
Contra la catalanofòbia i el sindrome d'Estocolm. Per la dignitat Nacional. "EL PROCÉS"
Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.
dijous, 26 de març del 2009
Cita històrica. Prat de La Riba.

diumenge, 15 de març del 2009
Prat de la Riba i les Terres de l’Ebre….

Començo a llegir, i no m’ho crec, el mateix Prat de la Riba negant la catalanitat a les Terres de l’Ebre just començar a la segona pàgina: ”Almenys, ja que Espanya és com si no hi fóssim, perquè lo nostre no s’hi compta per res ni es té per espanyol, no s’enfadessin tant quan nosaltres distingim entre Espanya i Catalunya, aplicant el mot Espanya en el sentit mateix que la gent d’enllà de l’Ebre, això és, com a sinònim de Castella..”
El mateix Prat de la Riba mutilant Catalunya i estenent el prejudici que Catalunya s’acaba a l’Ebre.... dient que no som catalans el Josep Mª, la Neus i jo, 3 persones de les Terres de l'Ebre allí presents .... desmoralitzador.
Article escrit a La Renaixença . 19 de Febrer de 1896.
dimecres, 11 de març del 2009
Jesús M. Tibau a Flix.
dilluns, 9 de març del 2009
La Batalla de la memòria.
La pel·lícula intenta aprofundir en l’aspecte humà i personal més que en el històric o polític, en el trasbals que va suposar de per vida per a una generació que va patir una guerra de les més cruentes del S.XX Com diu la mateixa banda sonora , “sense encara haver viscut m‘ha tocat anar a la guerra, la joventut l’he perdut en aquesta serra”. En multituds de reportatges, les víctimes dels dos bàndols sempre ens recorden que ells no van tenir joventut, recordem la lleva del biberó que amb només 18 anys va tenir que anar a morir a l’Ebre. Durant els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre va haver-hi unes 110.000 baixes, això vol dir que moltes famílies tenen algú mort a l’Ebre. La pel·lícula demostra com desgraciadament encara per les Serres de Cavalls o Pàndols es troben restes osees sense cap mena de dificultat. La pel·lícula té el al·licient de contar amb imatges inèdites de la guerra a les Terres de l’Ebre. Les entrevistes que serveixen de fil argumental van ser fetes a pobles com Flix, Batea, Gandesa, La Fatarella , Corbera, Vilalba, Bot i Tortosa.
El que demostra la pel·lícula es el difícil que resulta parlar de la nostra guerra 70 anys després i la ferida que tenen moltes les persones que la van patir. L’historiador de Flix Enric Sànchez Cervellò, que es el que fa el paper del narrador actiu,sap el complicat que es parlar d’aquest tema en diferents llocs on les ferides encara estan obertes. Fent conferències per diferents pobles s’ha trobat en moltes situacions difícils, algunes son comentades en la pel·lícula,fins i tot amb els mateixos protagonistes. I es que com diu el mateix historiador, “si enquistes un problema es pot reactivar en qualsevol moment”. Es una pel·lícula que invita a reflexionar sobre les conseqüències que va tenir per als nostres avis la guerra i la posterior repressió.
Pel que fa a Flix, pot servir fins i tot per a donar a conèixer la nostra vila, ja que a part de l’aportació del Senyor Benigno Corbella i Enric Sànchez Cervelló, apareix diferents llocs de la nostra vila com el Castell, la Presa, el Club Nàutic de Flix, i el mateix riu. Fins i tot la pel·lícula acaba amb un dels actes més participatius de la festa major, la festa del riu amb les curses de puntones.
dimecres, 4 de març del 2009
dimarts, 24 de febrer del 2009
Ara fa 72 anys.(II)

Mentre dúra el bombardeig al cim d’una de les muntanyes que domina la contrada , es veiren unes senyals lluminoses vermelles i blaves que s suposa éren fetes per orientar els aviadors. Es determiná la surtida de diferents grups de gent armada al objecte de que poguessin localitzar els reflexes de referencia i detindre als autors, i doná resultat negatiu.
En aquesta comissaria destacá després de coneixer la noticia a las deu i mitja al Comissari Politic Francesc Oliva, a Flix per pendre les mesures que cregues necessaries. ES DEMANÀ AL CAMP D’AVIACIÓ MILITAR DE REUS QUE SURTISSIN APARELLS PER LA DEFENSA DE FLIX. CONTESTAREN QUE ELS HI ERA IMPOSSIBLE. ES DEMANÁ AJUT EN IGUAL SENTIT A LA CONSELLERIA DE DEFENSA DE LA GENERALITAT I A LLEIDA OBTINGUÉN EL MATEIX NEGATIU RESULTAT. L’Aviació facciosa lliura de contrican féu durár tres hores la seva incursió per damunt de Mora d’Ebre , Ascó, Gandesa, Tortosa, Ràpida dels Alfatges, Amposta La Torre de l’Espanyol, en totes els quals llançaren algunes bombes, afortunadament sense danys. Desde Reus sortiren tres ambulancies i un tren Hospital per evacuar els ferits de Flix. El servei de Bombers de Reus també es traslladà a Flix on s’havien declarat varis incendis.
Cal remarcar que a tots els pobles on passá l’Aviació facciosa els ciutadans una vegada refets del pánic que va produir, es manifestaren en protesta contra la manca de defensa en que es troben.
S’adjunta relació de ferits hospitalitzats a Reus. El nombre de morts s’eleva fin ara a nou,el nom dels quals no s’ha pogut precisar.
Avui la població civil de Flix, especialment dones i infants han abandonat el poble per refugiar-se al camp.
S’adjunta relació nominal dels ferits i un croquis d l’emplaçament de la fàbrica bombardejada”
“Hospital de Sang de Reus.
Relació de ferits ingressats en aquesta data procedents de Flix, amb els corresponents diagnostics provisionals.
SALVADOR BIARNES ROIG:
Ingressat mort.-
ANTONI RIPOLL ROIG:
Fractura complicada i con minuta del braç esquerra i ferides per metralla a la pared abdominal.-
JOSEP GUIU PALAS:
Ferida per metralla al peu amb grans destroses i ferida a l’espatlla.-
SALVADOR SANCHO PORCAS:
Ferida per metralla al peu dret i a la regió supercilar.-
JOSEP CORDOBA CASCALES:
Contusions.-
JOSEFA CASANOVAS CASAS:
Ferida per metralla al cap.-
RAMIR LARROSA FERRE:
Ferida per metralla a la regió superciliar.- “
Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.
dilluns, 23 de febrer del 2009
Ara fa 72 anys.(I)

(Transcrit literalment)
“ A les deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caurer una bomba sobre l’edifici de la fàbrica “ELECTRO – QUIMICA DE FLIX”, precisament sobre la nau de fabricació de “ Clotat – Bi”. Transcorregueren uns vint minuts sense que fós llençada cap altra bomba. Sembla que els aparells exploraven el terreny i objectius o bé que esperaven es presentés l’Aviació lleial. A continuació de l’explosió primera el personal de la fàbrica apagá l’enllumenat de la mateixa i es retirá de la fàbrica . Al tornar a encendrer els llums sembla que per sis o per set aparells , començà un inténs bombardeig, primer damunt l’Hospital de Sang ahont caigueren seguides quatre bombes enrunant l’edifici. Seguint la trajectòria del riu Ebre l’Aviació anava des de FLIX a ASCO i TORRE del ESPANYOL aturant-se cada vegada damunt la fàbrica ahont deixava caurer noves bombes. Aquestes enrunaren tres edificis de dita fàbrica, dos d’ells magatzéms, l’altre la fàbrica del producte “Tri”. Les bombes alcançaren també la línea del ferro -carril M.Z.A. i la carretera d’Alcolea del Pinar. Aquesta última quedá interceptada i la vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía del carril trencada en diversos llocs, peró pogueren circular els trens per una vía auxiliar que quedá sencera. A la fàbrica hi hagué quatre morts. La població civil alarmada sortí al camp per a refugiar-se. Les cases de la població de Flix fóren també bombardejades. El bombardejament durá fins a la una i vint hores de la matinada. El nombre de bombes llençades passa de cent vint -i –cinc. Son de gross cal-libre. Sembla que siguin les de cent cinquanta kilos. Un clot fét per una d’elles mida quatre metres de profunditat. L’ Aviació facciosa bombardejà masies existents a la part oposada de la fàbrica .Sembla que creïa éren els departaments de la fabricació dels explosius “Cloratita”. Les persones que anaven a refugiar-se al camp fóren metrallades pels avions que volaven a escassa alçaria.
Foto:Hospital de Sang (antics menjadors de la fàbrica)
Extret del llibre :Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca.