Batalla de l'Ebre (II)

De fet, fora de les dues guerres mundials, la Batalla de l’Ebre és la més gran de la història d’Europa del segle XX. I per tant, no és tan sols un patrimoni tràgic i malaurat de la nostra història , sinó també un patrimoni de la història d’Europa i de la història del món.És la batalla més gran que es lliura contra el feixisme abans de la Segona Guerra Mundial i, en conseqüència, el món sencer n’és deutor d’una o altra manera.

A la Batalla de l’Ebre hi ha unes cent deu mil baixes. Només al bàndol republicà n’hi ha setanta mil. És a dir , més del 2% de la població catalana, de l’època. Tothom té un parent mort o desaparegut a la batalla de l’Ebre. Quasi totes les famílies d’aquest país tenen un fill, un pare, un nebot, un cosí, un oncle o un amic mort o ferit a la Batalla de l’Ebre. Alemanya i i França, durant tota la Primera Guerra Mundial, tenen un percentatge de baixes de l’ordre d’un 10%.En aquest 4 anys d’enfrontament bèl-lic, un deu per cent de baixes. Al nostre país, a Catalunya, amb només cent setze dies de batalla, hi ha més del 2% de baixes de la seva població. Una xifra esgarrifosa. De fet , si li sumem tots els morts dels altres fronts de la guerra (el de Terol, el del Segre o el de la Noguera) i li afegim el drama de l’exili (el 10% de la població d’aquest país),la dimensió humana d’aquesta tragèdia és pràcticament inigualable a tota europa.(...)

Oriol Junquera, La Batalla de l'Ebre, Edicions la Guineu.