Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 30 de setembre del 2008

Altre cop a port.





Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d’altar.


De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar
Dubte existencial:
Quan un veu la catedral de Màlaga la pregunta que un es fa un es obvia, com és que una torre estar sense acabar? Tots vam pensar que s’havien quedat sense diners, ( i més veient lo gran que és la Catedral en qüestió per la importància de la ciutat i dimensions d’aquesta). Aquest dubte no ens va deixar disfrutar del viatge lúdic –cultural -esportiu que havíem organitzat, (lo del casino de Torremolinos va ser una excepció) Segons totes les versions que he trobat per Internet el motiu és aquest, la falta de diners ( igual que a Notre – Dame, que les torres estan acabades, però encara tenien que ser més altes). Aquest són els motius que he trobat:
A) "No obstante, quedó sin terminar una torre, que según la versión tradicional, el dinero que había para ello se destinó finalmente al arreglo de los Caminos de Antequera y Vélez. Según una interpretación más romántica, pero sin documentar, el dinero que estaba dispuesto para la construcción de esa torre fue enviado como ayuda para la guerra de la independencia norteamericana. "

b)La torre norte se eleva hasta los 87 metros de altura, siendo la segunda catedral más alta de Andalucía, detrás de la Giralda de Sevilla. La torre sur está sin terminar. Se cree que el dinero se utilizó para ayudar a los Estados Unidos durante su independencia, como se indica en una placa en la base de la torre, aunque investigaciones de registros deducen que el dinero se empleó en el acondicionamiento del Camino de Antequera. El caso es que esta condición de inacabada le da a la Catedral el sobrenombre de La Manquita. Actualmente es motivo de polémica, ya que hay personas que opinan que hay que terminarla tal y como se proyectaba en los planos originales, mientras que hay otra opinión que consiste en dejarla tal y como está. Lo cierto es que su estado inacabado ha supuesto problemas de humedad en la torre y bóvedas que en cualquier caso conviene subsanar.

Per cert si aneu a Màlaga, la visita a la casa natal de Picasso us la podeu estalviar, només hi ha un moble i uns vestits de nadó que diuen que és d'ell. De quadres, només hi ha gravats i litografies, sort que no feien pagar.


dilluns, 22 de setembre del 2008

Vacances.

Marxem uns dies de vacances,així que fins la setmana pròxima no podrem escriure, unes vacances que no esperava, però s'ha d'aprofitar. Ara sí que podrem dir que s'ha acabat l'estiu.... aveure si torne el fred i una mica de rutina que sempre va bé.




































dissabte, 20 de setembre del 2008

"El ejército español no olvida...."




Ahir vam anar a La llanterna de Móra d'Ebre, en motiu de la conferència que el llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic Oriol Junqueras va Pronunciar sobre la Batalla de l'Ebre. Allí ens vam assabentar de moltes coses curioses, (jo personalment no sabia que abans de la guerra només hi havia 17 militans de La Falange a Catalunya).Un assistent li va preguntar sobre la figura de Serrano Suñer, ja que com molta gent sap , té antecedents familiars a Gandesa i Tivissa.


Doncs bé, el conferenciant va dir que un cop que un historiador li va preguntar al "cuñadísimo" perqué l'exèrcit Franquista havia entrat a Barcelona precisament el dia 26 de gener, aquest li va contestar perquè "el ejército Español no olvida", ja que un 26 de Gener els catalans van véncer l'exèrcit de Marques de los Vélez. ..

Ràpidament em va venir a la memòria el primer cop que havia llegit aquesta coincidència, va ser de la ploma del gran Rovira i Virgili. En el seu llibre els darrers dies de la Catalunya republicana Rovira i Virgili ens il-lustra perfectament aquesta venjança:
Diumenge ,22 de Gener de 1939
(...) Potser el dia 26 de Gener, aniversari de la victòria de Montjuïc, els franquistes ja seran a Barcelona. Els Generals de Franco hauran estat més sortosos que els de Felip IV.¿I si els Franquistes entressin a Barcelona precisament el dia 26? Aquest pensament em fa un mal cruel.
Políticament, el cas actual de Catanya és pitjor que els casos dels anys 1640 i 1714.Ara , gent d'altres terrres ens ataca de fora, i gent d'altres terres ens mana des de dins. En aquesta lluita, els catalans estem entre dos focs.


Dissabte 28 de Gener.
A mig matí arriba, com a cosa certa i confirmada, la mala notícia, la pitjor notícia: Barcelona ha caigut!(...)
Així, l'exèrcit de Franco entrà a Barcelona el dia 26 a la tarda. La meva temença, puc dir el meu pressentiment s'ha confirmat. La capital de Catalunya ha estat ocupada el mateix dia de l'aniversari de la batalla de Montjuïc. Les divisions navarresses i marroquines han pres, al cap de prop de tres segles, una revenja de la victòria catalana del 1641 damunt l'exèrcit del Marquès de Los Vélez. Aquest dies deuen voltar per Catalunya, amb ulls de flama i veus de dolor, dues grans ombres: l'ombra de Pau Claris, l'ombra de Francesc Macià.
Decennis enrera els catalans vam perdre la despulla de Pau Claris. Perdrem ara la de Francesc Macià? Haurà estat profanada la tomba del primer president de la nova Generalitat en aquella plaça de la Fe que correspon al lloc per on l'any 1641 van atacar els invasors la fortalesa de Montjuïc, amb els irlandesos al davant? Aquell matí d'un 26 de gener, el cap del terç irlandès queia mort sota les descàrregues catalanes, i hores més tard els assaltans de la muntanya fugien derrotats cap a la plana, on la cavalleria enemiga era desfeta i delmada al seu entorn per la cavalleria catalana. El 26 de Geber de 1939 la conquesta de la muntanya defensora de Barcelona ha estat fàcil per als invasors, que hauran pogut plantar llurs banderes davant de la tomba de Macià. Hauran esventat les cendres i escampat els ossos?Aviat sabem confidencialment que no han pogut fer-ho.Els Franquistes poden destruir la tomba, escampar les pedres, remoure la terra;però el cos de Macià no el trobaran.


En qualsevol dia que Barcelona hagués caigut, la seva caiguda m'hauria ferit l'ànima; però la coincidència del dia atziac amb l'efemèrides històrica, fa més dolorosa la meva ferida. Hauran pensat els invasors en aquesta data? l'hauran buscada deliberadament? Em sembla que no. Així i tot, en la coincidència de les dates veig un sarcasme que m'humilia com a patriota i com historiador.


Doncs bé, a la conferència d'ahir vam descobrir que si, que la data l'havien buscat deliberadament, ja que com va confessar el cuñadíssmo, "el ejército Español no olvida....."

dimarts, 16 de setembre del 2008

PSOE (PSC) - PP, tanto monta, monta tanto.




Que el PSOE, i el PP són 2 cares de la mateixa moneda, això ja ho sap quasi tothom, i ara no descobrirem res. Tot i que el ministre Clos a Ca Don Ventura de Flix, va dir que "es tenia que ser un curt de vista per no adonar-se de lo diferents que eren!!!! "Tots sabem l’afició de segons quins polítics a mentir i més en eleccions. Jo mateix vaig fer una entrada on intentava demostrar amb 29 exemples que són 2 cares d’una mateixa moneda, i que de tant en tant sols canvien les formes, així com els del PP van de cara i sense por, sense enganyar a ningú, el PSOE, va de bo, i te la fot igualment. U exemple recent va ser a l’últim congrés del PSOE, alhora que deien que totes les llengües de l’estat són patrimoni d’Espanya i que es tenen que cuidar , te foten per decret la tercera hora de castellà!



D’exemples n’hi ha 400 més (l’estatut, Rodalies, Papers de Salamanca, finançament pel 9 d’agost....) l’últim cas sonat l’ha protagonitzat el senyor Bono.( aquell amic de l’amic Zapatero que ja va dir que com a president del Congrés no acceptaria l’ús del Català al congrés, tot i que estos són els nostres amics ,i a l’últim congrés del PSOE, van dir que les llengües són patrimoni de l’estat i que a sobre la sagrada constitució diu que La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección cosa que no he sabut veure en 30 anys, i menys encara amb manifestos que alerten del perill de la desaparició del Castellà!) Dons bé el senyor Bono va dir que “Los retratos no se van a quitar!”, referint-se als cuadres dels 3 presidents Franquistes que s’exhibeixen a la cambra baixa., (Esteban Bilbau, Antonio Iturmendi i Alejandro Rodríguez Valcárcel.). Jo voldria recordar que el PSOE va fer molt soroll amb una “Ley de memòria histórica”, per acabar dient que els judicis sumaríssims no eren legítims ,però continuaven sent legals!!!, com si fes falta fer una llei per dir una cosa tant obvia!!!!



I quin són els motius que esmenta? l´’únic que no pare de dir la gent com un lloro: “porque forman parte de la historia de España” .... i que vol dir això, que una cosa pel sol fet de ser història no és pot condemnar? que no condemnen, els crims de l’alemanya Nazi, l’holocaust, la mort de religiosos a la guerra, l’esclavisme, l’apartheid, i seria inimaginable un monument que honressin tots aquest assassins que s’imposaven per mitjà de la injustícia , el crim, la tortura i la repressió? Que van manar a base de terrorisme d’estat?Aquest retrats han d’estat justament a la cambra baixa que en teoria es considera la representació directa del poble?


Que fan allí retrats de gent que provoca cops d’estats per enderrocar governs legítims triats lliurement pels ciutadans? De gent que són enemics de la democràcia i governen per mitjà de règims totalitaris i feixistes?Es mereixen el mateix rang i reconeixement els defensors de la democràcia que els enemics d’aquesta?És lògic ficar al mateix nivell botxins i víctimes? Assassins i assassinats? Torturadors i torturats? Perseguidors i perseguits? És lògic dir a les societats i a les generacions futures que un dictador i una dictadura no és poden condemnar? Que fins i tot és poden sentir orgullosos de ser part d’aquesta maquinària repressiva? Quins valors transmeten a la societat com a país? Que és poden fer cops d’estat impunement , pots passar-te pel forro la voluntat d’un país que tot i així seràs recordat i exaltat a la casa del poble? Que pots lluitar contra la democràcia i tot i així ser recordat per aquest mateix fet? Que pots perseguir, matar, afusellar, depurar, empresonar, i tot i així seràs recordat en un dels temples de la democràcia? Així s’eviten futurs cops d’estats? O afavoreixes que tornin a passar els mateixos crims i que tot un país torni a la foscor i a la repressió 40 anys més? No fomentes així l’aparició de líders demagògics, com Haider,Lepen, Bush i Aznar? Així donen exemple com a país? Com a governants? Així dones exemple de bon govern i sentit comú? Així formem ciutadans lliures? Així defensem la democràcia? Passant per alts els crims del seus enemics? Així defensem la llibertat de tot un país? La justícia? La política? El bé comú? No estem maquillant i traient importància a atrocitats que van passar per a que tornin a passar?

Us imagineu un monument a l’esclavatge als estats del sud dels E.U.A? o al Congo?O els retrats de Hitler, Himmler i Goebbels a la seu del govern Alemany? O un bust del Doctor mort al mig de Berlín? O un a l’apartheid al mig de Johannesburg? I que un cop preguntéssim , com és que honreu aquesta gent, aquí precisament la gent d’aquest país contestés, o és que és història...!! que pensaríeu, que estan bojos no? Doncs així és Espanya!! Retrats franquistes a la cambra baixa , i dictadors s a cavall per places de mig país....ens escandalitza quan veiem esvàstiques a Alemanya, i amb “ el yugo i las flechas” no passa absolutament res,


Així el PSOE dignifica tots els seus militants, simpatitzants, i votants que va afusellar Franco, i que van lluitar per la República i la democràcia?
Recordem que fins i tot el Parlament Europeu va condemnar el Franquisme.


Queda demostrat per enèsima vegada que els Espanyols primer són Espanyols i després de dreta o d’esquerra , continua tenint vigència la frase de Fuster,” no hi res més semblant a un Espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”

Només pot estar en contra de la retirada de símbols aquell qui comparteix els mateixos valors que el dictador, causes , motius, i mètode. Estar clar que han pogut més el gens falangistes del seu pare que el seu sentit comú i la seva moral. "Senyor" bono, aquets retarts com a història que són tindrien que estar en un museu, si no els treu del lloc on estan l'únic que estar fent és enaltir-los!! Li tindrie que fer vergonya, però que és pot esperar d'un personatge com vosté?
La meva opinó sobreel tema tambe la trobareu a :

dijous, 11 de setembre del 2008

A Flix, l'estelada.

Per commemorar els 100 anys de l'estelada Flix s'ha adherit a la campanya per penjar-la a l'Ajuntament pel dia de la diada. D'altres pobles de la Ribera que ho han fet han estat Miravet i Rasquera.





Senyors, aquests homes almenys no han viscut sinó per als seus somnis, almenys han reivindicat , en la calma de la seva fe,la seva veritable pàtria, almenys no s'han armat i no preparaven la seva lluita sinó per un ideal, ideal potser llunyà, ideal que pot semblar una bogeria per alguns! Però què és un projecte massa gran, sinó una bogeria, mentre no hagi tingut èxit?






Es diu:" van voler massa!" Però que bella és l'audàcia!Demà, per la seva fe, per la seva esperança, restaran fidels a l'estrella que els guia: i per ser-li fidels,l'han posada al triangle blau de la seva bandera!





Defensa de l'advocat Pierre Loewell al procés dels conjurats catalans pels fets de Prats de Molló.






dimarts, 9 de setembre del 2008

La reialesa i Quim Monzó (Monòleg Censurat)



Monòleg de Quim Monzó sobre la reialesa de l'any 1994, censurat al Persones humanes. Els 2 són el mateix vídeo, l'únic que un és 2 minuts més llarg, i surt una anécdota sobre Lady Di. Com tot el que moleste a a Monarquia sempre s'elimina, al igual que l'aparició del Rei al programa Set de notícies, (fins i tot ERC va fer una pregunta sobe el tema al parlament), els judicis sobre la crema de les fotos del rei,( on no és deixava parlar en Català al judici) el llibe de Matthew Tree , Contra la Monarquia, que no és va publicar a la resta d'Espanya...



El vídeo està ficat a petició de Guillermo.









dilluns, 8 de setembre del 2008

El llibre Els hereus de Francesc Pujols i Deulofeu.


Fa poc vaig trobar un libre titulat, Els hereus de Francesc Pujols, en el qual es parla de l'autor esmentat, de la seva obra amb gent que el van tractar personalment i d'altres fascinats per la seva obra, (entre d'altres el fill d'Artur Bladé, Pau Riba, Heribert Barrera, Pascual Comelade,Jaume Sisa....),però gràcies a aquest llibre he trobat autèntiques "perles" sobre Deulofeu al qual també se l'esmenta moltíssim.


Una de les frases de Deulofeu que surt a la contraportada del llibre de Juli Gutiérrez, titulat la matemàtica de la història és " jo no llegeixo els diaris perqué ja sé que passarà", Una de les persones entrevistades al llibre és Genís Sinca,quan se li pregunta:


Deulofeu va fugir de Catalunya perseguit per la seva ideologia política. ¿Era optimista envers el futur de Catalunya?, confiava que el bàndol republicà guanyaria la guerra civil? Deulofeu, que va ser alcalde de Figueres per ERC, just avans de la desfeta, en exiliar-se a Montpeller avisà a alguns dels seus conciutadans que el domini franquista (l'autoritarisme desesperat i duríssim, per altra banda tan típic de tot final d'imperi), duraria més del que es pensaven, i els que s'exiliesin a Mèxic, per exemple, potser no podrien tornar mai més a Catalunya.Ell recomanava esperar uns anys (com va fer ell mateix, doncs tornà el 1948 de Montpeller a Figueres), però tampoc aconsllava fer-ho tan d'hora com Pujols.


Més endavant ens dona un altra mostra de la seva seguretat en les seves teories: Sigui com sigui, el Figuerenc sabia (per les seves teories) que els republians no guanyarien i per això de seguida s'exilià tot sol, sense la família, sabent que podria aprofitar l'exiliada per arrodonir les seves teories...


Per aquest llibre descobrim d'altres coses del seu exili a França; que s'exilià sol,per no fer passar un mal tràngol a la família,la seva soletat terrible,No era un caràcter difícil, sinó tremendament complex, polifacètic. Deulofeu tenia moltes cares(..)però vivia el seu aïlament de manera feliç i perfecta,amb harmonia amb ell mateix. Tot i així ens recorda que Deulofeu era un home simpatiquíssim , amb un gran sentit de l'humor, molt britànic; un sentit de l'humor molt nòrdic, i potser menys vistós i tatrl que Pujols.




El pròxim cop ficarem en quin punt es troba Catalunya segons les seves teories i perquè la seva obra es practicament desconeguda.

dimarts, 2 de setembre del 2008

Alexandre Deulofeu i Francesc Pujols.




(...)Si el temps és brúfol , ell recala de seguida al cafè d'Aragó, on darrerament, segons que m'ha explicat, s'hi trobava amb l'enciclopèdic farmacèutic figuerenc Alexandre Deulofeu, que li llegia La matemàtica dela història. Tot anà bé fins el dia que Deulofeu afirmà que l'art Grec clàssic i l'art Mediaval (romànic i gòtic) eren, estèticament, equiparables. En això, el filòsof havia de discrepar, ja que per ell només el primer aconseguí d'arribar al cim més alt - ergo insuperable - de la bellessa; i heus ací, justament, perquè s'anomena clàssic. No es podien entendre. La discussió pujà de to. Pujols qualificà de " putrefactes" les idees de Deulofeu, quan a l'art. Deulofeu titllà Pujols de dogmàtic, i tallà en sec el debat sortint del cafè... Val a dir que la ruptura no durà gaire. Com que ni un ni l'altre són rancuniosos, al cap de poc dies es van trobar pel carrer i se saludaren com si res no hagués passat. Cal dir també que la discrepància no s'estén al camp de la filosofia de la història ni al de la música. Pujols admira Deulofeu coma vilolinista i com a historiador. Tots dos creuen en Bach, Mozart , Beethoven, etc., i en la successió dels imperis.




L'exiliada de Bladé, pàg 298.



Joan Malet.


Al número d'aquest mes del Sàpiens surt un reportatge sobre la çaça de bruixes del sXVI. El protagonista principal del reportatge és un tal Joan Malet. Jo aquest nom no l'havia sentit mai, i segons la revista aquest personatge ere de Flix. Transric literalment el que diu la revista d'aquest personatge:


A mitjan segle XVI, les comarques del sud del Principat de Catalunya van viure una duríssima repressió contra desenes de dones acusades de bruixeria. El seu instigador va ser Joan Malet, el primer caçador de bruixes conegut de la història de Catalunya. La investigació duta a terme en diferents arxius de dins i de fora del nostre país ens ha permés reconstruir la seva vida.



Però, qui era Malet? La documentació local l'anomena sovint "mestre Malet" i alguns textos de la mateixa inquisició de Barcelona el qualifica com " el coneixedor de bruixes"(...). Així, a poca poc sabrem que Malet era morisc i natural de Flix; que el seu pare fou condemnat per matar un cavaller; i que ell era coix i " tiene oficio de carpintero, y no bueno sino remendón, y es muy pobre hombre, que no tiene qué comer, por donde se cree que por dinero hará cualquier cosa".


Indicacions no confirmades: que havia aprés l'art de conèixer les bruixes d'una vídua d'Alcanyís, que ho era, amb qui mantingué una relació carnal; que havia estat breument detingut per la Inquisició de Saragossa, que el deixà marxar després que ell es compremetés a no utilitzar mai més aquell art; i que la seva primera actuació al Principat es va dur a terme a la vila d'Arnes (Terra Alta). En aquella ocasió, va acusar de bruixeria dues dones, però després se'n desdigué, davant les amenaces d'alguns veïns.



Lllocs on va actuar: Tortosa, Tarragona, Montblanc, Valls, Reus i Alcover.


Final del nostre personatge: I de Malet, què se'n va fer? El Febrer del 1549 va ser alliberat per Sarmiento (l'inquisidor) al-legant que havia vingut a Barcelona amb un guiatge seu. Davant la Suprema, però Sarmiento va afirmar que l'havia desterrat, sota pena de cent assots si reincidia. En els mesos següents, Malet es va desplaçar al Regne de València, on continuà amb el seu ofici.Va ser detingut per la Inquisició valenciana i reclamat des de Barcelona per l'inspector Francisco Vaca. El 2 de Juliol va ser cremat per la Inquisició barcelonina.



L'execució de l'endevinaire Malet va alleugir moltes persones que van celebrar la desaparció de l'home que les tenia terroritzades. Daquest fet ens n'ha quedat un romanç de cec que celebra, en la tornada, " que en Malet i sos enganys/ han pagat lo deute seu."
Mirant per la xarxa he vist que el primer que va parlar sore Joan Malet va ser Pere al seu Bloc.