Que vénen i en volen vindre més!. (Presa de pèl)

Ahir eren la gent del carrer que despedia a la guardia civil, i ara són els legionarios. Amb tot això que està passant estos dies s’ha demostrat lo que defensava molta gent i els  tractaven d'exagerats, que la transició  va ser una presa de pèl. Ficarem el vídeo dels legionarios, els famós de l’Antoni  Bassas en resposta al “a por ellos!” ,i les declaracions de 3 protagonistes de la transició i governants del PSOE  per demostrar que el relat que ha guanyat sobre la unitat d’Espanya,és la del PP, i que sempre ha hagut una sola Espanya com ja vam demostrar als articles, “Un altra Espanya és possible”.

Rubalcaba: "Al derecho de autodeterminación tenemos que decir no, ahora y siempre" (14/12/13)

 Por otra parte, si se declara la independencia, ha insistido en que el Estado de Derecho “tendrá que tomar medidas drásticas para reponer la legalidad”, en alusión tanto a jueces como fiscales y Gobierno. Sobre la actuación de este último, ha manifestado que “ya habrá tiempo para pensar si Rajoy ha actuado mejor o peor” .(Alfonso Guerra 28/12/2017)

Felipe González: "Yo habría aplicado ya el 155"

 Y para los independentistas como Gabriel Ruifían, el portavoz de ERC: "Dicen que el 1 de octubre van a enterrar a Franco. Ustedes están resucitando a Franco", ha dicho a quienes acusa también de "azuzar las dos Españas".

 "Esto se parece a lo que hizo el señor Maduro. Como perdió las elecciones a la Asamblea, decide crear otra legitimidad para marcar los destinos de su país: la Asamblea Nacional Constituyente, ¿les suena?".( 26/09/17)

Completament d’acord el que escrivia Xavier Roig al diari Ara, el 21/09/17.

Finalment, les evidències

Aquests dies evidencien que els fonaments de la Transició foren dissenyats per sobreviure únicament en un entorn de dissimulació continuat i sostingut. Suposo que hi ha molta gent que pateix l’amarga sorpresa que provoca descobrir que aquella assegurança que portem pagant fa tants anys no cobreix el sinistre que acabem de patir. Molts estan ara caient del cavall i preguntant-se a ells mateixos: “¿En quina merda de democràcia vivíem?” I és que mai s’havien fet tests de càrrega dels pilars sobre els quals s’ha sustentat el sistema democràtic postfranquista. Per a mi, hi ha quatre evidències demolidores.

Les autonomies són una franquícia. Quan es va sotmetre a referèndum l’actual Estatut, vaig demanar el no públicament. Per qüestions concretes i pràctiques, però també per aspectes fonamentals. Per què s’havia de referendar un Estatut que era, simplement, una llei orgànica, i, per tant, estava subjecte als corresponents avatars -com es va demostrar quan el Tribunal Constitucional se’l va carregar-? El fet que el govern espanyol pugui, per simple promulgació d’ordres ministerials -sense passar pel Congrés-, bloquejar i intervenir una autonomia demostra, finalment, que tot aquest sistema era una enorme xarlotada. Ha servit, això sí, per crear una nova classe política: els anomenats barons territorials -eufemisme de cacic-. Però no calen Parlaments ni governs autonòmics, ni res de tot això. Arribat el cas, des de la central tanquen la franquícia quan volen.

(...)El PSOE a Catalunya anava disfressat de PSC. Mantinc que el més gran responsable d’aquesta mascarada ha estat el PSOE. El PP, al cap i a la fi, no són res més que un conjunt de grollerots tavernaris que tiren de manual d’estil franquista fins i tot per escollir les camises. La modernitat per a ells és cosa del passat. El PSOE, per contra, s’ha volgut presentar com a modern però continua pensant que el millor lloc per viure és el cortijo. En conseqüència, van cometre la vilania d’institucionalitzar la compra del vot de l’Espanya agrícola amb diners catalans. Els de la provincial catalana del PSOE mai han sigut gaire més. Un partit, el d’aquí, dominat per señoritos sortits del no res i esdevinguts alcaldes. A diferència dels immigrants que s’havien integrat feia anys, ells van esdevenir la mera corretja de transmissió d’un PSOE de vicis castissament andaluso-espanyols. Sempre ha estat així. Per endolcir la píndola, aquesta gent comptava amb un grupet que es presentaven com a genuïns catalans, que anaven de progres i que, quan ha sigut el moment, han estat oportunament foragitats a fum de sabatots. Només han quedat els llepes. El rol de controladors del lerrouxisme ha passat a mans de Ciutadans.