Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dilluns, 12 de maig del 2008

Antoni Terré i Alexandre Deulofeu.


"Eren els dies en què jo, alguna tarda anava, amb Francesc Pujols, a casa de Carles Riba, el qual ens llegia, en Català l'Apocalipsi.També anàvem a casa de Bellsolell un estudiant que es reunia amb altres (Herribert Barrera, Josep Pallach,Feliu Riera...) i on s'escatia tot l'escatible. Alexandre Deulofeu hi aportava la seva maemàtica de la història, motiu de discussions aferrissades, ja que, segons la mateixa teoria, els alemanys eren els destinats a imposar la seva hegemonia al món...un dia o altre. Terré, si se n´hagués assabentat - de la teoria - hauria tingut una de les seves rauxes de sagrada indignació perquè ell a partir de l'entrada dels Estats Units a la guerra, va tenir la completa seguretat que els alemanys serien vençuts. (A la curta doncs, va ser més bon profeta el de Móra d'Ebre que el de figueres. Ara a la llarga qui ho sap?)


Com ja va poder veure Artur Bladé en vida, com sempre a la llarga les matemàtiques de Deulofeu no van fallar...


Artur Bladé i Desumvila, La vida d'un Català excepcional, Antoni Terré de Móra d'Ebre.