George Best.

Felicitats a la USAP de Perpinyà.

L'equip de rugbi de la USAP de Perpinyà ha guanyat aquest dissabte la Lliga francesa després de derrotar a la final al Clarmont occità per 22-13 a l'Stade de France, davant de deu mil nordcatalans amb senyeres desplaçats a París. Aquest és el setè títol de Lliga de la USAP, que havia aconseguit l'últim el 1955. Des de llavors, el club ha accentuat la seva imatge catalana, no només en la seva vestimenta, sinó també en 'L'estaca', de Lluís Llach, com a himne. Aquesta victòria, després de tres finals perdudes el 1977, 1998 i 2004, arriba quan aquesta temporada s'ha fet una clara aposta amb jugadors de la pedrera. Els protagonistes del triomf han estat els rossellonesos David Marty i Jérôme Porical.

Moments per recordar, fins al dia 27.

2 a 6 i Gol de Iniesta.






La Copa del vividor que la crisi segur que no li afectarà gràcies a un dictador feixista. (I)

(II)


El Cagometro.

Sense Comentaris (II)

Sense comentaris.

En retard los 10.000

Cita històrica. Prat de La Riba.

Parlar de provincialisme tractant del renaixement català, és cloure els ulls a l’evidència o dur-los tapats per la passió: no ens sentim el uns als altres ; i no ens sentim perquè en les entranyes dels dos pobles hi palpiten ànimes diferents i oposades. Les províncies, en la vida de les societats, res signifiquen:són trama de la xarxa administrativa,són agrupacions arbitràries de la burocràcia que explota la cosa pública, fetes a posta per facilitar l’explotació;divideixen la capa d’escuma que va per sobre; són pintures sobre un cos viu que no passen de l’epidermis. Res de provincialisme tractant-se de la nostra causa. La nacionalitat catalana és un organisme social complet i autònom, per sobre del qual, en l’ordre de la naturalesa, no s’aixeca més que la societat total dels pobles. No ens movem per esperit de província (perquè les províncies, d’esperit, no en tenen), sinó per esperit de poble, per impulsos de raça; no aspirem a ésser diferents:ho som; i perquè ho som treballem en sentit diferent del que voldrien els espanyols castellans, que, també perquè són diferents de nosaltres, van per diferents dreceres.