Vega Pere i el Conseller
Xavier Garcia.
Divendres vam assistir a la presentació de l'exposició de l'any Bladé. Mani ja se que hem diràs que això ja sembla un bloc sobre Bladé, pero l'actualitat sempre mane.
A l'acte van assistir el conseller de cultura Joan Manuel Tresserras, així com també el nostre director dels serveis territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre el Flixanco, Francesc Xavier Vega, i com no el nostre Batlle i amic de Bladé Pere Muñoz, i el gran impulsor per reeditar l'obra completa Xavier Garcia.
Que destacar de l'acte? Només dir que la gent que va parlar se note que eren admiradors i amics de Bladé, sabien de qui parlàven, tant de l'escriptor com de la persona. El fill de Bladé no va poder assistir a l'acte per que estava fora de Catalunya, tot i així va deixar unes paraules que volia que es diguéssin per a la gent que va assistir a l'acte. Sobretot va recordar la il-lusió que li havia fet al seu pare que posséssin el seu nom a la Biblioteca de Flix ,també va recordar que Flix va ser el primer poble que li va fer un homenatge com es te que fer , en vida.
El nostre Batlle també va recordar la alegria del matrimoni Bladé el dia de la inaguració de la Biblioteca. Fins i tot ens va dir que el pom de flors que li havien regalat aquell dia el va tenir a la casa de Benissanet fins al dia de la seva mort.També va recordar la visita que va fer a Flix amb Marcel-lí Domingo. Bladé aquell dia es va quedar afònic intentant fer callar als de la FAI que volien boicotejar l'acte, el Gener del 36.
Per acavar només destacar que s'ha demostrat un cop més que la història es cíclica. Ja que aquells que van donar el nom de Bladé a la Biblioteca ara han pogut inagurar l'exposició per commemorar el centenari del seu naixement, un repeteix com a Batlle i l'altre ara es director dels serveis Territorials de Cultura de les Terrres de l'Ebre.
També Xavier Garcia va presentar els 2 primers volums de l'obra completa.
Que tanta feina resultarà, a la llarga, inútil? Sí, però no pas més que no fer-la. I, mentrestant entreté i àdhuc conhorta. Conhorta sobretot en una época com la que ens ha tocat de viure, de guerres i exilis, de camps de concentració i cambres de gas i bombes atòmiques, una època en què la gent de la meva generació ha vist com es frustraven en la flor de la vida, totes les il-lusions mentre era posada a prova en una forma positivament infrahumana. D'aquí que siguin tan nombrosos els qui no han tingut altre remei, per a poder continuar vivint que cercar, escàpols del present el refugi del passat i de la regió secreta ( mena de terra natal en el temps) que informà llur noiesa i llur adolescència.
A. Bladé. Pròleg de Gent de la Ribera d'Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada