IV Centenari de l’ Expulsió dels Moriscos

El setembre de 1609, els moriscos son expulsats del regne de Valencia. El setembre de 1610, toca el torn als moros catalans. Han fet cap al port dels Alfacs via riu Ebre. De cinc localitats del Segre, van sortir 2147 persones, que vivien en 437 llars, d’altres cinc poblacions de l’Ebre, 2033 individus que ocupaven 408 cases. Els moriscos de Benissanet, Miravet, Ascó Tivenys i Vila-nova de Tortosa ho hagueren de deixar tot. Els de Flix, Garcia, Mora d’Ebre, Riba –Roja, Tivissa i Vinebre, i una part d’altres sis pobles es pogueren quedar gracies a la intervenció dels bisbe de Tortosa, Pedro Manrique. Els protegits pel prelat sumaven 317 focs. El bisbe va convèncer el rei que eren bons cristians i que si eren expulsats tot quedaria arruïnat. Aquells que els volien fora, com el Castella d’Amposta o el compte de Salazar, mogueren els fils davant t el virrei per a aconseguir els seus propòsits. Acusaven els moriscos de pactar amb els pirates i corsaris nord-africans i d’integrar-se en les colles de bandolers, però no ho pogueren provar.

Valentí Gual pròleg del llibre de Carmel Biarnes, Moros i Moriscos a la Ribera de l’Ebre (710 – 1615)

La desencertada decisió reial, no solament porta la misèria i la desolació a les fèrtils terres riberenques dels dos rius mes cabalosos de Catalunya, sinó que devia omplir de dol i de tristesa els cors de tots els catalans conscients i justos, mal nomes fos en raó de les conseqüències, les quals van afectar, en efecte, tota la nostra terra. Ja ho devia preveure la Generalitat quan, l’any 1503, es a dir, un segle abans de l’expulsió, va fer pressió sobre Ferran el Catòlic per tal d’aconseguir un capítol de Cort que fes impossible una tal mesura al Principat. Es el que devia pensar el digníssim bisbe de Tortosa, Pere Manrique, que , tot i no esser català, Obra com si ho fos.

Carmel Biarnes, Moros i Moriscos a la Ribera de l’ Ebre (710 – 1615)

(los accents van com volen)

l'Anjub 1907

Divendres varem poder assistir al tast de cervesa que van oferir els productors de la cervesa de Vinebre L’ANJUB 1907. Com podem llegir a l’etiqueta de l’ampolla , "1907 es una cervesa fresca amb tocs fruitals de raïm , albercoc i poma, lleugera amargor i post-gust a fruits secs. Aquesta cervesa ha estat elaborada artesanalment mitjançant un esmerat procediment a base de productes naturals sense cap tipus d’additius ni conservants. No esta filtrada ni pasteuritzada. Refermentada a l’ampolla, obtenint així carbonatació natural."

La seva intenció es fabricar la cervesa al polígon la Devesa de Flix. Enhorabona a aquest 3 emprenedors de Vinebre que s'han decidit a perseguir els seus proposits en temps de crisi i sobretot desitjar-los molta sort en el seu projecte.

Ara fa 71 anys.....

16 de Noviembre.


(...)No hay pánico en el último repliegue, no hay desbandada. La última retirada se hace sin que haya toques de trompetas y tambores, pero con un gran sentimiento de dignidad. Ni siquiera hay fuego enemigo. Los movimientos diseñados por Tagueña le han confundido. El paso se hace en medio de una extraña calma, en una noche en la que la luna en cuarto creciente, apenas hace notar su presencia. A esas alturas, ya muy pocos combatientes piensan que la República puede ganar la guerra. Pero, han luchado de una forma sobrehumana. Han aguantado lo que es casi imposible imaginar. Casi todos ellos lo seguirán haciendo hasta que Cataluña caiga en poder de los franquistas unos meses más tarde, insensibles a los versos de W.H. Auden: “ La Historia puede compadecer a los vencidos, pero no ayudarles ni perdonarles”. Saben que nadie les va a ayudar ni a perdonar.

Los hombres de la XIII son los últimos en pisar la orilla derecha, como estuvieron entre los primeros en pasarla el 25 de Julio. Una noche también sin luna, en la que el enemigo tampoco sabía dónde estaban ni qué se proponían.

A las cuatro y media de la madrugada, los últimos contingentes de la XII brigada de la 35 división cruzan el Ebro por el puente de hierro de Flix. Quince minutos después, Tagüeña da la orden de que se vuele el armazón. Un seco estampido, un resplandor, un fragor de fragmentos de hierro cayendo sobre las aguas anuncian el fin de la batalla del Ebro ciento rece días después de su inicio.

Jorge M. Reverte "La Batalla del Ebro."

Penya blaugrana de Flix.

A continuació l'escrit de La Veu de Flix de la Nova Penya blaugrana de Flix.

Reneix la Penya Blaugrana de Flix.

Després d’uns anys d’absència, un grup de joves del poble hem decidit intentar tornar a tirar endavant el projecte de la Penya Blaugrana de Flix. Un cop finalitzat tot el procés legal, i tan sols a l’espera de la resposta del Futbol Club Barcelona per tal d’esdevenir penya oficial, volem invitar a tots els culés del poble a col•laborar amb nosaltres per tal de consolidar aquest projecte. Per la nostra part, ens posarem en contacte amb tots els antics socis i sòcies de la Penya via correu convencional, però també ens podreu trobar cada dijous de 19:00 a 20:00 a la discoteca Springflix, ja sigui per fer-vos socis o bé per solucionar els dubtes que pogueu tenir sobre el funcionament o objectius de la Penya.A més, disposem d’un blog (penyablaugranadeflix.blogspot.com) on podreu consultar les últimes notícies de la Penya, així com d’una adreça d’e-mail per tal que us pogueu posar en contacte amb nosaltres (penyablaugranaflix@gmail.com).Per acabar, tornar-vos a invitar a ser socis de la Penya, i agrair l’ajut què ens han ofert Jordi i Vicent, sense el qual el renaixement de la Penya Blaugrana de Flix no hauria estat posible.Visca Flix, visca el Barça i visca Catalunya lliure!

Foto: Primer acte de la Penya, a veure l'Inter - Barça. Un Viatge un pèl dur però va valdre la pena.

Jesús M. Tibau a Flix.

Llàstima que anàvem de nit i només vaig poder sentir un conte. Potser un altre dia podrem tornar a gaudir de la seva presència més estona.

La Batalla de la memòria.

El divendres 23 de Gener es projectà al cinema de La Unió Social la pel·lícula la batalla de la memòria, sobre la guera civil a les Terres de l’Ebre,una pel·lícula escrita dirigida i produïda per Màrius Pons. Com el mateix autor ha explicat en diferents medis, amb el documental ha intentat recuperar la memòria d’una generació que per motius de la repressió principalment , no han pogut exterioritzar el trauma que li va suposar la guerra. Un generació que s’ha mossegat la llengua tota la vida . La pel·lícula es un viatge psicològic, emocional i generacional per les Terres de l’Ebre, amb la perspectiva que dona aquest 70 anys desprès d’uns fets tant dramàtics. Com van dir a la presentació de Flix , encara que semblen fets molt llunyans, fins fa no massa temps en un poble de la Terra Alta els alumnes entraven a l’escola per la porta de la dreta o per la de l’esquerra, segons el “seu” bando. Això demostra les seqüeles que encara té la guerra a les nostres Terres. Tota la pel·lícula tracta de recuperar silencis de les dues parts. Màrius Pons comenta que per a fer això, de l’única manera que es pot fer sense fer mal es sense “prejutjar a la gent” e intentant comprendre les circumstàncies personals de cadascú. En aquest sentit Màrius pons coincideix amb un altre autor Ebrenc que sempre va lluitar per recuperar el passat i contra la pèrdua natural que significa el pas del temps, Artur Bladé. Com deia l’autor de Benissanet “ La conspiració del silenci, la condemna a l’oblit (tant dels qui foren afusellats o empresonats, com dels qui van haver d'expatriar-se) és una forma del genocodi moral practicat per tots els règims totalitaris"

La pel·lícula intenta aprofundir en l’aspecte humà i personal més que en el històric o polític, en el trasbals que va suposar de per vida per a una generació que va patir una guerra de les més cruentes del S.XX Com diu la mateixa banda sonora , “sense encara haver viscut m‘ha tocat anar a la guerra, la joventut l’he perdut en aquesta serra”. En multituds de reportatges, les víctimes dels dos bàndols sempre ens recorden que ells no van tenir joventut, recordem la lleva del biberó que amb només 18 anys va tenir que anar a morir a l’Ebre. Durant els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre va haver-hi unes 110.000 baixes, això vol dir que moltes famílies tenen algú mort a l’Ebre. La pel·lícula demostra com desgraciadament encara per les Serres de Cavalls o Pàndols es troben restes osees sense cap mena de dificultat. La pel·lícula té el al·licient de contar amb imatges inèdites de la guerra a les Terres de l’Ebre. Les entrevistes que serveixen de fil argumental van ser fetes a pobles com Flix, Batea, Gandesa, La Fatarella , Corbera, Vilalba, Bot i Tortosa.

El que demostra la pel·lícula es el difícil que resulta parlar de la nostra guerra 70 anys després i la ferida que tenen moltes les persones que la van patir. L’historiador de Flix Enric Sànchez Cervellò, que es el que fa el paper del narrador actiu,sap el complicat que es parlar d’aquest tema en diferents llocs on les ferides encara estan obertes. Fent conferències per diferents pobles s’ha trobat en moltes situacions difícils, algunes son comentades en la pel·lícula,fins i tot amb els mateixos protagonistes. I es que com diu el mateix historiador, “si enquistes un problema es pot reactivar en qualsevol moment”. Es una pel·lícula que invita a reflexionar sobre les conseqüències que va tenir per als nostres avis la guerra i la posterior repressió.

I és com deia l'Oriol Junqueras , nou candidat d'ERC, a les properes eleccions europees, al seu llibre La Batalla de l'Ebre "Tanmateix, els veritables herois són la generació de les vostres besàvies, de les nostres àvies, de les nostres mares...Elles van ser capaces de resistir allò que era tan difícil de resistir:viure sense esperança. Una generació que sacrifica la seva joventut i ho perd gairebé tot pel camí. Cal - d'una vegada per totes - dignificar el dolor de tot aquells que el van haver de patir, fossin del bàndol que fossin. Només nosaltres podem donar-li sentit amb el record. Només nosaltres podem donar sentit a tant sacrifici.



Pel que fa a Flix, pot servir fins i tot per a donar a conèixer la nostra vila, ja que a part de l’aportació del Senyor Benigno Corbella i Enric Sànchez Cervelló, apareix diferents llocs de la nostra vila com el Castell, la Presa, el Club Nàutic de Flix, i el mateix riu. Fins i tot la pel·lícula acaba amb un dels actes més participatius de la festa major, la festa del riu amb les curses de puntones.

Recordar que el DVD de la pel-lícula es pot comprar a les oficines de l'Ajuntament.

Ara fa 72 anys.(II)

INFORME DEL BOMBARDEIG DE FLIX. 24 DE FEBRER DE 1937.LLIGALL 335.

(Transcrit literalment)

Mentre dúra el bombardeig al cim d’una de les muntanyes que domina la contrada , es veiren unes senyals lluminoses vermelles i blaves que s suposa éren fetes per orientar els aviadors. Es determiná la surtida de diferents grups de gent armada al objecte de que poguessin localitzar els reflexes de referencia i detindre als autors, i doná resultat negatiu.

En aquesta comissaria destacá després de coneixer la noticia a las deu i mitja al Comissari Politic Francesc Oliva, a Flix per pendre les mesures que cregues necessaries. ES DEMANÀ AL CAMP D’AVIACIÓ MILITAR DE REUS QUE SURTISSIN APARELLS PER LA DEFENSA DE FLIX. CONTESTAREN QUE ELS HI ERA IMPOSSIBLE. ES DEMANÁ AJUT EN IGUAL SENTIT A LA CONSELLERIA DE DEFENSA DE LA GENERALITAT I A LLEIDA OBTINGUÉN EL MATEIX NEGATIU RESULTAT. L’Aviació facciosa lliura de contrican féu durár tres hores la seva incursió per damunt de Mora d’Ebre , Ascó, Gandesa, Tortosa, Ràpida dels Alfatges, Amposta La Torre de l’Espanyol, en totes els quals llançaren algunes bombes, afortunadament sense danys. Desde Reus sortiren tres ambulancies i un tren Hospital per evacuar els ferits de Flix. El servei de Bombers de Reus també es traslladà a Flix on s’havien declarat varis incendis.

Cal remarcar que a tots els pobles on passá l’Aviació facciosa els ciutadans una vegada refets del pánic que va produir, es manifestaren en protesta contra la manca de defensa en que es troben.


S’adjunta relació de ferits hospitalitzats a Reus. El nombre de morts s’eleva fin ara a nou,el nom dels quals no s’ha pogut precisar.

Avui la població civil de Flix, especialment dones i infants han abandonat el poble per refugiar-se al camp.

S’adjunta relació nominal dels ferits i un croquis d l’emplaçament de la fàbrica bombardejada”

“Hospital de Sang de Reus.

Relació de ferits ingressats en aquesta data procedents de Flix, amb els corresponents diagnostics provisionals.

SALVADOR BIARNES ROIG:

Ingressat mort.-

ANTONI RIPOLL ROIG:
Fractura complicada i con minuta del braç esquerra i ferides per metralla a la pared abdominal.-

JOSEP GUIU PALAS:
Ferida per metralla al peu amb grans destroses i ferida a l’espatlla.-

SALVADOR SANCHO PORCAS:

Ferida per metralla al peu dret i a la regió supercilar.-

JOSEP CORDOBA CASCALES:
Contusions.-

JOSEFA CASANOVAS CASAS:

Ferida per metralla al cap.-

RAMIR LARROSA FERRE:

Ferida per metralla a la regió superciliar.- “


Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.

Ara fa 72 anys.(I)

INFORME DEL BOMBARDEIG DE FLIX. 24 DE FEBRER DE 1937.LLIGALL 335.

(Transcrit literalment)


“ A les deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caurer una bomba sobre l’edifici de la fàbrica “ELECTRO – QUIMICA DE FLIX”, precisament sobre la nau de fabricació de “ Clotat – Bi”. Transcorregueren uns vint minuts sense que fós llençada cap altra bomba. Sembla que els aparells exploraven el terreny i objectius o bé que esperaven es presentés l’Aviació lleial. A continuació de l’explosió primera el personal de la fàbrica apagá l’enllumenat de la mateixa i es retirá de la fàbrica . Al tornar a encendrer els llums sembla que per sis o per set aparells , començà un inténs bombardeig, primer damunt l’Hospital de Sang ahont caigueren seguides quatre bombes enrunant l’edifici. Seguint la trajectòria del riu Ebre l’Aviació anava des de FLIX a ASCO i TORRE del ESPANYOL aturant-se cada vegada damunt la fàbrica ahont deixava caurer noves bombes. Aquestes enrunaren tres edificis de dita fàbrica, dos d’ells magatzéms, l’altre la fàbrica del producte “Tri”. Les bombes alcançaren també la línea del ferro -carril M.Z.A. i la carretera d’Alcolea del Pinar. Aquesta última quedá interceptada i la vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía auxiliar que quedá sencera. A la fàbrica hi hagué quatre morts. La població civil alarmada sortí al camp per a refugiar-se. Les cases de la població de Flix fóren també bombardejades. El bombardejament durá fins a la una i vint hores de la matinada. El nombre de bombes llençades passa de cent vint -i –cinc. Son de gross cal-libre. Sembla que siguin les de cent cinquanta kilos. Un clot fét per una d’elles mida quatre metres de profunditat. L’ Aviació facciosa bombardejà masies existents a la part oposada de la fàbrica .Sembla que creïa éren els departaments de la fabricació dels explosius “Cloratita”. Les persones que anaven a refugiar-se al camp fóren metrallades pels avions que volaven a escassa alçaria.

Foto:Hospital de Sang (antics menjadors de la fàbrica)

Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.

La fortalesa carlina de Flix.

El Castell de Flix surt a la revista Sàpiens a la secció d'escapades, concretament aquesta és la ressenya que en fa:

El castell nou de la vila de Flix fou un dels enclavaments carlins més sòlids del sud del principat. Encimbellat al capdamunt d’un petit turó vora l’Ebre – just a dalt del nucli urbà i amb visites obertes sobre la vall que defineix el riu -, els vestigis d’aquella construcció ens remeten a batalles sanguinàries entre reialistes i liberals que van atemorir la societat de les Terres de l’Ebre i la comarca del Maestrat durant la segona meitat del segle XIX. El General Carlí Ramon Cabrera, temut pel caràcter Salvatge que li valgué el sobrenom de Tigre del Maestrat , va impulsar la construcció del fortí l’any 1837. El recinte emmurallat va resistir els embats isabelins fins a 1840, quan el setge es va aguditzar i la fortalesa fou en bona part destruïda. Cabrera i el seu exèrcit es veieren obligats a creuar el riu de retirada cap a l’exili. L’edifici, recuperat pels carlins pocs anys després, s’erigí de nou com a fortí fins a les acaballes de la tercera guerra carlina fins que l’estiu del 1875 fou definitivament conquerit pel general Eduardo Gamir. Amb la fi dels enfrontaments, va ser abandonat.

Ara, s`ha previst la restauració de la torre de la circular i dels trams de muralla que encara queden de peu . Visitar-ne les restes –s’hi arriba fàcilment per un camí que surt de darrere del cementiri –permet copsar in situ el pes de la història d’aquest enclavament cent per cent Carlí, símbol identitari de la vila.


Bon Mirador:

Des del castell, es pot contemplar l’embassament de Flix, la reserva natural de Sebes i e Gran meandre que forma l’Ebre.

Lo vent a Flix.

Resclosa de Flix. 150 anys.

Com ja ha sortit al bloc de Pere, arran de la restauració del meandre, ha sortit a “la llum” l’antiga resclosa de Flix .Al llibre, La Navegació Fluvial i la industrialització a Flix (1840 – 1940) dels Flixancos, Josep Sánchez Cervelló i Francisco R.Visa Ribera, està perfectament explicat com i quan es va construir i el seu funcionament. Així com bastants fotografies de la mateixa.

Com molta gent de Flix recordarà , a la mostra Flix de l’any 2004 Faurquer impressor va fer una edició especial de la mateixa.

Batalla de l'Ebre (IV) OCUPACION DE FLIX.

Aun cuando los comunicados oficiales de ambos Ejércitos señalan el final de la batalla el día 16, la realidad fue que Flix no se ocupó hasta las 7 horas del día 17 de noviembre, “por haberles sorprendido la noche a las vanguardias nacionales en Montredó y estimar el Mando sumamente temerario adentrarse en el pueblo, defendido hasta última hora” nos manifiesta el teniente de Farmacia de la 152 División, José B.B., vecino de Flix, que se dirigía a la villa en busca de sus familiares y fue aconsejado por los mandos de la 84 División a desistir de su empeño.

Cualquier sorpresa podía ser possible, pues los restos de las tropas republicanas pertenencientes en su casi totalidad a las Divisiones 35 y 45 Internacionales, 42 44 y 3ª, muy mezcladas,reembarcaban hacia la otra orilla, mientras camiones, impedimenta carros de combate y artillería pasaban por la presa de Flix, utilizando asimismo el transbordadoraéreo de "Riegos y Fuerzas del Ebro", empresa concesionaria del salto hidroeléctrico en construcción al iniciarse la guerra civil y el puente de hierro, situado a un kilómetro aguas arriba del azud, objeto de continua hostilización aérea. Sin ser molestados por el enemigo, acampando en Montredó, las unidades republicanas evacuaron material y hombres hasta la 18 horas, volando el puente de hierro y destruyendo las instalaciones del telesférico. La lluvia y escasa visibilidad favoreció el paso de las fuerzas que cubrían la retirada de manera que la entrada en Flix, por las vanguardias nacionales se produjo sin resistencia ni contratiempo alguno, salvo hostilización artillera desde la orilla izquierda en las primeras horas de la mañana del jueves día 17.

La Batalla del Ebro había terminado.

Lluís M. Mezquida i Gené. La batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y urbanístico.Diputació de Tarragona, 1997

Batalla de l'Ebre (III)

Tercera fase: El replegament



La última contraofensiva va començar el 30 d’octubre amb un bombardeig i un assalt simultanis a la serra de Cavalls. Amb aquesta contraofensiva l’exèrcit franquista trencava definitivament el 5è Cos en dues meitats i pocs dies després arribava fins al riu.


La nit del 12 de Novembre, el tinent coronel Tagüeña començà a planificar la retirada de l’exèrcit de l’Ebre, ja molt delmat. La nit del 13 al 14 de novembre totes les unitas que quedaven del 15è Cos van anar replegant-se per arribar al riu en el tram comprès entre Riba –Roja i Flix.


“Al anochecrer – del 15 de noviembre – cruzava yo también el río por Flix. A las once de la noche, la 13ª brigada recibió la orden de replegarse sobre Flix y a las 4,30 de la madrugada del 16 de noviembre, terminaba de atravesar el puente, junto con el jefe y el Estado Mayor de la 35ª División. Quince minutos después el armazón de hierro que nos unía aún a la orilla derecha, volaba por los aires. Después de 113 días de intenso combate había terminado la batalla del Ebro. (Manuel Tagüeña: Testimonio de dos guerras)

La batalla de l'Ebre, Història,paisatge, patrimoni. (Diversos autors)

Batalla de l'Ebre (II)

De fet, fora de les dues guerres mundials, la Batalla de l’Ebre és la més gran de la història d’Europa del segle XX. I per tant, no és tan sols un patrimoni tràgic i malaurat de la nostra història , sinó també un patrimoni de la història d’Europa i de la història del món.És la batalla més gran que es lliura contra el feixisme abans de la Segona Guerra Mundial i, en conseqüència, el món sencer n’és deutor d’una o altra manera.

A la Batalla de l’Ebre hi ha unes cent deu mil baixes. Només al bàndol republicà n’hi ha setanta mil. És a dir , més del 2% de la població catalana, de l’època. Tothom té un parent mort o desaparegut a la batalla de l’Ebre. Quasi totes les famílies d’aquest país tenen un fill, un pare, un nebot, un cosí, un oncle o un amic mort o ferit a la Batalla de l’Ebre. Alemanya i i França, durant tota la Primera Guerra Mundial, tenen un percentatge de baixes de l’ordre d’un 10%.En aquest 4 anys d’enfrontament bèl-lic, un deu per cent de baixes. Al nostre país, a Catalunya, amb només cent setze dies de batalla, hi ha més del 2% de baixes de la seva població. Una xifra esgarrifosa. De fet , si li sumem tots els morts dels altres fronts de la guerra (el de Terol, el del Segre o el de la Noguera) i li afegim el drama de l’exili (el 10% de la població d’aquest país),la dimensió humana d’aquesta tragèdia és pràcticament inigualable a tota europa.(...)

Oriol Junquera, La Batalla de l'Ebre, Edicions la Guineu.

Batalla de l'Ebre.

Gairebé tothom té present la foto de Miravet en què les barques i els soldats republicans creuen el riu Ebre. Aquesta foto és falsa; però és la que tots hem vist i la que surt arreu. En realitat, es fa un cop la batalla ja ha començat. El fotògraf Robert Capa pren una barca amb soldats i els posa allà al mig per poder fer una foto bonica en un entorn privilegiat, amb el castell de Miravet al fons. Una foto amb uns soldats creuant el riu. Però a ningú se li hagués acudit travessar el riu per aquella zona perquè, en aquest punt, els marges del riu són alts i escarpats. A Miravet,el pas es fa per un altre lloc. El fa la 9ª Brigada pel pas de Barca, un indret molt més pla.

Oriol Jurqueras , La Batalla de l'Ebre

Avui recordeu, boira negra.

Colònia Alemanya - Capitol 3

Al voltant de la fàbrica electroquímica de Flix s'hi estableixen les famílies dels treballadors i enginyers arribats de l'estranger. S'hi crea una colònia alemanya, que rep una important influència del nazisme. Alguns dels nens de la colònia estudien al Col·legi Alemany de Barcelona. Allà comparteixen aules amb nens catalans, de famílies que admiren l'organització de l'estat alemany. Jordi Pujol i Esther Tusquets expliquen la seva experiència com a alumnes d'aquest col·legi

A Flix, l'estelada.

Per commemorar els 100 anys de l'estelada Flix s'ha adherit a la campanya per penjar-la a l'Ajuntament pel dia de la diada. D'altres pobles de la Ribera que ho han fet han estat Miravet i Rasquera.

Senyors, aquests homes almenys no han viscut sinó per als seus somnis, almenys han reivindicat , en la calma de la seva fe,la seva veritable pàtria, almenys no s'han armat i no preparaven la seva lluita sinó per un ideal, ideal potser llunyà, ideal que pot semblar una bogeria per alguns! Però què és un projecte massa gran, sinó una bogeria, mentre no hagi tingut èxit?

Es diu:" van voler massa!" Però que bella és l'audàcia!Demà, per la seva fe, per la seva esperança, restaran fidels a l'estrella que els guia: i per ser-li fidels,l'han posada al triangle blau de la seva bandera!





Defensa de l'advocat Pierre Loewell al procés dels conjurats catalans pels fets de Prats de Molló.

Joan Malet.

Al número d'aquest mes del Sàpiens surt un reportatge sobre la çaça de bruixes del sXVI. El protagonista principal del reportatge és un tal Joan Malet. Jo aquest nom no l'havia sentit mai, i segons la revista aquest personatge ere de Flix. Transric literalment el que diu la revista d'aquest personatge:

A mitjan segle XVI, les comarques del sud del Principat de Catalunya van viure una duríssima repressió contra desenes de dones acusades de bruixeria. El seu instigador va ser Joan Malet, el primer caçador de bruixes conegut de la història de Catalunya. La investigació duta a terme en diferents arxius de dins i de fora del nostre país ens ha permés reconstruir la seva vida.

Però, qui era Malet? La documentació local l'anomena sovint "mestre Malet" i alguns textos de la mateixa inquisició de Barcelona el qualifica com " el coneixedor de bruixes"(...). Així, a poca poc sabrem que Malet era morisc i natural de Flix; que el seu pare fou condemnat per matar un cavaller; i que ell era coix i " tiene oficio de carpintero, y no bueno sino remendón, y es muy pobre hombre, que no tiene qué comer, por donde se cree que por dinero hará cualquier cosa".

Indicacions no confirmades: que havia aprés l'art de conèixer les bruixes d'una vídua d'Alcanyís, que ho era, amb qui mantingué una relació carnal; que havia estat breument detingut per la Inquisició de Saragossa, que el deixà marxar després que ell es compremetés a no utilitzar mai més aquell art; i que la seva primera actuació al Principat es va dur a terme a la vila d'Arnes (Terra Alta). En aquella ocasió, va acusar de bruixeria dues dones, però després se'n desdigué, davant les amenaces d'alguns veïns.

Lllocs on va actuar: Tortosa, Tarragona, Montblanc, Valls, Reus i Alcover.

Final del nostre personatge: I de Malet, què se'n va fer? El Febrer del 1549 va ser alliberat per Sarmiento (l'inquisidor) al-legant que havia vingut a Barcelona amb un guiatge seu. Davant la Suprema, però Sarmiento va afirmar que l'havia desterrat, sota pena de cent assots si reincidia. En els mesos següents, Malet es va desplaçar al Regne de València, on continuà amb el seu ofici.Va ser detingut per la Inquisició valenciana i reclamat des de Barcelona per l'inspector Francisco Vaca. El 2 de Juliol va ser cremat per la Inquisició barcelonina.

L'execució de l'endevinaire Malet va alleugir moltes persones que van celebrar la desaparció de l'home que les tenia terroritzades. Daquest fet ens n'ha quedat un romanç de cec que celebra, en la tornada, " que en Malet i sos enganys/ han pagat lo deute seu."

Mirant per la xarxa he vist que el primer que va parlar sore Joan Malet va ser Pere al seu Bloc.

Flix Templer?!?!?

Una de les últimes compres que vaig fer per Sant Jordi va ser "Els nostres Càtars. El catarisme a la Corona d'Aragó" de Jordi Bibià Balada. Com ere de suposar surt Flix, ja que a Flix van viure Pere Mauri i com diu el llibre el mateix Belibasta l'any 1313. Lúnic que a l'apartat dedicat a Flix acava dient : Flix tingué un bon castell que era en senyoriu dels templers. Jo això no ho havia no sentit ni llegit mai. A més fa poc vaig tenir la sort de trobar el llibre de Josep Gironés Descarrega titulat, " L'arquitectura Àurea dels Templers, Terra Alta i Ribera d'Ebre" i com ere d'esperar tampoc surt Flix per enlloc.

Després d'anar cap a l'arxiu de Flix i consultar-ho amb Josep Antoni Collazos , i per la tarde amb el Pere, em van confirmar que és tractava d'un error.

Anjubs.

Dimarts que vam anar a caminar per la Serra del Tormo vaig veure un Anjub dels més conservats que he vist. També vam passar per les antigues fonts de la torre (ara no tinc la foto). Ja que dema parlaré de la crisi econòmica (que fa un anys tots els polítics negàven) i no tinc temps farem servir el bloc de fotolog.