Si guanya Zapatero....

Uns dia que els escolanets ho havien fet bé, per un dia que al senat los escolanets anàven de la mà amb CIU, per un dia que portàven la contrària al papa de Madrid votant dues proposicions de llei que demanava "la transferència de les competències de gestió dels aeroports catalans d’interès general a la Generalitat de Catalunya", sabeu que va passar ???? Que van votar juntets de la mà lo PSOE i el PP en contra .... on està aquella sensibilitat per Catalunya que deie Zapatero? I la força del PSC, i la seva capacitat d'influéncia???

Com veieu primer són espanyols, i després de dretes o d'esquerres,però primer sempre lo centralisme Madrileny i estatal.

Fins i tot "ells" ens donen la raó...

Fins i tot columnistes de l'e-notícies com Sergi Fidalgo i Juan Carlos Girauta (este fins i tot escriu a Libertat Digital) critiquen la posició del Jutge d'ahir de l'audiéncia Nacional: Lo primer diu:

Som un Estat plurinacional, o no? Si una persona vol declarar en català o en euskera davant d'un jutge, a l’Audiència Nacional, hauria de poder fer-ho. Faria més per la bona concòrdia entre els pobles que formen Espanya que un pogués fer servir la seva llengua a Madrid, que no mil declaracions de Zapatero sobre “l’Espanya plural”. Tant costa pagar uns quants traductors que treballin en els tribunals amb seu a Madrid?

L’Espanya plural es demostra amb aquest tipus de gestos: que algú pugui declarar en català a l’Audiència, que algú pugui estudiar català a una escola oficial d’idiomes d’Andalusia, que algú pugui matricular-se de literatura catalana a una universitat madrilenya. Però la culpa de tot és del Partit Popular i de la Brunete Mediàtica, malgrat que a l’Espanya del PSOE, tan “tolerants” que diuen que són, tampoc existeix ni el català, ni el gallec ni el basc.

I l'altre:Ara, el focus d’atenció s’ha desplaçat dels actes jutjats a les qüestions de procediment. El disbarat és acumulatiu. D’entrada, Vázquez Honrubia invoca amb escassa fortuna l’article tercer de la Constitució, que es resumeix en el deure que té tot espanyol de conèixer el castellà, i en el seu dret de fer-lo servir, de parlar-lo. D’acord amb això, el jutge no havia de posar intèrpret per tal que els acusats entenguessin els seus interlocutors (deure de conèixer), però tampoc podia obligar els acusats a parlar en castellà (dret de parlar-lo). Per tant... els havia de posar intèrpret.

Per què? Doncs perquè sense intèrpret es pot vulnerar el dret a la defensa quan els acusats opten, com van fer, per parlar en català. S’ha enviat un missatge terrible: hi ha intèrprets per als etarres, però no per a ells. És a dir, si en comptes d’haver cremat una foto del rei haguessis cremat el rei, potser sí que haguessin tingut intèrpret.

Fins i tot els "antinacionalistes" ho veuen.

La llei sempre la llei...

Rosa Díez amb el seu nou partit també s'apunta "al carro" d'utilitzar la llei per recuperar competències i centralitzar encara més l'estat, segons ella: está dispuesta a apoyar todas las medidas que sean necesarias para limitar el poder de esos nacionalistas, empezando por un cambio de la ley electoral «que permite que 400.000 votos den el doble de diputados en una comunidad que 1,2 millones en otra», y siguiendo por recuperar las competencias de educación para el Gobierno central porque «no hay nada que cohesione más que la enseñanza».

Ja veieu l'ús de la llei que fa l'estat Espanyol per imposar lo seu.I això de recuperar les competències d'educació sone a "adoctrinament per als desviats Nacionalistes" com a l'època de Franco. No se que parlen tant de Constitució si sol es pot canviar segons els seus interessos.

Queda un cop més demostrat que quant els arguments fallen sempre ens ho imposaran mitjançant la llei.

Naltres som los Nazis???

M'he quedat parat i astorat de l'actutud del jutge avui a l'audiència quant s'ha jutjat als 2 independentistes per la crema de les imatges del rei. Aquí teniu l'audio.Aquí podreu sentir clarament com el jutge diu:

Vamos a ver Jaume Roures/ No puede pretender usted que me hable a mí en Catalán/ Si vamos a ese punto prefiero que no diga usted nada/ Si lo va a decir en Catalan yo no lo entiendo y la secretaria tampoco/ lo que està haciendo és obligando a hacer una cosa que no está permitida por la ley ( la llei sempre la llei) / como yo soy juez no le voy a permitr que hable en catalán en un acto oficial fuera de su comunidad autonoma. SIUSPLAU ESCOLTEU-LO,NO TÉ DESPERDICI.

Aquí teniu part del judici en imatges tret de l'e-notícies. Alguns fragments extrets són aquests:

."Jaume, usted cuantos años tiene?", ha preguntat. Quan aquest li ha respost que en tenia 30, el jutge ha considerat que "un ciudadano de trenta años conoce y habla perfectamente el castellano y por tanto no hay lugar para el intérprete". El jutge ha explicat als acusats que si fossin a Catalunya podrien escollir el català per declarar però com el judici era a Madrid "no les asiste ese derecho".

José María Vázquez Honrubia ha al·legat també que "la señora secretaria tampoco tiene el privilegio de hablar catalán no lo puede recoger porque no lo entiende", i ha sentenciat que el castellà "és común en todo el territorio". Tot i això, els dos acusat s'han negat a parlar en castellà, pel que s'ha hagut de suspendre el judici per espai de 20 minuts. Finalment, el jutge ha reconegut que entenia el català i ha dit que la secretària podria traduir més tard les declaracions, ja que estaven gravades.

Jo em pregunto: Com a Català només puc parlar Català a Catalunya ????????? Ho dirà això Telemadrid? Que els Catalans només podem parlar Català al nostre gueto de Catalunya i a la seva comunitat no??? Tindrà ara la "Espe" i tot lo PP autoritat moral per a continuar dient-nos Nazis??Com és que en ple s.XXI uns ciutadans no poden parlar la seva llengua ni al Congrés dels diputats al qual es fan les lleis que els afecten , ni davant la justtícia del país que diuen que és el seu??La Santa Constiució ens protegeix d'aquests abusos???

Espanya encara és un país Feixista de cap a peus.

Seminari sobre Bladé.

En plena celebració del centenari del naixement de l'escriptor de Benissanet Artur Bladé Desumvila, la delegació de Cultura de la Generalitat a Tarragona inaugurarà avui un seminari que analitzarà la seva trajectòria literària i personal. Les jornades començaran avui (19.30 h) amb un acte inaugural a càrrec de Xavier Garcia, especialista en la seva obra, i acabaran dissabte amb una ruta literària que recorrerà diversos punts de Benissanet relacionats amb l'escriptor.

Les jornades continuaran demà (17.30 h) amb la conferència Construir un món, construir una obra, a càrrec del crític literari Sam Abrams, i amb la titulada El cicle de la terra natal d'Artur Bladé i Desumvila: la memòria de l'Ebre, a càrrec de la filòloga i editora Núria Grau. A les vuit del vespre, a més, es presentarà el llibre La postguerra literària a Tarragona, a càrrec de Rosa Pagès. Dijous (18.30 h), el llibreter Ramon Marrugat parlarà d'Els dietaris d'Artur Bladé: rebost i llavor (1939-1942), i Xavier Ferré (20 h) parlarà sobre Artur Bladé i Montpeller (1939-1942). I divendres, últim dia del seminari, intervindran Albert Pujol, membre de l'associació cultural que duu el nom de l'escriptor; Francesc Foguet, professor de literatura catalana de la UAB, i Enric Balaguer, professor de la Universitat d'Alacant.

RUTA A BENISSANET
També en el marc del centenari del naixement de l'autor benissanetà, la Biblioteca Pública de Tarragona ha organitzat per dissabte una ruta literària que recorrerà nou punts del seu poble natal relacionats amb els seus textos, vivències i anècdotes. L'excursió sortirà a dos quarts de deu del matí des de la plaça Imperial Tàrraco.
D'altra banda, el pati del Palau de la Diputació acull, fins al 30 de novembre, l'exposició Artur Bladé i Desumvila. Escriptor de l'Ebre català, cronista de l'exili. La mostra, que està formada per un total de catorze plafons informatius, esdevé un recull de la vida i la trajectòria d'Artur Bladé, i vol ser un instrument per a la difusió de l'obra d'aquest escriptor de Benissanet. En la mostra es remarquen diversos aspectes de l'artista: des de l'Artur Bladé memorialista de la terra natal, fins a l'escriptor consolidat (narrador, biògraf i periodista), passant pel seu vessant més activista i cultural. A més a més, s'hi destaca la seva etapa com a exiliat i cronista de l'exili.

Informació extreta del Punt d'avui.Aquí teniu la notícia sencera.

Aforisme.

"Qui no sàpiga gaudir d'aquesta vida no sabrà gaudir de la vida eterna"

Raimon Pànikkar

Explotar la catalanofòbia.(II)

Un articulista de l'e-notícies ens dona la raó als que pensem que, quant l'espanyolisme no s'en surt amb els prejudicis, recorren a la llei.

"Aquests senyors denuncien que Catalunya és una mena de dictadura sense llibertat però, arribat el moment, es presenten a les eleccions i les urnes els deixen al seu lloc. Ciutadans, 3 diputats sobre 135. I el PP, 15. Aquesta és la seva representativitat, i la resta són fantasies."

Com que no convencen i a les urnes no se’n surten, l’espanyolisme visceral no té altre remei que acudir a la imposició. És el que va anunciar diumenge el president del PP, Mariano Rajoy, quan va afirmar que, si es president, garantirà per llei el dret a usar i aprendre el castellà a totes les etapes de l’ensenyament. “Es necesario –va dir- garantizar la capacidad de las Cortes para regular la política educativa y lingüística".

Les intencions de Rajoy semblen clares: envair les competències de la Generalitat. És a dir: si la política lingüística que decideixen donar-se els catalans ells mateixos, de manera democràtica, no agrada a Madrid, cap problema: el PP la canvia des de Madrid. És la típica reacció de la impotència i l’autoritarisme. No cauré en la demagògia fàcil de dir que el PP vol emular la política lingüística de Franco, perquè no és cert. Però les declaracions de Rajoy tenen un punt de coincidència amb el dictador: la idea que la política lingüística de Catalunya s’ha de decidir a Madrid.

Aquí teniu l'article sencer de Francesc Puigpelat. L'article porta per títol, Rajoy el català i Franco.