El FRED DE NADAL.
(...)En els Nadals ennuvolats, la intensa blanor de la festa cristiana s’estén pel paisatge. Però hi ha també els Nadals freds, serens, amb el sol daurat damunt el glaç del matí, i amb els estels clars i lluents damunt la nit glaçada. El Nadal d’enguany és fred viu, i així la blanor nadalenca es reclou a la llar.
Si la virtut de Nadal és dintre la llar encesa i al voltant de la taula filial, el fred afavoreix el Nadal íntim. Quan a fora el fred és viu, i l’aigua es fa vidre, i l’aire talla, els interiors domèstics ens donen,per contrast, la sensació del benestar. Les flames dels tions pairals són aleshores més ardents i més pures.
No blasmarem els Nadals ennuvolats que enamoren el poeta . Sabem estimar els núvols benèvols que semblen coixins sota la volta del cel. La natura és vella en els seus múltiples aspecte . Però si nosaltres haguéssim de triar , triaríem els Nadals freds, de cel límpid, amb el paisatge detalladament dibuixat per la transparència de l’aire.
El fred de fora, no sols ens fa estimar més la roentor de les flames i la taula plena , ans encara estimula la nostra acció i ens enforteix el cos i l’ànima .El fred és un enemic que ens ajuda. Els homes estaríem massa decantats a caure en la flonjor de la vida còmoda, si els cops adversos no ens fessin mantenir en actitud de guàrdia i combat.
Els hiverns freds i els Nadals de gebre i glaç són senyal de bona anyada. (...) Els cors s’enforteixen tant en la fredor de l’aire lliure del defora com amb l’escalfor de l’aire reclòs del casal. No és bo el fred persistent, ni és bona la tebior llarga. Els contrastos i els desnivells de la vida formen part del secret de la vida mateixa. Bon temps i mal temps, prosperitat i adversitat, joia i dolor, són part del ritme de la vida humana. I destruir el ritme seria destruir la vida mateixa. El ritme és una part insubstituïble de l'ànima dels éssers.
(...) Benvingut, doncs, el fred de Nadal! Si un any ens sentim protegits pels núvols benignes, un altre any ens sentim estimulats per la nuesa del cel ras. Mentrestant, guaitarem la dansa de les flames en la llar, escoltarem la crepitació de la llenya amiga, trobarem l’esguard dels ulls estimats i sentirem dins la llar tèbia, voltada per la gran fredor de Nadal, el batec dels cors que no es refreden.
Antoni Rovira i Virgili, 1928. Teatre de la Natura, Teatre de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada