Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dilluns, 29 d’octubre del 2007

¿Por qué voy a tener que condenar el Franquismo?


Aquestes paraules les ha dit tot un "demòcrata" i ex-ministre d'Espanya com el Senyor Major Oreja, Textualment l'entrevista va anar així:(Fragment)


¿ Porqué le cuesta tanto al PP condenar el Franquismo?


Porque eso forma parte de la historia de España. Yo no lo he condenado, yo elogio y alabo la transición democrática. ¿Cómo voy a condenar lo que, sin duda representaba a un sector muy amplio de Españoles???


Que us sembla quin argument més poderós per no comdemnar les dictadures? Perqué condemnen tant la dictadura de Cuba si "represente un sector molt ampli de la població"?Perque condemnar els crims de la dictadura d'Argentina? Perque comdemnar la dictadura de Corea si represente a un sector molt ampli? Perque condemnar els crims de Putin? I si una cosa és història, no es pot condemnar?Així doncs perqué condemnar els camps de concentració dels Jueus? En tota història hi ha episodis comdemnables no? I si al ser història no es pot condemnar, com és que ells no paren de condemnar els crims de l'Espanya "Roja"?



L'entrevista contnua ¿Entonces, dejando al margen la Ley de la memoria histórica ¿no considera pertinente condenar el Franquismo?


No por muchas razones.¿Por qué voy a condenar yo el Franquismo si hubo muchas familias que lo vivieron con naturalidad y normalidad?En mi tierra vasca hubo unos mitos infinitos. Fue mucho peor la guerra que el franquismo. Algunos dicen que las persecuciones en los pueblos vascos fueron terribles, pero no debieron serlo tanto cuando todos los guardias civiles gallegos pedían ir al País Basco. Era una situación de extraordinaria placidez. Dejemos las disquisiciones sobre el Franquismo a los historiadores.


Va ser una situació d'extraordinària placidesa per a la Família Puig antic? Per a totes les persones víctimes de la repressió? Per a tots els torturats?Per a tots els afusellats? Pera tots els que van estar en camps de concentració?Per a la gent reprimida pels grisos? Per la gent que va ser víctima de la censura? Pels que van patir l'Exili? Per a els qui volien parlar el Català i no podien? Pels que demanàven eleccions?


Perqué condemnar un règim que legitimae la mort per aconseguir objectius polítics?Que es val de cops d'Estat per aconseguir el poder?No creu que només tenien placidesa els que pensàven com el dictador com ere el seu cas, i els altres eren víctimes de la por?


Com és que en aquest país es fan "lleis de partits "per condemnar la violència d'ETA, i un ministre pot justificar, i legitimar en tota la tranquil-litat del món una Dictadura i aqui no passe res? Es que valen més les víctimes "per" Espanya que les víctimes d'Espanya?Es pot passar per demòcrata sense comdemnar les dictadures?


Este tio a Alemanya estarie a la Pressó. Això sí que es reescriure la història.


2 comentaris:

Robert Verge Monclús ha dit...

Tens tota la raó. Això és com si un va i diu que eals estats surenys dels E.E.U.U., mentre hi havia esclaus recollint cotó, hi havia famílies que vivien molt bé. Això és de bojos.

Jordi ha dit...

Espanya en general és un país de bojos Robert.