Que vénen i en volen vindre més!. (Presa de pèl)

Ahir eren la gent del carrer que despedia a la guardia civil, i ara són els legionarios. Amb tot això que està passant estos dies s’ha demostrat lo que defensava molta gent i els  tractaven d'exagerats, que la transició  va ser una presa de pèl. Ficarem el vídeo dels legionarios, els famós de l’Antoni  Bassas en resposta al “a por ellos!” ,i les declaracions de 3 protagonistes de la transició i governants del PSOE  per demostrar que el relat que ha guanyat sobre la unitat d’Espanya,és la del PP, i que sempre ha hagut una sola Espanya com ja vam demostrar als articles, “Un altra Espanya és possible”.

Rubalcaba: "Al derecho de autodeterminación tenemos que decir no, ahora y siempre" (14/12/13)

 Por otra parte, si se declara la independencia, ha insistido en que el Estado de Derecho “tendrá que tomar medidas drásticas para reponer la legalidad”, en alusión tanto a jueces como fiscales y Gobierno. Sobre la actuación de este último, ha manifestado que “ya habrá tiempo para pensar si Rajoy ha actuado mejor o peor” .(Alfonso Guerra 28/12/2017)

Felipe González: "Yo habría aplicado ya el 155"

 Y para los independentistas como Gabriel Ruifían, el portavoz de ERC: "Dicen que el 1 de octubre van a enterrar a Franco. Ustedes están resucitando a Franco", ha dicho a quienes acusa también de "azuzar las dos Españas".

 "Esto se parece a lo que hizo el señor Maduro. Como perdió las elecciones a la Asamblea, decide crear otra legitimidad para marcar los destinos de su país: la Asamblea Nacional Constituyente, ¿les suena?".( 26/09/17)

Completament d’acord el que escrivia Xavier Roig al diari Ara, el 21/09/17.

Finalment, les evidències

Aquests dies evidencien que els fonaments de la Transició foren dissenyats per sobreviure únicament en un entorn de dissimulació continuat i sostingut. Suposo que hi ha molta gent que pateix l’amarga sorpresa que provoca descobrir que aquella assegurança que portem pagant fa tants anys no cobreix el sinistre que acabem de patir. Molts estan ara caient del cavall i preguntant-se a ells mateixos: “¿En quina merda de democràcia vivíem?” I és que mai s’havien fet tests de càrrega dels pilars sobre els quals s’ha sustentat el sistema democràtic postfranquista. Per a mi, hi ha quatre evidències demolidores.

Les autonomies són una franquícia. Quan es va sotmetre a referèndum l’actual Estatut, vaig demanar el no públicament. Per qüestions concretes i pràctiques, però també per aspectes fonamentals. Per què s’havia de referendar un Estatut que era, simplement, una llei orgànica, i, per tant, estava subjecte als corresponents avatars -com es va demostrar quan el Tribunal Constitucional se’l va carregar-? El fet que el govern espanyol pugui, per simple promulgació d’ordres ministerials -sense passar pel Congrés-, bloquejar i intervenir una autonomia demostra, finalment, que tot aquest sistema era una enorme xarlotada. Ha servit, això sí, per crear una nova classe política: els anomenats barons territorials -eufemisme de cacic-. Però no calen Parlaments ni governs autonòmics, ni res de tot això. Arribat el cas, des de la central tanquen la franquícia quan volen.

(...)El PSOE a Catalunya anava disfressat de PSC. Mantinc que el més gran responsable d’aquesta mascarada ha estat el PSOE. El PP, al cap i a la fi, no són res més que un conjunt de grollerots tavernaris que tiren de manual d’estil franquista fins i tot per escollir les camises. La modernitat per a ells és cosa del passat. El PSOE, per contra, s’ha volgut presentar com a modern però continua pensant que el millor lloc per viure és el cortijo. En conseqüència, van cometre la vilania d’institucionalitzar la compra del vot de l’Espanya agrícola amb diners catalans. Els de la provincial catalana del PSOE mai han sigut gaire més. Un partit, el d’aquí, dominat per señoritos sortits del no res i esdevinguts alcaldes. A diferència dels immigrants que s’havien integrat feia anys, ells van esdevenir la mera corretja de transmissió d’un PSOE de vicis castissament andaluso-espanyols. Sempre ha estat així. Per endolcir la píndola, aquesta gent comptava amb un grupet que es presentaven com a genuïns catalans, que anaven de progres i que, quan ha sigut el moment, han estat oportunament foragitats a fum de sabatots. Només han quedat els llepes. El rol de controladors del lerrouxisme ha passat a mans de Ciutadans.

Que vénen!

Primer recordem les paraules del fundador del PP lo senyor Fraga:

“Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Cataluña fue ocupada por Felipe IV; fue ocupada por Felipe V, que la venció; bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar.

Dimarts tocava entrada de Deulofeu i les catàstrofes que patirà Espanya de de l’any 1977 fins l’any 2029. Però com que una imatge val més que mil paraules,estes imatges eren d’obligada publicació. La mobilització de la pàtria per envair la colònia Catalana. Quins temps aquells que ens volien ridiculitzar (com sempre) dient que els separatismes portàvem la confrontació com si fos un Barça Madrid….i Rajoy dient que guanyarien per 10 a 0.... Vindran els típics dient que hi ha un altra Espanya. Vull recordar que l’altra Espanya ,és la de Zapatero prometent estatuts i  que després diu que una merda,és la de Guerra fotent-se de lla retallada de l’estatut davant les joventuts del PSOE (i estes aplaudint), la de Ibarra volent expulsar el PSC,la de Bono negant parlar en català al congrés,és la de Pedro Sánchez sense dir res de l’aplicació de l’article 155 sense passar pel senat i donant suport en tot moment a les mesures  de Rajoy  amb detencions de membres del govern inclosa,la de Iceta dient a alcaldes del PSC que paguin les conseqüències de fer la consulta i anant al constitucional amb Ciutadans i el PP , la de PODEMOS,la de las “cajitas” i ministeris de plurinacionalitat, deixant fer referèndums sempre que guanyin ells,i la de menystenint Fachin perquè  ha donat suport al referèndum quan ell no volia,els en que un dia diuen blanc i l’altre negre. Ja vaig fer un article extens titulat,” un altra Espanya és possible.”

De aforismes que expliquen aquestes imatges n’hi ha molts,només he seleccionat alguns que ja vaig publicar fa uns 10 anys:

Les reivindicacions catalanes no són considerades per la major part dels Espanyols com una aspiració lícita o, simplement,discutible, sinó com una impertinència agressiva i intolerable.(1915)

A Espanya, les esquerres no es mostren més ben disposades envers el catalanisme que els partits de centre o de dreta.(1915)

No cal comptar, ara per ara, en una solució favorable del problema català dins l'Estat Espanyol. Qualsevol esperança és limitada per l'endarreriment mental de l'opinió pública i dels polítics hispànics.(1915)

Antoni Rovira i Virgili.

El dia 15 de setembre farà trenta - cinc anys que aconseguirem l'Estatut d'Autonomia i com el 1714, calgueren exèrcits vinguts de diversos països per a poder esclavitzar-nos altra volta. Ara que la dictadura franquista, ferida ja de mort, cueteja i intenta endebades sobreviure,noves victòries molt aviat ens esperen,però la reafirmació de la nostra continuïtat històrica esdevé més que mai necessària. Com el 1714, la nostra lluita per la llibertat ha d'agermanar-nos independentment del lloc de la nostra naixença i de les diferències de classe,que aspirem a esborrar"

Full volant ciclotistat de l'agost de 1967 i sense signatura.

"A Espanya hi ha dues menes de ciutadans:els qui pateixen "la Unidad" i els qui en viuen; com hi ha dues menes de pobles: els colonitzadors i els colonitzats. Els pobles hispànics no castellans no poden viure " la Unidad" sinó que han de sofrir-la" 

"Catalunya sobreviu encara avui com una realitat i com una esperança. Però aquesta supervivència no és casual, sinó a causa d'una minoria de catalans esforçats i clarividents que no paren en tot moment per fer-la possible. El dia que els catalans deixarem de lluitar, de patir per la catalanitat adéu Catalunya"

"La unitat espanyola té un vici d'origen: no és espontània, és una imposició. Quan pobles diversos s'uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar sinó, justament, per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un poble invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat la garantia per a la nacionalitat. La "unidad" que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur nacionalitat sinó una garantia de llur destrucció. Aquesta "unidad" cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l'acceptaria pas si la imposàvem"

"Cataluña no es una nación que pueda reclamar derechos de esa índole. Aunque el clamor separatista de Cataluña fuese absoluto, esto es, que fuera unánime, sin una sola excepción, la petición de independencia podría y debería contestarla España con lenguaje de cañón. La separación de Cataluña necesita la voluntad conforme de todos los españoles.(...) Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispànica, habrá de plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en tierra de colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de África. Todo menos... lo otro."

Escrit del setmanari falangista La Conquista del Estado, a l'edició del 4 de Juliol de 1931,núm.17.

Com escrivia Toni Soler al diari ARA:

“No negaré mai que hi ha una Espanya democràtica i respectuosa amb la pluralitat. És clar que hi és i jo potser m’hi confederaria (després de la independència per descomptat). Al cap i a la fi som veïns,i en molts casos parents,i ja compartim sobirania la Unió Europea. Però aquesta Espanya de somni no passa  de ser això, un somni, un miratge que de vegades es cosifica discretament a la Puerta del Sol i en els mítings de les esquerres perifèriques. L’Espanya hegemònica la formen el PP, el PSOE,i Ciutadans, i compta amb el poder de l’elit governamental i econòmica i amb el suport de la majoria de la població. Això es així des de fa dècades,i el setembre català no només no canviarà el panorama,sinó que molt probablement reforçarà Rajoy o el seu successor /a. L’apèndix més depriment d’aquesta hegemonia són els mitjans de comunicació,còmplices del relat oficial,que està farcit de mentides escandaloses. Fins al punt de convertir els ocupants en assetjats,els referendistes en Nazis,els botxins en víctimes.”

Encara queden  4 dies pel referèndum.... a veure com va la colonització. Les imatges més famoses són les de Huelva,però com el vídeo demostra han estat més ciutats.

6 anys sense escriure, i el PSC entestat a donar-nos la raó.....

Passen els anys però el PSC continua exactament igual…suposo que per això han passat de ser candidats a presidir un país, a partit semi-residual i fracturat.. A que ve això??? Sempre hem defensat en aquesta bloc que a) PP i PSOE en lo referent a Catalunya són exactament el mateix, i b) que el PSC no existeix, de fet mai a existit perquè mai a la vida portarà la contrària al “ papa” de Madrid, és una sucursal del PSOE.

Volia sentir que deia avui Miquel Iceta arran del pacte PSOE- C’S, un pacte que han fet els socialistes amb un partit el qual l’objectiu principal és acabar amb la immersió lingüística…. Com era d’espera res de nou,:

 “Convé que les forces del canvi ens posem d'acord, conscients que són transversals, amb moltes diferències entre elles, però fent un esforç per trobar punts de contacte programàtics”.  Estes declaracions buides de contingut eren d’esperar. Però les declaracions que hem van fer ficar les mans al cap van ser  :"Per treure la dreta més dreta potser has de pactar amb la dreta menys dreta".

Com la dreta menys dreta!!! Que  potser C’S des de el primer dia no s’han manifestat del bracet amb la extrema dreta, han anat junts a unes eleccions europees i sempre tenen manifestants amb banderes feixistes i volen mantenir carrers per honrar feixistes????

A la gent no se la pot tractar de tonta, i per això com hem dit anteriorment han passat de ser candidats a governar un país, a ser residuals.

Com diu la dita : "La força dels opresors,no seria tanta sense la col-laboració d'alguns oprimits" Simone de Beauvoir.

Un altra Amèrica és possible...?

4 anys per esbrinar-ho... (Canço d'U2 utilitzada per Obama en la seva campanya electoral.)

Revelacions divines

Diuen que assolir l’il·luminació és molt difícil. També pots tenir sort i tenir una revelació espontàniament i de cop i volta donar-te comte de la teva ignorància i viure la vida d’una forma més plena i sobretot conscient.

Això és el que li ha passat al benvolgut Miquel Giménez, un columnista que segur que l’heu llegit més d’un cop per l’e-notícies i d’altres mitjans. I segur que també l’heu sentit per COM Ràdio i per programes de la 2. Doncs bé l’esmentat senyor ha tingut una revelació , ara s’ha donat compte que, “ com a ciutadà que viu i paga els seus impostos a Catalunya, Espanya no em serveix per a res”. “I com a un servidor, el mateix els passa a molts” (m’incloc). També ens diu que vol, fugir “ d’aquesta Espanya que pretén ofegar-nos en un totum revolutum amb tal de no donar-nos el que toca per llei no és més que un desig lògic”.

Giménez en els seus escrits que vaig llegir a l’e-notícies sempre ens deia per activa i per passiva que ell no era nacionalista. Aquí ens ho repeteix per enèsima vegada, però matisa: “jo no sóc nacionalista. Segueixo sent socialista, malgrat la presa de pèl que ZP i els seus (suposo que es refereix al PSOE d’aquí anomenat també “PSC” per despistar) ens han fet als que al vam votar. Justament per a questa raó puc dir que tinc la convicció que no hi ha més sortida per a Catalunya que la independència. Perquè Espanya no permetrà mai que alcem el vol ni com a poble ni com a individus. Com a poble perquè aquí no hi ha més nacionalisme que l’Espanyol , que encara que es digui que no existeix, és com les “meigas”, que d’haver-les “haylas”


Quant no em podia creure el que estava llegint, que un columnista que durant anys i panys porta maleint i desprestigiant l’independentisme i el nacionalisme en general fes una apologia de la independència tant clara i amb uns arguments tant sòlids, que hagués signat el mateix Carod (abans d’entrar a Palau exclar.... ara sembla que això el molesti.) i des de el diari El Mundo contínua: “ Independentista el Giménez? Els explico:. No és que desitgi ser independentista, és que no em deixen una altra solució. I sí, estic per les persones i no per les banderes. Per això també estic per un tracte just en el finançament perquè a Catalunya, en el sector de l’univers en el qual viu, hagin carreteres sense peatges, sanitat pública, escola pública, economia sanejada, serveis socials de qualitat, i tot això sense haver d’anar a pidolar cada any a Madrid a veure què donen i si amb això arribem o no a final de mes”

Per acabar amb el seu nou estat d’il·luminat afegeix: “Quant t’han enganyat tantes vegades, és lògic que un no es cregui res. El gat escaldat, de l’aigua freda fuig. I ja no cola el conte que ve la dreta. En matèria de donar el que se’ns ha de donar per llei – llei orgànica, per cert – als catalans, el govern central, sigui socialista sigui popular, adopta sempre la mateixa postura: Espanya abans que ningú.( recordem per enèsima vegada a Fuster: no hi ha res més semblant a un Espanyol de dretes que un Espanyol d’esquerres) I com sóc ningú, em vaig. On cal estrènyer per a baixar-se d’aquest autobús vell i arnat?

Ja em va sobtar fa temps l’article que va escriure el mateix Gimènez sobre el llibre de Lòpez tena “Catalunya sota Espanya”. Allí vaig escriure en aquest mateix bloc, que el mateix Giménez havia estat incapaç de rebatre ni un sol argument de l’esmentat llibre . Qui sap si a partir d’aquella lectura va començar el seu camí cap a la il·luminació. ..

Però el que realment es sobta és que fins ara no s’hagi donat compte de tot això que ha escrit ni més ni menys que al diari El mundo!!!. En fi esperem que de mica en mica tothom és dono compte que amb Espanya no és pot fer res,i és un fre per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i autogovernant-nos ,tot podria ser d’una altra manera, i que el nostre destí no estaria encadenat a uns governants que no ens poden ni veure i odien tot lo nostre , menys els impostos exclar...

Problemes reals.

Ja he comentat més d’un cop la frase ”ocupar-se dels problemes reals”. Aquesta frase no la paren de repetir com un lloro la gent que es denomina antinacionalista, el PP, ciutadans i la “brunete mediàtica." Jo voldria recordar que el PSC amb l’època de Pujol també no la parava de dir, i que si ells manessin s’ocuparien d’aquest problemes. Per a ells els reals són la feina, l’atur, l’estat del benestar, infraestructures,... i vol dir que la llengua, la construcció nacional, l’autogovern i la defensa contra l’estat opressor no ho son, i que són una tonteria que no val la pena perdre el temps. (Com si fos incompatible ocupar-se dels problemes econòmics i nacionals alhora).


La setmana passada vam veure com Montilla era capaç d’intervenir en els problemes reals del país, i ficar solució d’una manera ràpida i eficaç només a l’alçada d’un gran estadista. Va anar al Japó i va dir que tenia el compromís de Sony de congelar els sous per no acomiadar gent. Doncs bé, només arribar a Catalunya es troba damunt la taula un expedient de regulació que afecta a 275 treballadors de la mateixa companyia... Una mostra més de l’ineficàcia total d’aquest Govern. Al viatge també estaven Carod i Huguet, membres del partit que ha estat l’artífex d’aquest govern .Jo espero que fets com aquest els facin pensar si l’aposta que van fer per segona vegada va ser totalment encertada o no. A més avui llegeixo que ICV, esta ultimant una llei que prohibirà tirar pedres al riu per a què els peixos no s’espantin!!! (suposo que això tambe són problemes reals). Si això sumem l’espectacle del finançament, els papers de Salamanca, al Senat jo encara no he sentit a ningú parlar en català, (al Congrés ja ni ho comento)... i que la incapacitat sobre influir en el govern de Madrid es clarament manifesta, jo no entenc com el PSC pot estar satisfet d’aquest dos anys de tripartit. Els problemes reals també són rodalies, i ja vam veure tot el que va passar. Jo sempre dic que quan un Govern o president ja només té el recurs de la por (si tu no hi vas ells tornen), vol dir que la seva obra és clarament insuficient i que no té arguments sòlids. Només voldria recordar un altre slògan del PSC, “fets no paraules”, i “Si guanya Zapatero Guanya Catalunya”, per no rememorar aquell de “Un altra Espanya és possible”. I és que si Montilla ja va ser incapaç de que l’OPA de Gas Natural a Endesa arribés a bon port, seria capaç de influir sobre els directius de Sony???.Però si és incapaç d’influir sobre Zapatero!! La Catalunya que sap on va diuen .... va allí on diu Zapatero i punt. Després encara es pregunten perqué la gent no va a votar i no confia amb

els polítcs.

En fi ,del desastre només ens pot salvar la societat civil.

López Tena a Flix.

Fotos de la visita d’Alfons López Tena. A la conferència no vaig assistir que anàvem de tarda. Només espero que la seva dedicatòria sigui profètica, però tal com van les coses ho dubto, tot i això no deixarem de lluitar. Pel que fa a la sentència del tribunal constitucional no espero res al igual que ell,com a màxim serà ambigua en els punts clau,per a que si en un futur hi ha diferències amb l’Estat ,de que si aquest compleix l’estatut o no i Catalunya va als tribunals, el poder judicial sempre donarà la raó a l’Estat mani el govern que mani, siguin “ amics “ o no

Exèrcits.

En una setmana ja hem vist com un periodista i un líder polític s'han de disculpar per ser sincers i dir el que pensen. Primer va ser el periodista d'esports de la endeutadíssima TVE (deute que haurem de pagar tots, juntament amb el deute dels bancs i tantes altres coses més que no sabem ) Jesús Álvarez dient que el Barça i l'Espanyol no eren equips Espanyols,i ahir Rajoy dient que la desfilada era un "conyazo". Jo no ser perqué la gent vol hipocresia , i que només s'utilitzi el llenguatge "políticament correcte", que és una manera més fina de dir que siguéssim hipòcrites.

En el fons no crec que la opinió que Rajoy té dels exèrcits sigui molt diferent a la que ens mostrava el flamant Quim Monzó al Persones Humanes. Ara que per a "paperet" el que ha tingut que fer la ministra de defensa catalana, de gran influència sobre les accions de Zapatero i del Govern Espanyol en General, la sola presència de la qual a l'executiu de Zapatero dona la raó a tots aquells que diuen que es necessari col-laborar amb el Govern Espanyol per a que Catalunya surti beneficiada.Les seves declaracions han estat ,«Si mi hijo quisiera ser militar, le animaría y con orgullo»( sense comentaris)

Cops contra la paret...

Tots hem vist com tots els partits es preparen per una retallada de l’estatut.(suposo que no hi havia capi il·lús que es pensava que el pobre estatut no tindria una segona retallada). Doncs bé això ja va passar al 32, al 79..... i passarà tota la punyetera vida fins que toquin les trompetes del judici final!!!! Amb Espanya no hi ha res a fer!!! Són així i no canviaran mai!,sempre hi ha excuses; la crisi, la constitució, la pèrdua de vots, o el perill dels militars, només diu que canviarà el partit de torn quan necessiten els vots!!!La república del 31, ZP, i fins i tot el PP. Recordeu,sense majoria absoluta Pujol guaperas habla com quieras, per a passar al Pujol enano, habla castellano. Com que ja tindrem temps de parlar sobre aquest tema ficarem una petita mostra del que va passar amb l’estatut del 32.


“Un cop s’aprovà la Constitució es confiava que l’estatut de Núria, com que no violentava el marc de les regions autònomes dibuixat per la constitució, s’aprovaria en bloc. Però no fou així: es discutí article per article, es rebaixà considerablement la part financera i no es traspassà a la Generalitat la competència d’educació, ni els centres públics d’ensenyament a Catalunya. Malgrat tot, els diputats catalanistes votaren l’estatut i van presentar-lo, davant l’opinió catalana, com un bon instrument d’autogovern (com ara PSC i CIU). En matèria d’administració local, capacitat de divisió territorial, administració de justícia i ordre públic, l’estatut del 1932 atorgava a la Generalitat una autoritat superior al posterior del 1979, encara que en el terreny de les finances era tan insuficient( de que ens sona això?) o més que aquest segon i no garantia l’ensenyament de la llengua catalana ni a l’escola primària ni a secundària.


Un cop aprovat per les corts l’estatut retallat, es confiava que els traspassos s’efectuarien amb rapidesa i amb una valoració global del cost dels serveis estatals a traspassar. Però tampoc no fou així i la col·laboració de Companys com a ministre del darrer govern d’Azaña no accelerà el procés.(com ara que els ministres del PSC estan de “florero”)

(...) Però el problema era la inexistència del federalisme a la resta d’Espanya. Les esquerres espanyoles no eren federals(PSOE d’ara) i les dretes eren irreductiblement centralistes (el PP d’ara). La república no va ser federal i resultava que , sense cap reconeixement de la pluralitat nacional d’Espanya, les autonomies regionals només eren concessions singulars i successives, permeses per una constitució favorable a una descentralització.

Xeics, jo crec la història està per aprendre d’ella,i no per a repetir-la sense substància i donar-nos cops contínuament contra la paret sense avançar ni un mil·límetre....


Text extret de la col·lecció Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia, Edicions 62.

Avui m'he fixat que és el segon cop que faig servir aquesta expressió per referir-me a l'estatut.

De calaix,lògic i extremadament previsible.

A una entrada anterior, contestant un comentari de l’Emigdi, vaig dir :" ja veuràs com acabarà tot això del finançament...ens donaran les engrunes com sempre, el PSC ho pintarà com un èxit i a sobre li aprovaran els pressupostos, i Catalunya a la deriva, sense cap lideratge fort" .Doncs bé, ahir dimecres llegim a el punt:

El PSC va defensar ahir l'«esforç inversor» del govern espanyol i va considerar que «Zapatero ha complert amb Catalunya i ha complert el que disposa l'Estatut». El coordinador de diputats i senadors del PSC, Francesc Vallès, va valorar ahir «molt positivament» la inversió prevista a Catalunya el 2009, amb un augment de prop del 6 per cent respecte del pressupost general del 2008, superior al 4 per cent de mitjana de l'Estat. Vallès va fer referència al «compromís» del govern de l’estat amb Catalunya i va voler insistir que l'«esforç inversor és encara més significatiu si es té en compte el context de crisi econòmica i d'austeritat en què s'ha hagut d’elaborar els pressupost general». Vallès es va mostrar convençut que els comptes presentats ahir són «bons per als catalans», perquè més de la meitat de la despesa pública es destinarà a polítiques socials i perquè els «compromisos» en matèria d'infraestructures es tiraran endavant i «contribuiran a dinamitzar l'economia», unes inversions que també va destacar el president de la Generalitat, José Montilla, durant el debat de política general celebrat al Parlament.


I és que com escrivia Xavier Bosch director de l’avui: El relat que ve està cantat. Tots els indicis menen a una mateixa fita altament decebedora. Catalunya acabarà acceptant un nou sistema de finançament que serà insuficient per a les necessitats del país i, més greu encara, incomplirà una llei orgànica de l’Estat com és el nou Estatut. No caldrà esperar que el Tribunal Constitucional ens passi el ribot, un nou finançament misèrrim ja ens haurà escanyat prou. I de qui serà la culpa? De les subprime, de la crisi mundial, del desgavell financer... Ens voldran fer creure que, amb dies de tanta penúria, ni es podia l El govern d’aquí i d’allà s’escudarant en aquest totum revolutum del crac global per preparar-se el discurs conformista de “no hi hem pogut fer res més”. El relat ens portarà a episodis que ja podem anar escrivint. Per exemple, Zapatero i Solbes (govern amic, “si guanya Zapatero, guanya Catalunya”) ens diran que no hi han pogut fer més en aquest moment tan delicat i de pressupostos austers. “Ho sentim molt, José, un mal moment per negociar”. I el que serà el súmmum de la decepció: els governants d’aquí, els líders d’opinió i la majoria dels mitjans catalans diran que més val això que res, que és un pas endavant i que qui no es conforma és perquè no vol. Ens sorprendran estranyes complicitats. La Cambra de Comerç ja ens ha donat una pista de com anirà quallant aquest relat.


També ens dona la raó als que pensem que Catalunya va a la deriva, sense cap lideratge fort, segons Xavier Bosch: Els empresaris, en comptes de ser els que aixequin el llistó de les necessitats imprescindibles per a Catalunya, en comptes de no rendir-se fins que no hi hagi res a fer, són els primers a rebaixar les expectatives i s’afanyen a donar per bona la xifra ridícula que Solbes va proposar a Duran i a Ridao en la reunió de la setmana passada. Si fa no fa, la meitat de la quantitat mínima que ens cal. Amb l’excusa de la crisi i que a Madrid tenen la clau de la caixa, faran passar bou per bèstia grossa. A aquest pas, encara haurem d’acabar donant-los les gràcies per l’almoina. Com sempre.

PSOE (PSC) - PP, tanto monta, monta tanto.

Que el PSOE, i el PP són 2 cares de la mateixa moneda, això ja ho sap quasi tothom, i ara no descobrirem res. Tot i que el ministre Clos a Ca Don Ventura de Flix, va dir que "es tenia que ser un curt de vista per no adonar-se de lo diferents que eren!!!! "Tots sabem l’afició de segons quins polítics a mentir i més en eleccions. Jo mateix vaig fer una entrada on intentava demostrar amb 29 exemples que són 2 cares d’una mateixa moneda, i que de tant en tant sols canvien les formes, així com els del PP van de cara i sense por, sense enganyar a ningú, el PSOE, va de bo, i te la fot igualment. U exemple recent va ser a l’últim congrés del PSOE, alhora que deien que totes les llengües de l’estat són patrimoni d’Espanya i que es tenen que cuidar , te foten per decret la tercera hora de castellà!



D’exemples n’hi ha 400 més (l’estatut, Rodalies, Papers de Salamanca, finançament pel 9 d’agost....) l’últim cas sonat l’ha protagonitzat el senyor Bono.( aquell amic de l’amic Zapatero que ja va dir que com a president del Congrés no acceptaria l’ús del Català al congrés, tot i que estos són els nostres amics ,i a l’últim congrés del PSOE, van dir que les llengües són patrimoni de l’estat i que a sobre la sagrada constitució diu que La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección cosa que no he sabut veure en 30 anys, i menys encara amb manifestos que alerten del perill de la desaparició del Castellà!) Dons bé el senyor Bono va dir que “Los retratos no se van a quitar!”, referint-se als cuadres dels 3 presidents Franquistes que s’exhibeixen a la cambra baixa., (Esteban Bilbau, Antonio Iturmendi i Alejandro Rodríguez Valcárcel.). Jo voldria recordar que el PSOE va fer molt soroll amb una “Ley de memòria histórica”, per acabar dient que els judicis sumaríssims no eren legítims ,però continuaven sent legals!!!, com si fes falta fer una llei per dir una cosa tant obvia!!!!



I quin són els motius que esmenta? l´’únic que no pare de dir la gent com un lloro: “porque forman parte de la historia de España” .... i que vol dir això, que una cosa pel sol fet de ser història no és pot condemnar? que no condemnen, els crims de l’alemanya Nazi, l’holocaust, la mort de religiosos a la guerra, l’esclavisme, l’apartheid, i seria inimaginable un monument que honressin tots aquest assassins que s’imposaven per mitjà de la injustícia , el crim, la tortura i la repressió? Que van manar a base de terrorisme d’estat?Aquest retrats han d’estat justament a la cambra baixa que en teoria es considera la representació directa del poble?


Que fan allí retrats de gent que provoca cops d’estats per enderrocar governs legítims triats lliurement pels ciutadans? De gent que són enemics de la democràcia i governen per mitjà de règims totalitaris i feixistes?Es mereixen el mateix rang i reconeixement els defensors de la democràcia que els enemics d’aquesta?És lògic ficar al mateix nivell botxins i víctimes? Assassins i assassinats? Torturadors i torturats? Perseguidors i perseguits? És lògic dir a les societats i a les generacions futures que un dictador i una dictadura no és poden condemnar? Que fins i tot és poden sentir orgullosos de ser part d’aquesta maquinària repressiva? Quins valors transmeten a la societat com a país? Que és poden fer cops d’estat impunement , pots passar-te pel forro la voluntat d’un país que tot i així seràs recordat i exaltat a la casa del poble? Que pots lluitar contra la democràcia i tot i així ser recordat per aquest mateix fet? Que pots perseguir, matar, afusellar, depurar, empresonar, i tot i així seràs recordat en un dels temples de la democràcia? Així s’eviten futurs cops d’estats? O afavoreixes que tornin a passar els mateixos crims i que tot un país torni a la foscor i a la repressió 40 anys més? No fomentes així l’aparició de líders demagògics, com Haider,Lepen, Bush i Aznar? Així donen exemple com a país? Com a governants? Així dones exemple de bon govern i sentit comú? Així formem ciutadans lliures? Així defensem la democràcia? Passant per alts els crims del seus enemics? Així defensem la llibertat de tot un país? La justícia? La política? El bé comú? No estem maquillant i traient importància a atrocitats que van passar per a que tornin a passar?

Us imagineu un monument a l’esclavatge als estats del sud dels E.U.A? o al Congo?O els retrats de Hitler, Himmler i Goebbels a la seu del govern Alemany? O un bust del Doctor mort al mig de Berlín? O un a l’apartheid al mig de Johannesburg? I que un cop preguntéssim , com és que honreu aquesta gent, aquí precisament la gent d’aquest país contestés, o és que és història...!! que pensaríeu, que estan bojos no? Doncs així és Espanya!! Retrats franquistes a la cambra baixa , i dictadors s a cavall per places de mig país....ens escandalitza quan veiem esvàstiques a Alemanya, i amb “ el yugo i las flechas” no passa absolutament res,


Així el PSOE dignifica tots els seus militants, simpatitzants, i votants que va afusellar Franco, i que van lluitar per la República i la democràcia?

Recordem que fins i tot el Parlament Europeu va condemnar el Franquisme.

Queda demostrat per enèsima vegada que els Espanyols primer són Espanyols i després de dreta o d’esquerra , continua tenint vigència la frase de Fuster,” no hi res més semblant a un Espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”

Només pot estar en contra de la retirada de símbols aquell qui comparteix els mateixos valors que el dictador, causes , motius, i mètode. Estar clar que han pogut més el gens falangistes del seu pare que el seu sentit comú i la seva moral. "Senyor" bono, aquets retarts com a història que són tindrien que estar en un museu, si no els treu del lloc on estan l'únic que estar fent és enaltir-los!! Li tindrie que fer vergonya, però que és pot esperar d'un personatge com vosté?

La meva opinó sobreel tema tambe la trobareu a :

Lo 13 de Gener de Tortosa...

Per als de CIU que volen lo 13 de Gener... (i ERC)

Sinceritat.

Bueeeeeeeeeeeeeno, després d'uns dies que el PSC, bé, el PSOE que està aquí a Catalunya, anés de valentet, i d'independent,amb frases,com aquelles de "En el PSC te queremos, José Luis, pero aún queremos más a Cataluña y a los catalanes, avui el senyor Corbacho ha dit prou de fer tonteries i textualment ha dit: "[Els diputats del PSC] ni han votat mai en contra del PSOE, ni ho faran, sinó que donaran suport als pressupostos del PSOE, no perquè deguin el seu lloc a un o un altre, sinó perquè el PSC comparteix projecte, ideologia i present i futur amb el PSOE i amb el conjunt dels socialistes espanyols", . Com diu la notícia, El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha garantit aquest dimecres que els 25 diputats del PSC votaran a favor dels pressupostos generals de l'Estat del 2009 i que no es plantegen provocar una crisi ni al govern espanyol ni al PSOE pel debat del finançament autonòmic.

Queda demostrat un cop més, que el PSC, no existeix, ni ha existit mai., aquestes declaraions podrien ser perfectament d'un ministre del PP. I un altra cosa, de que seveix tenir ministres catalans a Madrid, si la seva influéncia és zero, i només van allí a fer de palmero i a treure les castanyes i tots els marrons a Zapatero i a justficar les seves metides? Corbacho ho ha dit ben clar, no jo PRIMER ÉS I SERÀ SEMPRE EL PSOE, DESPRÉS CATALUNYA.

Recordo que el dia 9 teníem que tenir finançament, i res de res....

El Català a l'Ajuntament de Perpinyà.

El fet en qüestió va succeir el 28 d'Abril,l'informació està extreta de l'esquerra nacional nº 98:

Perpinyà, capital de la cultura catalana 2008, ha sigut testimoni de l'arribada d'Esquerra a les institucions municipals.El ple celebrat el 28 d'Abil ha revolucinat la política de la Catalunya Nord, com feia temps que no passava, i tot pequè el regidor independentista Enric Vilanova va intervenir, naturalment, en Català. Tot i que Esquerra no va anunciar explícitament que només intervindria en Català al ple, no va aixecar sorpreses perquè era l'única formació que havia fet la campanya electoral únicament en Català. El gest de Vilanova va comportar una rèplica inmediata de Louis Alliot, regidor i Secretari general del Front Nacional, qui va preguntar a l'alcalde per la legalitat de la conducta dels independentistes. De seguida, l'alcalde de la ciutat, Jean -Paul Alduy, va afirmar que parlar Català al ple no era legal, però si algú no ho entenia ell mateix li faciltaria la traducció al francès. (...) L'arribada ha sigut un gest de dignitat nacional i ha tornat el Català a l'Ajuntamnent per primera vagada des de l'annexió. I a més ,pot crear jurisprudència

La mateixa notícia acabava d'una manera molt optimista ( totes les publicacions per a militants solen ser bastant subjectives), Catalunya Nord Canvia, França també!, ja que aquest acte d'Enric Vilanova juntament amb el de Daniel March, diputat nord- Catlalà i batlle de Pollestres (UMP) que s'expressava per primer cop en Català a l'Assamblea Nacional donaven esperances a les reivindicacions pel Català.

Com era de suposar el Senat Fracés va suprimir el reconeixement del Català de la reforma de la constitució.. Textualment la notícia diu: Pels massa optimistes, ahir dimecres, el senat de l'estat francès va APROVAR per 216 vots a favor i 103 en contra una esmena que SUPRIMEIX el reconeixement de les llengües dites regionals, entre les quals el català, del projecte de reforma de la constitució.Govern i sobretot l'assemblea francesa havien aprovat la modificació de l'article 1, en el qual s'afegia la referència a les dites llengües regionals com a patrimoni de l'estat...>> L'esmena que suprimeix el reconeixement de les llengües regionals ha estat aprovada amb els vots de la UMP, els comunistes, els radicals i els centristes, a més d'alguns senadors socialistes. Han votat en contra de l'esmena la majoria dels socialistes, els verds i alguns senadors de la UMP (entre els quals, de Catalunya nord, Joan Pau Alduy i Paul Blanc).

En fi tot i que aquesta decisió ere de Calaix, estarem pendents dels passos de l'Enric Vilanova. Ja que com ell mateix diu: com a càrrec electe d'ERC, 'un partit independentista', parlar en català en el ple municipal era un acte 'de coherència política' i una 'petita revolució' que pretén fer acceptar 'l'ús públic i oficial de la llengua catalana' a Perpinyà i a la Catalunya del Nord'. Al seu parer, 'això s'emmarca en una dinàmica que nosaltres hem impulsat i que es va reconeixent de mica en mica com ara amb la declaració del Consell General que reconeix l'oficialitat del català'.Penso que el seu gest, fent la campanya totalment en Català a la Catalunya Nord, i parlar al ple tota l'estona en Català ere digne de menció, sempre podrà dir que ell va ser el primer.

L'entrada de les tropes francocatalanes a Perpinyà es va celebrar amb grans festes a París i a Barcelona. Molts Catalans no s'adonaven de la magnitud de la tragèdia. Hauria de passar un cert temps -concretament fins al tractat dels Pirineus (1659) que feia efectiu la definitiva ocupació militar francesa del Roselló i el desmembrament de Catalunya- abans que els catalans " ploressin amb llàgrimes de sang el que ara celebren amb crits d'alegria ",

La força del PSC.

Tots ja sabíem que els bons resultas del PSC a les passades eleccions no faríen canviar en res la seva submissió al PSOE, tot i que vull recordar que la flamant candidata Carme Chacón va dir que al congrés el PSC, "sempre votarà a favor dels interessos de Catalunya."

El passat més de Març ja vam veure la força dels diputats del PSC, van votar en contra de cedir gratuïtament la caserna del Bruc, a les administracions públiques catalanes per a la construcció d'habitatges de règim públic de lloguer per a joves, equipaments per a la ciutat de Barcelona i equipaments universitaris. Recordo al pobre Castells dient que volie grup parlamentari propi a Madri, i la Chacón constestant , que no fa falta perqué així ja es troben prou còmodes. Còmodes del tot, només han de dir que sí al papa de Madrid i punt.

Ficaré les delaracions del portaveu de defensa de CIU al congrés Jordi Xuclà perqué estic totalment d'acord amb elles:

"han votat en en contra d'una iniciativa que van votar a favor a l'Ajuntament de Barcelona"

"un PSC que pica de mans tot el que fa el PSOE , que fa de palmero del PSOE, dóna l'esquena a la ciutat de Barcelona i a la petició àmpliament majoritària de la societat catalana i de l'Ajuntament de la ciutat"

"el PSC ha perdut qualsevol tipus de vergonya i coherència i sembla que gaudeix practicant la incoherència extrema entre allò que aprova a l'Ajuntament de Barcelona i rebutja a les corts Generals"

"(lamentar) el sectarisme i la miopia política i la falta de generositat del grup Socialista"

"el temps ens donarà la raó i el Bruc serà revertit a favor de la ciutat de Barcelona"

I que van dir els Scialistes per justificar la seva incoherència? ( si és que és pot fer). S'han emparat en informes tècnics... com diu Xuclà, " empararant-se en informes tècnics han evidenciat la seva falta de voluntat política per donar un millor ús a les instal-lacions de la caserna del Bruc"

A més el diputat Socialista Daniel Fernández va dir una cosa que encara no entenc ara, que aquesta iniciativa era de segona categoria i no s'havia de discutir al ple del congrés. I on vol discutir-ho? al pati de casa seva? On s'ha de discutir si és a Madrid on es té que aprovar? Com va dir Xuclà " ha de ser el mínim de vergonya i la incomoditat de votar diferent a l'Ajuntament de Barcelona i al Congrés el que els impulsa a sostenir aquesta afirmació. Si fos així, també haria estat en de segona categoria haver discutit intensament en l'anterior legislatura el traspàs, encara no fet efectiu, del Castell de Montjuïc"