Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Mossèn Josep Armengou.




Gràcies al libre de la Anna Rosselló Mèmories d'una dona lluitadora Vençuda sí doblegada mai, vaig fer un descobriment, mossén Josep Armengou. Vaig suposar que devia ser un de tants lluitadors anti- Franquista que la història encara no ha ficat al seu lloc al igual que els Bladé, Joan Ballester Canals, i tot un seguit de gent que es va jugar la vida per la democràcia. Encara no he trobat res d'ell, només vaig trobar que parlàven d'ell a una pàgina web , Catalunya1714. A continuació ficaré unes cites que l'Anna Roselló fica al seu llibre de memòries de mossèn Josep Armengou (no totes):
"A Espanya hi ha dues menes de ciutadans:els qui pateixen "la Unidad" i els qui en viuen; com hi ha dues menes de pobles: els colonitzadors i els colonitzats. Els pobles hispànics no castellans no poden viure " la Unidad" sinó que han de sofrir-la"

"Catalunya sobreviu encara avui com una realitat i com una esperança. Però aquesta supervivència no és casual, sinó a causa d'una minoria de catalans esforçats i clarividents que no paren en tot momnet per fer-la possible. El dia que els catalans deixarem de lluitar, de patir per la catalnitat adéu Catalunya"


" L'autodeterminació dels pobles no és res més que la transposició de la democràcia a l'esfera internacional. Per això no es pot negar l'autodeterminació sense negar la democràcia"


"L'home que no hagi sofert en la pròpia carn la persecució i el rebuig total del seu idioma no pot compendre l'exasperació de l'home català que hagi pres consciéncia d'aquest fet. Per això els espanyols, encara que volguessin, que ja és demanar molt, no podrien conpendre'ns"


"A Espanya la llibertat no serà possible mentre no s'organitzi l'Estat en forma realment confederal que permeti legslacions autòctones per a cada grup nacional distint, o mentre no hagi desaparegut Espanya"


"La unitat espanyola té un vici d'origen: no és espontànea, és una imposició. Quan pobles diversos s'uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar sinó, justament, per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un poble invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat la garantia per a la nacionalitat. La "unidad" que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur nacionalitat sinó una garantia de llur destrucció. Aquesta "unidad" cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l'acceptaria pas si la imposàvem"

"Els qui blasmen el nacionalisme català, basc o gallec no fan res més que sostenir el nacionalisme colonialista Espanyol, el més il-legítim,inquisitorial i anacrònic de tots els nacionalismes"


"És regla general que qui paga mana. Nosaltres treballem, paguem i no manem ."Ellos" viuen, manen i administren. I encara ho fan tan malament com poden"

"La bandera Espanyola, la que ha suplanatat ací la nostra antiga i gloriosa bandera catalana, fou inventada tardanament (1785) per un Borbó (Carles III), no com a Bandera de les Espanyes, sinó com a bandera d'un estat unitari i no representa altra cosa que la institució que ha donat cos al centralisme: la monarquia espanyola. Pera això només els monàrquics la reconeixen com a seva"


Tots aquest pensaments són del seu llibre Nacionalisme Català, 1977
El dia del seu homenatge, el poeta berguedà mossèn Climent Forner va dedicar-li aquests versos:
“Planyeu-vos, oh vosaltres, els berguedans
El vostre fill més noble vau enterrar
el brau heroi que queia en ple combat.

El cos colgat a terra com gra de blat
i assaonat pels quatre torrents de sang,
tot espigant-se crida, crida la falç.”