Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 30 de desembre de 2008

Solstici d'hivern.


I un altra cosa: van passar dos segles i mig abans que algú decidís que calia eliminar les festes que els pagans celebraven durant el solstici d’hivern, la data en què el sol està més lluny de la terra. Els apòstols i els successors dels apòstols havien estat massa ocupats divulgant el missatge de Jesús i no s’havien preocupat gens del natalis invictis solis, la festa mitraica del naixement del sol, que tenia lloc el 25 de Desembre. Fins que, un dia, un bisbe va decidir que aquestes festes representaven una amenaça per a la fe i... ja hi vam ser! Avui dia, hi ha misses, regals, sermons, jesusets de plàstic en menjadores de fusta i la convicció absoluta que Jesucrist va néixer aquest dia!

- També tenim l’arbre de Nadal: en saps l’origen?
- No en tinc ni idea.
- Sant Bonifaci va decidir “cristianitzar” un ritual que honrava el déu Odin quan era petit: una vegada a l’any, les tribus germàniques posaven regals al voltant d’un roure perquè els trobés la canalla. Ells creien que amb això feien contenta la divinitat pagana.(...)

Paulo Coelho, El Zahir.


dilluns, 29 de desembre de 2008

El fred de Nadal. (Antoni Rovira i Virgili.)




El FRED DE NADAL.

(...)En els Nadals ennuvolats, la intensa blanor de la festa cristiana s’estén pel paisatge. Però hi ha també els Nadals freds, serens, amb el sol daurat damunt el glaç del matí, i amb els estels clars i lluents damunt la nit glaçada. El Nadal d’enguany és fred viu, i així la blanor nadalenca es reclou a la llar.



Si la virtut de Nadal és dintre la llar encesa i al voltant de la taula filial, el fred afavoreix el Nadal íntim. Quan a fora el fred és viu, i l’aigua es fa vidre, i l’aire talla, els interiors domèstics ens donen,per contrast, la sensació del benestar. Les flames dels tions pairals són aleshores més ardents i més pures.

No blasmarem els Nadals ennuvolats que enamoren el poeta . Sabem estimar els núvols benèvols que semblen coixins sota la volta del cel. La natura és vella en els seus múltiples aspecte . Però si nosaltres haguéssim de triar , triaríem els Nadals freds, de cel límpid, amb el paisatge detalladament dibuixat per la transparència de l’aire.

El fred de fora, no sols ens fa estimar més la roentor de les flames i la taula plena , ans encara estimula la nostra acció i ens enforteix el cos i l’ànima .El fred és un enemic que ens ajuda. Els homes estaríem massa decantats a caure en la flonjor de la vida còmoda, si els cops adversos no ens fessin mantenir en actitud de guàrdia i combat.


Els hiverns freds i els Nadals de gebre i glaç són senyal de bona anyada. (...) Els cors s’enforteixen tant en la fredor de l’aire lliure del defora com amb l’escalfor de l’aire reclòs del casal. No és bo el fred persistent, ni és bona la tebior llarga. Els contrastos i els desnivells de la vida formen part del secret de la vida mateixa. Bon temps i mal temps, prosperitat i adversitat, joia i dolor, són part del ritme de la vida humana. I destruir el ritme seria destruir la vida mateixa. El ritme és una part insubstituïble de l'ànima dels éssers.

(...) Benvingut, doncs, el fred de Nadal! Si un any ens sentim protegits pels núvols benignes, un altre any ens sentim estimulats per la nuesa del cel ras. Mentrestant, guaitarem la dansa de les flames en la llar, escoltarem la crepitació de la llenya amiga, trobarem l’esguard dels ulls estimats i sentirem dins la llar tèbia, voltada per la gran fredor de Nadal, el batec dels cors que no es refreden.
Antoni Rovira i Virgili, 1928. Teatre de la Natura, Teatre de la ciutat.















dimarts, 23 de desembre de 2008

Societat Civil. Gent fidel


Ara que el nostre Govern té com a màxima prioritat que regni la calma, que tot sigui una bassa d’oli, evitar al màxim les friccions i diferències entre els diferents socis de govern i que sembla que les reivindicacions nacionals quedin en un segon terme per a no semblar el “Dragon Khan” del primer tripartit, l’únic que podem fer és ficar exemples de gent que no té més remei que seguir la lluita en solitari.

Al número 120 d’Esquerra Nacional surt el cas de Miquel Català , un informàtic que ha creat la web europarl.cat. Com el mateix autor explica, "a diferència del que pugui semblar, la creació del web no ve motivada per tenir una versió en català de la pàgina del Parlament europeu, sinó que l’objectiu és reclamar l’oficialitat del català a la Unió Europea. Considero que és una via útil de demanda, perquè així la gent pot consultar la informació que s’hi exposa i es pot familiaritzar amb la institució. És una protesta en positiu "

Va estar uns 2 mesos traduint al català la informació fixa del web oficial, i un cop la va tenir enllestida la va activar des de un servidor de casa seva. La web ha tingut 500.000 pàgines descarregades i 140.00 usuaris únics, això sense fer gens de màrqueting. A més demostra ser un tio en dignitat,ja que quan el parlament europeu li va dir que despengés la pàgina de manera voluntària, ell es va negar a fer-ho. " Si volien eliminar europarl.cat ho havien de fer ells, ja els facilitaria les contrasenyes per fer-ho en el moment en què hi pugui haver un procés judicial, però que no esperin que ho faci jo" .Per sort no ha estat sol , segons diu, " la societat civil ha organitzat campanyes de suport des de plataformes com el Facebook o correus que la gent es reenvia. Apart d’això, vull deixar constància que un bon nombre d’advocats m’han ofert els seus serveis per defensar-me si el cas arriba a mans de la justícia, però fins que no m’arribi la denúncia no hi contactaré"

Quan se li pregunta qui és el responsable que la llengua catalana no sigui oficial a la Unió Europea, ell ho te clar" Evidentment, els estats membres, i l’estat espanyol en particular. En el seu moment va demanar que només el castellà fos llengua oficial. I, sovint, el mateix comissari de Multilingüisme, Leonard Orban, ha reconegut que a la Comissió ja li agradaria tenir competència en política lingüística, però aquesta depèn exclusivament dels estats" Jo voldria recordar la Constitució per enéssima vegada" La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección"

I tot això servirà d’alguna cosa? La resposta és que si," perquè actualment l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha anunciat que en breu llançarà una pàgina d’informació en Català"



Recordem també que un grup de persones ha fet que es pugui llegir en Català l'Sport i La Vanguardia.

divendres, 19 de desembre de 2008

Problemes reals.



Ja he comentat més d’un cop la frase ”ocupar-se dels problemes reals”. Aquesta frase no la paren de repetir com un lloro la gent que es denomina antinacionalista, el PP, ciutadans i la “brunete mediàtica." Jo voldria recordar que el PSC amb l’època de Pujol també no la parava de dir, i que si ells manessin s’ocuparien d’aquest problemes. Per a ells els reals són la feina, l’atur, l’estat del benestar, infraestructures,... i vol dir que la llengua, la construcció nacional, l’autogovern i la defensa contra l’estat opressor no ho son, i que són una tonteria que no val la pena perdre el temps. (Com si fos incompatible ocupar-se dels problemes econòmics i nacionals alhora).


La setmana passada vam veure com Montilla era capaç d’intervenir en els problemes reals del país, i ficar solució d’una manera ràpida i eficaç només a l’alçada d’un gran estadista. Va anar al Japó i va dir que tenia el compromís de Sony de congelar els sous per no acomiadar gent. Doncs bé, només arribar a Catalunya es troba damunt la taula un expedient de regulació que afecta a 275 treballadors de la mateixa companyia... Una mostra més de l’ineficàcia total d’aquest Govern. Al viatge també estaven Carod i Huguet, membres del partit que ha estat l’artífex d’aquest govern .Jo espero que fets com aquest els facin pensar si l’aposta que van fer per segona vegada va ser totalment encertada o no. A més avui llegeixo que ICV, esta ultimant una llei que prohibirà tirar pedres al riu per a què els peixos no s’espantin!!! (suposo que això tambe són problemes reals). Si això sumem l’espectacle del finançament, els papers de Salamanca, al Senat jo encara no he sentit a ningú parlar en català, (al Congrés ja ni ho comento)... i que la incapacitat sobre influir en el govern de Madrid es clarament manifesta, jo no entenc com el PSC pot estar satisfet d’aquest dos anys de tripartit. Els problemes reals també són rodalies, i ja vam veure tot el que va passar. Jo sempre dic que quan un Govern o president ja només té el recurs de la por (si tu no hi vas ells tornen), vol dir que la seva obra és clarament insuficient i que no té arguments sòlids. Només voldria recordar un altre slògan del PSC, “fets no paraules”, i “Si guanya Zapatero Guanya Catalunya”, per no rememorar aquell de “Un altra Espanya és possible”. I és que si Montilla ja va ser incapaç de que l’OPA de Gas Natural a Endesa arribés a bon port, seria capaç de influir sobre els directius de Sony???.Però si és incapaç d’influir sobre Zapatero!! La Catalunya que sap on va diuen .... va allí on diu Zapatero i punt. Després encara es pregunten perqué la gent no va a votar i no confia amb
els polítcs.

En fi ,del desastre només ens pot salvar la societat civil.

dimarts, 9 de desembre de 2008

Resclosa de Flix. 150 anys.




Com ja ha sortit al bloc de Pere, arran de la restauració del meandre, ha sortit a “la llum” l’antiga resclosa de Flix .Al llibre, La Navegació Fluvial i la industrialització a Flix (1840 – 1940) dels Flixancos, Josep Sánchez Cervelló i Francisco R.Visa Ribera, està perfectament explicat com i quan es va construir i el seu funcionament. Així com bastants fotografies de la mateixa.

Com molta gent de Flix recordarà , a la mostra Flix de l’any 2004 Faurquer impressor va fer una edició especial de la mateixa.


























































divendres, 5 de desembre de 2008

Negar l'innegable (II)


A mi em fa una gràcia terrible quan ens diuen Nazis perquè segons ells perseguim el Castellà, i la brunete mediàtica no diu res de la persecució sistemàtica del Català a València .Tot això sense dir les agressions a la gent que es sent catalana a València. Ells parlen molt de “llibertat”, però a València te poden agredir per penjar una estelada i aquí no passa absolutament res i no surt a cap diari, com quan es cremen senyeres . I el més bo del cas és que La Vanguardia fent gala del seu Síndrome d’Estocolm , dient que allò era provocar!!!!. Espero que si algun dia algú pegue a un seguidor del Madrid al Camp Nou per anar amb una bandera del Madrid, digui que anava a provocar i que no estava fent ús de la seva llibertat. O que si un onze de Setembre peguen algú per portar una bandera d’Espanya no el defensi i diguin que anava a provocar... però bueno això és un altre tema. Com ja vaig escriure en un post anterior; El Govern Valencià ha tingut que ratificar que "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l'Estatut d'autonomia", és "acadèmicament català". Aquesta iniciativa es produeix després que la sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) dictés una resolució que disposa expressament que el Govern valencià publiqui l'article dels estatuts de la Universitat d'Alacant que recupera l'expressió "acadèmicament català" per referir-se a la llengua pròpia de la Comunitat, i que l'Executiu de Camps havia suprimit, una supressió que va ser recorreguda per la Universitat d'Alacant.


Doncs bé, segons deia la mateixa Vanguardia, :Una sentencia del Tribunal Supremo (TS) reconoce el título de Filología Catalana para acreditar el conocimiento de lengua valenciana en las oposiciones al sector docente convocadas por la Conselleria d´Educació de la Generalitat valenciana. El Ejecutivo de Camps había convocado oposiciones a la docencia en las que no daba validez a la Filología Catalana.



Esperem que per fi al País Valencià deixin de negar l'innegable.