Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 25 de novembre de 2008

100 anys de l'Estelada (II)



(...) Quan a la bandera estelada, que a vosaltres us fa tant de pànic perquè us tira a la cara la vostra actuació vergonyant, fou nascuda quan l’armistici de la Guerra Gran, per assenyalar, amb l’estel, el clam de la llibertat que volíem per enarborar finalment la bandera barrada, la nostra, neta de tota màcula, sense haver-se ajupit sota de monarquies ni repúbliques. I encara hi ha un fet històric, no un fet guerrer, ni de lluites i sang ni glòries falses, sinó un fet viu,l’enyorament per la lluita. Foren les mullers dels nostres germans d’Amèrica, que teixiren una senyera amb l’estel, representant Catalunya absolutament lliure en el firmament de les nacions lliures, representació per tant de la nostra ideologia , i l’ofrenaren als patriotes que havien jurat no ajupir-se per res ni per ningú fins assolir el triomf de la llibertat.


Es, doncs, senzillament una bandera de combat nascuda pel fet d’amor a la Pàtria, fet que pot ésser fonament de tants motius heràldics com vulgueu, dels blasons familiars,de corporacions, ciutats i pobles que serveixen per distingir-los. Així, doncs, l’estel és per nosaltres la distinció que hi ha entre els catalans que s’ajupen i traeixen i els catalans que segueixen el camí únic, rebel i dreturer per la llibertat de la pàtria.


Rafael Dalmau i Ferreres 1933. (Futur Rafael Dalmau editor)