes, però la majoria es van amagar o destruir per por a que les trobessin les tropes franquistes. Finalment diu que després de l’ èxit voldria construir el més petit de tots a mida real en bronze, i finalment col·locar-lo en algun lloc emblemàtic de Barcelona o al Castell de Montjuïc.

Finalment al nº 107 de l’esquerra nacional sortia una entrevista al mateix Chema Vidal, ja que és militant d’Esquerra –BCN. Poblenou. Després de fer un breu repàs a la seva trajectòria professional com artesà , ens diu que la idea de tornar a recrear l’escultura del més petit va sortir de d’en Pep Cruanyes . Va decidir tirar la idea endavant i la presentació es va fer a la Seu Vella de Lleida. De moment,està sent tot un èxit, ja que té encàrrecs de moltes parts del món, i que ha tingut un fort ressò mediàtic.

Si voleu la estatueta en qüestió, podeu fer la reserva a la web: http://www.art-miniatures.com/, i el preu és de 30 euros.

De calaix,lògic i extremadament previsible.

2008-10-01T23:52:00.006+01:00

A una entrada anterior, contestant un comentari de l’Emigdi, vaig dir :" ja veuràs com acabarà tot això del finançament...ens donaran les engrunes com sempre, el PSC ho pintarà com un èxit i a sobre li aprovaran els pressupostos, i Catalunya a la deriva, sense cap lideratge fort" .Doncs bé, ahir dimecres llegim a el punt:

El PSC va defensar ahir l'«esforç inversor» del govern espanyol i va considerar que «Zapatero ha complert amb Catalunya i ha complert el que disposa l'Estatut». El coordinador de diputats i senadors del PSC, Francesc Vallès, va valorar ahir «molt positivament» la inversió prevista a Catalunya el 2009, amb un augment de prop del 6 per cent respecte del pressupost general del 2008, superior al 4 per cent de mitjana de l'Estat. Vallès va fer referència al «compromís» del govern de l’estat amb Catalunya i va voler insistir que l'«esforç inversor és encara més significatiu si es té en compte el context de crisi econòmica i d'austeritat en què s'ha hagut d’elaborar els pressupost general». Vallès es va mostrar convençut que els comptes presentats ahir són «bons per als catalans», perquè més de la meitat de la despesa pública es destinarà a polítiques socials i perquè els «compromisos» en matèria d'infraestructures es tiraran endavant i «contribuiran a dinamitzar l'economia», unes inversions que també va destacar el president de la Generalitat, José Montilla, durant el debat de política general celebrat al Parlament.

I és que com escrivia Xavier Bosch director de l’avui: El relat que ve està cantat. Tots els indicis menen a una mateixa fita altament decebedora. Catalunya acabarà acceptant un nou sistema de finançament que serà insuficient per a les necessitats del país i, més greu encara, incomplirà una llei orgànica de l’Estat com és el nou Estatut. No caldrà esperar que el Tribunal Constitucional ens passi el ribot, un nou finançament misèrrim ja ens haurà escanyat prou. I de qui serà la culpa? De les subprime, de la crisi mundial, del desgavell financer... Ens voldran fer creure que, amb dies de tanta penúria, ni es podia l El govern d’aquí i d’allà s’escudarant en aquest totum revolutum del crac global per preparar-se el discurs conformista de “no hi hem pogut fer res més”. El relat ens portarà a episodis que ja podem anar escrivint. Per exemple, Zapatero i Solbes (govern amic, “si guanya Zapatero, guanya Catalunya”) ens diran que no hi han pogut fer més en aquest moment tan delicat i de pressupostos austers. “Ho sentim molt, José, un mal moment per negociar”. I el que serà el súmmum de la decepció: els governants d’aquí, els líders d’opinió i la majoria dels mitjans catalans diran que més val això que res, que és un pas endavant i que qui no es conforma és perquè no vol. Ens sorprendran estranyes complicitats. La Cambra de Comerç ja ens ha donat una pista de com anirà quallant aquest relat.

També ens dona la raó als que pensem que Catalunya va a la deriva, sense cap lideratge fort, segons Xavier Bosch: Els empresaris, en comptes de ser els que aixequin el llistó de les necessitats imprescindibles per a Catalunya, en comptes de no rendir-se fins que no hi hagi res a fer, són els primers a rebaixar les expectatives i s’afanyen a donar per bona la xifra ridícula que Solbes va proposar a Duran i a Ridao en la reunió de la setmana passada. Si fa no fa, la meitat de la quantitat mínima que ens cal. Amb l’excusa de la crisi i que a Madrid tenen la clau de la caixa, faran passar bou per bèstia grossa. A aquest pas, encara haurem d’acabar donant-los les gràcies per l’almoina. Com sempre.

Altre cop a port.

2008-09-30T22:42:00.008+01:00

Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d’altar.

De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar

Dubte existencial:

Quan un veu la catedral de Màlaga la pregunta que un es fa un es obvia, com és que una torre estar sense acabar? Tots vam pensar que s’havien quedat sense diners, ( i més veient lo gran que és la Catedral en qüestió per la importància de la ciutat i dimensions d’aquesta). Aquest dubte no ens va deixar disfrutar del viatge lúdic –cultural -esportiu que havíem organitzat, (lo del casino de Torremolinos va ser una excepció) Segons totes les versions que he trobat per Internet el motiu és aquest, la falta de diners ( igual que a Notre – Dame, que les torres estan acabades, però encara tenien que ser més altes). Aquest són els motius que he trobat:

A) "No obstante, quedó sin terminar una torre, que según la versión tradicional, el dinero que había para ello se destinó finalmente al arreglo de los Caminos de Antequera y Vélez. Según una interpretación más romántica, pero sin documentar, el dinero que estaba dispuesto para la construcción de esa torre fue enviado como ayuda para la guerra de la independencia norteamericana. "

b)La torre norte se eleva hasta los 87 metros de altura, siendo la segunda catedral más alta de Andalucía, detrás de la Giralda de Sevilla. La torre sur está sin terminar. Se cree que el dinero se utilizó para ayudar a los Estados Unidos durante su independencia, como se indica en una placa en la base de la torre, aunque investigaciones de registros deducen que el dinero se empleó en el acondicionamiento del Camino de Antequera. El caso es que esta condición de inacabada le da a la Catedral el sobrenombre de La Manquita. Actualmente es motivo de polémica, ya que hay personas que opinan que hay que terminarla tal y como se proyectaba en los planos originales, mientras que hay otra opinión que consiste en dejarla tal y como está. Lo cierto es que su estado inacabado ha supuesto problemas de humedad en la torre y bóvedas que en cualquier caso conviene subsanar.

Per cert si aneu a Màlaga, la visita a la casa natal de Picasso us la podeu estalviar, només hi ha un moble i uns vestits de nadó que diuen que és d'ell. De quadres, només hi ha gravats i litografies, sort que no feien pagar.

Vacances.

2008-09-22T17:41:00.010+01:00

Marxem uns dies de vacances,així que fins la setmana pròxima no podrem escriure, unes vacances que no esperava, però s'ha d'aprofitar. Ara sí que podrem dir que s'ha acabat l'estiu.... aveure si torne el fred i una mica de rutina que sempre va bé.

"El ejército español no olvida...."

2008-09-20T18:30:00.012+01:00

Ahir vam anar a La llanterna de Móra d'Ebre, en motiu de la conferència que el llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic Oriol Junqueras va Pronunciar sobre la Batalla de l'Ebre. Allí ens vam assabentar de moltes coses curioses, (jo personalment no sabia que abans de la guerra només hi havia 17 militans de La Falange a Catalunya).Un assistent li va preguntar sobre la figura de Serrano Suñer, ja que com molta gent sap , té antecedents familiars a Gandesa i Tivissa.

Doncs bé, el conferenciant va dir que un cop que un historiador li va preguntar al "cuñadísimo" perqué l'exèrcit Franquista havia entrat a Barcelona precisament el dia 26 de gener, aquest li va contestar perquè "el ejército Español no olvida", ja que un 26 de Gener els catalans van véncer l'exèrcit de Marques de los Vélez. ..

Ràpidament em va venir a la memòria el primer cop que havia llegit aquesta coincidència, va ser de la ploma del gran Rovira i Virgili. En el seu llibre els darrers dies de la Catalunya republicana Rovira i Virgili ens il-lustra perfectament aquesta venjança:

Diumenge ,22 de Gener de 1939

(...) Potser el dia 26 de Gener, aniversari de la victòria de Montjuïc, els franquistes ja seran a Barcelona. Els Generals de Franco hauran estat més sortosos que els de Felip IV.¿I si els Franquistes entressin a Barcelona precisament el dia 26? Aquest pensament em fa un mal cruel.

Políticament, el cas actual de Catanya és pitjor que els casos dels anys 1640 i 1714.Ara , gent d'altres terrres ens ataca de fora, i gent d'altres terres ens mana des de dins. En aquesta lluita, els catalans estem entre dos focs.

Dissabte 28 de Gener.

A mig matí arriba, com a cosa certa i confirmada, la mala notícia, la pitjor notícia: Barcelona ha caigut!(...)

Així, l'exèrcit de Franco entrà a Barcelona el dia 26 a la tarda. La meva temença, puc dir el meu pressentiment s'ha confirmat. La capital de Catalunya ha estat ocupada el mateix dia de l'aniversari de la batalla de Montjuïc. Les divisions navarresses i marroquines han pres, al cap de prop de tres segles, una revenja de la victòria catalana del 1641 damunt l'exèrcit del Marquès de Los Vélez. Aquest dies deuen voltar per Catalunya, amb ulls de flama i veus de dolor, dues grans ombres: l'ombra de Pau Claris, l'ombra de Francesc Macià.

Decennis enrera els catalans vam perdre la despulla de Pau Claris. Perdrem ara la de Francesc Macià? Haurà estat profanada la tomba del primer president de la nova Generalitat en aquella plaça de la Fe que correspon al lloc per on l'any 1641 van atacar els invasors la fortalesa de Montjuïc, amb els irlandesos al davant? Aquell matí d'un 26 de gener, el cap del terç irlandès queia mort sota les descàrregues catalanes, i hores més tard els assaltans de la muntanya fugien derrotats cap a la plana, on la cavalleria enemiga era desfeta i delmada al seu entorn per la cavalleria catalana. El 26 de Geber de 1939 la conquesta de la muntanya defensora de Barcelona ha estat fàcil per als invasors, que hauran pogut plantar llurs banderes davant de la tomba de Macià. Hauran esventat les cendres i escampat els ossos?Aviat sabem confidencialment que no han pogut fer-ho.Els Franquistes poden destruir la tomba, escampar les pedres, remoure la terra;però el cos de Macià no el trobaran.

En qualsevol dia que Barcelona hagués caigut, la seva caiguda m'hauria ferit l'ànima; però la coincidència del dia atziac amb l'efemèrides històrica, fa més dolorosa la meva ferida. Hauran pensat els invasors en aquesta data? l'hauran buscada deliberadament? Em sembla que no. Així i tot, en la coincidència de les dates veig un sarcasme que m'humilia com a patriota i com historiador.

Doncs bé, a la conferència d'ahir vam descobrir que si, que la data l'havien buscat deliberadament, ja que com va confessar el cuñadíssmo, "el ejército Español no olvida....."

PSOE (PSC) - PP, tanto monta, monta tanto.

2008-09-16T01:10:00.012+01:00

Que el PSOE, i el PP són 2 cares de la mateixa moneda, això ja ho sap quasi tothom, i ara no descobrirem res. Tot i que el ministre Clos a Ca Don Ventura de Flix, va dir que "es tenia que ser un curt de vista per no adonar-se de lo diferents que eren!!!! "Tots sabem l’afició de segons quins polítics a mentir i més en eleccions. Jo mateix vaig fer una entrada on intentava demostrar amb 29 exemples que són 2 cares d’una mateixa moneda, i que de tant en tant sols canvien les formes, així com els del PP van de cara i sense por, sense enganyar a ningú, el PSOE, va de bo, i te la fot igualment. U exemple recent va ser a l’últim congrés del PSOE, alhora que deien que totes les llengües de l’estat són patrimoni d’Espanya i que es tenen que cuidar , te foten per decret la tercera hora de castellà!

D’exemples n’hi ha 400 més (l’estatut, Rodalies, Papers de Salamanca, finançament pel 9 d’agost....) l’últim cas sonat l’ha protagonitzat el senyor Bono.( aquell amic de l’amic Zapatero que ja va dir que com a president del Congrés no acceptaria l’ús del Català al congrés, tot i que estos són els nostres amics ,i a l’últim congrés del PSOE, van dir que les llengües són patrimoni de l’estat i que a sobre la sagrada constitució diu que La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección cosa que no he sabut veure en 30 anys, i menys encara amb manifestos que alerten del perill de la desaparició del Castellà!) Dons bé el senyor Bono va dir que “Los retratos no se van a quitar!”, referint-se als cuadres dels 3 presidents Franquistes que s’exhibeixen a la cambra baixa., (Esteban Bilbau, Antonio Iturmendi i Alejandro Rodríguez Valcárcel.). Jo voldria recordar que el PSOE va fer molt soroll amb una “Ley de memòria histórica”, per acabar dient que els judicis sumaríssims no eren legítims ,però continuaven sent legals!!!, com si fes falta fer una llei per dir una cosa tant obvia!!!!

I quin són els motius que esmenta? l´’únic que no pare de dir la gent com un lloro: “porque forman parte de la historia de España” .... i que vol dir això, que una cosa pel sol fet de ser història no és pot condemnar? que no condemnen, els crims de l’alemanya Nazi, l’holocaust, la mort de religiosos a la guerra, l’esclavisme, l’apartheid, i seria inimaginable un monument que honressin tots aquest assassins que s’imposaven per mitjà de la injustícia , el crim, la tortura i la repressió? Que van manar a base de terrorisme d’estat?Aquest retrats han d’estat justament a la cambra baixa que en teoria es considera la representació directa del poble?

Que fan allí retrats de gent que provoca cops d’estats per enderrocar governs legítims triats lliurement pels ciutadans? De gent que són enemics de la democràcia i governen per mitjà de règims totalitaris i feixistes?Es mereixen el mateix rang i reconeixement els defensors de la democràcia que els enemics d’aquesta?És lògic ficar al mateix nivell botxins i víctimes? Assassins i assassinats? Torturadors i torturats? Perseguidors i perseguits? És lògic dir a les societats i a les generacions futures que un dictador i una dictadura no és poden condemnar? Que fins i tot és poden sentir orgullosos de ser part d’aquesta maquinària repressiva? Quins valors transmeten a la societat com a país? Que és poden fer cops d’estat impunement , pots passar-te pel forro la voluntat d’un país que tot i així seràs recordat i exaltat a la casa del poble? Que pots lluitar contra la democràcia i tot i així ser recordat per aquest mateix fet? Que pots perseguir, matar, afusellar, depurar, empresonar, i tot i així seràs recordat en un dels temples de la democràcia? Així s’eviten futurs cops d’estats? O afavoreixes que tornin a passar els mateixos crims i que tot un país torni a la foscor i a la repressió 40 anys més? No fomentes així l’aparició de líders demagògics, com Haider,Lepen, Bush i Aznar? Així donen exemple com a país? Com a governants? Així dones exemple de bon govern i sentit comú? Així formem ciutadans lliures? Així defensem la democràcia? Passant per alts els crims del seus enemics? Així defensem la llibertat de tot un país? La justícia? La política? El bé comú? No estem maquillant i traient importància a atrocitats que van passar per a que tornin a passar?

Us imagineu un monument a l’esclavatge als estats del sud dels E.U.A? o al Congo?O els retrats de Hitler, Himmler i Goebbels a la seu del govern Alemany? O un bust del Doctor mort al mig de Berlín? O un a l’apartheid al mig de Johannesburg? I que un cop preguntéssim , com és que honreu aquesta gent, aquí precisament la gent d’aquest país contestés, o és que és història...!! que pensaríeu, que estan bojos no? Doncs així és Espanya!! Retrats franquistes a la cambra baixa , i dictadors s a cavall per places de mig país....ens escandalitza quan veiem esvàstiques a Alemanya, i amb “ el yugo i las flechas” no passa absolutament res,

Així el PSOE dignifica tots els seus militants, simpatitzants, i votants que va afusellar Franco, i que van lluitar per la República i la democràcia?

Recordem que fins i tot el Parlament Europeu va condemnar el Franquisme.

Queda demostrat per enèsima vegada que els Espanyols primer són Espanyols i després de dreta o d’esquerra , continua tenint vigència la frase de Fuster,” no hi res més semblant a un Espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”

Només pot estar en contra de la retirada de símbols aquell qui comparteix els mateixos valors que el dictador, causes , motius, i mètode. Estar clar que han pogut més el gens falangistes del seu pare que el seu sentit comú i la seva moral. "Senyor" bono, aquets retarts com a història que són tindrien que estar en un museu, si no els treu del lloc on estan l'únic que estar fent és enaltir-los!! Li tindrie que fer vergonya, però que és pot esperar d'un personatge com vosté?

La meva opinó sobreel tema tambe la trobareu a :

Lo 13 de Gener de Tortosa...

Per als de CIU que volen lo 13 de Gener... (i ERC)