Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

diumenge, 30 de novembre de 2008

Cita històrica (Unió Catalanista)



Ja sabeu que sempre sóc molt crític sempre amb la col·laboració amb l’estat opressor del costat, ja que mai traiem res de positiu, tret de les engrunes, que el nostre síndrome d’Estocolm ens ho fa pintar com a grans èxits. Això pase ara i passarà sempre. I crec que aquí l’any 1918 la Unió Catalanista ho expressava brillantment. Crec que a les recents memòries de Maragall podrem disfrutar de més exemples, ja que pel que han avançat els diaris allí conta com es va sentir traït per Zapatero. I això que és un govern amic, o així ens ho vol vendre el PSOE de Catalunya, també nomenat PSC. L’últim crack que ho ha tastat en les seves pròpies carns ha estat l’espavilat de Saura. Fa un pacte amb de La Vega per a que José Luis Rodríguez Zapatero no expliqués al Congrés per què havia incomplert la data del 9 d’agost que fixava l’estatut per concretar el nou finançament de Catalunya a canvi de que en un màxim de tres mesos arribar a un acord sobre el mateix. I que ha passat??? Com va dir el mateix Saura: "l’incompliment posa de manifest la falta de voluntat política i la falta d’un model de finançament del Govern en relació amb l’estatut" ohhhhhhh . Recordo que el primer incompliment sobre l’estatut va arribar el dia 9 d’agost. Al igual que amb els papers de Salamanca, Rodalies.....sense recordar que Zapatero per a guanyar les elccions va dir "apoyaré el estatuto que apruebe el parlament...."




És un error substancial l’esperar el reconeixement de l’autonomia integral de Catalunya d’un moment d’efusió amb sos mateixos declarats enemics, els prohoms polítics de l’actual règim centralista. Ben al contrari, Catalunya ha d’imposar la solució de son problema negant-se a transigir amb els governs que refusin son plantejament i oposant als mateixos una resistència, passiva o activa segons les circumstàncies, sense conformar-se ja mai a son humiliant refús. Clar és que seria motiu de gran joia per a tots l’arribar a l’autonomia pels viaranys de l’efusió sincera; però cal no deposar armes confiant en tal inversemblança. Dissortadament, la major part de les nacionalitats oprimides, si han arribat a son deslliurament, ha sigut per la virtut de llurs herois i de llurs martres més que no pas per l'espontània i generosa renúncia de llurs dominadors.



"Manifest al poble Català" de la Unió Catalanista. Abril del 1918.



dimarts, 25 de novembre de 2008

100 anys de l'Estelada (II)



(...) Quan a la bandera estelada, que a vosaltres us fa tant de pànic perquè us tira a la cara la vostra actuació vergonyant, fou nascuda quan l’armistici de la Guerra Gran, per assenyalar, amb l’estel, el clam de la llibertat que volíem per enarborar finalment la bandera barrada, la nostra, neta de tota màcula, sense haver-se ajupit sota de monarquies ni repúbliques. I encara hi ha un fet històric, no un fet guerrer, ni de lluites i sang ni glòries falses, sinó un fet viu,l’enyorament per la lluita. Foren les mullers dels nostres germans d’Amèrica, que teixiren una senyera amb l’estel, representant Catalunya absolutament lliure en el firmament de les nacions lliures, representació per tant de la nostra ideologia , i l’ofrenaren als patriotes que havien jurat no ajupir-se per res ni per ningú fins assolir el triomf de la llibertat.


Es, doncs, senzillament una bandera de combat nascuda pel fet d’amor a la Pàtria, fet que pot ésser fonament de tants motius heràldics com vulgueu, dels blasons familiars,de corporacions, ciutats i pobles que serveixen per distingir-los. Així, doncs, l’estel és per nosaltres la distinció que hi ha entre els catalans que s’ajupen i traeixen i els catalans que segueixen el camí únic, rebel i dreturer per la llibertat de la pàtria.


Rafael Dalmau i Ferreres 1933. (Futur Rafael Dalmau editor)

dilluns, 24 de novembre de 2008

López Tena a Flix.

Fotos de la visita d’Alfons López Tena. A la conferència no vaig assistir que anàvem de tarda. Només espero que la seva dedicatòria sigui profètica, però tal com van les coses ho dubto, tot i això no deixarem de lluitar. Pel que fa a la sentència del tribunal constitucional no espero res al igual que ell,com a màxim serà ambigua en els punts clau,per a que si en un futur hi ha diferències amb l’Estat ,de que si aquest compleix l’estatut o no i Catalunya va als tribunals, el poder judicial sempre donarà la raó a l’Estat mani el govern que mani, siguin “ amics “ o no














Fotos.

Fotos del dissabte, tot i que va haver baixes destacades, per enfermetat com la de Toni Sabaté i Vincent, que va pujar però al veure que Marc estava capacitat de sobres per assumir la responsabilitat i no es trobava bé, va tingué que marxar. Miko i Arnau complint el seu deure amb el capitalisme, i Rodes després de pujar va anar al futbol sala . Lo Killer després de tancar la disco estava rendit. Gràcies a Francesc perquè a les 12:30 el tema del gel estava solventat, al Negre per la seva paciència per fer el all i oli, a Vincent per seleccionar el peix i comprar la beguda, amb Xep el vermut estava fet en 5 minuts,i a Bertran i Zamora per vigilar el foc, i com no al cuiner Marc, que ja és el segon dissabte consecutiu que em fa el dinar i cada vegada es supera més. I al altres per ficar les ganes. Sense oblidar els regals de Pablo, Arnau , Júlia i Marga. Llàstima que és hivern i és fa de nit molt ràpid, perquè quan es començava a fer fosc i la sobretaula ja estava molt avançada començava a demostrar-se la validesa de la frase “in vino veritas” ......del sopar no hi ha fotos.













































divendres, 21 de novembre de 2008

21/11.....









Viva la vida. Coldplay.

dimecres, 19 de novembre de 2008

La Vanguardia i l'Sport ja estan en Català.





Com diu el correu que m’han enviat avui: Un grup de pencaires, d’aquests que creuen en el país i que hi dediquen esforços, ha aconseguit el miracle que puguem llegir les edicions digitals en català de La Vanguardia i el diari Sport.








Com sempre a Catalunya, la societat civil fent el do de pit. Sense líders però fent el que podem... no és que combregui molt amb la línea editorial de La Vanguardia, però segur que a algú li pot interessar, i l'Sport encara més.

dimarts, 18 de novembre de 2008

Sentències d'Antoni Rovira i Virgili.


Desgraciadament encara que están escrites a començaments de segle, són extremadament actuals....


Les reivindicacions catalanes no són considerades per la major part dels Espanyols com una aspiració lícita o, simlement,discutible, sinó com una impertinència agressiva i intolerable.(1915)


A Espanya, les esquerres no es mostren més ben disposades envers el catalanisme que els partits de centre o de dreta.(1915)


Tot l'esdevenidor de Catalunya està en la seva independització espiritual.(1915)


No cal comptar, ara per ara, en una solució favorable del problema català dins l'Estat Espanyol. Qualsevol esperança és limitada per l'endarreriment mental de l'opinió pública i dels polítics hispànics.(1915)



Ens engargamellarem declarant que volem formar part d'Espanya, que aspirem no a degradar-la, sinó a renovar-la i enfortir-la, i seguiran els uns trobant-nos sospitosos, i els altres cridaran: "Separaistes!" (1911)(CIU, PSC)


"Aquí,com a tot arreu, el separatisme sols pot produir-se a conseqüéncia de la persecució del moviment patriòtic i de les negatives oposades a les demandes de reformes autonómiques" (1912) Finançament,papers de Salamanca, Estatut, dèficit fiscal, seleccions esportives...


"Els forasters que treballen contra Catalunya troben sempre l'ajuda d'uns quants catalans desnacionalitzats" (1913) Ciutadans


"Aqueixa antipatia contra els catalans és cosa secular... És l'odi que el denomidador dèspota sent envers aquells que novolen ajupir-se dòcilment a la seva donominació" (1913)


"Quant un poble té una llengua pròpia, un dret seu, una forta literatura, una història gloriosa, és espiritualment independent, perquè el propi esperit és seu i no dels altres, i perquè aqueix esperit treu la vida delpropi terrer. Sense l'existència d'u esperit nacional - que de vegades obra sense que els pobles en inguin clara conscéncia - no és expliable el fenomen enlluernador i revelador de la Solidaritat."


"El senyor Unamuno arribà a dir a dir que, a Espanya, imposar la llengua castellana equival a imposar la cultura i àdhuc la llibertat"


"De tots els polítics d'Europa, el més incult és, indubtablement, l'espanyol. A Espanya de qualsevol cosa cosa en fan un ministre o un prohom. Amb excepcions rares, els polítics espanyols no saben ni història, ni ciències socials, ni àdhuc geografia. Molts d'ells haurien de tornar a anar a estudi."


"Violentar l'evolució social és tot el contari de respectar-la" (1913).


dilluns, 17 de novembre de 2008

Aquest bloc va sortir a l'Avui..


Mai saps qui et pot llegir... Quan portava un any de bloc aproximadament , la primera gran satisfacció que vaig tenir en començar aquest bloc, i que va ser un gran estímul per seguir amb el bloc va ser el comentari que va fer sobre el mateix l’Emigdi Subirats. Persona que en aquells moments no coneixia de res, i que amb el temps he tingut el gust de conèixer. I la segona sorpresa em va arribar el dimarts passat. Estava a la feina i em telefona un tal Adolf Rull de Tivissa, que havia llegit al meu bloc,el post sobre la famosa frase més enllà de l’Ebre i que em felicitava per protestar sobre l’ús de la mateixa, i que si li podia donar el meu correu que hem volia comentar un parell de coses.(pensava que ho havia llegit voltant per la xarxa)

El seyor Rull té 74 anys,i es dedica a empaitar els periodistes que utilitzen l’expressió “del Ebre enllà”, “a l’altra banda del riu”, més enllà de l’Ebre”, etc, perquè és una gratuïta manca de respecte i una prova d’ignorància, com recull Bladé, que no tan sols afecta els estrictament catalans que hi viuen, sinó també la gent, tan ferma, de les comarques del Baix Cinca, de Casp i del Matarranya, que potser podríem anomenar Franja del Sud que formen part de la nostra cultura i, per extensió, tots els valencians.

Les seves últimes víctimes eren Patrícia Gabancho, J.A. Benach, Mar Jiménez, Aldred Bosch, Lluís Montserrat i Salvador Cot .Com em va escriure ell mateix, Com que penso seguir amb aquesta croada, al llegir la reproducció del teu blog al suplement de dissabte vaig pensar que calia contactar amb un aliat de Flix, precisament una víctima directa de la maleïda frase. En quan a Toni Orensanz, ja cercaré la manera de fer-li arribar el meu blasme.

Jo no sabia que el diari s’havia fet ressò de l’escrit(concretament al suplement de cultura ,secció "paraula de blog") i gràcies a l’Adolf Rull ho vaig descobrir. He decidit ser aliat i col·laborar en la seva croada , i per lo tant si algú llegeix aquest bloc, i en algun llibre, article, revista, bloc, o telenotícies, sent o llegeix l’ús de la maleïda frase, que em faci el comentari al blog o al meu correu (jgghermes@yahoo.es) que li faré arribar i aquest contactarà amb l’autor en qüestió per fer-li veure el seu error. Per cert, el senyor Rull ja va contactar amb el Toni Orensanz, i aquest li va reconèixer el seu làpsus.


Com a tall d'exemple ficaré el que li va contestar el mateix Salvador Cot despres de la protesta de l'Adolf:


Benvolgut Adolf;


"Més enllà de l'Ebre" és una frase feta, segurament importada del
nacionalisme basc, que s'utilitza com a equivalent, per entendre'ns,
de l'Espanya espanyola. No cal que t'ho expliqui perquè, justament,
d'això et queixes. És evident que és un terme d'origen geogràfic i no
pas polític, cultural o lingüístic.
Però entenc el teu greuge i em comprometo a no utilitzar més
aquesta expressió. Així que et pregaria que em disculpessis. No ets el
primer que em fa arribar que s'ha sentit molest.
I, sobre tot, gràcies per llegir l'Avui.


Salvador Cot


A veure si entre tots podem eradicar la maleïda frase de l’ús col·loquial.

divendres, 14 de novembre de 2008

Batalla de l'Ebre (IV) OCUPACION DE FLIX.


Aun cuando los comunicados oficiales de ambos Ejércitos señalan el final de la batalla el día 16, la realidad fue que Flix no se ocupó hasta las 7 horas del día 17 de noviembre, “por haberles sorprendido la noche a las vanguardias nacionales en Montredó y estimar el Mando sumamente temerario adentrarse en el pueblo, defendido hasta última hora” nos manifiesta el teniente de Farmacia de la 152 División, José B.B., vecino de Flix, que se dirigía a la villa en busca de sus familiares y fue aconsejado por los mandos de la 84 División a desistir de su empeño.



Cualquier sorpresa podía ser possible, pues los restos de las tropas republicanas pertenencientes en su casi totalidad a las Divisiones 35 y 45 Internacionales, 42 44 y 3ª, muy mezcladas,reembarcaban hacia la otra orilla, mientras camiones, impedimenta carros de combate y artillería pasaban por la presa de Flix, utilizando asimismo el transbordadoraéreo de "Riegos y Fuerzas del Ebro", empresa concesionaria del salto hidroeléctrico en construcción al iniciarse la guerra civil y el puente de hierro, situado a un kilómetro aguas arriba del azud, objeto de continua hostilización aérea. Sin ser molestados por el enemigo, acampando en Montredó, las unidades republicanas evacuaron material y hombres hasta la 18 horas, volando el puente de hierro y destruyendo las instalaciones del telesférico. La lluvia y escasa visibilidad favoreció el paso de las fuerzas que cubrían la retirada de manera que la entrada en Flix, por las vanguardias nacionales se produjo sin resistencia ni contratiempo alguno, salvo hostilización artillera desde la orilla izquierda en las primeras horas de la mañana del jueves día 17.




La Batalla del Ebro había terminado.




Lluís M. Mezquida i Gené. La batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y urbanístico.Diputació de Tarragona, 1997

dijous, 13 de novembre de 2008

Batalla de l'Ebre (III)


Tercera fase: El replegament



La última contraofensiva va començar el 30 d’octubre amb un bombardeig i un assalt simultanis a la serra de Cavalls. Amb aquesta contraofensiva l’exèrcit franquista trencava definitivament el 5è Cos en dues meitats i pocs dies després arribava fins al riu.


La nit del 12 de Novembre, el tinent coronel Tagüeña començà a planificar la retirada de l’exèrcit de l’Ebre, ja molt delmat. La nit del 13 al 14 de novembre totes les unitas que quedaven del 15è Cos van anar replegant-se per arribar al riu en el tram comprès entre Riba –Roja i Flix.


“Al anochecrer – del 15 de noviembre – cruzava yo también el río por Flix. A las once de la noche, la 13ª brigada recibió la orden de replegarse sobre Flix y a las 4,30 de la madrugada del 16 de noviembre, terminaba de atravesar el puente, junto con el jefe y el Estado Mayor de la 35ª División. Quince minutos después el armazón de hierro que nos unía aún a la orilla derecha, volaba por los aires. Después de 113 días de intenso combate había terminado la batalla del Ebro. (Manuel Tagüeña: Testimonio de dos guerras)



La batalla de l'Ebre, Història,paisatge, patrimoni. (Diversos autors)

dimecres, 12 de novembre de 2008

Batalla de l'Ebre (II)




De fet, fora de les dues guerres mundials, la Batalla de l’Ebre és la més gran de la història d’Europa del segle XX. I per tant, no és tan sols un patrimoni tràgic i malaurat de la nostra història , sinó també un patrimoni de la història d’Europa i de la història del món.És la batalla més gran que es lliura contra el feixisme abans de la Segona Guerra Mundial i, en conseqüència, el món sencer n’és deutor d’una o altra manera.

A la Batalla de l’Ebre hi ha unes cent deu mil baixes. Només al bàndol republicà n’hi ha setanta mil. És a dir , més del 2% de la població catalana, de l’època. Tothom té un parent mort o desaparegut a la batalla de l’Ebre. Quasi totes les famílies d’aquest país tenen un fill, un pare, un nebot, un cosí, un oncle o un amic mort o ferit a la Batalla de l’Ebre. Alemanya i i França, durant tota la Primera Guerra Mundial, tenen un percentatge de baixes de l’ordre d’un 10%.En aquest 4 anys d’enfrontament bèl-lic, un deu per cent de baixes. Al nostre país, a Catalunya, amb només cent setze dies de batalla, hi ha més del 2% de baixes de la seva població. Una xifra esgarrifosa. De fet , si li sumem tots els morts dels altres fronts de la guerra (el de Terol, el del Segre o el de la Noguera) i li afegim el drama de l’exili (el 10% de la població d’aquest país),la dimensió humana d’aquesta tragèdia és pràcticament inigualable a tota europa.(...)
Oriol Junquera, La Batalla de l'Ebre, Edicions la Guineu.

dimarts, 11 de novembre de 2008

Batalla de l'Ebre.



Gairebé tothom té present la foto de Miravet en què les barques i els soldats republicans creuen el riu Ebre. Aquesta foto és falsa; però és la que tots hem vist i la que surt arreu. En realitat, es fa un cop la batalla ja ha començat. El fotògraf Robert Capa pren una barca amb soldats i els posa allà al mig per poder fer una foto bonica en un entorn privilegiat, amb el castell de Miravet al fons. Una foto amb uns soldats creuant el riu. Però a ningú se li hagués acudit travessar el riu per aquella zona perquè, en aquest punt, els marges del riu són alts i escarpats. A Miravet,el pas es fa per un altre lloc. El fa la 9ª Brigada pel pas de Barca, un indret molt més pla.

Oriol Jurqueras , La Batalla de l'Ebre


dilluns, 10 de novembre de 2008

Demà Alfons López Tena a Flix.


Demà a les 20h, Alfons López Tena, l'autor del llibre Catalunya sota Espanya, ens parlarà sobre. "La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut" No hi falteu .

dijous, 6 de novembre de 2008

L'estelada a la Roca Corbatera.(1163m.)

Aprofitant que el dilluns anàvem de nit, i que segons la web dels 100 anys de l‘estelada encara ningú havia penjat l’estelada al punt més alt del Montsant, La Roca Corbatera amb els seus 1163, vaig decidir ficar-hi solució. Amb aquest cim , i amb La Creu de Santos, crec que ja he complit amb la campanya 100 anys , 100 cims. Tenia il·lusió de fer el Canigó, però bé, un altre anys serà. La ruta començava al poble d’Albarca,i acabant al mateix poble, tot passat per les ermites, de Sant Joan de Codolar,i de la Mare de Déu del Montsant.
Aprofito per felicitar a Gisbert que el dia 7 fa 40 anys. Felicitats! A veure si algun dia fem una ruta per Cabacés.








Naixement del riu Teix.

Ermita de la Mare de Déu del Montsant.


Albarca.



Roca Corbatera.




Pantà de Siurana i al fons el mar.












Sant Joan del Codolar






























Una expressió injusta..... (l'òmnibus de la mort)


En un anterior post ja vaig parlar , de l’òmnibus de la mort: parada Falset, de Toni Orensanz. És un llibre que està molt bé i el recomano, però al començament d’un capítol, em vaig quedar astorat en llegir: L’Hospitalet de Llobregat és, avui dia, la segona ciutat de Catalunya (després de Barcelona, naturalment) i el barri de Collblanc-la Torrassa és el més poblat. És així des dels anys vint i trenta del segle XX, quan la ciutat i, molt especialment, la Torrassa van rebre un autèntic al·luvió migratori arribat més enllà de l’Ebre.


Encara anem així a l’any 2008? Negant la Catalanitat a Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benissanet, Miravet,La Fatarella, Gandesa, Corbera, Amposta,Xerta... i encara fent més grans els tòpics i prejudicis?Ningú de l’editorial no li ha pogut fer cap comentari al respecte? A més segons surt a la contraportada del llibre, l’autor ha col·laborat en una obra col·lectiva titulada Jo no sóc de Barcelona. Pel títol sembla que vulgui lluitar contra el centralisme, prejudicis i vicis Barcelonins, però vist aquest comentari en el seu últim llibre ara ja no ho tinc tant clar... l’últim cop que vaig sentir aquesta expressió va ser a l’expresident Pasqual Maragall.(en més de un cop per cert)


Voldria recordar el comentari que va fer al respecte de l’expressió en qüestió a l’obra Visió de l’Ebre Català, l’Artur Bladé, citant al Gran Rovira i Virgili, prologada pel Pere Muñoz, i recentment reeditada dintre del Volum III de l’obra completa de l’Artur Bladé.

Una expressió injusta.


Ja fa molts anys , més de quaranta, un tarragoní eminent, mestre i amic, exemple de patricis i model d’escriptors, Antoni Rovira i Virgili, va publicar un article – una “lletra de batalla”, com diríem ara – per tal de combatre l’expressió “ més enllà de l’Ebre “ , o de “l’altra banda de l’Ebre”, sovint formulada par a significar el que tots sabem. La tal expressió era, és i serà , mentre encara es digui, un tort infligit gratuïtament, per ignorància o manca de reflexió, a més d’un centenar de milers de catalans d’enllà de l’Ebre (...)


Rovira i Virgili, per tal d’esmenar l’errada de que hem parlat, proposava de dir “més enllà del Cinca”, ja que és aquest riu el que hauria de senyalar , per la banda d’Aragó, els límits de Catalunya. L’article de l’il-lustre historiador va fer el seu efecte... durant un temps.


El tòpic retornà, perquè un tòpic té més vides que un gat i no mor d’un tret, o d’una canonada, periodístics. Per eliminar-lo del llenguatge parlat o escrit , caldria un fet de cultura que hauria de començar amb les primeres lletres...



Jo no sé que és el que fa falta per acabar amb el tòpic, però aquesta frase que la digui un escriptor de Falset...


Per cert la setmana que ve, el llibre és presentarà a Flix.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Hivern.

A l'hivern, cal tenir proveït el graner i el llenyer.

El foc, a l'hivern és mig aliment.

Bonança d'hivern i paraula de senyor, qui se'n fia no està bo.

Arri, a filar per l'hivern.

Estem a l'hivern, estem a l'estiu, pren-te les paraules segons qui les diu.

Fred d'hivern, estiu d'infern.

Hivern de gelades, collita assegurada.

Hivern de molt fred, estiu de molta calor.


Hivern gelat, fruita a grapats.

Si a l'hivern ha de gelar, ni al començar ni a l'acabar.










dilluns, 3 de novembre de 2008