En un anterior post ja vaig parlar , de l’òmnibus de la mort: parada Falset, de Toni Orensanz. És un llibre que està molt bé i el recomano, però al començament d’un capítol, em vaig quedar astorat en llegir: L’Hospitalet de Llobregat és, avui dia, la segona ciutat de Catalunya (després de Barcelona, naturalment) i el barri de Collblanc-la Torrassa és el més poblat. És així des dels anys vint i trenta del segle XX, quan la ciutat i, molt especialment, la Torrassa van rebre un autèntic al·luvió migratori arribat més enllà de l’Ebre.
Encara anem així a l’any 2008? Negant la Catalanitat a Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benissanet, Miravet,La Fatarella, Gandesa, Corbera, Amposta,Xerta... i encara fent més grans els tòpics i prejudicis?Ningú de l’editorial no li ha pogut fer cap comentari al respecte? A més segons surt a la contraportada del llibre, l’autor ha col·laborat en una obra col·lectiva titulada Jo no sóc de Barcelona. Pel títol sembla que vulgui lluitar contra el centralisme, prejudicis i vicis Barcelonins, però vist aquest comentari en el seu últim llibre ara ja no ho tinc tant clar... l’últim cop que vaig sentir aquesta expressió va ser a l’expresident Pasqual Maragall.(en més de un cop per cert)
Voldria recordar el comentari que va fer al respecte de l’expressió en qüestió a l’obra Visió de l’Ebre Català, l’Artur Bladé, citant al Gran Rovira i Virgili, prologada pel Pere Muñoz, i recentment reeditada dintre del Volum III de l’obra completa de l’Artur Bladé.
Una expressió injusta.
Ja fa molts anys , més de quaranta, un tarragoní eminent, mestre i amic, exemple de patricis i model d’escriptors, Antoni Rovira i Virgili, va publicar un article – una “lletra de batalla”, com diríem ara – per tal de combatre l’expressió “ més enllà de l’Ebre “ , o de “l’altra banda de l’Ebre”, sovint formulada par a significar el que tots sabem. La tal expressió era, és i serà , mentre encara es digui, un tort infligit gratuïtament, per ignorància o manca de reflexió, a més d’un centenar de milers de catalans d’enllà de l’Ebre (...)
Rovira i Virgili, per tal d’esmenar l’errada de que hem parlat, proposava de dir “més enllà del Cinca”, ja que és aquest riu el que hauria de senyalar , per la banda d’Aragó, els límits de Catalunya. L’article de l’il-lustre historiador va fer el seu efecte... durant un temps.
El tòpic retornà, perquè un tòpic té més vides que un gat i no mor d’un tret, o d’una canonada, periodístics. Per eliminar-lo del llenguatge parlat o escrit , caldria un fet de cultura que hauria de començar amb les primeres lletres...
Encara anem així a l’any 2008? Negant la Catalanitat a Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benissanet, Miravet,La Fatarella, Gandesa, Corbera, Amposta,Xerta... i encara fent més grans els tòpics i prejudicis?Ningú de l’editorial no li ha pogut fer cap comentari al respecte? A més segons surt a la contraportada del llibre, l’autor ha col·laborat en una obra col·lectiva titulada Jo no sóc de Barcelona. Pel títol sembla que vulgui lluitar contra el centralisme, prejudicis i vicis Barcelonins, però vist aquest comentari en el seu últim llibre ara ja no ho tinc tant clar... l’últim cop que vaig sentir aquesta expressió va ser a l’expresident Pasqual Maragall.(en més de un cop per cert)
Voldria recordar el comentari que va fer al respecte de l’expressió en qüestió a l’obra Visió de l’Ebre Català, l’Artur Bladé, citant al Gran Rovira i Virgili, prologada pel Pere Muñoz, i recentment reeditada dintre del Volum III de l’obra completa de l’Artur Bladé.
Una expressió injusta.
Ja fa molts anys , més de quaranta, un tarragoní eminent, mestre i amic, exemple de patricis i model d’escriptors, Antoni Rovira i Virgili, va publicar un article – una “lletra de batalla”, com diríem ara – per tal de combatre l’expressió “ més enllà de l’Ebre “ , o de “l’altra banda de l’Ebre”, sovint formulada par a significar el que tots sabem. La tal expressió era, és i serà , mentre encara es digui, un tort infligit gratuïtament, per ignorància o manca de reflexió, a més d’un centenar de milers de catalans d’enllà de l’Ebre (...)
Rovira i Virgili, per tal d’esmenar l’errada de que hem parlat, proposava de dir “més enllà del Cinca”, ja que és aquest riu el que hauria de senyalar , per la banda d’Aragó, els límits de Catalunya. L’article de l’il-lustre historiador va fer el seu efecte... durant un temps.
El tòpic retornà, perquè un tòpic té més vides que un gat i no mor d’un tret, o d’una canonada, periodístics. Per eliminar-lo del llenguatge parlat o escrit , caldria un fet de cultura que hauria de començar amb les primeres lletres...
Jo no sé que és el que fa falta per acabar amb el tòpic, però aquesta frase que la digui un escriptor de Falset...
Per cert la setmana que ve, el llibre és presentarà a Flix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada