Bé, abans de de comentar la fi de
l’Imperi Francès continuarem amb la fi de l’imperi Espanyol previst pels
voltants de l’any 2029. Recordem 2 de les frases escrites per Deulofeu:
“Les CATASTROFES que es produiran
a España entre els anys 1977 i 2029 es podrien evitar coneixent La Matemàtica
de la Història.”
“Avui sabem el que passarà.
Continuarà la lluita entre un poder centralitzat i els pobles hispànics que
volen tornar al règim de llibertat que han gaudit en les anteriors èpoques de
fraccionament.”.
Ficarem la primera part d’un resum
tret de Vilaweb sobre la repressió de l’Estat sobre l’independentisme que ja porta
més de 900 encausats. De moment només ficarem la repressió prèvia i resumida
abans del referèndum, abans de la violència dels “piolins.”. Mentrestant la
repressió continua, avui han anat a declarar al suprem Marta Rovira i Marta
Pascal, i també han acusat de sedició al Major del Mossos Trapero. Mentrestant
Junqueras, Forn i els “Jordis” continuen
a la presó.
Però la repressió no és només la
venjança d’un estat fallit ,antidemocràtic i endeutat contra l’1 d’Octubre.
Aprofitant lo 155 aniran a per els grans objectius del “poder centralitzat”, ara
toca la llengua. També podem veure a Vilaweb:
“La Moncloa confirma que ‘sens
dubte’ prendrà mesures per a liquidar la immersió a Catalunya” Així ho ha
confirmat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo
El govern espanyol utilitzarà el 155 per a liquidar la immersió
lingüística a Catalunya introduint la possibilitat de fer vehicular el
castellà. Així ho ha explicat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de
Vigo, a la roda de premsa posterior al consell de ministres. ‘Ho farem. Sens
dubte’, ha assegurat.
Ha dit que l’executiu espanyol estudiarà si fer-ho a través del sistema
d’introduir una casella per al castellà a la preinscripció o d’una altra
manera, però que ho tirarà endavant tan si com no: ‘Estudiem com fer-ho, però
sens dubte que ho farem. Volem garantir que els pares puguin escollir la
llengua vehicular dels seus fills’. De Vigo ha reconegut obertament que el
govern espanyol aprofitarà el 155 per a implantar una mesura que ja havia
intentat impulsar a través d’un recurs al Tribunal Constitucional espanyol.
El ministre justifica aquestes accions amb les resolucions del Tribunal
Constitucional espanyol, el TSJC i el Tribunal Suprem, que va apuntar a un
percentatge del 25% de les classes en castellà.
Aquí va un tast de la repressió prèvia
a l’1 d’octubre, una de les tantes catàstrofes que tindrem fins a la fi de l’imperi.......
La repressió de l’estat espanyol
contra Catalunya ja supera els 900 represaliats
Fem un repàs cronològic de tots
els actes de l'estat espanyol orientats a reprimir l'independentisme d'ençà que
van començar els preparatius del referèndum
Cinquanta-dues actuacions
policíaques amb violència en col·legis electorals i un total de 1.066 ferits,
un dels quals va acabar perdent un ull. Aquests són els altres resultats del
referèndum de l’1 d’octubre.
Aquell dia fou un bany de realitat per a molts catalans. Ningú no creia que
l’estat espanyol pogués reprimir amb aquella brutalitat. Van ferir gent de
totes les edats que cometien l’atreviment de defensar unes urnes. Aquest era el
límit, van pensar molts. ‘No s’atreviran
a ficar ningú a la presó’, van dir uns altres. I tres setmanes més tard,
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entraven a Soto del Real. ‘No poden tancar un govern escollit a les urnes.’ I un altre bany
de realitat. La violència i els empresonaments han estat els màxims exponents
de la repressió de l’estat espanyol.
Arran del referèndum, l’estat espanyol s’ha abraonat contra tothom que
hagi preparat, difós, defensat o opinat sobre el referèndum. I aproximadament
nou-centes persones són investigades, o ho han estat. Des dels 712 batlles que
havien signat el decret de suport al referèndum, als quaranta membres del
govern investigats pel Suprem, els professors que van discutir els fets de
l’1-O a classe, una cinquantena de ciutadans que van tallar la N-II durant les
vagues, o humoristes que han vist com els retallaven la llibertat d’expressió.
Al marge dels actes repressius que podem quantificar i posar-hi noms
d’acusacions concretes tipificades al codi penal, hi ha formes de repressió que
són intangibles. És el cas dels ex-consellers investigats per sedició,
rebel·lió i malversació de fons, als quals van aixecar la presó provisional el
mes de desembre després d’haver estat reclosos unes quantes setmanes.
Dijous, 7 de setembre – Un miler de càrrecs públics amenaçats.
Després de suspendre la llei del referèndum, el TC va amenaçar un miler de
càrrecs públics de les conseqüències penals que haurien d’afrontar en cas que
permetessin el referèndum, no l’impedissin o fessin qualsevol acció que hi
tingués a veure
Divendres, 8 de setembre – Escorcolls per a cercar les butlletes
Dissabte, 9 de setembre – La Guàrdia Civil entra a la redacció del
Vallenc
Dimarts, 12 de setembre – Acte prohibit. El jutge Yusty Bastarreche
va prohibir l’acte en favor del referèndum sobre la independència de Catalunya
que havia convocat a Madrid el col·lectiu Madrilenys pel Dret de Decidir.
L’ajuntament, governat per Manuela Carmena, havia cedit el centre cultural
Matadero perquè s’hi pogués fer aquest acte el diumenge següent.
Dimecres, 13 de setembre – La primera web clausurada. La Guàrdia
Civil es va personar, a instàncies judicials, a l’empresa CDmon i va ordenar
que es tanqués el domini referendum.cat. A continuació, es van habilitar les
webs www.ref1oct.eu i www.ref1oct.cat per esquivar la censura, però finalment
el govern espanyol també va aconseguir de clausurar-les. L’estratègia del
govern espanyol consistia a ordenar directament a les companyies telefòniques
espanyoles que restringissin als seus clients l’accés a aquestes webs.
Dimecres, 13 de setembre – 712 batlles encausats. El fiscal general
de l’estat espanyol, José Manuel Maza, va ordenar d’investigar els 712 batlles
que havien signat el decret de suport al referèndum del primer d’octubre.
Dijous, 14 de setembre – Cop a la Sindicatura Electoral. La
fiscalia espanyola va presentar querelles contra els membres de la Sindicatura
Electoral de Catalunya.
Divendres, 15 de setembre – Cartells requisats i identificacions.
Divendres, 15 de setembre – Acte prohibit de la CUP
Divendres, 15 de setembre – Garanties.cat, tancada. Va ser la primera
de moltes. Aquella tarda, una estona abans que comencés la campanya pel
referèndum, la Guàrdia Civil va blocar la web garanties.cat, impulsada per
Junts pel Sí i presentada just després d’haver-se fet pública la llei del
referèndum.
Divendres, 15 de setembre – Requeriment a alguns mitjans de
comunicació. El TSJC va notificar a uns quants mitjans privats el requeriment
de no publicar els anuncis institucionals del referèndum
Dissabte, 16 de setembre – Detingut un militant de la CUP.
Dimarts, 19 de setembre – Catorze hores d’escorcolls a Unipost. Des
de les sis del matí i fins a les vuit del vespre, la Guàrdia Civil va
escorcollar la seu d’Unipost a Terrassa per cercar-hi material relacionat amb
el referèndum
Dimecres, 20 de setembre – El cop d’estat contra el govern català. A
primera hora del matí, la Guàrdia Civil espanyola va assaltar els departaments
d’Economia, Afers Socials, Governació i Afers Exteriors de la Generalitat, en
un cop d’estat contra les institucions catalanes per evitar el referèndum del
primer d’octubre. Els agents van detenir tretze alts càrrecs de la Generalitat
i es van ordenar quaranta-un escorcolls, vuits dels quals en dependències de la
Generalitat. El detinguts van ser els següents:
Josep Maria Jové, secretari general de la Vice-presidència i
del Departament d’Economia i Hisenda
Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda
David Franco, de l’àrea de Tecnologies de la Informació
i la Comunicació (TIC), adscrit al Departament de Treball
David Palanques, del Centre de Telecomunicacions i
Tecnologies de la Informació (CTTI), adscrit al Departament de Treball
Josué Sallent, director d’Estratègia i Innovació del CTTI
Xavier Puig, de l’àrea TIC, adscrit al Departament
d’Afers Exteriors
Joan Manel Gómez, del Centre de Seguretat de la Informació
de Catalunya (CESICAT)
Francesc Sutrias, director de Patrimoni de la Secretaria
d’Hisenda
Joan Ignasi Sànchez, assessor del Departament de Governació
Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de
Vice-presidència i d’Economia i Hisenda
Josep Masoliver, de la Fundació puntCAT
Mercè Martínez, responsable de projectes territorials de
Vice-presidència,
Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de Servei de T-Systems.
Hi va haver dos detinguts més, Pau Furriol Fornells i Mercedes Martínez
Martos, que van vincular amb la nau de Bigues i Riells on es van localitzar
milers de butlletes.
Divendres, 22 de setembre – Sànchez i Cuixart, acusats de sedició. La
Fiscalia General de l’estat espanyol va activar la maquinària ràpidament i va
presentar una denúncia per sedició a l’Audiència espanyola, per les
manifestacions i concentracions que s’havien fet a Barcelona dos dies abans.
Dilluns, 25 de setembre – Primers escorcolls en ajuntaments. El matí
d’aquell dilluns, uns agents de la Guàrdia Civil es van presentar a
l’Ajuntament d’Oliana amb una ordre judicial i van exigir la documentació sobre
el referèndum. Va ser la primera acció d’aquest cos contra un consistori, car
fins llavors els escorcolls s’havien fet en empreses privades
Dilluns, 25 de setembre – Assemblea.cat i cridadedemocracia.cat,
tancades. L’adreça web assemblea.cat, de l’Assemblea Nacional Catalana, fou
intervinguda a la nit per la Guàrdia Civil. El tancament no s’havia notificat
prèviament. Tanmateix, de seguida l’Assemblea va obrir la web a www.assemblea.eu.
Dilluns, 25 de setembre – Investigats per haver clonat webs del
referèndum. Dues persones van ser citades a declarar a la comissaria de la
policia espanyola a Girona per haver clonat webs com ara ‘referèndum.cat’ o
‘garanties.cat’.
Dijous, 28 de setembre – Detingut per haver penjat cartells. La
policia espanyola va identificar uns ciutadans que penjaven cartells a favor
del referèndum a Reus. Els agents van arribar a agafar un jove, el van tirar a
terra i li van demanar la identificació sense dir-li per què
Dijous, 28 de setembre – Butlletes i urnes requisades. La Guàrdia
Civil va requisar 2,5 milions de paperetes i 4 milions de sobres en un magatzem
d’Igualada. A més, els agents també van localitzar 100 urnes, que en un primer
moment semblava que serien per al referèndum, però no.
Diumenge, 1 d’octubre – L’1 d’octubre: el dia de la gran
repressió. 1.066 ferits i 52 intervencions policíaques amb violència arreu del
Principat. Aquestes xifres són la millor manera de resumir una jornada
històrica i dramàtica. La majoria dels qui van ser ferits el dia del
referèndum, el 82,5%, van tenir contusions o policontusions. Un 83% dels casos
van rebre una diagnosi lleu. Durant els dies següents, un 93,3% dels pacients
van ser atesos.
Des de primera hora del matí fins a migdia, la Guàrdia Civil i la
policia espanyola van intentar rebentar el referèndum amb una repressió sense
precedents. La població va defensar pacíficament els centres electorals, fet
que no va impedir que els cossos policíacs empressin la força per entrar als
col·legis i requisar les urnes.
