Temors del 2004 confirmats.

Ahir va haver declaració d’independència amb efectes suspesos,però això ja ho valorarem un altre dia. Avui tocava escriure un breu apunt de la fúria i de la violència  desfermada per l’estat i per tots aquells que protegeix. Violència que ja sabíem que passarie per la senzilla raó que ho han fet sempre. Quan la unitat de la pàtria estar en perill només hi ha una manera de evitar-la,fent ús de la violència,ja que aquesta unitat imposada no atén ni a la  lògica,ni al sentit comú,només a la imposició regulada per la llei. Fa 13 anys ,concretament el 13/3/04 escrivíem en un article titulat “victòria?”

“14 de Març, contra pronòstic, el PSOE s’imposa al PP(...)Ens podem sentir alleugerits per aquesta derrota del PP? Podem respirar tranquils a partir d’ara? S’ha acabat la crispació? Molts pensem que no”.

“Durant 4 anys els feixistes del PP es suposa que no governaran però el que si continua existint entre molts sectors de la societat espanyola és el pensament i l’esperit que ha guiat tots els seus actes de govern i totes les seves lleis durant aquests 8 anys, sobretot durant la majoria absoluta. Es la nostra responsabilitat combatre aquesta pensament demostrant les seves mentides i manipulacions.”

“El pensament que hi ha detràs del PP és molt preocupant. Des de el mateix dia de les eleccions s’han sentit certes frases que a un li fan ficar els pels de punta”(...) “El llop de la dreta ha perdut una petita batalla. Però ja s’està curant per a dintre de 4 anys tonar amb totes les seves mentides i el seu poder per a mossegar-nos amb tota la seva fúria” .

Ficarem vídeos que demostren aquesta fúria. Recordem que el “a por ellos” està totalment justificat, i tolerat per la policia, quan la “unidad” imposada creuen que està en perill. Violència legitimada per l’estat i pel rei.

Guàrdia cilvils a Pineda de Mar que van saltar el cordó de seguretat dels mossos per perseguir amb porres extensibles prohibides població civil.

                                                        

 Manifestació a Barcelona del 8 d'octubre defensant l'unitat d'Espanya,

Manifestació a València el 9 d'Octubre,.

                                          

                                           

Pablo casado amenaçant al president de la Generalitat d'acabar com el president màrtir Lluís Companys

Recordem les paraules de Vicent Partal a vilaweb arran dels fet de la manifestació del 9 d'octubre.

«Acorralat com a minoria política al parlament espanyol, el PP ha decidit d'intensificar l’ús de la violència, legal o il·legal, com a mètode de control social

La seua ideologia, aquests trets, beu de les fonts més profundes del franquisme i no ha evolucionat gens en quaranta anys de democràcia. Entre més coses perquè no hi ha hagut mai cap condemna del franquisme. En qualsevol altre país, la societat sentiria una gran preocupació en veint que els més violents s’apropien els seus símbols. Però a Espanya passa a l’inrevés: l’estat posa alegrement els símbols teòricament de tots al servei dels més violents, dels més intransigents, dels més agressius. I és per això que la bandera espanyola ha presidit sempre les concentracions contra els gais o contra l’escola pública, contra els emigrants o contra els catalanistes. Senzillament perquè és la bandera que encarna no un país sinó una manera d’entendre’l. És la bandera dels ‘fatxes’.

Perquè ja cal que siguem conscients que l’augment de la violència, policíaca i feixista, és un fet. I no tan sols en territoris en conflicte nacional –només cal mirar què passa a Múrcia amb la batalla pel mur que vol dividir la ciutat. Acorralat com a minoria política al parlament espanyol, el PP ha decidit d’intensificar l’ús de la violència, legal o il·legal, com a mètode de control social i per a mantenir-se en el poder. I amb aquest objectiu intentarà acorralar els qui no pensen com ells, al carrer, amb colps de porra i bufetades, repartides d’uniforme o de paisà. I és per això que ho marcaran i ho legitimaran amb declaracions incendiàries que al final no fan sinó ajudar els ultres a creure que la seua agressió és justificada. Si el president Companys va ser afusellat, què penseu que entenen els qui reben el missatge dels dirigents del PP quan diuen que Puigdemont podria acabar com ell?

També Esther Vera al diari Ara.

 “Tots els països tenen una bèstia que amenaça de despertar-se i arrasar allò que han construït. Les bèsties acostumen a assemblar-se entre elles i un dia surten a Charlottesville encaputxades, a Marsella repentinades o a València i Barcelona braç enlaire. La bèstia no tolera la diferència i la ràbia interna la devora. Diumenge vam veure campant alguns grups d’ultres pels carrers de Barcelona i ahir pels carrers de València. Feia dècades que no passejaven amb tanta impunitat. Diuen que els ha despertat la independència, però en realitat mai no han dormit profundament. Per què Espanya no té partits d’ultradreta com altres països europeus? Perquè la dreta pretesament respectable els ha representat històricament i els alimenta d’anticatalanisme, de nacionalisme espanyol, de por a una societat oberta i de populisme. Encara avui la dreta governant emet missatges a la bèstia amb desimboltura. Aquest dilluns el portaveu del PP ha amenaçat amb displicència el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, d’acabar com Lluís Companys l’any 1934. Les seves paraules insultants han sortit gratuïtes, com la cega i mal plantejada actuació del ministre Zoido el dia 1 d’octubre, que a més de no aconseguir requisar les urnes, va agredir centenars de ciutadans pacífics. El menyspreu, els insults i la banalització de l’anticatalanisme han alimentat la bèstia i han normalitzat l’abús de poder i la imposició de l’homogeneïtat a l’Estat. Els catalans han dit prou. Veurem què fa la bèstia.”

Manifestació a Barcelona pel dia de la hispanitat.

                                                            

Finalment ficarem les declaracions de l’estudiant que va defensar a 2 noies que estaven agredint manifestants d’ultradreta a València el dia 9.

 "He d'aprofitar la visibilitat que tinc en aquest moment per denunciar la impunitat de la qual gaudeix l'extrema dreta a l'Estat i, especialment, al País Valencià, on s’atreveix a agredir persones davant de càmeres i periodistes sense por a patir detencions", assegura.

“L'estudiant d'enginyeria electrònica afirma que a Espanya hi ha "dues mesures diferents", segons les quals "si un incident està protagonitzat per joves d'esquerra és terrorisme, i si ho està per membres d'un grup d'extrema dreta no es produeixen identificacions ni detencions". "Ahir la policia hauria pogut identificar molt fàcilment els agressors, però tan sols els va dispersar", es lamenta Danvila que explica que els cossos de seguretat no es van interessar per la seva salut ni tampoc s'han posat en contacte posteriorment. "De totes maneres, junt amb altres persones agredides, presentarem una denuncia", subratlla Danvila.”

Que vénen i en volen vindre més!. (Presa de pèl)

Ahir eren la gent del carrer que despedia a la guardia civil, i ara són els legionarios. Amb tot això que està passant estos dies s’ha demostrat lo que defensava molta gent i els  tractaven d'exagerats, que la transició  va ser una presa de pèl. Ficarem el vídeo dels legionarios, els famós de l’Antoni  Bassas en resposta al “a por ellos!” ,i les declaracions de 3 protagonistes de la transició i governants del PSOE  per demostrar que el relat que ha guanyat sobre la unitat d’Espanya,és la del PP, i que sempre ha hagut una sola Espanya com ja vam demostrar als articles, “Un altra Espanya és possible”.

Rubalcaba: "Al derecho de autodeterminación tenemos que decir no, ahora y siempre" (14/12/13)

 Por otra parte, si se declara la independencia, ha insistido en que el Estado de Derecho “tendrá que tomar medidas drásticas para reponer la legalidad”, en alusión tanto a jueces como fiscales y Gobierno. Sobre la actuación de este último, ha manifestado que “ya habrá tiempo para pensar si Rajoy ha actuado mejor o peor” .(Alfonso Guerra 28/12/2017)

Felipe González: "Yo habría aplicado ya el 155"

 Y para los independentistas como Gabriel Ruifían, el portavoz de ERC: "Dicen que el 1 de octubre van a enterrar a Franco. Ustedes están resucitando a Franco", ha dicho a quienes acusa también de "azuzar las dos Españas".

 "Esto se parece a lo que hizo el señor Maduro. Como perdió las elecciones a la Asamblea, decide crear otra legitimidad para marcar los destinos de su país: la Asamblea Nacional Constituyente, ¿les suena?".( 26/09/17)

Completament d’acord el que escrivia Xavier Roig al diari Ara, el 21/09/17.

Finalment, les evidències

Aquests dies evidencien que els fonaments de la Transició foren dissenyats per sobreviure únicament en un entorn de dissimulació continuat i sostingut. Suposo que hi ha molta gent que pateix l’amarga sorpresa que provoca descobrir que aquella assegurança que portem pagant fa tants anys no cobreix el sinistre que acabem de patir. Molts estan ara caient del cavall i preguntant-se a ells mateixos: “¿En quina merda de democràcia vivíem?” I és que mai s’havien fet tests de càrrega dels pilars sobre els quals s’ha sustentat el sistema democràtic postfranquista. Per a mi, hi ha quatre evidències demolidores.

Les autonomies són una franquícia. Quan es va sotmetre a referèndum l’actual Estatut, vaig demanar el no públicament. Per qüestions concretes i pràctiques, però també per aspectes fonamentals. Per què s’havia de referendar un Estatut que era, simplement, una llei orgànica, i, per tant, estava subjecte als corresponents avatars -com es va demostrar quan el Tribunal Constitucional se’l va carregar-? El fet que el govern espanyol pugui, per simple promulgació d’ordres ministerials -sense passar pel Congrés-, bloquejar i intervenir una autonomia demostra, finalment, que tot aquest sistema era una enorme xarlotada. Ha servit, això sí, per crear una nova classe política: els anomenats barons territorials -eufemisme de cacic-. Però no calen Parlaments ni governs autonòmics, ni res de tot això. Arribat el cas, des de la central tanquen la franquícia quan volen.

(...)El PSOE a Catalunya anava disfressat de PSC. Mantinc que el més gran responsable d’aquesta mascarada ha estat el PSOE. El PP, al cap i a la fi, no són res més que un conjunt de grollerots tavernaris que tiren de manual d’estil franquista fins i tot per escollir les camises. La modernitat per a ells és cosa del passat. El PSOE, per contra, s’ha volgut presentar com a modern però continua pensant que el millor lloc per viure és el cortijo. En conseqüència, van cometre la vilania d’institucionalitzar la compra del vot de l’Espanya agrícola amb diners catalans. Els de la provincial catalana del PSOE mai han sigut gaire més. Un partit, el d’aquí, dominat per señoritos sortits del no res i esdevinguts alcaldes. A diferència dels immigrants que s’havien integrat feia anys, ells van esdevenir la mera corretja de transmissió d’un PSOE de vicis castissament andaluso-espanyols. Sempre ha estat així. Per endolcir la píndola, aquesta gent comptava amb un grupet que es presentaven com a genuïns catalans, que anaven de progres i que, quan ha sigut el moment, han estat oportunament foragitats a fum de sabatots. Només han quedat els llepes. El rol de controladors del lerrouxisme ha passat a mans de Ciutadans.

Que vénen!

Primer recordem les paraules del fundador del PP lo senyor Fraga:

“Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Cataluña fue ocupada por Felipe IV; fue ocupada por Felipe V, que la venció; bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar.

Dimarts tocava entrada de Deulofeu i les catàstrofes que patirà Espanya de de l’any 1977 fins l’any 2029. Però com que una imatge val més que mil paraules,estes imatges eren d’obligada publicació. La mobilització de la pàtria per envair la colònia Catalana. Quins temps aquells que ens volien ridiculitzar (com sempre) dient que els separatismes portàvem la confrontació com si fos un Barça Madrid….i Rajoy dient que guanyarien per 10 a 0.... Vindran els típics dient que hi ha un altra Espanya. Vull recordar que l’altra Espanya ,és la de Zapatero prometent estatuts i  que després diu que una merda,és la de Guerra fotent-se de lla retallada de l’estatut davant les joventuts del PSOE (i estes aplaudint), la de Ibarra volent expulsar el PSC,la de Bono negant parlar en català al congrés,és la de Pedro Sánchez sense dir res de l’aplicació de l’article 155 sense passar pel senat i donant suport en tot moment a les mesures  de Rajoy  amb detencions de membres del govern inclosa,la de Iceta dient a alcaldes del PSC que paguin les conseqüències de fer la consulta i anant al constitucional amb Ciutadans i el PP , la de PODEMOS,la de las “cajitas” i ministeris de plurinacionalitat, deixant fer referèndums sempre que guanyin ells,i la de menystenint Fachin perquè  ha donat suport al referèndum quan ell no volia,els en que un dia diuen blanc i l’altre negre. Ja vaig fer un article extens titulat,” un altra Espanya és possible.”

De aforismes que expliquen aquestes imatges n’hi ha molts,només he seleccionat alguns que ja vaig publicar fa uns 10 anys:

Les reivindicacions catalanes no són considerades per la major part dels Espanyols com una aspiració lícita o, simplement,discutible, sinó com una impertinència agressiva i intolerable.(1915)

A Espanya, les esquerres no es mostren més ben disposades envers el catalanisme que els partits de centre o de dreta.(1915)

No cal comptar, ara per ara, en una solució favorable del problema català dins l'Estat Espanyol. Qualsevol esperança és limitada per l'endarreriment mental de l'opinió pública i dels polítics hispànics.(1915)

Antoni Rovira i Virgili.

El dia 15 de setembre farà trenta - cinc anys que aconseguirem l'Estatut d'Autonomia i com el 1714, calgueren exèrcits vinguts de diversos països per a poder esclavitzar-nos altra volta. Ara que la dictadura franquista, ferida ja de mort, cueteja i intenta endebades sobreviure,noves victòries molt aviat ens esperen,però la reafirmació de la nostra continuïtat històrica esdevé més que mai necessària. Com el 1714, la nostra lluita per la llibertat ha d'agermanar-nos independentment del lloc de la nostra naixença i de les diferències de classe,que aspirem a esborrar"

Full volant ciclotistat de l'agost de 1967 i sense signatura.

"A Espanya hi ha dues menes de ciutadans:els qui pateixen "la Unidad" i els qui en viuen; com hi ha dues menes de pobles: els colonitzadors i els colonitzats. Els pobles hispànics no castellans no poden viure " la Unidad" sinó que han de sofrir-la" 

"Catalunya sobreviu encara avui com una realitat i com una esperança. Però aquesta supervivència no és casual, sinó a causa d'una minoria de catalans esforçats i clarividents que no paren en tot moment per fer-la possible. El dia que els catalans deixarem de lluitar, de patir per la catalanitat adéu Catalunya"

"La unitat espanyola té un vici d'origen: no és espontània, és una imposició. Quan pobles diversos s'uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar sinó, justament, per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un poble invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat la garantia per a la nacionalitat. La "unidad" que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur nacionalitat sinó una garantia de llur destrucció. Aquesta "unidad" cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l'acceptaria pas si la imposàvem"

"Cataluña no es una nación que pueda reclamar derechos de esa índole. Aunque el clamor separatista de Cataluña fuese absoluto, esto es, que fuera unánime, sin una sola excepción, la petición de independencia podría y debería contestarla España con lenguaje de cañón. La separación de Cataluña necesita la voluntad conforme de todos los españoles.(...) Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispànica, habrá de plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en tierra de colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de África. Todo menos... lo otro."

Escrit del setmanari falangista La Conquista del Estado, a l'edició del 4 de Juliol de 1931,núm.17.

Com escrivia Toni Soler al diari ARA:

“No negaré mai que hi ha una Espanya democràtica i respectuosa amb la pluralitat. És clar que hi és i jo potser m’hi confederaria (després de la independència per descomptat). Al cap i a la fi som veïns,i en molts casos parents,i ja compartim sobirania la Unió Europea. Però aquesta Espanya de somni no passa  de ser això, un somni, un miratge que de vegades es cosifica discretament a la Puerta del Sol i en els mítings de les esquerres perifèriques. L’Espanya hegemònica la formen el PP, el PSOE,i Ciutadans, i compta amb el poder de l’elit governamental i econòmica i amb el suport de la majoria de la població. Això es així des de fa dècades,i el setembre català no només no canviarà el panorama,sinó que molt probablement reforçarà Rajoy o el seu successor /a. L’apèndix més depriment d’aquesta hegemonia són els mitjans de comunicació,còmplices del relat oficial,que està farcit de mentides escandaloses. Fins al punt de convertir els ocupants en assetjats,els referendistes en Nazis,els botxins en víctimes.”

Encara queden  4 dies pel referèndum.... a veure com va la colonització. Les imatges més famoses són les de Huelva,però com el vídeo demostra han estat més ciutats.

20 de Setembre de 2017. Aquí comença la nostra independència.

Arran dels fets succeïts a ahir 20 de Setembre,amb la Generalitat intervinguda,la temàtica d’aquest bloc queda obsoleta. Ha quedat demostrat tot lo que molts pensàvem des de fa anys. Quan tingui temps farem un escrit de “despedida” i ja veurem com enfoquem la nova temàtica que tindrà a partir d’ara.

 Penso igual que Vicent Partal avui a Vilaweb, “El dia que Espanya va perdre Catalunya per sempre”. I Com cridava ahir la gent. “Aquí comença la nostra independència”.

Retratats.

De tots els insults que em sento cada dia de l’estat opressor d’Espanya, el qual em roba descaradament, i no para de llançar prejudicis sistemàticament contra els catalans, el que mes em cou es el de Nazis, sobretot de destacats dirigents del PP de UPyD, Ciutadans i tota esta colla de friquis. Primerament demostra que no sabent que es el Nazisme, sinó no ho dirien, ho potser si que ho saben perquè si fóssim Nazis ho denunciarien al parlament Europeu, cosa que el “Alejo” Vidal Quadras nomes s’atreveix a dir constantment per programes infames com “el gato al Agua” de intereconomia i coses per l’estil.

Tothom sap que els Nazis son ells, per molts motius , perquè son incapaços de condemnar la dictadura Franquista, cosa que si que ha fet el Parlament Europeu, perquè quan es treu algun símbol de la Dictadura fiquen lo crit al cel,perquè en tota la immoralitat del mon porten una constitució espanyola en símbols feixistes al Parlament Europeu i perquè Espanya es l’únic lloc de l’estat Espanyol que per llei es prohibeix parlar alguna llengua al Congres i al Senat que no sigui el Castella, cosa que d'altra banda es anti-constitucional, mentre que lo senyor Rivera al Parlament pot parlar com li passi pel forro.

Doncs be aquí ficarem un altre exemple de l’odi que tenen los del PP, al Català i a tot lo que no es Espanyol en General. El president del XIII congres del PP a les Illes, va ser esbroncat desprès de parlar en Català, fins que va tenir que canviar de llengua, i això que allí estava, Mariano Rajoy, que sempre s’omple la boca de Bilingüisme , i de “libertad” i que tant soroll ha fet amb aixo de les multes lingüístiques. En fi lo que mes greu em sap es que la caverna mediatica , de la mentida han fet un art, i amb Catalunya es el seu “modus vivendi”.

(los accents no me funcionen correctament)

14/6/ 1925 - 13/5/2009.Xiulades a l'estat opressor.

Com tothom sap la història és la cosa més cíclica que hi ha .Avui ficarem l’exemple de 2 manifestacions del Barcelonisme en contra de l’estat Espanyol, una en plena dictadura de Primo de Rivera i l’altra sota la Monarquia del Borbó ficat a dit per un altre dictador, Francisco Franco Bahamonde. Com podem llegir al llibre ”El Barça i el Franquisme” de Carles Santacana i Torres:

La dictadura de primo de Rivera,amb el propòsit d’acabar amb el catalanisme, no va enllestir la feina amb la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya, sinó que va topar lògicament amb diverses institucions ciutadanes clarament identificades en aquest sentit,entre les quals hi havia el Barça. A banda de qüestions menors, l’incident més important va ser l’ordre governativa de tancament de l’entitat, com a represàlia pels xiulets que el públic va dedicar a l’himne Espanyol. L’incident es va produir en un partit d’homenatge a l’orfeó Català que jugaven el Barça i el Júpiter, campions, respectivament, de primera i segona categoria del Campionat de Catalunya. En aquella conjuntura, al juny del 1925, la dictadura ja havia suspès definitivament la Mancomunitat, i era vista a Catalunya com un règim absolutament anticatalà.

El més trist de la xiulada és que tal com diu en aquest vídeo, degut a aquest ate el règim va “convidar “ al president Joan Gamper a sortir del país. Al cap de 6mesos li van dir que el deixarien tornar amb la condició que no tornés a presidir el Barça,ja que el van acusar com a màxim responsable de la xiulada i de separatista.

Gent amb dignitat, sense Síndrome d'Estocolm.

Ja fa dies que va passar i tothom ho ha vist, les paraules de Pep Guardiola a Kiev sobre el Català. “Som un país amb llengua pròpia i quan sortim la utilitzem”.

Doncs bé, com era d’esperar la caverna ja ha saltat, sempre tan respectuosos per la diversiat de l’estat Espanyol i fonamentant la llibertat de les persones. A Intereconomía han escrit: Las lenguas se crearon como necesidad del ser humano de cooperar entre sí. El idioma une a las personas: he ahí su grandeza y su verdadera utilidad. El catalán no precedió a la existencia de los catalanes, como es obvio, ni el nahuatl a los aztecas. En algunos territorios del mundo, como Cataluña o Paraguay, han coexistido por siglos dos códigos de comunicación. Lo que debe considerarse una fuente de riqueza cultural, los necios o los amigos de la discordia la emplean como arma arrojadiza o como instrumento de separación entre las gentes. Qué estupidez.

Per això valtres en lo vostre afany de cooperació prohibiu al Congrès, a la que vosaltres anomeneu la casa de “todos los Españoles”, no parlar res que no sigui l’Espanyol.????? Prohibir el Català no és una esupidez????Prohibint el Català al Congrés no esteu uilizant el Castellà " como arma arrojadiza o como insttrumeno de separación enre las gentes???Que parlar en Català no és fuente de riqueza cultural??? Això és el vostre concepte de llibertat?? En canvi al parlament Català lo senyor Albert Rivera i els del PP poden parlar com vulguin, tan en català com en castellà, però mira tu, resulta que los catalans som los Nazis!!! e imposem llengües, som uns Talibans i coses d’aquestes, i en canvi la constitució i l’Estat Espanyol sòn garanst de lliberat...

Un altra de les tonteries que sempre s'havia dit desde les Espanyes, ere que l'èxit de Núzez es devia a que havia aconseguit que el barça fos apolític!! i per això havia aconseguit tants títols!! (li vaig sentir dir a Butanito al programa del centenari del Barça )quina "estupidez"! lo Barça més Catalanista de la història, ha aconseguit la millor temporada de la història...

Per acabar em quedo amb els aplaudiments dels periodistes de Ucraïna.

Dilluns 24 de Novembre de 1975.

Ahir vaig veure l’enterrament de Franco. De vegades, malgrat l’atenció (a fer-ho bé) de l’home de la càmera, es veia una certa confusió en la cerimònia, mescla de cants i un cert desori. Allí estaven tots – com diu el cronista Ramon Pi a “Tele / Exprés” – tots els qui haurien volgut que Franco fos immortal. Segons Pi, hi hagué més visques a Pinochet que al rei, un fet que sembla que no pugui ser. Referint-se al discurs reial, remarca el contrastt en el detall que no hagués pronunciat el mot “democràcia” i la gran quantitat de demòcrates –inconeguts fins ara – que floreixen per tot arreu. Però a Madrid encara floreixen més incògnites. I les preguntes capcioses. Continuarà Arias Navarro presidint el Govern? Hi haurà amnistia? Fins a quin punt es tindran en compte les “ peculiaridades regionales”? Sobre aquests i altres punts divaguen la Tele i els diaris. Generalment, se suposa que hi ha una partida entaulada entre els qui s’afanyen per avançar (vers on?) i els qui voldrien restar immòbils. Qui guanyarà? Una altra incògnita.

Una nota curiosa es que Fidel Castro que ha deixat pelats a tants Espanyols, hagi decretat tres dies de dol per la mort de Franco. No és qüestió sentimental, sinó comercial. I ja és ben sabut des de fa molts anys que el comerç no té entranyes.

“Tele/ exprès” remarca que només una cosa, de moment, ha canviat: el to de la veu

Segons una enquesta Gal-lup (empresa autoritzada que publica “Nuevo Diario “ ), el 86 per cent dels espanyols són favorables al rei.

Cent mil persones van anar en 5000 autocars al “ Valle de los Caídos” a veure com tapaven la tomba. ..

A. Bladé i Desumvila. Viure a Tarragona (fulls d'un dietari 1975 - 1976)

Ara fa 71 anys.....

16 de Noviembre.


(...)No hay pánico en el último repliegue, no hay desbandada. La última retirada se hace sin que haya toques de trompetas y tambores, pero con un gran sentimiento de dignidad. Ni siquiera hay fuego enemigo. Los movimientos diseñados por Tagueña le han confundido. El paso se hace en medio de una extraña calma, en una noche en la que la luna en cuarto creciente, apenas hace notar su presencia. A esas alturas, ya muy pocos combatientes piensan que la República puede ganar la guerra. Pero, han luchado de una forma sobrehumana. Han aguantado lo que es casi imposible imaginar. Casi todos ellos lo seguirán haciendo hasta que Cataluña caiga en poder de los franquistas unos meses más tarde, insensibles a los versos de W.H. Auden: “ La Historia puede compadecer a los vencidos, pero no ayudarles ni perdonarles”. Saben que nadie les va a ayudar ni a perdonar.

Los hombres de la XIII son los últimos en pisar la orilla derecha, como estuvieron entre los primeros en pasarla el 25 de Julio. Una noche también sin luna, en la que el enemigo tampoco sabía dónde estaban ni qué se proponían.

A las cuatro y media de la madrugada, los últimos contingentes de la XII brigada de la 35 división cruzan el Ebro por el puente de hierro de Flix. Quince minutos después, Tagüeña da la orden de que se vuele el armazón. Un seco estampido, un resplandor, un fragor de fragmentos de hierro cayendo sobre las aguas anuncian el fin de la batalla del Ebro ciento rece días después de su inicio.

Jorge M. Reverte "La Batalla del Ebro."

Felicitats a la USAP de Perpinyà.

L'equip de rugbi de la USAP de Perpinyà ha guanyat aquest dissabte la Lliga francesa després de derrotar a la final al Clarmont occità per 22-13 a l'Stade de France, davant de deu mil nordcatalans amb senyeres desplaçats a París. Aquest és el setè títol de Lliga de la USAP, que havia aconseguit l'últim el 1955. Des de llavors, el club ha accentuat la seva imatge catalana, no només en la seva vestimenta, sinó també en 'L'estaca', de Lluís Llach, com a himne. Aquesta victòria, després de tres finals perdudes el 1977, 1998 i 2004, arriba quan aquesta temporada s'ha fet una clara aposta amb jugadors de la pedrera. Els protagonistes del triomf han estat els rossellonesos David Marty i Jérôme Porical.

En retard los 10.000

La Batalla de la memòria.

El divendres 23 de Gener es projectà al cinema de La Unió Social la pel·lícula la batalla de la memòria, sobre la guera civil a les Terres de l’Ebre,una pel·lícula escrita dirigida i produïda per Màrius Pons. Com el mateix autor ha explicat en diferents medis, amb el documental ha intentat recuperar la memòria d’una generació que per motius de la repressió principalment , no han pogut exterioritzar el trauma que li va suposar la guerra. Un generació que s’ha mossegat la llengua tota la vida . La pel·lícula es un viatge psicològic, emocional i generacional per les Terres de l’Ebre, amb la perspectiva que dona aquest 70 anys desprès d’uns fets tant dramàtics. Com van dir a la presentació de Flix , encara que semblen fets molt llunyans, fins fa no massa temps en un poble de la Terra Alta els alumnes entraven a l’escola per la porta de la dreta o per la de l’esquerra, segons el “seu” bando. Això demostra les seqüeles que encara té la guerra a les nostres Terres. Tota la pel·lícula tracta de recuperar silencis de les dues parts. Màrius Pons comenta que per a fer això, de l’única manera que es pot fer sense fer mal es sense “prejutjar a la gent” e intentant comprendre les circumstàncies personals de cadascú. En aquest sentit Màrius pons coincideix amb un altre autor Ebrenc que sempre va lluitar per recuperar el passat i contra la pèrdua natural que significa el pas del temps, Artur Bladé. Com deia l’autor de Benissanet “ La conspiració del silenci, la condemna a l’oblit (tant dels qui foren afusellats o empresonats, com dels qui van haver d'expatriar-se) és una forma del genocodi moral practicat per tots els règims totalitaris"

La pel·lícula intenta aprofundir en l’aspecte humà i personal més que en el històric o polític, en el trasbals que va suposar de per vida per a una generació que va patir una guerra de les més cruentes del S.XX Com diu la mateixa banda sonora , “sense encara haver viscut m‘ha tocat anar a la guerra, la joventut l’he perdut en aquesta serra”. En multituds de reportatges, les víctimes dels dos bàndols sempre ens recorden que ells no van tenir joventut, recordem la lleva del biberó que amb només 18 anys va tenir que anar a morir a l’Ebre. Durant els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre va haver-hi unes 110.000 baixes, això vol dir que moltes famílies tenen algú mort a l’Ebre. La pel·lícula demostra com desgraciadament encara per les Serres de Cavalls o Pàndols es troben restes osees sense cap mena de dificultat. La pel·lícula té el al·licient de contar amb imatges inèdites de la guerra a les Terres de l’Ebre. Les entrevistes que serveixen de fil argumental van ser fetes a pobles com Flix, Batea, Gandesa, La Fatarella , Corbera, Vilalba, Bot i Tortosa.

El que demostra la pel·lícula es el difícil que resulta parlar de la nostra guerra 70 anys després i la ferida que tenen moltes les persones que la van patir. L’historiador de Flix Enric Sànchez Cervellò, que es el que fa el paper del narrador actiu,sap el complicat que es parlar d’aquest tema en diferents llocs on les ferides encara estan obertes. Fent conferències per diferents pobles s’ha trobat en moltes situacions difícils, algunes son comentades en la pel·lícula,fins i tot amb els mateixos protagonistes. I es que com diu el mateix historiador, “si enquistes un problema es pot reactivar en qualsevol moment”. Es una pel·lícula que invita a reflexionar sobre les conseqüències que va tenir per als nostres avis la guerra i la posterior repressió.

I és com deia l'Oriol Junqueras , nou candidat d'ERC, a les properes eleccions europees, al seu llibre La Batalla de l'Ebre "Tanmateix, els veritables herois són la generació de les vostres besàvies, de les nostres àvies, de les nostres mares...Elles van ser capaces de resistir allò que era tan difícil de resistir:viure sense esperança. Una generació que sacrifica la seva joventut i ho perd gairebé tot pel camí. Cal - d'una vegada per totes - dignificar el dolor de tot aquells que el van haver de patir, fossin del bàndol que fossin. Només nosaltres podem donar-li sentit amb el record. Només nosaltres podem donar sentit a tant sacrifici.



Pel que fa a Flix, pot servir fins i tot per a donar a conèixer la nostra vila, ja que a part de l’aportació del Senyor Benigno Corbella i Enric Sànchez Cervelló, apareix diferents llocs de la nostra vila com el Castell, la Presa, el Club Nàutic de Flix, i el mateix riu. Fins i tot la pel·lícula acaba amb un dels actes més participatius de la festa major, la festa del riu amb les curses de puntones.

Recordar que el DVD de la pel-lícula es pot comprar a les oficines de l'Ajuntament.

Revelacions divines

Diuen que assolir l’il·luminació és molt difícil. També pots tenir sort i tenir una revelació espontàniament i de cop i volta donar-te comte de la teva ignorància i viure la vida d’una forma més plena i sobretot conscient.

Això és el que li ha passat al benvolgut Miquel Giménez, un columnista que segur que l’heu llegit més d’un cop per l’e-notícies i d’altres mitjans. I segur que també l’heu sentit per COM Ràdio i per programes de la 2. Doncs bé l’esmentat senyor ha tingut una revelació , ara s’ha donat compte que, “ com a ciutadà que viu i paga els seus impostos a Catalunya, Espanya no em serveix per a res”. “I com a un servidor, el mateix els passa a molts” (m’incloc). També ens diu que vol, fugir “ d’aquesta Espanya que pretén ofegar-nos en un totum revolutum amb tal de no donar-nos el que toca per llei no és més que un desig lògic”.

Giménez en els seus escrits que vaig llegir a l’e-notícies sempre ens deia per activa i per passiva que ell no era nacionalista. Aquí ens ho repeteix per enèsima vegada, però matisa: “jo no sóc nacionalista. Segueixo sent socialista, malgrat la presa de pèl que ZP i els seus (suposo que es refereix al PSOE d’aquí anomenat també “PSC” per despistar) ens han fet als que al vam votar. Justament per a questa raó puc dir que tinc la convicció que no hi ha més sortida per a Catalunya que la independència. Perquè Espanya no permetrà mai que alcem el vol ni com a poble ni com a individus. Com a poble perquè aquí no hi ha més nacionalisme que l’Espanyol , que encara que es digui que no existeix, és com les “meigas”, que d’haver-les “haylas”


Quant no em podia creure el que estava llegint, que un columnista que durant anys i panys porta maleint i desprestigiant l’independentisme i el nacionalisme en general fes una apologia de la independència tant clara i amb uns arguments tant sòlids, que hagués signat el mateix Carod (abans d’entrar a Palau exclar.... ara sembla que això el molesti.) i des de el diari El Mundo contínua: “ Independentista el Giménez? Els explico:. No és que desitgi ser independentista, és que no em deixen una altra solució. I sí, estic per les persones i no per les banderes. Per això també estic per un tracte just en el finançament perquè a Catalunya, en el sector de l’univers en el qual viu, hagin carreteres sense peatges, sanitat pública, escola pública, economia sanejada, serveis socials de qualitat, i tot això sense haver d’anar a pidolar cada any a Madrid a veure què donen i si amb això arribem o no a final de mes”

Per acabar amb el seu nou estat d’il·luminat afegeix: “Quant t’han enganyat tantes vegades, és lògic que un no es cregui res. El gat escaldat, de l’aigua freda fuig. I ja no cola el conte que ve la dreta. En matèria de donar el que se’ns ha de donar per llei – llei orgànica, per cert – als catalans, el govern central, sigui socialista sigui popular, adopta sempre la mateixa postura: Espanya abans que ningú.( recordem per enèsima vegada a Fuster: no hi ha res més semblant a un Espanyol de dretes que un Espanyol d’esquerres) I com sóc ningú, em vaig. On cal estrènyer per a baixar-se d’aquest autobús vell i arnat?

Ja em va sobtar fa temps l’article que va escriure el mateix Gimènez sobre el llibre de Lòpez tena “Catalunya sota Espanya”. Allí vaig escriure en aquest mateix bloc, que el mateix Giménez havia estat incapaç de rebatre ni un sol argument de l’esmentat llibre . Qui sap si a partir d’aquella lectura va començar el seu camí cap a la il·luminació. ..

Però el que realment es sobta és que fins ara no s’hagi donat compte de tot això que ha escrit ni més ni menys que al diari El mundo!!!. En fi esperem que de mica en mica tothom és dono compte que amb Espanya no és pot fer res,i és un fre per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i autogovernant-nos ,tot podria ser d’una altra manera, i que el nostre destí no estaria encadenat a uns governants que no ens poden ni veure i odien tot lo nostre , menys els impostos exclar...

Societat Civil. Gent fidel

Ara que el nostre Govern té com a màxima prioritat que regni la calma, que tot sigui una bassa d’oli, evitar al màxim les friccions i diferències entre els diferents socis de govern i que sembla que les reivindicacions nacionals quedin en un segon terme per a no semblar el “Dragon Khan” del primer tripartit, l’únic que podem fer és ficar exemples de gent que no té més remei que seguir la lluita en solitari.

Al número 120 d’Esquerra Nacional surt el cas de Miquel Català , un informàtic que ha creat la web europarl.cat. Com el mateix autor explica, "a diferència del que pugui semblar, la creació del web no ve motivada per tenir una versió en català de la pàgina del Parlament europeu, sinó que l’objectiu és reclamar l’oficialitat del català a la Unió Europea. Considero que és una via útil de demanda, perquè així la gent pot consultar la informació que s’hi exposa i es pot familiaritzar amb la institució. És una protesta en positiu "

Va estar uns 2 mesos traduint al català la informació fixa del web oficial, i un cop la va tenir enllestida la va activar des de un servidor de casa seva. La web ha tingut 500.000 pàgines descarregades i 140.00 usuaris únics, això sense fer gens de màrqueting. A més demostra ser un tio en dignitat,ja que quan el parlament europeu li va dir que despengés la pàgina de manera voluntària, ell es va negar a fer-ho. " Si volien eliminar europarl.cat ho havien de fer ells, ja els facilitaria les contrasenyes per fer-ho en el moment en què hi pugui haver un procés judicial, però que no esperin que ho faci jo" .Per sort no ha estat sol , segons diu, " la societat civil ha organitzat campanyes de suport des de plataformes com el Facebook o correus que la gent es reenvia. Apart d’això, vull deixar constància que un bon nombre d’advocats m’han ofert els seus serveis per defensar-me si el cas arriba a mans de la justícia, però fins que no m’arribi la denúncia no hi contactaré"

Quan se li pregunta qui és el responsable que la llengua catalana no sigui oficial a la Unió Europea, ell ho te clar" Evidentment, els estats membres, i l’estat espanyol en particular. En el seu moment va demanar que només el castellà fos llengua oficial. I, sovint, el mateix comissari de Multilingüisme, Leonard Orban, ha reconegut que a la Comissió ja li agradaria tenir competència en política lingüística, però aquesta depèn exclusivament dels estats" Jo voldria recordar la Constitució per enéssima vegada" La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección"

I tot això servirà d’alguna cosa? La resposta és que si," perquè actualment l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha anunciat que en breu llançarà una pàgina d’informació en Català"

Recordem també que un grup de persones ha fet que es pugui llegir en Català l'Sport i La Vanguardia.