"El ejército español no olvida...."

Ahir vam anar a La llanterna de Móra d'Ebre, en motiu de la conferència que el llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic Oriol Junqueras va Pronunciar sobre la Batalla de l'Ebre. Allí ens vam assabentar de moltes coses curioses, (jo personalment no sabia que abans de la guerra només hi havia 17 militans de La Falange a Catalunya).Un assistent li va preguntar sobre la figura de Serrano Suñer, ja que com molta gent sap , té antecedents familiars a Gandesa i Tivissa.

Doncs bé, el conferenciant va dir que un cop que un historiador li va preguntar al "cuñadísimo" perqué l'exèrcit Franquista havia entrat a Barcelona precisament el dia 26 de gener, aquest li va contestar perquè "el ejército Español no olvida", ja que un 26 de Gener els catalans van véncer l'exèrcit de Marques de los Vélez. ..

Ràpidament em va venir a la memòria el primer cop que havia llegit aquesta coincidència, va ser de la ploma del gran Rovira i Virgili. En el seu llibre els darrers dies de la Catalunya republicana Rovira i Virgili ens il-lustra perfectament aquesta venjança:

Diumenge ,22 de Gener de 1939

(...) Potser el dia 26 de Gener, aniversari de la victòria de Montjuïc, els franquistes ja seran a Barcelona. Els Generals de Franco hauran estat més sortosos que els de Felip IV.¿I si els Franquistes entressin a Barcelona precisament el dia 26? Aquest pensament em fa un mal cruel.

Políticament, el cas actual de Catanya és pitjor que els casos dels anys 1640 i 1714.Ara , gent d'altres terrres ens ataca de fora, i gent d'altres terres ens mana des de dins. En aquesta lluita, els catalans estem entre dos focs.

Dissabte 28 de Gener.

A mig matí arriba, com a cosa certa i confirmada, la mala notícia, la pitjor notícia: Barcelona ha caigut!(...)

Així, l'exèrcit de Franco entrà a Barcelona el dia 26 a la tarda. La meva temença, puc dir el meu pressentiment s'ha confirmat. La capital de Catalunya ha estat ocupada el mateix dia de l'aniversari de la batalla de Montjuïc. Les divisions navarresses i marroquines han pres, al cap de prop de tres segles, una revenja de la victòria catalana del 1641 damunt l'exèrcit del Marquès de Los Vélez. Aquest dies deuen voltar per Catalunya, amb ulls de flama i veus de dolor, dues grans ombres: l'ombra de Pau Claris, l'ombra de Francesc Macià.

Decennis enrera els catalans vam perdre la despulla de Pau Claris. Perdrem ara la de Francesc Macià? Haurà estat profanada la tomba del primer president de la nova Generalitat en aquella plaça de la Fe que correspon al lloc per on l'any 1641 van atacar els invasors la fortalesa de Montjuïc, amb els irlandesos al davant? Aquell matí d'un 26 de gener, el cap del terç irlandès queia mort sota les descàrregues catalanes, i hores més tard els assaltans de la muntanya fugien derrotats cap a la plana, on la cavalleria enemiga era desfeta i delmada al seu entorn per la cavalleria catalana. El 26 de Geber de 1939 la conquesta de la muntanya defensora de Barcelona ha estat fàcil per als invasors, que hauran pogut plantar llurs banderes davant de la tomba de Macià. Hauran esventat les cendres i escampat els ossos?Aviat sabem confidencialment que no han pogut fer-ho.Els Franquistes poden destruir la tomba, escampar les pedres, remoure la terra;però el cos de Macià no el trobaran.

En qualsevol dia que Barcelona hagués caigut, la seva caiguda m'hauria ferit l'ànima; però la coincidència del dia atziac amb l'efemèrides històrica, fa més dolorosa la meva ferida. Hauran pensat els invasors en aquesta data? l'hauran buscada deliberadament? Em sembla que no. Així i tot, en la coincidència de les dates veig un sarcasme que m'humilia com a patriota i com historiador.

Doncs bé, a la conferència d'ahir vam descobrir que si, que la data l'havien buscat deliberadament, ja que com va confessar el cuñadíssmo, "el ejército Español no olvida....."