Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimecres, 21 de maig de 2008

"Libertad " para Bojan i el Síndrome d'Estocolm.




Tots els Espanyols sempre s'omplen la boca de la "libertad". Que si libertad per a parlar com un vol, que si llibertat, per a matricular els fills d'una manera determinada, que si la llibertat de la constitució, bla,bla,bla..... pero que passa quan un espanyol interpreta que un jugador del Barça renuncia a jugar amb la selecció Espanyola???? Que el xiulen!!!! Això és el que va passar a Múrcia amb Bojan, tot i que va arribar a un pacte amb el seleccionador , la gent ja va titllar-lo d'anti- Espanyol. Això com que ja ha passat mols cops fins i tot passava d'apuntar-ho. Però és que al partit de costellada del dissabte contra Argentina el selecionador Català Pere Gratacós no ha convocat Bojan segons paraules textuals, "para no crear un problema que pueda perjudicar al jugador". O sigui que Espanya és una gran amant de la llibertat , però com algú no sento els colors Espanyols és un traïdor a la pàtria i el podem xiular insultar i el que convingui, que és un separatista igual que Oleguer pressas.




Que ja no tenen memòria de quan Bojan va fer el gol de la victòria contra Anglaterra al Mundial Sub -17? O quan es va perdre tota la pretemporada amb el Barça per anar al Mundial de Corea i que va sortir escollit tercer millor jugador del Mundial? Els Espanyols sempre volen mostres d'Espanyolitat,ens volen fer sentir Espanyols a la força! és lògic no convocar a un jugador de 17 anys per protegir-lo de la brunete mediàtica?.Per a protegir-lo de la violència verbal de la premsa Espanyola? Així volen que em senta Espanyol? Així volen que no lluiti pel reconeixement de les seleccions del meu país??


La veritat la desició de Pere Gratacós la trobo molt discutible.Un país valent i sense Síndrome no ha d'estar pendent de les ires i comentaris de l'opressor,sinó no avançarem mai. Tenim que ser més forts que la seva mala llet, i expressar amb claretat els nostres arguments i motius,igual que fem amb la injustícia del finançament. Un país amb personalitat, amb dignitat, lliure, i sense por no tria els passos pendents del comentari de l'opresor, d'aquell que l'obliga a tenir uns determinats sentiments, a parlar amb una deteriminada llengua, i a ser solidari fins que estigui arruïnat , el priva de fer el seu propi camí com a país, o senzillament li vol canviar la personalitat. Portem tants anys de repressió, que ja no tenim valor.... sempre pendents d'Espanya. El dia que siguéssim lliures ens donarem compte de tot el que ens vam perdre, per no haver-ho estat abans. Com he sentit avui per la ràdio, "Independència com a subsistència".
Lo partit no se com quedarà, però començem malament...