Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 19 d’octubre de 2017

No podreu evitar-ho. Catalunya i l’Europa Futura (1)

Recordem les paraules del president de la comissió europea Jean Claude Juncker:

 “Si permitimos -y no es asunto nuestro- que Catalunya se separe, otros harán lo mismo. Y no quiero eso”
“No me gustaría ver una Unión Europea que en 15 años esté compuesta por unos 98 estados”, continuó. “Ya es relativamente complicado con 28 y con 27 no será más fácil, pero con 98 sería simplemente imposible”


                                                         Resultat d'imatges de jean clode juncker

Doncs bé, Deulofeu ja va escriure l’any 1978 que no podreu fer res per evitar-ho;. Avui només ficarem un tast del que va escriure al respecte:

“No hem d’esperar que siguin els representants de les oligarquies actuals els qui portin la veritable confederació europea. Aquests,el que faran serà dificultar-la. A la confederació,ens hi anem acostant des de la passada guerra,i hi arribarem per la resolució de multitud d’aspiracions parcials,no per l’acció de quatre personalitats polítiques europees. A la Península Ibèrica,la confederació de repúbliques,la portarà Catalunya secundada pels altres pobles renaixents d’Espanya. De no existir aquestes individualitats,amb plena consciència de llur particularisme,la república Espanyola no seria federal,seria una república unitària. La mateixa evolució segueixen els altres Estats unitaris d’Europa,tant repúbliques com monarquies,evolució que s’anirà accentuant a mesura que el renaixement dels pobles sotmesos es vagi intensificant”.

“Avui,els únics pobles d’Europa que desitgen la confederació veritable són aquells que constitueixen una nacionalitat lliure amb caràcter ètnic definit,i les repúbliques verament democràtiques i federals d’Europa. Els altres estats Europeus,i principalment les grans potències,són els més grans enemics de la veritable confederació. Arribar a la realització d’aquest ideal és tasca llarga,però cada dia es va acostant,puix que la personalitat dels pobles sotmesos es va perfilant amb més intensitat cada dia.”
Catalunya i l’Europa Futura, pàgs 246-247. Any 1978.



                                                     Resultat d'imatges de catalunya i l'europa futura 


Tot i la por que com sempre La Vanguardia vol fer als catalans:

Estaba escrito. Este diario ha venido advirtiendo en los últimos años que las instituciones europeas nunca admitirían la separación unilateral de Catalunya. Varias son las razones de esa negativa, pero la principal es la siguiente: la Unión Europea debe preservar su estabilidad en un momento especialmente duro y complejo de las relaciones internacionales. La ruptura forzada de uno de sus estados miembros podría generar un efecto dominó en otros países de la Unión. España, con todos sus problemas a cuestas, no es la infeliz Yugoslavia de los años noventa. Conviene excluir del debate público, intenso, acalorado e incluso áspero estos días toda referencia al drama balcánico. España no es balcánica. Catalunya, tampoco.

Es necesario, en primer lugar, ser muy respetuosos con el principio de realidad. Ni la Unión Europea, ni los principales países del mundo están dispuestos a favorecer la ruptura de España. Al contrario. Los pronunciamientos de los últimos días no dejan ninguna duda al respecto. El presidente del Consejo Europeo, Donald Tusk, principal figura institucional de la Unión, ha recomendado diálogo entre Madrid y Barcelona dentro de la Constitución. Diálogo sin uso de la fuerza. El presidente de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker, declaraba ayer que la Unión se opone a una hipotética independencia de Catalunya, entre otras razones, por el efecto dominó en otros países. Juncker añadía que la Comisión Europea no piensa efectuar ninguna labor de mediación. En el mismo sentido se pronunciaba hace unos días el presidente de la República Francesa, Emmanuel Macron. El ministro de Asuntos Exteriores alemán, el socialdemócrata Sigmar Gabriel, calificó hace unos días de “irresponsable” cualquier intento de declaración unilateral de independencia en Catalunya y abogó por una solución dialogada dentro de la Constitución. El jueves, coincidiendo con la fiesta del 12 de Octubre, el secretario de Estado norteamericano, Rex Tillerson, despejaba cualquier sombra de duda que pudiese haber sobre la Administración norteamericana: “Estados Unidos quiere una España fuerte y unida”. En el mismo sentido se ha pronunciado Canadá, país de referencia en el asunto que nos ocupa. El Vaticano rechaza llevar a cabo un papel mediador. El presidente de México ha dicho que jamás reconocería una Catalunya independiente. Los mensajes son rotundos y claros. Rusia también dice apoyar la integridad de España, aunque algunos de sus medios de propaganda e intoxicación en internet deslicen noticias falsas que algunos soberanistas creen muy ingenuamente. No hay apoyos en el horizonte. Ninguna instancia internacional de relieve se propone para una mediación. Esa es la verdad.



                                                        Resultat d'imatges de catalunya i l'europa futura

De moment llegint aquesta editorial els pronòstics es van complint,ja que:

 “No hem d’esperar que siguin els representants de les oligarquies actuals els qui portin la veritable confederació europea. Aquests,el que faran serà dificultar-la”; “Els altres estats Europeus,i principalment les grans potències,són els més grans enemics de la veritable confederació”

 I segons podem llegir avui a Vilaweb:

El número dos del grup parlamentari socialdemòcrata eslovè, Jan Skoberne, està convençut que Eslovènia serà ‘un dels primers’ estats a reconèixer la futura república catalana. Arran de l’article de VilaWeb en què s’explicava que ‘Espanya tem que Eslovènia reconegui la independència de Catalunya‘, el diputat ha respost: ‘No cal que tinguin por. El poble d’Eslovènia fa costat a Catalunya. Estic convençut que serem dels primers a reconèixer la nova república.’”

O sigui que  “Avui,els únics pobles d’Europa que desitgen la confederació veritable són aquells que constitueixen una nacionalitat lliure amb caràcter ètnic definit,i les repúbliques verament democràtiques i federals d’Europa.


Continuarem ficant que va dir Deulofeu al respecte....


                                                  Resultat d'imatges de regions of europe 


Poder centralitzat,funcionaris la fi de l’imperi i Deulofeu.(2)


L’entrada sobre el poder central,els funcionaris,i la fi de l’imperi hem va venir al cap després de llegir aquest articles a l’ara de Xavier Roig on posa de relleu la burocràcia asfixiant i la nul-la separació de poders de l’Estat Espanyol que concorda amb la fi dels imperis segons Alexandre Deulofeu .D'exemples segur que n 'hi han molstíssim més.


Tots  són Mariano Rajoy:

Dit això, la pregunta que cal fer-se és: com s’ha pogut arribar a aquesta situació i a actuar d’aquesta manera? Com és que uns governants fan un pas en fals d’aquestes dimensions sense pensar en les conseqüències? L’explicació és relativament evident: l’ase no s’adona del seu nivell d’estupidesa. Espanya està governada, majoritàriament, per incompetents polítics. No estan capacitats per dur a terme la seva feina.

 El greu problema d’Espanya avui és que al govern de Madrid només s’hi asseuen advocats de l’Estat comandats per un registrador de la propietat. Quan se’ls lliura un document sense estar timbrat i sense el segell corresponent, no l’accepten a tràmit. Funcionaris purs. No hi ha política. Hi ha procés administratiu. ¿Algú esperava d’ells una reacció diferent aquests dies?

Però el drama és que individus com aquests són els que fan les lleis. I em temo que la majoria de la població no s’adona que en els darrers anys no han pogut sortir bones lleis amb aquest personal. De la mateixa manera que el sistema educatiu d’un país no pot ser millor que els seus mestres, les lleis d’un país no poden ser millors que els seus legisladors. I aquests dies estem descobrint que l’entrellat legal que sostenia els nostres drets era de pa sucat amb oli. L’acció dels advocats de l’Estat (funcionaris, que no polítics) s’ensuma darrere de cada article. Tantes lleis, tantes aparents garanties i resulta que l’autonomia de Catalunya es pot desmuntar a cop d’ordre ministerial. Pregunta: què han fet els nostres polítics catalans a Madrid els darrers quaranta anys? L’estafa ha estat de dimensions colossals. Hem quedat tots astorats. Resulta que, arribat el cas, els catalans no tenim res on agafar-nos!

Només la intervenció de veritables polítics amb una mica de professionalitat i classe -i un rei que valgués el que costa alimentar-lo- podria evitar mals majors. Com que aquesta raça no existeix, als catalans no ens queda altra sortida que la radicalitat democràtica. És a dir, continuar resistint els embats d’una maquinària purament administrativa.




                                       Resultat d'imatges de crisis in catalonia



L’1 – O a votar, i que Europa en prengui nota.

(...)convertir en una merda la democràcia. Com a braç executor ha comptat amb una fiscalia davant la qual, a partir d’ara, i vist el comportament, només quedarà tapar-se el nas. La passivitat i la instrumentalització dels jutges han ajudat a fer que l’estrambòtica operació s’executés amb diligència. Gràcies. No crec que m’equivoqui si dic que no caldrà esperar gaire temps perquè la història llenci tota aquesta gent al pou de la immundícia. Aquesta vegada l’han feta massa grossa”.

“(...) Resulta que l’entrellat legislatiu espanyol muntat durant la Transició permet obtenir els mateixos resultats per la via de l’ordre administrativa i ministerial -que lubricada amb l’amiguisme entre funcionaris li atorga una agilitat inusitada-. Estem davant la pitjor situació que la ciutadania catalana podia esperar: hem caigut en mans de determinats funcionaris de l’estat espanyol que, mercès a uns polítics afins, poden practicar l’anticatalanisme folgadament. En el cas específic dels càrrecs d’alt nivell, estem davant d’una casta formada per descendents, familiars i amics de feixistes provinents de l’època de Franco. Les garanties democràtiques s’han evaporat. Estem en mans de l’aparell de l’estat més nefast, que campa sense límits judicials. Òmnium, l’ANC, els directors d’escola, els castellers, els privats com vostè, jo... tots som denunciables. És aquest tipus de funcionari odiós -per cert, mirin el film La vida dels altres - sense el qual no haurien estat possibles les accions més aberrants del segle XX a Europa. El bípede que no es pregunta mai sobre la bondat i la conveniència de les ordres que rep perquè, al capdavall, hi combrega.”




                                                            Resultat d'imatges de crisis in catalonia

Recordem el que ja vam ficar en una entrada del més anterior.


“Avui, no cal llegir gaire ni ser massa llest per adonar-te que a Espanya continua manant la mateixa casta, aquest Madrid –Centre de Poder-, aquesta oligarquia,“familias acampadas en el país”, que deia Azaña,y que em va recordar un dia López Burniol.

Deixa’m definir “casta” ara, segons  l’Enciclopèdia catalana: “Classe o ordre de persones que,a base de privilegis hereditaris,de professió,etc tenen un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat”.

“Els que manen formen un sindicat d’interessos . S’han apropiat de l’estat,porten segles fent-ho. Però fixa’t,ara estan legitimitats per una constitució que volen ahistòrica i els partits que no qüestionen les relacions de poder i que formen la partitocràcia.”



Desgraciadament acabàvem el post amb un ” i el que vindrà....”,doncs bé desgraciadament els “Jordis” ja els tenim a la presó sense fiança,amb el Trapero amb mesures cautelars mentre la fiscalia  ho està “afinant” i amb les ampolles de xampany que ja estan a la nevera per l’aplicació del 155 amb la complicitat de PSOE,Ciudadanos i com no el nou company de la extrema dreta a les manifestacions el PSC....com algú hem torno a dir que un altra Espanya és possible....



dimarts, 17 d’octubre de 2017

Poder centralitzat,funcionaris, la fi de l’imperi i Deulofeu.

A l’entrada del passat 2 d’octubre ja vam ficar el que va deixar escrit Deulofeu l’any 1977 sobre la fi de l’imperi Espanyol:

“Avui sabem el que passarà. Continuarà la lluita entre un poder centralitzat i els pobles hispànics que volen tornar al règim de llibertat que han gaudit en les anteriors èpoques de fraccionament.”

Des de Catalunya encara ens fiquem les mans al cap com pot ser que des de Madrid encara no vegin que la seva visió centralista de l’estat esta arruïnant aquest i que a part de ser una injustícia els seus efectes són calamitosos,un altra catàstrofe de les que afecta l’Estat Espanyol.  Però es que degut a la fase històrica que es troba l’imperi Espanyol segons “la matemàtica de la història”,(al igual que li va passar a l’URSS) ni poden ni podran canviar esta manera de pensar i de fer fins  la desintegració total de l’imperi. Només a un país malalt i en desintegració, es poden llegir titulars com “ El corredor mediterrani passa per Madrid” . Amb la lògica queixa des de la perifèria Catalana. Rull: "El centralisme és radicalment ineficient";" Els valencians i els catalans som víctimes de la visió centralista de l'Estat, que ens fa perdre oportunitats a tots dos territoris, però també al conjunt de l'Estat espanyol",  " el centralisme és una construcció ideològica molt clara que el govern del PP ha defensat a peu i a cavall". Només a un país malalt i en descomposició els pobres ciutadans s’han de fer càrrec de la fallida de les autopistes radials de Madrid:

                                                        Resultat d'imatges de autopistas radiales


“El ministro de Fomento, Íñigo de la Serna, dijo en abril que las arcas públicas tendrían que pagar algo menos de 3.000 millones de euros en concepto de responsabilidad patrimonial en la operación, una cantidad difícilmente recuperable en una futura relicitación, según analistas. El Tribunal de Cuentas estimó la responsabilidad patrimonial en 3.718 millones de euros”.

Suposo que en un país que per fase històrica esta a punt de la desintegració,és normal que surti un Aznar per accentuar aquesta recentralització e intentar eliminar de mica en mica el model de les “autonomies” enlloc de fer tot el contrari. Amb la crisi econòmica del 2008 i amb la crisi amb Catalunya s’ha demostrat que d’autonomia poca per no dir gens. Només cal llegir l’informe del govern  “Crònica d’una ofensiva premeditada”, on explica com afecta a les persones de Catalunya aquesta visió monolítica i centralista de l’estat. Només un país malalt i en descomposició pot tallar les ales a l’aeroport de Barcelona,fent convenis amb d’altres països per no fer vols continentals des de Barcelona! i fer l’animalada del AVE. En lo referent a l’AVE només al diari “El País” tenim estos titulars:


                              Resultat d'imatges de corredor mediterrani per madrid

Si l’aeroport ho té pelut amb el centralisme de l’estat,que dir del port??? L’Estat obligarà el Port de Barcelona a cedir el 50% dels seus beneficis!!!!

Però com ja hem dit, cap informe de la Generalitat, cap memorial de greuges, cap lobby podrà fer res fins a la desintegració total de l’estat. A l’atzar trobo a Internet un article titulat “Centralisme recalcitrant”,  al indirecte on explica aquesta situació:

“No hi ha manera de canviar aquesta visió centralista, independentment del pas del temps, de la situació política, de si tracta d’una visió d’esquerres o de dretes i sigui quin sigui el tipus d’infraestructures de les quals parlem (ferrocarrils, carreteres o telecomunicacions). Resulta útil comentar, en aquest sentit, dos aspectes en què la visió comentada és especialment contumaç. El primer és la concepció radial, amb centre a Madrid, de les xarxes de grans infraestructures, visió que s’arrossega des del segle XVIII i que s’ha enquistat profundament entre els cossos d’alts funcionaris estatals. El segon d’aquests aspectes té relació amb el primer i consisteix en el predomini d’una visió merament administrativista del paper de les xarxes d’infraestructures.”


                                                         Resultat d'imatges de ave españa

La concepció radial ve de lluny. L’any vinent s’acompliran 250 anys de la promulgació del Decret de Carles III, que creava les sis grans carreteres radials que surten de la Puerta del Sol de Madrid i condueixen als punts principals de la perifèria Peninsular. Des del 1761, data de promulgació del Decret esmentat, fins el dia d’avui el model radial espanyol no ha fet més que reforçar-se, amb la successiva modernització dels sistemes d’infraestuctures de comunicació i transport. L’han reproduït les carreteres del temps de Carles III, els ferrocarrils, les carreteres asfaltades del temps de Primo de Rivera, la xarxa bàsica dels anys del “desarrolismo”, les autovies gratuïtes de l’època “Felipista” i també reproduirà el model —a curt termini i amb una gran celeritat— la xarxa de trens d’alta velocitat. Només en comptats episodis històrics ha pogut treure el cap una visió diferent, com la radicular. De fet, només trencarien el model imperant, i encara per poc temps, les autopistes de peatge construïdes els anys setanta que segueixen la costa Mediterrània i la vall de l’Ebre, i encara es van construir com a resultat de les recomanacions d’organismes econòmics internacionals.”

                                                        Resultat d'imatges de km 0

Perquè actuen amb aquesta ceguesa tots els governs que han anat passant al llarg d’aquest anys pels governs,tant en dictadures,com en “democràcia” indistintament si els partits són de dreta o “ d’esquerra”?  Es la fase última que prediu la fi de l’imperi. Ja vam ficar que és el mateix que va passar a l’URSS en una entrada anterior:

“El règim actual de Rússia és el propi de tots els imperis de finals d’un cicle històric,poc abans de la seva desintegració,és a dir el poder es troba centralitzat i s’exerceix mitjançant una xarxa burocràtica,que en el cas de Rússia és coneguda amb el nom de partit comunista”.( Luita d’imperis / 2 (any 1973) Pàg 224)

També va deixar escrit el les similituds dels 2 imperis:

“En canvi l’imperi Rus , que evoluciona quasi paral·lelament a l’Imperi Espanyol (aquest el considero constitut l’any 1479, mentre que el rus es constituí l’any 1450), pel fet d’esser un imperi continental, , tot i haver entrat des de l’any 1805 en la seva decadència, aquesta no es fa visible amb una pèrdua colonial perquè les seves parts unides directament al cos de l’imperi fins al moment de la seva desintegració total.”La pau al Món per la matemàtica de la història (1951)Pàg 217.

El mateix va demostrar per l’imperi Romà:

L’imperi havia arribat  a l’estat llastimós en què acaben tots els processos imperialistes, o sigui una constitució unitària,burocràcia(...) i és a aquesta dissortada situació que arriben els imperis abans de desaparèixer del camp de la història. Pàg 190 “Els grans errors de la història” any 1971.(Constitució unitària, de que ens sona??)

I també ho va estudiar a l’imperi de Bizanci:

La trobem exactament en les mateixes causes que produiran la decadència dels altres imperis,o sia que la burocràcia es transforma en una aristocràcia que més tard disputarà a l’emperador el seu poder.(...) Rica,potent,popular,aquesta noblesa havia d’acabar enfrontant-se amb el poder central fins portar-lo a l’anarquia i a la descomposició,d’acord amb el mecanisme evolutiu immutable ( Lluita d’imperis / 1 Pàg 117 (any 1972))

Com que l’entrada ha estat un pél llarga demà ficarem uns articles que parlen dels funcionaris de Madrid i tot el que està passant aquests dies,que coincideix perfectament amb la teoria de Deulofeu. Tot i que el centralisme de Madrid és una lluita que han tingut tots els governs de la Generalitat, aquest últims anys del PP i sobretot amb els recursos del tribunal constitucional i la fiscalía complint al 100% les ordres del govern, ja ha estat un escàndol!!!.

 I el que vindrà.....