Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 29 de maig de 2008

No hi ha res a fer.... i a sobre demanem perdó!





Només despertar-me, miro que diuen els diaris, i no m´ho podia creure...El Barça prohibeix el català als jugadors de bàsquet!!!!!!!!!!!!!!!! Al ser de l'ACB el Barça diu que només és pot utilitzar l'idioma del reino. Quan al pobre Roger Grimau els periodistes catalans li demanen que contesti amb Català, el pobre es quede mirant al cap de premsa i aquest li diu que no!!!! que ha de passar pel tubo!! De que serveix fer partits de la selecció catalana de bàsquet sino té el valor de parlar amb la seva llengua amb els periodistes del seu país?De qué serveix jugar contra Argentina a Futbol, sinó convoques a les estrelles per a que no s'enfadi l'estat opressor?!?! Això són actes per reafirmar la identitat catalana, o fem lo just mínim e indispensabe per no molestar?




Lo del cas del TAU Sergi Vidal ha estat més espectacular. El pobre comença a parlar en català i el cap de premsa li espetegue, SERGI SIUSPLAU!!!!!!!, com vulguen dir estàs boig a qué?!!!! parlar en la teva llengua , el català,a periodistes catalans, a Catalunya, i a les instalacions de F.C. Barcelona!!!!! I ràpidament al seu esquema mental li ha vingut lo Síndrome d'Estocolm típic dels catalans i ha demanat PERDÓ!!!. Però perdó de que?!!! Que només pots parlar el Català a casa teua com si estiguéssis en una reserva índia ! Que encara mane Franco i jo no ho sabia? Si la Generaliat oblige a retolar amb els 2 idiomes som uns feixistes, però sí a nosaltres ens obliguen a parlar amb la seva llengua és lo més normal del món. Que la "nostra" constitució no diu que l'Estat protegirà les altres llengües de l'Estat???? Com les vol protegir?prohibint-les al Congrés i als jugadors professionals??? Que lo falso de Zapatero no diu que Espanya és diversa??? És diversa però no és pot viure segons aquesta diversitat??? O és que no diuen tots els Espanyols i els feixistes del PP, que ells són uns grans amants de la llibertat? I ON ESTÀ LA NOSTRA LLIBERTAT, PER A PARLAR EN LA NOSTRA LLENGUA????


I això que a Can Barça teníem un President "separatista" com va dir La Razón, i segons ell s'emocionava recordant a JosepSunyol....


Com que una imatge val més que mil paraules aquí teniu el VIDEO de com ha anat lo "asunto"




Ja poden fer partits de Bàsquet amb la selecció Catalana, que actes d'afirmació nacional com el que podien fer avui, valie per 1000 partits contra Croàcia. Entre d'altres coses perqué ells podien fer un precedent, i començar així un nou camí, on cada jugador parlés com volgués....la vida els ha donat una opotunitat i l'han desaprofitat.On és la libertat que tant pregonen els Espanyols????


”la submissió a una llengua imposada és el signe de l’esclau”, Valentí Almirall.










divendres, 23 de maig de 2008

Sinceritat


"Per què no hi ha cap model d'automòbil amb nom de ciutat catalana?"


Nosotros somos españoles!



Francisco García Sanz, president del Consell d'Administració de SEAT ACN, 16 d'Abril.



(Extret del número 83 d'Esquerra Nacional)




dimecres, 21 de maig de 2008

"Libertad " para Bojan i el Síndrome d'Estocolm.




Tots els Espanyols sempre s'omplen la boca de la "libertad". Que si libertad per a parlar com un vol, que si llibertat, per a matricular els fills d'una manera determinada, que si la llibertat de la constitució, bla,bla,bla..... pero que passa quan un espanyol interpreta que un jugador del Barça renuncia a jugar amb la selecció Espanyola???? Que el xiulen!!!! Això és el que va passar a Múrcia amb Bojan, tot i que va arribar a un pacte amb el seleccionador , la gent ja va titllar-lo d'anti- Espanyol. Això com que ja ha passat mols cops fins i tot passava d'apuntar-ho. Però és que al partit de costellada del dissabte contra Argentina el selecionador Català Pere Gratacós no ha convocat Bojan segons paraules textuals, "para no crear un problema que pueda perjudicar al jugador". O sigui que Espanya és una gran amant de la llibertat , però com algú no sento els colors Espanyols és un traïdor a la pàtria i el podem xiular insultar i el que convingui, que és un separatista igual que Oleguer pressas.




Que ja no tenen memòria de quan Bojan va fer el gol de la victòria contra Anglaterra al Mundial Sub -17? O quan es va perdre tota la pretemporada amb el Barça per anar al Mundial de Corea i que va sortir escollit tercer millor jugador del Mundial? Els Espanyols sempre volen mostres d'Espanyolitat,ens volen fer sentir Espanyols a la força! és lògic no convocar a un jugador de 17 anys per protegir-lo de la brunete mediàtica?.Per a protegir-lo de la violència verbal de la premsa Espanyola? Així volen que em senta Espanyol? Així volen que no lluiti pel reconeixement de les seleccions del meu país??


La veritat la desició de Pere Gratacós la trobo molt discutible.Un país valent i sense Síndrome no ha d'estar pendent de les ires i comentaris de l'opressor,sinó no avançarem mai. Tenim que ser més forts que la seva mala llet, i expressar amb claretat els nostres arguments i motius,igual que fem amb la injustícia del finançament. Un país amb personalitat, amb dignitat, lliure, i sense por no tria els passos pendents del comentari de l'opresor, d'aquell que l'obliga a tenir uns determinats sentiments, a parlar amb una deteriminada llengua, i a ser solidari fins que estigui arruïnat , el priva de fer el seu propi camí com a país, o senzillament li vol canviar la personalitat. Portem tants anys de repressió, que ja no tenim valor.... sempre pendents d'Espanya. El dia que siguéssim lliures ens donarem compte de tot el que ens vam perdre, per no haver-ho estat abans. Com he sentit avui per la ràdio, "Independència com a subsistència".
Lo partit no se com quedarà, però començem malament...




divendres, 16 de maig de 2008

Manifest blocaire de rebuig al Transvasament.


Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.


-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.


-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.



-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.



-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes.Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.



Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

Cita històrica.


... Espanya no ha sabut resoldre,mai, cap problema de llibertat. I que per ésser incapaç de fer-ho, va anar perdent a bocins tots els territoris de l'imperi colonial, a la immensitat del qual no s'hi ponia el sol, no és lògic, ni reflexiu, ni assenyat, ni digne, de creure que ho faci l'Espanya oficial d'avui, la mateixa d'ahir i la de sempre,l'Espanya dels reis absoluts austroborbònics, dels vàlids i de les oligarquies insolents. L'Espanya arrogant dels governants autoritaris. L'Espanya dels militars pinxescos i sense respecte per l'estament civil. L'Espanya de les intransigències clàssiques i dels arxisabuts "principis d'autoritat" contra els principis del dret, de la raó i de la justícia. Per consegüent, no és possible ni és honrat de creure que, amb aquesta Espanya tossuda, irreflexiva, funesta, incapaç d'escarment ni d'esmena (segons frase espurnejant del memorable patrici cubà doctor Lluís Esteve Romero), pugui mai oferir de bona fe a Catalunya, o concordar-hi lleialment, la solució indispensable del problema catalanista.


El separatisme català és, doncs, a més d'una maduració de la nostra cultura i de la consciència del nostre poble, un teorema dimanant materialment de l'escandalós fracàs que d'encà de la Renaixença política, han tingut les col-laboracions i les esperances dels partits de Catalunya, amb els governs central succcessius.
Josep Conangla i Fontanilles. Dictamen Acompanyatori de la Ponència de la Constitució Provisional de la República Catalana.






dilluns, 12 de maig de 2008

Antoni Terré i Alexandre Deulofeu.


"Eren els dies en què jo, alguna tarda anava, amb Francesc Pujols, a casa de Carles Riba, el qual ens llegia, en Català l'Apocalipsi.També anàvem a casa de Bellsolell un estudiant que es reunia amb altres (Herribert Barrera, Josep Pallach,Feliu Riera...) i on s'escatia tot l'escatible. Alexandre Deulofeu hi aportava la seva maemàtica de la història, motiu de discussions aferrissades, ja que, segons la mateixa teoria, els alemanys eren els destinats a imposar la seva hegemonia al món...un dia o altre. Terré, si se n´hagués assabentat - de la teoria - hauria tingut una de les seves rauxes de sagrada indignació perquè ell a partir de l'entrada dels Estats Units a la guerra, va tenir la completa seguretat que els alemanys serien vençuts. (A la curta doncs, va ser més bon profeta el de Móra d'Ebre que el de figueres. Ara a la llarga qui ho sap?)


Com ja va poder veure Artur Bladé en vida, com sempre a la llarga les matemàtiques de Deulofeu no van fallar...


Artur Bladé i Desumvila, La vida d'un Català excepcional, Antoni Terré de Móra d'Ebre.

divendres, 9 de maig de 2008

Flix Templer?!?!?


Una de les últimes compres que vaig fer per Sant Jordi va ser "Els nostres Càtars. El catarisme a la Corona d'Aragó" de Jordi Bibià Balada. Com ere de suposar surt Flix, ja que a Flix van viure Pere Mauri i com diu el llibre el mateix Belibasta l'any 1313. Lúnic que a l'apartat dedicat a Flix acava dient : Flix tingué un bon castell que era en senyoriu dels templers. Jo això no ho havia no sentit ni llegit mai. A més fa poc vaig tenir la sort de trobar el llibre de Josep Gironés Descarrega titulat, " L'arquitectura Àurea dels Templers, Terra Alta i Ribera d'Ebre" i com ere d'esperar tampoc surt Flix per enlloc.


Després d'anar cap a l'arxiu de Flix i consultar-ho amb Josep Antoni Collazos , i per la tarde amb el Pere, em van confirmar que és tractava d'un error.

dijous, 1 de maig de 2008

Cloenda any Bladé.




El passat dimarts es va acabar un cicle al Barça i també l'any Bladé, amb un acte que es va fer al Palau de la Generalitat. Tots els que ja heu gaudit de "El meu Rovira i Virgili" recordareu que el llibre acaba amb una carta que Bladé adreça desde Mèxic a la seva filla. Penso que tot el que li va dir sore el seu pare és perfectament aplicable a Bladé, canviaré només unes paraules de un tros de la carta i compravarem com Bladé va ser un digne deixeble del seu mestre com ell solia anomenar a Rovira i Virgili:




"...Però amb el cas del vostre pare, la mort no s'emporta més que la despulla ( com s'emportarà la meva la vostra i la de tots), però no s'emporta ni la seva obra ni el seu exemple. Al contrari, cada dia que passi la seva obra es veurà més forta, més clara i més viva;i de la mateixa manera, el seu exemple esdevindrà lluminós. Semba mentida de vegades, el que un home sol pot arribar a fer per un poble. Posar tota una vida al sevei d'una causa noble és molt, però deixar una exiliada, una crònica del país natal,Montpeller Català - per no citar-ne d'altres -, només podia fer-ho Bladé. Com voleu que això mori? Dins la relativitat de la vida humana no es pot fer res més gran que posar pedres així en l'edifici immortal de la pàtria. Mentre Catalunya existeixi existirà el vostre pare. Mentre resti en el món una història de la cultura, subsistirà l'esperit de l'home que plorem. Jo en tinc una gran recança, una gran pena, no en dubteu, no solament perquè he perdut un gran amic sinò perqué penso en tot allò que ha perdut Catalunya, encara en tota l'obra que hauria pogut realitzar.. .




Cal que us ho imagineu des d'ara: homenatges a la seva memòria, noves edicions de les seves obres, el seu nom pels carrers de les ciutats i dels pobles catalans, el seu nom al costat de, Francesc Macià,Luís Companys Pompeu Fabra... Quin magnífic llegat aquest nom!




"N'haurem de parlar molt del vostre pare........."