Gent amb dignitat, sense Síndrome d'Estocolm.

Ja fa dies que va passar i tothom ho ha vist, les paraules de Pep Guardiola a Kiev sobre el Català. “Som un país amb llengua pròpia i quan sortim la utilitzem”.

Doncs bé, com era d’esperar la caverna ja ha saltat, sempre tan respectuosos per la diversiat de l’estat Espanyol i fonamentant la llibertat de les persones. A Intereconomía han escrit: Las lenguas se crearon como necesidad del ser humano de cooperar entre sí. El idioma une a las personas: he ahí su grandeza y su verdadera utilidad. El catalán no precedió a la existencia de los catalanes, como es obvio, ni el nahuatl a los aztecas. En algunos territorios del mundo, como Cataluña o Paraguay, han coexistido por siglos dos códigos de comunicación. Lo que debe considerarse una fuente de riqueza cultural, los necios o los amigos de la discordia la emplean como arma arrojadiza o como instrumento de separación entre las gentes. Qué estupidez.

Per això valtres en lo vostre afany de cooperació prohibiu al Congrès, a la que vosaltres anomeneu la casa de “todos los Españoles”, no parlar res que no sigui l’Espanyol.????? Prohibir el Català no és una esupidez????Prohibint el Català al Congrés no esteu uilizant el Castellà " como arma arrojadiza o como insttrumeno de separación enre las gentes???Que parlar en Català no és fuente de riqueza cultural??? Això és el vostre concepte de llibertat?? En canvi al parlament Català lo senyor Albert Rivera i els del PP poden parlar com vulguin, tan en català com en castellà, però mira tu, resulta que los catalans som los Nazis!!! e imposem llengües, som uns Talibans i coses d’aquestes, i en canvi la constitució i l’Estat Espanyol sòn garanst de lliberat...

Un altra de les tonteries que sempre s'havia dit desde les Espanyes, ere que l'èxit de Núzez es devia a que havia aconseguit que el barça fos apolític!! i per això havia aconseguit tants títols!! (li vaig sentir dir a Butanito al programa del centenari del Barça )quina "estupidez"! lo Barça més Catalanista de la història, ha aconseguit la millor temporada de la història...

Per acabar em quedo amb els aplaudiments dels periodistes de Ucraïna.

Art rupestre al Montsant.

A la vall del riu Siurana, al Montsant, s'ha fet una important troballa. Es tracta de 300 pintures rupestres que representen animals, figures humanes i motius abstractes. En total s'han descobert 32 abrics, que representen la tercera part dels conjunts rupestres descoberts a tot Catalunya. Amb aquestes noves pintures el Montsant es converteix en un dels massissos més importants en nombre d'abrics prehistòrics. El material trobat té un altíssim valor per estudiar la iconografia dels pobles prehistòrics catalans, des de representacions de caça fins a elements abstractes. Les pintures, però, no es podran visitar fins que s'estudiïn a fons i s'adoptin les mesures de protecció necessàries

Dilluns 24 de Novembre de 1975.

Ahir vaig veure l’enterrament de Franco. De vegades, malgrat l’atenció (a fer-ho bé) de l’home de la càmera, es veia una certa confusió en la cerimònia, mescla de cants i un cert desori. Allí estaven tots – com diu el cronista Ramon Pi a “Tele / Exprés” – tots els qui haurien volgut que Franco fos immortal. Segons Pi, hi hagué més visques a Pinochet que al rei, un fet que sembla que no pugui ser. Referint-se al discurs reial, remarca el contrastt en el detall que no hagués pronunciat el mot “democràcia” i la gran quantitat de demòcrates –inconeguts fins ara – que floreixen per tot arreu. Però a Madrid encara floreixen més incògnites. I les preguntes capcioses. Continuarà Arias Navarro presidint el Govern? Hi haurà amnistia? Fins a quin punt es tindran en compte les “ peculiaridades regionales”? Sobre aquests i altres punts divaguen la Tele i els diaris. Generalment, se suposa que hi ha una partida entaulada entre els qui s’afanyen per avançar (vers on?) i els qui voldrien restar immòbils. Qui guanyarà? Una altra incògnita.

Una nota curiosa es que Fidel Castro que ha deixat pelats a tants Espanyols, hagi decretat tres dies de dol per la mort de Franco. No és qüestió sentimental, sinó comercial. I ja és ben sabut des de fa molts anys que el comerç no té entranyes.

“Tele/ exprès” remarca que només una cosa, de moment, ha canviat: el to de la veu

Segons una enquesta Gal-lup (empresa autoritzada que publica “Nuevo Diario “ ), el 86 per cent dels espanyols són favorables al rei.

Cent mil persones van anar en 5000 autocars al “ Valle de los Caídos” a veure com tapaven la tomba. ..

A. Bladé i Desumvila. Viure a Tarragona (fulls d'un dietari 1975 - 1976)

Ara fa 71 anys.....

16 de Noviembre.


(...)No hay pánico en el último repliegue, no hay desbandada. La última retirada se hace sin que haya toques de trompetas y tambores, pero con un gran sentimiento de dignidad. Ni siquiera hay fuego enemigo. Los movimientos diseñados por Tagueña le han confundido. El paso se hace en medio de una extraña calma, en una noche en la que la luna en cuarto creciente, apenas hace notar su presencia. A esas alturas, ya muy pocos combatientes piensan que la República puede ganar la guerra. Pero, han luchado de una forma sobrehumana. Han aguantado lo que es casi imposible imaginar. Casi todos ellos lo seguirán haciendo hasta que Cataluña caiga en poder de los franquistas unos meses más tarde, insensibles a los versos de W.H. Auden: “ La Historia puede compadecer a los vencidos, pero no ayudarles ni perdonarles”. Saben que nadie les va a ayudar ni a perdonar.

Los hombres de la XIII son los últimos en pisar la orilla derecha, como estuvieron entre los primeros en pasarla el 25 de Julio. Una noche también sin luna, en la que el enemigo tampoco sabía dónde estaban ni qué se proponían.

A las cuatro y media de la madrugada, los últimos contingentes de la XII brigada de la 35 división cruzan el Ebro por el puente de hierro de Flix. Quince minutos después, Tagüeña da la orden de que se vuele el armazón. Un seco estampido, un resplandor, un fragor de fragmentos de hierro cayendo sobre las aguas anuncian el fin de la batalla del Ebro ciento rece días después de su inicio.

Jorge M. Reverte "La Batalla del Ebro."

Fins el 15 de Novembre " Terres d'Arbó a Flix"

Penya blaugrana de Flix.

A continuació l'escrit de La Veu de Flix de la Nova Penya blaugrana de Flix.

Reneix la Penya Blaugrana de Flix.

Després d’uns anys d’absència, un grup de joves del poble hem decidit intentar tornar a tirar endavant el projecte de la Penya Blaugrana de Flix. Un cop finalitzat tot el procés legal, i tan sols a l’espera de la resposta del Futbol Club Barcelona per tal d’esdevenir penya oficial, volem invitar a tots els culés del poble a col•laborar amb nosaltres per tal de consolidar aquest projecte. Per la nostra part, ens posarem en contacte amb tots els antics socis i sòcies de la Penya via correu convencional, però també ens podreu trobar cada dijous de 19:00 a 20:00 a la discoteca Springflix, ja sigui per fer-vos socis o bé per solucionar els dubtes que pogueu tenir sobre el funcionament o objectius de la Penya.A més, disposem d’un blog (penyablaugranadeflix.blogspot.com) on podreu consultar les últimes notícies de la Penya, així com d’una adreça d’e-mail per tal que us pogueu posar en contacte amb nosaltres (penyablaugranaflix@gmail.com).Per acabar, tornar-vos a invitar a ser socis de la Penya, i agrair l’ajut què ens han ofert Jordi i Vicent, sense el qual el renaixement de la Penya Blaugrana de Flix no hauria estat posible.Visca Flix, visca el Barça i visca Catalunya lliure!

Foto: Primer acte de la Penya, a veure l'Inter - Barça. Un Viatge un pèl dur però va valdre la pena.

13 d'Octubre de 1307.

"Però com tot el que arriba abans d’hora, van començar a observar els Templers amb desconfiança. El seu gran poder econòmic va ser cobejat pels reis i la seva obertura religiosa es va convertir en una amenaça per a l’Església. El divendres tretze d’octubre de 1307 el Vaticà i els principals Estats europeus van portar a terme una de les operacions policíaques més grans de l’edat mitjana : durant la nit, van segrestar dels seus castells els principals caps templers i els van dur a la presó. Els van acusar de practicar cerimònies secretes que incloïen l’adoració al Diable , blasfèmies conra Jesucrist i rituals orgiàstics i practicar la sodomia amb els aspirants. Després d’un violent seguit de tortures , abjuracions i traïcions, l’ordre del temple va ser esborrat del mapa de la història medieval. Van confiscar els seus tresors i els seus membres es van dispersar per tot el món. L’últim Mestre de l’ordre, Jacques de Molay, va ser cremat viu al centre de París, amb un altre company. El seu últim desig va ser morir mirant les Torres de Notre Dame."

P.C "E Pelegrí de Compostel-la"