Cita històrica. Prat de La Riba.

Parlar de provincialisme tractant del renaixement català, és cloure els ulls a l’evidència o dur-los tapats per la passió: no ens sentim el uns als altres ; i no ens sentim perquè en les entranyes dels dos pobles hi palpiten ànimes diferents i oposades. Les províncies, en la vida de les societats, res signifiquen:són trama de la xarxa administrativa,són agrupacions arbitràries de la burocràcia que explota la cosa pública, fetes a posta per facilitar l’explotació;divideixen la capa d’escuma que va per sobre; són pintures sobre un cos viu que no passen de l’epidermis. Res de provincialisme tractant-se de la nostra causa. La nacionalitat catalana és un organisme social complet i autònom, per sobre del qual, en l’ordre de la naturalesa, no s’aixeca més que la societat total dels pobles. No ens movem per esperit de província (perquè les províncies, d’esperit, no en tenen), sinó per esperit de poble, per impulsos de raça; no aspirem a ésser diferents:ho som; i perquè ho som treballem en sentit diferent del que voldrien els espanyols castellans, que, també perquè són diferents de nosaltres, van per diferents dreceres.

Cita històrica.

"Se advierte ahora una especie de conquista de Madrid por los catalanes. Vienen, dan sus conferencias y regresan de nuevo. Los disparos son suaves, de una cordialidad pegajosa y falsa. Y eso basta para que los aplaudan las bocas abiertas de los ingenuos. (…) Hay que considerar y examinar y escrutar lo que los catalanes quieran y deseen para la totalidad de España. Su política es debilitarnos como pueblo, dejarnos sin ejército, inermes, combatir nuestra cultura, localizar en torno a sus industrias la ruta internacional, apoderarse, pues, de España, empobreciendo su radio y su mirada. La verdadera atención que se precisa para los catalanes reside aquí, donde los peligros serán mayores y los daños más irreparables”

Article publicat al setmanari polític falangista La conquista del Estado a l’edició del 23 de maig de 1931, núm.11

Extret del llibre El Gran llibre per la independència de Francesc Ferrer i Gironès

Cita històrica (Unió Catalanista)

Ja sabeu que sempre sóc molt crític sempre amb la col·laboració amb l’estat opressor del costat, ja que mai traiem res de positiu, tret de les engrunes, que el nostre síndrome d’Estocolm ens ho fa pintar com a grans èxits. Això pase ara i passarà sempre. I crec que aquí l’any 1918 la Unió Catalanista ho expressava brillantment. Crec que a les recents memòries de Maragall podrem disfrutar de més exemples, ja que pel que han avançat els diaris allí conta com es va sentir traït per Zapatero. I això que és un govern amic, o així ens ho vol vendre el PSOE de Catalunya, també nomenat PSC. L’últim crack que ho ha tastat en les seves pròpies carns ha estat l’espavilat de Saura. Fa un pacte amb de La Vega per a que José Luis Rodríguez Zapatero no expliqués al Congrés per què havia incomplert la data del 9 d’agost que fixava l’estatut per concretar el nou finançament de Catalunya a canvi de que en un màxim de tres mesos arribar a un acord sobre el mateix. I que ha passat??? Com va dir el mateix Saura: "l’incompliment posa de manifest la falta de voluntat política i la falta d’un model de finançament del Govern en relació amb l’estatut" ohhhhhhh . Recordo que el primer incompliment sobre l’estatut va arribar el dia 9 d’agost. Al igual que amb els papers de Salamanca, Rodalies.....sense recordar que Zapatero per a guanyar les elccions va dir "apoyaré el estatuto que apruebe el parlament...."

És un error substancial l’esperar el reconeixement de l’autonomia integral de Catalunya d’un moment d’efusió amb sos mateixos declarats enemics, els prohoms polítics de l’actual règim centralista. Ben al contrari, Catalunya ha d’imposar la solució de son problema negant-se a transigir amb els governs que refusin son plantejament i oposant als mateixos una resistència, passiva o activa segons les circumstàncies, sense conformar-se ja mai a son humiliant refús. Clar és que seria motiu de gran joia per a tots l’arribar a l’autonomia pels viaranys de l’efusió sincera; però cal no deposar armes confiant en tal inversemblança. Dissortadament, la major part de les nacionalitats oprimides, si han arribat a son deslliurament, ha sigut per la virtut de llurs herois i de llurs martres més que no pas per l'espontània i generosa renúncia de llurs dominadors.

"Manifest al poble Català" de la Unió Catalanista. Abril del 1918.

100 anys de l'Estelada (II)

(...) Quan a la bandera estelada, que a vosaltres us fa tant de pànic perquè us tira a la cara la vostra actuació vergonyant, fou nascuda quan l’armistici de la Guerra Gran, per assenyalar, amb l’estel, el clam de la llibertat que volíem per enarborar finalment la bandera barrada, la nostra, neta de tota màcula, sense haver-se ajupit sota de monarquies ni repúbliques. I encara hi ha un fet històric, no un fet guerrer, ni de lluites i sang ni glòries falses, sinó un fet viu,l’enyorament per la lluita. Foren les mullers dels nostres germans d’Amèrica, que teixiren una senyera amb l’estel, representant Catalunya absolutament lliure en el firmament de les nacions lliures, representació per tant de la nostra ideologia , i l’ofrenaren als patriotes que havien jurat no ajupir-se per res ni per ningú fins assolir el triomf de la llibertat.


Es, doncs, senzillament una bandera de combat nascuda pel fet d’amor a la Pàtria, fet que pot ésser fonament de tants motius heràldics com vulgueu, dels blasons familiars,de corporacions, ciutats i pobles que serveixen per distingir-los. Així, doncs, l’estel és per nosaltres la distinció que hi ha entre els catalans que s’ajupen i traeixen i els catalans que segueixen el camí únic, rebel i dreturer per la llibertat de la pàtria.


Rafael Dalmau i Ferreres 1933. (Futur Rafael Dalmau editor)

Sentències d'Antoni Rovira i Virgili.

Desgraciadament encara que están escrites a començaments de segle, són extremadament actuals....

Les reivindicacions catalanes no són considerades per la major part dels Espanyols com una aspiració lícita o, simlement,discutible, sinó com una impertinència agressiva i intolerable.(1915)

A Espanya, les esquerres no es mostren més ben disposades envers el catalanisme que els partits de centre o de dreta.(1915)

Tot l'esdevenidor de Catalunya està en la seva independització espiritual.(1915)

No cal comptar, ara per ara, en una solució favorable del problema català dins l'Estat Espanyol. Qualsevol esperança és limitada per l'endarreriment mental de l'opinió pública i dels polítics hispànics.(1915)

Ens engargamellarem declarant que volem formar part d'Espanya, que aspirem no a degradar-la, sinó a renovar-la i enfortir-la, i seguiran els uns trobant-nos sospitosos, i els altres cridaran: "Separaistes!" (1911)(CIU, PSC)

"Aquí,com a tot arreu, el separatisme sols pot produir-se a conseqüéncia de la persecució del moviment patriòtic i de les negatives oposades a les demandes de reformes autonómiques" (1912) Finançament,papers de Salamanca, Estatut, dèficit fiscal, seleccions esportives...

"Els forasters que treballen contra Catalunya troben sempre l'ajuda d'uns quants catalans desnacionalitzats" (1913) Ciutadans

"Aqueixa antipatia contra els catalans és cosa secular... És l'odi que el denomidador dèspota sent envers aquells que novolen ajupir-se dòcilment a la seva donominació" (1913)

"Quant un poble té una llengua pròpia, un dret seu, una forta literatura, una història gloriosa, és espiritualment independent, perquè el propi esperit és seu i no dels altres, i perquè aqueix esperit treu la vida delpropi terrer. Sense l'existència d'u esperit nacional - que de vegades obra sense que els pobles en inguin clara conscéncia - no és expliable el fenomen enlluernador i revelador de la Solidaritat."

"El senyor Unamuno arribà a dir a dir que, a Espanya, imposar la llengua castellana equival a imposar la cultura i àdhuc la llibertat"

"De tots els polítics d'Europa, el més incult és, indubtablement, l'espanyol. A Espanya de qualsevol cosa cosa en fan un ministre o un prohom. Amb excepcions rares, els polítics espanyols no saben ni història, ni ciències socials, ni àdhuc geografia. Molts d'ells haurien de tornar a anar a estudi."

"Violentar l'evolució social és tot el contari de respectar-la" (1913).

Valentí Almirall.

"Els agravis que hem rebut constantment i els que ens estan amenaçant encara són la legitimació més completa del nostre catalanisme. Són aqueixos [ agravis] de tal nauralesa que ens autoritzen fins a proclamar la separació"


"El signe de l'esclau era l'haver de parlar la lengua de l'amo i nosaltres portem aquest estigma al damunt"


Valentí Almirall.

"a la tribuna, als estats de dret, només hi ha un imperi: el de la llei. Quan es canviï la llei i es digui que es pot parlar a la tribuna en català, basc... es parlarà. No em molesta sentir parlar en català, però per entendre'ns, mentre no es canviï la lleu, no tinc cap altre remei que fer-la complir."

José Bono jusificant a RAC 1 la prohibició de parlar en la nostra llengua al Congrés.

Cita històrica.(Catecismo patriótico Español)

LA LENGUA.

¿Cuál es la lengua del pueblo Español?

La lengua del pueblo español es la lengua castellana.

¿Se habla solo en España la lengua castellana?

La lengua castellana se habla en España y en todas las naciones hijas de España, como son las de América del Centro y del Sur y las Islas de Oceanía.

¿Y es hermosa y apta la lengua castellana?

La lengua castellana es hermosa y apta cual ninguna otra de las lenguas vivas, pues es la que mejor conserva el carácter del latín de que procede.

¿Tiene mucho porvenir la lengua Castellana?

La lengua Castellana tiene porvenir inmenso, pues además de ser hablada por el mayor número de naciones, tendrá que venir a ser la lengua de la civilización en lo futuro.

¿Por qué decís que la lengua castellana será la lengua de la civilización en lo futuro?

La lengua castelana será la lengua de la civilización en lo futuro, poque el inglés y el francés, que con ella pudieran compartir esta función, son lenguas tan gastadas, que an camino de una disolución completa.

¿Se hablan en España otras lenguas más que la lengua Castellana?

Puede decirse que en España se habla solo la lengua castellana, pues aparte de ésta, tan solo se habla el vascuence que, como lengua única, solo se emplea en algunos caseríos vascos y quedó reducido a funciones de dialecto por su pobreza lingüística y filolòica.

¿Y cuáles son los dialectos principales que se hablan en España?

Los dialectos pricipales qe se hablan en España son cuatro: el Catalán, el valenciano, el mallorquín y el gallego.

¿Tiene literatura abundante la lengua castellana?

La lengua castellana tiene una literatura clásica hermosísima y abundantísiima la más hermosa y más original de todas las modernas literaturas.

¿Cuáles son los principales caracteres de la literatura clásica castellana?

Los caracteres principales de la literatura clásica son: espiritualidad, dignidad moral, ortodoxia, culto del honor y de la justicia, aire popular, sonoridad e hidalguía caballeresca.

¿Y cuáles son los principales clásicos de la literatura casellana?

Los principales clásicos de la literatura castellana son: el poema del Cid, el romancero, el Arcipreste de Hita, Fray Luis de Granada, Fray Luis de Lón, Santa Teresa, Cervantes,Lope de Vega y Calderón de la Barca.

Fray Albino G. Menéndez-Reigada. Catecismo patriótico Español.

Cita històrica (Dèficit fiscal)

Tots sabem que el dèficit fiscal és un tema que ve de lluny. Ara el recordarem per boca e Francesc Macià:

"Catalunya separada d'Espanya no solament serà més feliç en el sentit espiritual , sinó també en el sentit econòmic. Catalunya paga actualment a l'Estat Espanyol, en impostos indirectes, més de 700 milions de pessetes. L'estat espanyol li retorna, en serveis d'obres públiques , escoles, etc., uns 100 milions solament. És a dir, que l'Estat espanyol extreu de Catalunya un benefici de 600 milions de pesssetes anuals. Si hom té en compte que la Bèlgica d'abans de la guerra tenia un presupost del que aleshores representaven 600 milions de pessetes, hom compendrà la manera progresiva en què Catalunya podria viure, atès el fet que la seva extensiò teritorial és si fa o no fa com la de Bèlgica."

"Per demostrar la riquesa de Catalunya, només cal dir que, malgrat aquest pagament inútil de 600 milions a l'Estat Espanyol, amb cabals propis construïa les carreteres, els ferrocarrils, les línees telefòniques, les escoles, les institucions de cultura, etc. Després d'aquesta obra duta a terme per la mancomunitat de Catalunya i per la comissió de Cultura ( o sigui les primeres creacions que la dicatadura militar ha destruït o desfigurat ), la nostra terra es va arribar a posar al nivell dels països més avançats.

"Per tant, per la nostra llibertat política, per la nostra cultura, per la pau social, per la nostra riquesa nacional, volem la nostra república catalana independent".

Declaracions fetes per Francesc Macià al Petit Journal de París, quan estave detingut pels Fets de Prats de Molló.

Cita històrica.

"Que se cancelen, borren y quemen todos los privilegios de esta ciudad y Principado, (y) que no quede memoria de ellos"

Capità Marquès de Castel Rodrigo.

"Catalunya és menys una província d'Espanya que un petit estat sotmès al ceptre dels monarques catòlics. Són uns altres costums, una altra llengua, una altra organització social que a Castella (...). Enlloc, dins la Península, no és té tanta set de llibertat i d'independència"

Maximilien S. Foy, General dels exèrcits Napoleònics que van intervenir a la Península durant la Guerra de 1808 - 1814. Histoire de la Guerre de la Péninsule sous Napoléon.

Cita històrica.

... Espanya no ha sabut resoldre,mai, cap problema de llibertat. I que per ésser incapaç de fer-ho, va anar perdent a bocins tots els territoris de l'imperi colonial, a la immensitat del qual no s'hi ponia el sol, no és lògic, ni reflexiu, ni assenyat, ni digne, de creure que ho faci l'Espanya oficial d'avui, la mateixa d'ahir i la de sempre,l'Espanya dels reis absoluts austroborbònics, dels vàlids i de les oligarquies insolents. L'Espanya arrogant dels governants autoritaris. L'Espanya dels militars pinxescos i sense respecte per l'estament civil. L'Espanya de les intransigències clàssiques i dels arxisabuts "principis d'autoritat" contra els principis del dret, de la raó i de la justícia. Per consegüent, no és possible ni és honrat de creure que, amb aquesta Espanya tossuda, irreflexiva, funesta, incapaç d'escarment ni d'esmena (segons frase espurnejant del memorable patrici cubà doctor Lluís Esteve Romero), pugui mai oferir de bona fe a Catalunya, o concordar-hi lleialment, la solució indispensable del problema catalanista.

El separatisme català és, doncs, a més d'una maduració de la nostra cultura i de la consciència del nostre poble, un teorema dimanant materialment de l'escandalós fracàs que d'encà de la Renaixença política, han tingut les col-laboracions i les esperances dels partits de Catalunya, amb els governs central succcessius.

Josep Conangla i Fontanilles. Dictamen Acompanyatori de la Ponència de la Constitució Provisional de la República Catalana.

Cita històrica.

"El separatisme és legítim. L'Estat Espanyol s'ha entestat a justificar-lo i ha sortit amb la seva. Quan García Venero, en la portada de la seva Historia del nacionalismo Catalán escriu: "El separatismo nos parece un insensato acto de desesperación", el deixa, amb aquestes soles paraules, justificat radicalment. El separatisme és un acte de desesperació, és cert, però no insensat sinó molt raonable. Insensat és abocar un poble a la desesperació, i aquesta ha estat la insensatesa d'Espanya, sobretot després de la "liberación". Aquesta insensatesa ha fornit els arguments que han fet raonable, més desitjale la separació.

Mossén Josep Armengou. (1957)

14 d'Abril.

Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931. El President FRANCESC MACIÀ

Cita històrica.

El dia 15 de setembre farà trenta - cinc anys que aconseguirem l'Estatut d'Autonomia i com el 1714, calgueren exèrcits vinguts de diversos països per a poder esclavitzar-nos altra volta.Ara que la dictadura franquista, ferida ja de mort, cueteja i intenta endebades sobreviure,noves victòries molt aviat ens esperen,però la reafirmació de la nostra coninuïtat històrica esdevé més que mai necessària. Com el 1714, la nostra lluita per la llibertat ha d'agermanar-nos independentment del lloc de la nostra naixença i de les diferències de classe,que aspirem a esborrar"

Full volant ciclotistat de l'agost de 1967 i sense signatura.

Mossèn Josep Armengou.

Gràcies al libre de la Anna Rosselló Mèmories d'una dona lluitadora Vençuda sí doblegada mai, vaig fer un descobriment, mossén Josep Armengou. Vaig suposar que devia ser un de tants lluitadors anti- Franquista que la història encara no ha ficat al seu lloc al igual que els Bladé, Joan Ballester Canals, i tot un seguit de gent que es va jugar la vida per la democràcia. Encara no he trobat res d'ell, només vaig trobar que parlàven d'ell a una pàgina web , Catalunya1714. A continuació ficaré unes cites que l'Anna Roselló fica al seu llibre de memòries de mossèn Josep Armengou (no totes):

"A Espanya hi ha dues menes de ciutadans:els qui pateixen "la Unidad" i els qui en viuen; com hi ha dues menes de pobles: els colonitzadors i els colonitzats. Els pobles hispànics no castellans no poden viure " la Unidad" sinó que han de sofrir-la"

"Catalunya sobreviu encara avui com una realitat i com una esperança. Però aquesta supervivència no és casual, sinó a causa d'una minoria de catalans esforçats i clarividents que no paren en tot momnet per fer-la possible. El dia que els catalans deixarem de lluitar, de patir per la catalnitat adéu Catalunya"

" L'autodeterminació dels pobles no és res més que la transposició de la democràcia a l'esfera internacional. Per això no es pot negar l'autodeterminació sense negar la democràcia"

"L'home que no hagi sofert en la pròpia carn la persecució i el rebuig total del seu idioma no pot compendre l'exasperació de l'home català que hagi pres consciéncia d'aquest fet. Per això els espanyols, encara que volguessin, que ja és demanar molt, no podrien conpendre'ns"

"A Espanya la llibertat no serà possible mentre no s'organitzi l'Estat en forma realment confederal que permeti legslacions autòctones per a cada grup nacional distint, o mentre no hagi desaparegut Espanya"

"La unitat espanyola té un vici d'origen: no és espontànea, és una imposició. Quan pobles diversos s'uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar sinó, justament, per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un poble invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat la garantia per a la nacionalitat. La "unidad" que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur nacionalitat sinó una garantia de llur destrucció. Aquesta "unidad" cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l'acceptaria pas si la imposàvem"

"Els qui blasmen el nacionalisme català, basc o gallec no fan res més que sostenir el nacionalisme colonialista Espanyol, el més il-legítim,inquisitorial i anacrònic de tots els nacionalismes"

"És regla general que qui paga mana. Nosaltres treballem, paguem i no manem ."Ellos" viuen, manen i administren. I encara ho fan tan malament com poden"

"La bandera Espanyola, la que ha suplanatat ací la nostra antiga i gloriosa bandera catalana, fou inventada tardanament (1785) per un Borbó (Carles III), no com a Bandera de les Espanyes, sinó com a bandera d'un estat unitari i no representa altra cosa que la institució que ha donat cos al centralisme: la monarquia espanyola. Pera això només els monàrquics la reconeixen com a seva"

Tots aquest pensaments són del seu llibre Nacionalisme Català, 1977

El dia del seu homenatge, el poeta berguedà mossèn Climent Forner va dedicar-li aquests versos:

“Planyeu-vos, oh vosaltres, els berguedans

El vostre fill més noble vau enterrar

el brau heroi que queia en ple combat.

El cos colgat a terra com gra de blat

i assaonat pels quatre torrents de sang,

tot espigant-se crida, crida la falç.”

Cita històrica.

"La independència serà el premi del nostre esforç. Haurem guanyat per a nosaltres i per als fills dels nostres fills una terra hipotecada a mans estranyes. Nosaltres la redimirem i, un cop novament nostra, amb tots els títols de propietat reconeguts, en podem fer tot el que vulguem i sapiguem ésser capaços de fer-ne. El poc o el molt, el que tinguem, tindrà un signe que ara, ni voltats de les més grans riqueses, no pot tenir. Tindrà dignitat humana i llibertat nacional."

Pensament de Joan Ballester Canals.

Cita històrica.

"Cataluña no es una nación que pueda reclamar derechos de esa índole. Aunque el clamor separatista de Cataluña fuese absoluto, esto es, que fuera unánime, sin una sola excepción, la petición de independencia podría y debería contestarla España con lenguaje de cañón. La separación de Cataluña necesita la voluntad conforme de todos los españoles.(...) Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispànica, habrá de plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en tierra de colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de África. Todo menos... lo otro."

Escrit del setmanari falangista La Conquista delEsado, a l'edició del 4 de Juliol de 1931,núm.17.

Cita històrica.

"Espanyols, no que o en som,ni en volem ésser perquè no hem nascut en terra d'Espanya. És quan ens hem sentit ben catalans i separatistes quan hem après a ser universals".

Discurs pronunciat per Bonaventura Gassol el 8 de juny de 1931 a Manresa,publicat a Nosaltres Sols!

Gassol és el primer començant per la dreta.

"La llar encesa" Antoni Rovira i Virgili.

De vegades pensem que els filòsofs els historiadors i els polítics no han donat a l'interior de les cases tota la trascendència que té en la vida del món.

En bona veritat, no existeix cap lloc del món que tingui tanta trascendència en la vida dels pobles com l'interior de les cases. Allí hi ha les flames més pures i més duradores. No us heu fixat en la significació profunda que té aquest mot Català ,"llar"? El foc pairal designa així tot l'interior de la casa. I és que l'esséncia de la casa no és a les sales amples, a les cambres xiques, ni als rebostos i cellers, ni a les portes i finestres ni balcons: l'essència de la casa és a la llar, en el foc que crema, mig flama mig caliu.

La casa és un permanent dipósit de virtuts humanes. I aquestes virtuts, enceses en la llar, irradien després a l'exterior,a les grans vies públiques, a les assemblees nombroses, a la vida de relació entre els homes i entre els pobles.

Creiem que l'elevació moral del món ha de sortir de la llar. Els homes que no porten a l'ànima la flama de passió i el caliu d'afectes que la llar dóna, no poden obrar noblement i generosament en la vida social. Qui estima l'interior de la casa estima la ciutat, la terra, la gent que s'hi mou, el bé de Déu que s'hi cria. Díficilment portaran al món un esforç de millora, de bondat o de bellesa, aquells homes que tinguin la llar apagada.

Nadal és la festa major de la llar. En aquest dia,com en tots els altres dies, ens adonem de les misèries i de les desigualtats humanes;però no per això queda enlletgida l'egrègia festa.Si la llar de Nadal no crema per a tots els homes ni per a tots els pobles, si la taula familiar no s'omple universalment de bones viandes i de bons vins per al cos i per l'ànima, cal que els homes de bona voluntat s'esforcin per corregir les injustícies i les desigualtats. La vida de la Humanitat és una perpètua lluita, i l'única manera de dignificar la lluita ineludible és donar-li com a idea i com a orientació els sentiments de justícia, que són una resplendor divina que albirem a través de l'aspra realitat de la terra.

Antoni Rovira i Virgili, "Teatre de la ciutat " 1928

Cita històrica.

" Felicito de corazón a V.E. con el orgullo de ser español por el victorioso remate tan ejemlar que redime para España queridas provincias Catalanas. Con la emoción que siento ante el heroismo del invencible ejército, Generales y Mando Supremo les saluda afectuosamente, Juan de Borbón"

Telegrama de felicitació que el fill d'Alfons XIII, Juan de Borbón, comte de Barcelona, va adreçar al General Franco en el moment que Barcelona va ser ocupada.

Extret del llibre "El gran llibre per la independència" de Francesc Ferrer i Gironés.

Cita històrica.

" Como sea verdad eso de que Cataluña se ha declarado independiente, tengo ya formado el propósito: en cuanto termine mi misión en Sevilla, pediré al Gobierno que se forme que me nombre jefe de la fuerza que vaya a Cataluña para someterla. ¡ Qué satisfacción voy a tener poniéndole a la calle principal de Barcelona, la de las Cortes, el nombre del General Espartero!"

Paraules del General espanyol Gonzalo Queipo de Llano, pronunciades el dia 1 d'Agost de 1936 davant dels micròfons de Radio Sevilla. El general Espartero és el que va fer bombardejar la citat de Barcelona el 1842.