Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 28 de febrer de 2008

Per als de CIU que volen lo 13 de Gener... (i ERC)



“La paraula realment adequada és tortura”. “Em van donar una pallissa molt forta i professional. Bufetades a la cara, una darrere l’altra. Cops de puny a llocs no visibles per no deixar senyal. Només una vegada a un dels agents se li va escapar la mà i em va obrir una cella. Un company li va dir que anés en compte. Cops de bastó seguits a les plantes dels peus. Cops a les empenyes, amb mes càlcul perquè no volien trencar ossos. Em van fer ajupir amb les mans emmanillades per sota les cuixes. En aquesta posició, que es coneix amb el nom de la cigonya,em pegaven i em feien caure a terra. M’incorporaven i em feien tornar a caure amb més bufetades a la cara i més cops de puny al cos. Doblegat a terra, m’etzibaven coces,m’arrossegaven. De tant en tant em deixaven reposar. Després hi tornaven. Tot això de nit i en un subterrani, sabent que és inútil cridar perquè no et sentirà ningú. El turment devia durar unes tres hores. És molt de temps. Finalment, vaig entendre que no podria aguantar. Aquells homes portaven les de guanyar i no els venia ni una hora ni d’un dia ni em tenien per a res. Vaig dir el nom de Francesc Pinzón, l’impressor .......Aquest relat és una petita part del dia que van torturar Jordi Pujol, fragment extret de les seves memòries.


No volen canviar els monuments als torturadors i assassins, i els noms de carrers que els recorda i honora, donen a entendre, que aquells fets en el fons no van ser tant greus, que torturar, perseguir i depurar per motius polítics i ideològics tampoc és tant greu. Donen a entendre a les generacions que vindran que són uns fets que no fa falta condemnar-los, i que aquestes coses passen, no cal donar-li més voltes ni més importància, no fa falta condemnar-los que tampoc és per a tant.

Amb actes de covardia política com els que van protagonitzar CIU i ERC, fa que tots aquells que van torturar i matar per motius polítics, tots els seus actes quedin impunes, no passin el judici de la història, i totes les seves víctimes estan doblement derrotades, una en els temps que les van humiliar, i dos, en veure que passat el temps, els botxins queden immaculats i que tot el seu patiment per a molts no va servir per a res. Jo els recordaria a CIU i ERC, que si són regidors i els poden escollir es en molta part gràcies a gent que van matar,que corria davant dels grisos ,que van empresonar, que és jugaven la seva llibertat per a que ells ara puguin governar. Però es veu que ja no es recorden que la democràcia va costar molt, i molta gent es va jugar la vida. La transició va ser un procés amnèsic on el dolor i el patiment dels que van lluitar per la democràcia va ser oblidat per sempre. Amb actes com aquest, encara enterrem més els patiments i vexacions d’aquelles persones. Que deu sentir una persona torturada per la dictadura en veure que partits que volen passar per democràtics no condemnen les dictadures? Perquè condemnar però no obrar en conseqüència, demostra que la seva condemna està buida de contingut i en els fons tant se li en fot, és una hipocresia total.

Els de CIU i ERC ,no enderrocarien un monument al esclavatge? Al Nazisme? I perquè a llavors no un al feixisme que varem patir a casa nostra i que va anar en contra de la nostra forma de ser,llengua cultura e història i que fins i tot ha condemnat el parlament europeu i la Generalitat? Que creuen que el genocidi contra el poble Català no és condemnable per a un partit que vol passar per nacionalista i l’altre per independentista? Així dignifiquen els seus càrrecs? Els seus partits? El seu sistema democràtic? Així el defensen? Així dignifiquem la vida humana? No han estat dignes de ser representants de la democràcia,ni de la llibertat individual. I pels d' ERC,passo de dir res per s’han passat pel forro a Macià, Companys ,la República.....s’han posat a la mateixa alçada que tot lo PP amb la seva negativa de condemnar la dictadura.


Pensava que el senyor Forés estaria orgullós de ser un dels causants de fer un acte de justícia històrica,de honrar el seu partit i les seves víctimes, i tantes d’altres que no eren d’ERC però van fer possible que ell ara sigui representant polític, però es veu que no sap ni a quin partit està ni per a que es va fundar l’any 1931 a Sants. Hagués pogut passar a la història municipal de la seva ciutat,però es veu que les misèries quotidianes l’impedeixen veure el passat i el futur, han desprestigiat el partit i el càrrec. Només va veure un perill quan la vida li havia brindat una oportunitat històrica. Ha tret importància al patiment de milers de catalans i de persones.


Forés no sap que Catalunya sempre és justa amb les persones que lluiten per ella i es sacrifiquen per ella. El cas més clar és de Macià i Cambó. Cambó enterrat a Buenos aires, en terra estrangera, i Macià cada dia de Nadal se’l recorda. Al igual que Companys, Rovira i Virgili, immortalitzat amb el seu nom posat la universitat, Irla amb la seva fundació, Bladé, injustament ignorat en tornar de Mèxic i que gràcies a la seva lluita sorda i constant mai serà oblidat al seu poble i ara veu com els seus textos l’any 2007 es tornen a redescobrir... i no fa falta anar tant lluny, quan veus gent com Vega o Pere que als seus prop de 50 anys, i molts cops de predicar en el desert, intenten ara per mitjà dels seus càrrecs continuar la seva lluita. Hi ha molta gent que continua anònima, i amb actes com lo del 13 de Gener tindran la sensació que la seva lluita no va servir per a res.


“L’home és una màquina d’oblidar” A. Bladé.