Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 d’abril del 2010

"Barça ou barsaj", i Alfredo Relaño.


Durant tots aquets anys de bloc mai havia ficat un escrit que no fos meu, (cre)c però avui farem una excepció. Be, seran 2 escrits , de dos periodistes que no son del Barça, i que parlen del concepte del Barça actual, i de la diferencia entre el Barça i el Madrid actualment. Durant aquests anys gloriosos que estem vivint del Barça, quan disfruto mes es quan els que no son del Barça lloen la filosofia del Barça i sobretot de la Masia. He ficat aquest 2 perquè en paraules diferents venen a dir lo mateix, un es d'Alfredo Relaño, director de l’As i inventor de “Villarato” (que després del 0-2 ha desaparegut com per art de màgia,) i de David Miro al Periodico de Catalunya del dia 10.




‘Barça ou barsaj’
El club azulgrana ha ganado la batalla mediática internacional, por encima del Manchester y del Madrid

DAVID Miró
En los suburbios de Dakar los críos senegaleses corren descalzos tras una pelota al grito de Barça ou barsaj, que significa Barça o muerte en lengua wolof. Esta declaración de principios hay que tomarla al pie de la letra. Nada más lejos del glamur del anuncio de Pepsi con Messi, Henry y compañía en plena sabana. Esos críos saben que el Barça representa hoy mejor que nada el sueño de Occidente, al alcance de africanos como Touré Yayá o Keita, y están dispuestos a dejarse el pellejo en el empeño. A lanzarse a mar abierto o a cruzar el desierto. Y cuando miran el sol, lo que ven no es la imagen de un Dios todopoderoso, sino un escudo blaugrana que resplandece en el más allá. No todos pueden ser jugadores, es evidente, pero ellos tendrían suficiente con ser un soci, es decir, un venerable ciudadano occidental que tiene su casa, su coche y su asiento en el Camp Nou.




¿Y por qué el Barça y no otro equipo? Hace algunos años los clubs que repartían más camisetas entre los desharrapados del mundo eran el Milan y el Real Madrid. Hoy todavía tienen gancho, pero no tanto por sus colores como por la fama de algunos de sus jugadores. La marca Barça ha ganado la batalla mediática internacional, incluso, por delante del Manchester United. El més que un club es hoy más real que nunca. El Real Madrid ha pasado de ser un equipo que señoreaba por Europa a un club odiado en medio mundo por aficionados que temen que la chequera blanca se lleve por delante a sus ídolos. El club de Chamartín se está quedando sin discurso, sin hilo conductor, y lo único que lo sustenta son los títulos. Por eso, si estos no llegan, puede verse abocado a una crisis sin precedentes. Una crisis que, antes que nada, será de identidad.




Veamos. Desde la Quinta del Buitre la afición blanca no ha tenido una conexión emocional y viva con su plantilla. Aquellos jugadores eran, en su mayoría, españoles y, aunque nunca ganaron la Copa de Europa, los expertos coinciden en que antes de la irrupción del Milan de Sacchi practicaban el mejor balompié del continente. El Madrid tenía un discurso: era hegemónico en España y sus jugadores copaban la selección. Además, como el Barça hoy, eran admirados en Europa por su juego. El madridismo estaba orgulloso de ellos. Hoy el Real Madrid tiene la plantilla más estratosférica que se puede imaginar y no reina en España, hace el ridículo en Europa y su presencia en la Roja, favorita para ganar el Mundial, es testimonial. El Madrid, al contrario que el Barça, se juega la vida este sábado, porque sin títulos no es nada.






En el Camp Nou la situación es del todo diferente. La comunión entre la plantilla y la afición es tan grande que los títulos son ya innecesarios. Este Barça ha sublimado el resultadismo –el gran cáncer de la historia barcelonista– hasta devenir en concepto, en símbolo, en emoción compartida. Se va al campo a disfrutar y, también, a sufrir, pero se sabe que, si se pierde, será por una buena causa, por una idea bella. Los culés siempre saldrán con la cabeza bien alta. Eso, para los que no somos del Barça, es lo que más envidiamos. Casi mataríamos por llegar a ese estadio de perfección.Por eso, sostengo que si la dinámica ganadora blaugrana dura un ciclo largo, pongamos de tres a cinco años, los cimientos del eterno rival se van a tambalear, y los viejos paradigmas y equilibrios históricos desaparecerán. Este Barça está en condiciones de capitanear una auténtica revolución en la hegemonía ibérica y, con la ayuda del Manchester, otro club-concepto, arrumbar a la vetusta aristocracia futbolística. ¿O acaso es casualidad la decadencia conjunta del Madrid, el Milan y el Liverpool, los tres equipos con más historial europeo? Y el Real Madrid se deberá reinventar. Primero, bajando al mundo de los mortales, y luego, buscando su acomodo en el nuevo escenario, donde cada club debe buscar su razón de ser al margen de los resultados, volviendo la mirada a su propietario, el aficionado.






Y para más inri esta estocada al madridismo se habrá consumado con un presidente independentista y un entrenador que conoce a Martí i Pol y promociona la lengua catalana en el mundo con más efectividad que el Institut Ramon Llull –con perdón de Bargalló–. La coincidencia –¿lo es?– no puede ser más estimulante para un país con tantos complejos. ¿No nos van a entender en catalán? ¿Van a pensar que mezclamos fútbol y política? Venga ya. Como si cada club no tuviese una historia que lo singulariza y lo hace único –fíjense en los diferentes orígenes de clubs de una misma ciudad, como el Celtic y el Glasgow Rangers, el Lazio y el Roma, Boca Juniors y River Plate–. Es en la calidad de ese relato de donde emana la fuerza de la marca del club. El Barça es lucha por la democracia (antifranquismo), por las identidades amenazadas (catalanismo), por la integración de los recién llegados (tolerancia), por la solidaridad con el tercer mundo (patrocinio de Unicef)...¿Qué es hoy el Real Madrid? Nada, solo sed de títulos. Un gigante a punto de caer.








Editorial de Alfredo Relaño del dia 12/04/10




El Madrid tiene dos problemas: el Barça y él mismo. El del Barça es inabordable, ahí no puede hacer nada. Durará lo que dure. El que sí debe tratar y analizar es el suyo propio, su desconcierto, que existe. El Madrid ha vivido de su convicción supremacista desde hace más de cincuenta años, y por primera vez veo tambalearse seriamente eso. Por primera vez veo en el ambiente madridista cierta convicción de que ha pasado algo que puede ser muy duradero. El Barça tiene la mano, porque tiene club, tiene cantera, tiene una idea. Y tiene gente muy buena al servicio de esa idea, desde Guardiola a Xavi o Messi.
El primer trabajo del Madrid es reconstruirse y redefinirse, dejar de dudar de sí mismo, escoger una idea, una línea, un entrenador al servicio de ella y respetarle seriamente. El que sea, desde luego, tendrá que tener un poder de liderazgo colosal. Y, en paralelo, convendría también tener la humildad de reconocer que al echar a Del Bosque y a su gente se arrancó una raíz y que eso habrá que repararlo alguna vez. El Barça es club, el Madrid no tanto. Hace años el Barça fichaba lo mejor (Maradona, Schuster, Cruyff...) pero el Madrid solía imponerse desde sus convicciones. Esas convicciones las tiene que recuperar.










dijous, 21 de gener del 2010

I li demanes a Bono???????



Llegeixo als titulars d’Esquerra.cat: El secretari general i portaveu al Congrés d'Esquerra, Joan Ridao, ha adreçat una carta al president del Congrés, José Bono, demanant formalment que 'disposi d'allò necessari' per procedir a 'la substitució' de l'exemplar de la Constitució amb símbols franquistes de l'Eurocambra per un altre que 'no només representi el parlamentarisme de l'Estat espanyol sinó també els principis democràtics que el sustenten'

I jo em pregunto; i li demanes a Bono? Que no t’en recodes que va passar l’ultim cop que li vau demanar que retires els 3 retrats franquistes que s’exibeixen a la cambra baixa? Pel que respecta a Bono i la encara presencia de simbols franquistes a l’estat Espanyol la meva opinio ja la vai dir fa temps en aquest bloc, concretament el 16 de setembre de l'any passat, i com que encara no ha canviat ni la meva opinio, ni el feixisme del “senyor” Bono i encara menys la de l'Estat Espanyol, la recordo:




Que el PSOE, i el PP són 2 cares de la mateixa moneda, això ja ho sap quasi tothom, i ara no descobrirem res. Tot i que el ministre Clos a Ca Don Ventura de Flix, va dir que "es tenia que ser un curt de vista per no adonar-se de lo diferents que eren!!!! "Tots sabem l’afició de segons quins polítics a mentir i més en eleccions. Jo mateix vaig fer una entrada on intentava demostrar amb 29 exemples que són 2 cares d’una mateixa moneda, i que de tant en tant sols canvien les formes, així com els del PP van de cara i sense por, sense enganyar a ningú, el PSOE, va de bo, i te la fot igualment. U exemple recent va ser a l’últim congrés del PSOE, alhora que deien que totes les llengües de l’estat són patrimoni d’Espanya i que es tenen que cuidar , te foten per decret la tercera hora de castellà!






D’exemples n’hi ha 400 més (l’estatut, Rodalies, Papers de Salamanca, finançament pel 9 d’agost....) l’últim cas sonat l’ha protagonitzat el senyor Bono.( aquell amic de l’amic Zapatero que ja va dir que com a president del Congrés no acceptaria l’ús del Català al congrés, tot i que estos són els nostres amics ,i a l’últim congrés del PSOE, van dir que les llengües són patrimoni de l’estat i que a sobre la sagrada constitució diu que La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección cosa que no he sabut veure en 30 anys, i menys encara amb manifestos que alerten del perill de la desaparició del Castellà!) Dons bé el senyor Bono va dir que “Los retratos no se van a quitar!”, referint-se als cuadres dels 3 presidents Franquistes que s’exhibeixen a la cambra baixa., (Esteban Bilbau, Antonio Iturmendi i Alejandro Rodríguez Valcárcel.). Jo voldria recordar que el PSOE va fer molt soroll amb una “Ley de memòria histórica”, per acabar dient que els judicis sumaríssims no eren legítims ,però continuaven sent legals!!!, com si fes falta fer una llei per dir una cosa tant obvia!!!!








I quin són els motius que esmenta? l´’únic que no pare de dir la gent com un lloro: “porque forman parte de la historia de España” .... i que vol dir això, que una cosa pel sol fet de ser història no és pot condemnar? que no condemnen, els crims de l’alemanya Nazi, l’holocaust, la mort de religiosos a la guerra, l’esclavisme, l’apartheid, i seria inimaginable un monument que honressin tots aquest assassins que s’imposaven per mitjà de la injustícia , el crim, la tortura i la repressió? Que van manar a base de terrorisme d’estat?Aquest retrats han d’estat justament a la cambra baixa que en teoria es considera la representació directa del poble?






Que fan allí retrats de gent que provoca cops d’estats per enderrocar governs legítims triats lliurement pels ciutadans? De gent que són enemics de la democràcia i governen per mitjà de règims totalitaris i feixistes?Es mereixen el mateix rang i reconeixement els defensors de la democràcia que els enemics d’aquesta?És lògic ficar al mateix nivell botxins i víctimes? Assassins i assassinats? Torturadors i torturats? Perseguidors i perseguits? És lògic dir a les societats i a les generacions futures que un dictador i una dictadura no és poden condemnar? Que fins i tot és poden sentir orgullosos de ser part d’aquesta maquinària repressiva? Quins valors transmeten a la societat com a país? Que és poden fer cops d’estat impunement , pots passar-te pel forro la voluntat d’un país que tot i així seràs recordat i exaltat a la casa del poble? Que pots lluitar contra la democràcia i tot i així ser recordat per aquest mateix fet? Que pots perseguir, matar, afusellar, depurar, empresonar, i tot i així seràs recordat en un dels temples de la democràcia? Així s’eviten futurs cops d’estats? O afavoreixes que tornin a passar els mateixos crims i que tot un país torni a la foscor i a la repressió 40 anys més? No fomentes així l’aparició de líders demagògics, com Haider,Lepen, Bush i Aznar? Així donen exemple com a país? Com a governants? Així dones exemple de bon govern i sentit comú? Així formem ciutadans lliures? Així defensem la democràcia? Passant per alts els crims del seus enemics? Així defensem la llibertat de tot un país? La justícia? La política? El bé comú? No estem maquillant i traient importància a atrocitats que van passar per a que tornin a passar?






Us imagineu un monument a l’esclavatge als estats del sud dels E.U.A? o al Congo?O els retrats de Hitler, Himmler i Goebbels a la seu del govern Alemany? O un bust del Doctor mort al mig de Berlín? O un a l’apartheid al mig de Johannesburg? I que un cop preguntéssim , com és que honreu aquesta gent, aquí precisament la gent d’aquest país contestés, o és que és història...!! que pensaríeu, que estan bojos no? Doncs així és Espanya!! Retrats franquistes a la cambra baixa , i dictadors s a cavall per places de mig país....ens escandalitza quan veiem esvàstiques a Alemanya, i amb “ el yugo i las flechas” no passa absolutament res.






Així el PSOE dignifica tots els seus militants, simpatitzants, i votants que va afusellar Franco, i que van lluitar per la República i la democràcia?
Recordem que fins i tot el Parlament Europeu va condemnar el Franquisme.
Queda demostrat per enèsima vegada que els Espanyols primer són Espanyols i després de dreta o d’esquerra , continua tenint vigència la frase de Fuster,” no hi res més semblant a un Espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”Només pot estar en contra de la retirada de símbols aquell qui comparteix els mateixos valors que el dictador, causes , motius, i mètode. Estar clar que han pogut més el gens falangistes del seu pare que el seu sentit comú i la seva moral. "Senyor" bono, aquets retarts com a història que són tindrien que estar en un museu, si no els treu del lloc on estan l'únic que estar fent és enaltir-los!! Li tindrie que fer vergonya, però que és pot esperar d'un personatge com vosté?
La meva opinó sobreel tema tambe la trobareu a :


P.D. No puc ficar accents.

dijous, 14 de gener del 2010

14/6/ 1925 - 13/5/2009.Xiulades a l'estat opressor.

Com tothom sap la història és la cosa més cíclica que hi ha .Avui ficarem l’exemple de 2 manifestacions del Barcelonisme en contra de l’estat Espanyol, una en plena dictadura de Primo de Rivera i l’altra sota la Monarquia del Borbó ficat a dit per un altre dictador, Francisco Franco Bahamonde. Com podem llegir al llibre ”El Barça i el Franquisme de Carles Santacana i Torres:

La dictadura de primo de Rivera,amb el propòsit d’acabar amb el catalanisme, no va enllestir la feina amb la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya, sinó que va topar lògicament amb diverses institucions ciutadanes clarament identificades en aquest sentit,entre les quals hi havia el Barça. A banda de qüestions menors, l’incident més important va ser l’ordre governativa de tancament de l’entitat, com a represàlia pels xiulets que el públic va dedicar a l’himne Espanyol. L’incident es va produir en un partit d’homenatge a l’orfeó Català que jugaven el Barça i el Júpiter, campions, respectivament, de primera i segona categoria del Campionat de Catalunya. En aquella conjuntura, al juny del 1925, la dictadura ja havia suspès definitivament la Mancomunitat, i era vista a Catalunya com un règim absolutament anticatalà.

El més trist de la xiulada és que tal com diu en aquest vídeo, degut a aquest ate el règim va “convidar “ al president Joan Gamper a sortir del país. Al cap de 6mesos li van dir que el deixarien tornar amb la condició que no tornés a presidir el Barça,ja que el van acusar com a màxim responsable de la xiulada i de separatista.


dimarts, 15 de desembre del 2009

Gent amb dignitat, sense Síndrome d'Estocolm.

Ja fa dies que va passar i tothom ho ha vist, les paraules de Pep Guardiola a Kiev sobre el Català. “Som un país amb llengua pròpia i quan sortim la utilitzem”.

Doncs bé, com era d’esperar la caverna ja ha saltat, sempre tan respectuosos per la diversiat de l’estat Espanyol i fonamentant la llibertat de les persones. A Intereconomía han escrit: Las lenguas se crearon como necesidad del ser humano de cooperar entre sí. El idioma une a las personas: he ahí su grandeza y su verdadera utilidad. El catalán no precedió a la existencia de los catalanes, como es obvio, ni el nahuatl a los aztecas. En algunos territorios del mundo, como Cataluña o Paraguay, han coexistido por siglos dos códigos de comunicación. Lo que debe considerarse una fuente de riqueza cultural, los necios o los amigos de la discordia la emplean como arma arrojadiza o como instrumento de separación entre las gentes. Qué estupidez.

Per això valtres en lo vostre afany de cooperació prohibiu al Congrès, a la que vosaltres anomeneu la casa de “todos los Españoles”, no parlar res que no sigui l’Espanyol.????? Prohibir el Català no és una esupidez????Prohibint el Català al Congrés no esteu uilizant el Castellà " como arma arrojadiza o como insttrumeno de separación enre las gentes???Que parlar en Català no és fuente de riqueza cultural??? Això és el vostre concepte de llibertat?? En canvi al parlament Català lo senyor Albert Rivera i els del PP poden parlar com vulguin, tan en català com en castellà, però mira tu, resulta que los catalans som los Nazis!!! e imposem llengües, som uns Talibans i coses d’aquestes, i en canvi la constitució i l’Estat Espanyol sòn garanst de lliberat...

Un altra de les tonteries que sempre s'havia dit desde les Espanyes, ere que l'èxit de Núzez es devia a que havia aconseguit que el barça fos apolític!! i per això havia aconseguit tants títols!! (li vaig sentir dir a Butanito al programa del centenari del Barça )quina "estupidez"! lo Barça més Catalanista de la història, ha aconseguit la millor temporada de la història...

Per acabar em quedo amb els aplaudiments dels periodistes de Ucraïna.



dimarts, 27 d’octubre del 2009

Penya blaugrana de Flix.


A continuació l'escrit de La Veu de Flix de la Nova Penya blaugrana de Flix.



Reneix la Penya Blaugrana de Flix.


Després d’uns anys d’absència, un grup de joves del poble hem decidit intentar tornar a tirar endavant el projecte de la Penya Blaugrana de Flix. Un cop finalitzat tot el procés legal, i tan sols a l’espera de la resposta del Futbol Club Barcelona per tal d’esdevenir penya oficial, volem invitar a tots els culés del poble a col•laborar amb nosaltres per tal de consolidar aquest projecte. Per la nostra part, ens posarem en contacte amb tots els antics socis i sòcies de la Penya via correu convencional, però també ens podreu trobar cada dijous de 19:00 a 20:00 a la discoteca Springflix, ja sigui per fer-vos socis o bé per solucionar els dubtes que pogueu tenir sobre el funcionament o objectius de la Penya.A més, disposem d’un blog (penyablaugranadeflix.blogspot.com) on podreu consultar les últimes notícies de la Penya, així com d’una adreça d’e-mail per tal que us pogueu posar en contacte amb nosaltres (penyablaugranaflix@gmail.com).Per acabar, tornar-vos a invitar a ser socis de la Penya, i agrair l’ajut què ens han ofert Jordi i Vicent, sense el qual el renaixement de la Penya Blaugrana de Flix no hauria estat posible.Visca Flix, visca el Barça i visca Catalunya lliure!



Foto: Primer acte de la Penya, a veure l'Inter - Barça. Un Viatge un pèl dur però va valdre la pena.