... Espanya no ha sabut resoldre,mai, cap problema de llibertat. I que per ésser incapaç de fer-ho, va anar perdent a bocins tots els territoris de l'imperi colonial, a la immensitat del qual no s'hi ponia el sol, no és lògic, ni reflexiu, ni assenyat, ni digne, de creure que ho faci l'Espanya oficial d'avui, la mateixa d'ahir i la de sempre,l'Espanya dels reis absoluts austroborbònics, dels vàlids i de les oligarquies insolents. L'Espanya arrogant dels governants autoritaris. L'Espanya dels militars pinxescos i sense respecte per l'estament civil. L'Espanya de les intransigències clàssiques i dels arxisabuts "principis d'autoritat" contra els principis del dret, de la raó i de la justícia. Per consegüent, no és possible ni és honrat de creure que, amb aquesta Espanya tossuda, irreflexiva, funesta, incapaç d'escarment ni d'esmena (segons frase espurnejant del memorable patrici cubà doctor Lluís Esteve Romero), pugui mai oferir de bona fe a Catalunya, o concordar-hi lleialment, la solució indispensable del problema catalanista.
El separatisme català és, doncs, a més d'una maduració de la nostra cultura i de la consciència del nostre poble, un teorema dimanant materialment de l'escandalós fracàs que d'encà de la Renaixença política, han tingut les col-laboracions i les esperances dels partits de Catalunya, amb els governs central succcessius.
Josep Conangla i Fontanilles. Dictamen Acompanyatori de la Ponència de la Constitució Provisional de la República Catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada