Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 31 de maig del 2007

Es aquest un país normal?

Com ja sabeu, ja fa dies per un programa d'A3 volien triar l'Espanyol de La història. I jo hem pregunto com pot ser que una cadena tingui la brillant idea de seleccionar un dictador que firmava sentències de mort com si res Espanyol de la història? Que devia pensar per exemple la família Puig Antic? I tots els avis que encara viuen que van estar en camps de concentració? Que passaria si Alemanya seleccionés a Adolf Alemany de la història? O Itàlia a Musssolini? Com pot ser que un home que va governar mitjançant la repressió sigui model a seguir? Aquell que rapava el cap a les dones dels rojos? Que va enviar a Mauthausen milers de soldats republicans per ser eliminats? Un militar que va arrivar al poder mitjançant un cop d'estat???? El mateix que va assasinar Companys? El que va forçar a l'exili milers de Catalans com Bladé, i d'altres que no van poder tornar mai més?Que va voler eliminar totes les llengües diferents a la Espanyola? Que va voler instaurar a Espanya unes idees a base de la força i la repressió? Que volia instaurar un pensament únic? Que no permitia la llibertat d'expressió? Que com ja he dit encara matava l'any 75? Un enemic de la democràcia i de la lllibertat en totes les seves formes? Un partidari de la persecució i repressió política?Es un exempple a seguir pels nens d'ara?
Voleu dir que la nostra transcisió va ser tant modèl-lica? I compte. L'espanyol més votat va ser El Rei!!!! Recordem que El Rei va ser imposat per Franco i va jurar el càrrec "según las leyes del mobimiento!". O sigui que l'Espanyol més valorat és un Borbó imposat per un dictador!! Un simbolisme perfecte del que es Espanya, feta a base de dictadors i Reis absolutistes! Un descendent d'aquell que va suprimir les llibertats catalanes, i va ser el causant d'una repressió encara més brutal!!! igual que Franco, que va anul-lar l'estatut de Núria just entrar a Lleida i perseguir la llengua Catalana fins al dia de la seva mort.
Un Borbó Espanyol de la història. Mira que Espanyol no m´ho sentia gens, però amb programes com aquests, on el més valorat és un descendent de Felip V hem reafirmen cada dia més, que a Espanya només tenen cabuda els que tenen una determinada manera de pensar i els altres sobrem.
Visca Catalunya Lliure!!!!!

dimarts, 29 de maig del 2007

Les CUP i C's.

Com és la premsa catalana. Com tots sabeu el partit de Boadella no ha entrat a l'Ajuntament de Barcelona . Només ha aconseguit 13 regidors però 5 són d'un mateix poble Gironells i el Pla de la Font de 1091 habitants.. Pero ojo! "donde han logrado que su candidato José Manuel Pardos, hasta ahora alcalde por el PP mantenga la alcaldía."
A que acusen aquesta davallada de vots? A la seva falta de missatge electoral que només es centra en el tema ideològic, identitari i del bilingüisme, tot i que ens van dir que no els importava quina llengua parlàvem i tot això? Noooooooooo. Segons ells " en opinión de Ciutadans han silenciado la campaña del partido!". El que no tenen el valor de dir es que ha hagut més vots en blanc que a favor de C'S.
Com poden dir que han silenciat la seva campanya quant no paren de sortir sobretot per La Razón El Mundo i La Cope? Recordem que fins i tot Jiménez Losantos li va dir a Piqué que si fos Català els votaria. I els de les CUP? Que hauríen de dir? Com és que un partit nou que treu més regidors que Ciutadans ningú l'esmenta? Quin seguiment li han fet per La Vanguardia, El Periódico i altres mitjans? Com es que la premsa d'aquí es fixa més en els que volen que la personalitat de Catalunya desparegui i no en els que busquen la seva llibertat? Recordem que les CUP han presentat llista a totes les comarques Barcelonines i 35 llistes més que l'any 2003. Fins i tot els regidors de les CUP de Vic van dir que renunciarien al seu sou si surten elegits per destinar els diners a entitats en defensa del territori i la cultura catalana.
Tret de l'e-notícies ningú ha iformat com cal de la candidatura d'unitat popular.

diumenge, 27 de maig del 2007

Pere Muñoz.


Pere, avui ho he vist més clar que mai..... gràcies per tot i amb tu fins on calgui.
Un polític pensa en les pròximes eleccions, un estadista pensa en les pròximes generacions. Otto Von Birsmack.

diumenge, 20 de maig del 2007

L'exposició de Bladé ja és a Flix.

Vega Pere i el Conseller
Xavier Garcia.





Divendres vam assistir a la presentació de l'exposició de l'any Bladé. Mani ja se que hem diràs que això ja sembla un bloc sobre Bladé, pero l'actualitat sempre mane.


A l'acte van assistir el conseller de cultura Joan Manuel Tresserras, així com també el nostre director dels serveis territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre el Flixanco, Francesc Xavier Vega, i com no el nostre Batlle i amic de Bladé Pere Muñoz, i el gran impulsor per reeditar l'obra completa Xavier Garcia.

Que destacar de l'acte? Només dir que la gent que va parlar se note que eren admiradors i amics de Bladé, sabien de qui parlàven, tant de l'escriptor com de la persona. El fill de Bladé no va poder assistir a l'acte per que estava fora de Catalunya, tot i així va deixar unes paraules que volia que es diguéssin per a la gent que va assistir a l'acte. Sobretot va recordar la il-lusió que li havia fet al seu pare que posséssin el seu nom a la Biblioteca de Flix ,també va recordar que Flix va ser el primer poble que li va fer un homenatge com es te que fer , en vida.


El nostre Batlle també va recordar la alegria del matrimoni Bladé el dia de la inaguració de la Biblioteca. Fins i tot ens va dir que el pom de flors que li havien regalat aquell dia el va tenir a la casa de Benissanet fins al dia de la seva mort.També va recordar la visita que va fer a Flix amb Marcel-lí Domingo. Bladé aquell dia es va quedar afònic intentant fer callar als de la FAI que volien boicotejar l'acte, el Gener del 36.


Per acavar només destacar que s'ha demostrat un cop més que la història es cíclica. Ja que aquells que van donar el nom de Bladé a la Biblioteca ara han pogut inagurar l'exposició per commemorar el centenari del seu naixement, un repeteix com a Batlle i l'altre ara es director dels serveis Territorials de Cultura de les Terrres de l'Ebre.


També Xavier Garcia va presentar els 2 primers volums de l'obra completa.
Que tanta feina resultarà, a la llarga, inútil? Sí, però no pas més que no fer-la. I, mentrestant entreté i àdhuc conhorta. Conhorta sobretot en una época com la que ens ha tocat de viure, de guerres i exilis, de camps de concentració i cambres de gas i bombes atòmiques, una època en què la gent de la meva generació ha vist com es frustraven en la flor de la vida, totes les il-lusions mentre era posada a prova en una forma positivament infrahumana. D'aquí que siguin tan nombrosos els qui no han tingut altre remei, per a poder continuar vivint que cercar, escàpols del present el refugi del passat i de la regió secreta ( mena de terra natal en el temps) que informà llur noiesa i llur adolescència.
A. Bladé. Pròleg de Gent de la Ribera d'Ebre.






dilluns, 14 de maig del 2007

Artur Bladé i el Diari el Punt.

El passat Dimecres 2 de Maig el Diari el punt va dedicar 2 pàgines a l'escriptor de Benissanet. S'ha de dir que el diari el Punt s'ha portat bastant bé amb l'any Bladé.
Destacar que anomenen a Bladé, i amb tota la raó del móm el gran oblidat de la literatura ebrenca i Catalana, que gràcies al centenari que enguany celebrem, esta deixant de ser un escriptor oblidat (recordem que als ans 80 es van esgotar les seves obres de les llibreries i ja no es van tornar a reeditar) i que la ruta litrària que tot just han començat enguany , neix amb la voluntat de mantenir-se en el temps. La propera ruta literària serà el dia 26 de maig, però també se n'organitzen a la carta per 3 euros per persona o 40 per a grups de més de 12 persones. També editaran una guia perquè qui vulga puga fer la ruta en solitari.
També ens parla de la possibilitat que els papers de l'escriptor acabin a l'arxiu comarcal de la Ribera d'Ebre i que també és possible que a la casa natal de l'autor, entre el munt de documentació que encara hi ha, s'amagui alguna obra inèdita que es publicaria en un dotzè volum.
També trobarem comentaris com el de Heribert Barrera " era un pèl reservat i un pèl distant, escoltava més que no parlava i prenia notes incansablement" o de Xavier Garcia " Animal que s'enyorava, el català de soca-rel que era Bladé posà tota la seua força elegíaca a retratar amb voluntat de permanència els elements definitoris de l'esperit del seu paisatge natal" i Albert Pujol (de l'associació cultural Artur Bladé i Desumvila " Mai ningú es profeta a la seva terra i el fet que Bladé fos Republicà creava malestar en alguns sectors del poble i això els feia ignorar el valor literari de la seua obra" entre d'altres, Mossén Suñé....
Recordem que aquesta setmana arriva a Flix l'exposició per conmemorar el seu naixement del seu centenari.



diumenge, 13 de maig del 2007

No és possible assegurar-se el futur. Només és possible perdre el present.

IVAN KLIMA.

dijous, 10 de maig del 2007

Pasqual Maragall i la il-luminació

No tinc temps per escriure, i hem temo que fins a finals de mes serà així.I mira que hi ha coses per a comentar, sobretot les declaracions de Maragall sobre l'estatut i la relació amb Espanya.
Senyor Maragall primer que tot gràcies per donar-me la raó,i atots els que pensen com jo,a les passades eleccions al govern Espanyol ja vaig fer un escrit a la veu de Flix, intentant demostar que un altra Espanya es impossible, vaig ficar diferents exemples que avien succeït al llarg de la història on demostraven clarament que tota col-laborarió amb Espanya es impossible, que era un somni per a il-lusos o per tots aquells que vole caure en la ceguesa voluntària. Fins i tot acabava l'article desitjan que algún dia sentís la crida delseu avi amb el seu famós "Adéu Espanya".
Ara escriuré el famós poema del seu avi "Adéu Espanya " i demà a passat comentaerem les declaracions de Maragall i la relació d'Espanya amb Catalunya. Així demostrarem un cop més que la història es cíclica!!!! I més la nostra relació amb Espanya.


ODA A ESPANYA 1898


Escolta Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua -pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.


T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
ha viscut trista.


Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.


Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a mort els fills,
te satisfeies - d'homes mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!


Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.


On són els barcos?- On són els fills?
Pregnta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!


Salva´t,oh! salva´t -de tant mal;
que el plo et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que i ha en els núvols.


On ets ,Espanya? - No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu Espanya!

Joan Maragall 1860 - 1911


diumenge, 6 de maig del 2007

Lluís Llach.

Ja se que fa temps que Lluís Llach s'ha retirat. Però es que fa temps em van dir que trobàven que al meu bloc faltava un elogi al famós cantautor. No tinc cap disc d'ell, només un que va treure conjuntament amb Feliu Ventura, per lo tant poc puc dir de Lluís Llach. L'únic que puc fer es escriure el poema de Kavafis Viatge a Ítaca. També ho faig perqué el primer llibre de poesia que vaig llegir de la meva vida era d'aquest famós autor d'Alexandria.

Quant surts per fer el viatge cap a Ítaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai,si el pensament se´t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els adreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que,amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s´hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per apendre i apendre dels que saben.


Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.


I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut compendre què volen dir les Ítaques.


Konstantinos Kavafis (1863 - 1933 )

dijous, 3 de maig del 2007

Això es un estatut 4 (No serveix per res i se'l passen pel forro)

Ja sabeu que vaig fer un escrit molt crític amb el tema de les banderes titulat "Per naltres es delicte per ells no". Com que a la Generalitat ERC i PSC no es volen enfadar, no es porten la contrària mai, però al congrés dels diputats el pobre Tardà te que fer la feina bruta.
El pobre proteste davant el Ministre d'Administracions públiques dient que " es deixi de fer el ridícul i s'ordeni que la Senyera també onegi a les comisaries de policia i als edificis de l'exèrcit situats a Catalunya". Recordem que sino es fa s'incompleix l'estatut.
Que us penseu que pot contestar el govern amic de Zapatero i Montilla amb el seu afany per demostrar que un altra Espanya es possible i que ens comprenen i que respecten els estatuts votats pel poble de Catalunya????? Sevilla va rebutjar-ho, emparant-se en la llei estatal de banderes, en la qual s'estableix que als edificis públics militars només hi onejarà l'ensenya espanyola. El ministre va obviar l'Estatut, que en el títol preliminar fixa que la bandera Catalana ha d'estar als edificis públics i actes oficials.... Ignorant que és una llei orgànica sotmesa a referèndum, Sevilla va dir que l'Estatut no pot regular una llei que és aprovada o modificada per aquestes corts!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Gràcies per la teva sinceritat Sevilla. Perqué això no ens ho deien els partits que volien el si??? Si l'Estatut no pot regular una llei que és aprovada o modificada per aquestes corts..... QUE COI VAM VOTAR???
I jo em pregunto, si l'exercit Espanyol té que defensar l'unitat del territori, Perque no pot onejar la Senyera quant en teoria Catalunya esta dintre de l'Estat Espanyol? Que ens volen dir? Que tenen alèrgia a la Senyera? Que l'exèrcit no ens representa a tots? Que no hi ha catalans a dintre l'exèrcit? Que no té casernes a Catalunya? Com es que l'exèrci espanyol en els seus actes oficials no oneja mai la senyera?
Com va dir Tardà, com es que a les comisaries dels Mossos d'esquadra un ciutadà es atés amb les dues llengues, o sigui respectant-se la llei, i on onegen les banderes espanyola i Catalana, i a les comisaries de la policia Espanyola tant sols s´hissa la bandera espanyola i s'acumulen les denúncies per discriminació lingüística dels catalanoparlants?
Com es que després d'una transcisició modèlica encara passent estes coses? Com es que l'any 2007 el Consell General del Poder Judicial per fi ha acceptat finalment col-locar la bandera Catalana a la seva escola judical de Barcelona?

dimecres, 2 de maig del 2007