Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 10 de maig de 2007

Pasqual Maragall i la il-luminació

No tinc temps per escriure, i hem temo que fins a finals de mes serà així.I mira que hi ha coses per a comentar, sobretot les declaracions de Maragall sobre l'estatut i la relació amb Espanya.
Senyor Maragall primer que tot gràcies per donar-me la raó,i atots els que pensen com jo,a les passades eleccions al govern Espanyol ja vaig fer un escrit a la veu de Flix, intentant demostar que un altra Espanya es impossible, vaig ficar diferents exemples que avien succeït al llarg de la història on demostraven clarament que tota col-laborarió amb Espanya es impossible, que era un somni per a il-lusos o per tots aquells que vole caure en la ceguesa voluntària. Fins i tot acabava l'article desitjan que algún dia sentís la crida delseu avi amb el seu famós "Adéu Espanya".
Ara escriuré el famós poema del seu avi "Adéu Espanya " i demà a passat comentaerem les declaracions de Maragall i la relació d'Espanya amb Catalunya. Així demostrarem un cop més que la història es cíclica!!!! I més la nostra relació amb Espanya.


ODA A ESPANYA 1898


Escolta Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua -pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.


T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
ha viscut trista.


Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.


Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a mort els fills,
te satisfeies - d'homes mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!


Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.


On són els barcos?- On són els fills?
Pregnta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!


Salva´t,oh! salva´t -de tant mal;
que el plo et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que i ha en els núvols.


On ets ,Espanya? - No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu Espanya!

Joan Maragall 1860 - 1911