Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 13 de març del 2008

Nazis a Flix (2)




A l’entrada anterior he rebut 3 comentaris dels amics Gustau moreno, roquet i Amorós preguntant si les banderes Nazis eren de veritat, i quin era el motiu pel qual estaven penjades. Com tots els de Flix sabem el dilluns i Dimarts va venir a Flix un equip de TV3 ja que està fent un documental sobre Nazis i jueus, que s’emetrà per allí a finals d’any. Com la gent de Flix sap a la colònia fàbrica entre els Alemanys residents allí hi havia gent que simpatitzava amb la causa Nazi.

Com diu Pere Muñoz, al seu llibre “Alemanys a l’Ebre. La colònia química Alemanya de Flix 1897- 1994):

La derrota Alemanya provocà sentiments de frustració i de solidaritat entre la colònia alemanya a Flix, tot i que els treballs a la Fàbrica s’accentuaren. Malgrat la difícil conjuntura del moment, s’observava un cer tancament en les seves relacions socials envers la població local. D’aquests moments difícils i de derrota del poble Alemany hauríem d’ esmentar l’acció solidària dels pares oblats procedents de Baviera i vinguts després de la Guerra Civil a exercir a diverses parròquies mancades aleshores de capellans; entre ells es recorda el pare Pablo a la parròquia d’Ascó i Konrat Winkler a la Torre de l’espanyol. Després d’acabada la guerra mundial recolliren entre els pobles riberencs estris i roba vella per a l’Alemanya arruïnada. Per la seva banda, els directius alemanys de la colònia, en assabentar-se que en un tren de càrrega duia soldats alemanys, fugitius de França, direcció a un camp de concentració, possiblement el de Miranda d’Ebre, aconseguiren de les autoritats que s’aturés a l’estació ferroviària de Flix on se’ls oferiren les atencions que els fou possible, donant-los tabac , licors... Alguns Alemanys, fins i tot, els acompanyaren fins a l’estació de Faió per interessar-se per ells i les seves famílies .Pocs mesos després aconseguiren de les autoritats oficials que quatre d’ells fugitius d’un camp de concentració de França, membres de les SS un torner i tres mecànics especialistes, sortissin del camp de concentració per treballar a la Fàbrica. Mentre treballaren al taller mecànic visqueren primer al soterrani del Casino de la colònia i després a un barracó situa davant de l’actual edifici de la “Goma”. Amb tot, la seva estada fou molt breu L’any 1945 la direcció Alemanya un cop finalitzada la guerra mundial, separà de la esplèndida biblioteca alemanya del Casino un conjunt de llibres compromesos amb el règim hitlerià. Sens dubte havien canviat els aires polítics”


El nostre batlle ja va escriure una entrada al seu bloc sobre la colònia Alemanya i la seva relació amb el règim Nazi.
En el seu llibre el Pere també escriu:


“... altrament hi havia una certa admiració i alhora consideració vers la causa de les potències de l’Eix i els seus representants a Flix. Alguns joves del moment avui amb el record de cinquanta anys passats, recorden com l’alemany X , al seu xalet, tenia onejant la bandera alemanya amb la creu gammada i com uns altres alemanys Y i Z expressaven contínuament les seves simpaties Nazis, copsant canvis d’humor i de caràcter conforme la guerra els era desfavorable. L’any 1942 , la vigília de les festes majors d’Agost, i amb el motiu de la inauguració d’un monument “a los caídos por Dios i por España “, al bell mig de la plaça de l’Església (aleshores rebatejada com a plaça de “los Mártires “), les autoritats polítiques locals organitzaren un fastuós i multitudinari acte on el protagonista més destacat fou el cònsol general de l’Alemanya nazi, rebut sota un arc de triomf a l’entrada de la població, qui faria ofrena d’una corona amb la simbologia nazi corresponent.