Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

diumenge, 24 de setembre del 2017

20 de Setembre (2): El Franquisme que no marxa. El Germanet de Parva Memoria.


“Avui, no cal llegir gaire ni ser massa llest per adonar-te que a Espanya continua manant la mateixa casta, aquest Madrid –Centre de Poder-, aquesta oligarquia, “familias acampadas en el país”, que deia Azaña,y que em va recordar un dia López Burniol.

Deixa’m definir “casta” ara, segons  l’Enciclopèdia catalana: “Classe o ordre de persones que,a base de privilegis hereditaris,de professió,etc tenen un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat”.

“Els que manen formen un sindicat d’interessos . S’han apropiat de l’estat,porten segles fent-ho. Però fixa’t,ara estan legitimitats per una constitució que volen ahistòrica i els partits que no qüestionen les relacions de poder i que formen la partitocràcia.”


Resultat d'imatges de el franquisme que no marxa

Rescato este fragment del llibre de Jaume Barberà, “s’ha acat el bròquil “perquè la realitat un cop més ha donat la raó als que pensem com ell. Poc hem podia pensar, (la realitat supera sempre la ficció, i en el cas de l’Estat espanyol encara més), que set mesos més tard faria una entrada per a presentar al germà de Francisco Pérez De Los Cobos,,ex militant del PP,ex-president del tribunal constitucional i autor del llibre Parva Memoria,en motiu de la intervenció del Mossos d'Esquadra! Rescato alguns dels seu aforismes que vaig ficar a l’entrada del mes de Febrer.

“El dinero és el bálsamo racionalizador de Cataluña”
“No hay en Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de onanismo”
“Cuando un catalán está satisfecho lo expresa diciendo: “A mí, ya me va bien”

Ara us presentarem al seu germà, Diego Pérez De Los Cobos,persona designada pel Ministeri per coordinar els mossos, (extret del diari ARA):

De 53 anys, Diego Pérez de los Cobos és coronel de la Guàrdia Civil i diplomat de l'Estat Major. Des de fa 11 anys està vinculat al ministeri de l'Interior, inicialment com a assessor del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba i, des del 2011, com a director del gabinet d'Estudis sota les ordres de Jorge Fernández Díaz i, ara, de Juan Ignacio Zoido. Té experiència en policia judicial i també en la lluita contra el terrorisme d'ETA. Durant la seva època al País Basc, va ser jutjat el 1997 per tortures a Kepa Urra, membre d'ETA, juntament amb cinc agents més de la Guàrdia Civil. De los Cobos va ser exonerat en un cas que va acabar amb condemnes de quatre anys de presó per a tres dels agents.

El fiscal autoritza a De los Cobos a convocar totes les reunions de planificació i coordinació de l'esmentat dispositiu que siguin necessàries amb els responsables autonòmics de Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra, "havent de donar explicacions del resultat" al fiscal.

Una família experta en la lluita contra el Procés
El seu cognom ha sonat molt a Catalunya els últims anys. El seu germà Francisco Pérez de los Cobos va ser el president del Tribunal Constitucional (TC) entre el juny del 2013 i el març del 2017. I, a més de la polèmica per tenir el carnet del PP, durant el seu pas per l'alt tribunal va ser protagonista en algunes de les sentències contra les resolucions del Procés, com la declaració de sobirania del 2013, el 9-N i també la declaració de ruptura del 2015. La sentència del TC contra aquesta última és la que basa tot el procés judicial i policial actual contra el referèndum. El Parlament el va intentar recusar en diverses ocasions per haver "menyspreat" els catalans en conferències i llibres.
Francisco va lluitar contra el Procés des dels tribunals i, ara, Diego ho fa des de la policia.

I finalment presentarem al pare de la criatura (tret de La Vanguardia.)

“Su padre fue parte de la candidatura en Murcia del partido de extrema derecha Fuerza Nueva para el Congreso de los Diputados en las elecciones generales de 1977.”

Li recordo el que vaig dir en l’entrada del més de Febrer al seu germà.

“Si fes cas de les seves pròpies sentències entendria més al poble català, ja que ens il-lumina dient: ”El precio del desprecio és el odio”…i mes endavant diu “Hay que administrar cuidadosamente el desprecio ,pues rara es la inteligencia que no lo advierte y más rara la que lo perdona”. Doncs això és el que ens passa a molts catalans, ja estem farts del despreci del seu ”expartit” i del seu tribunal. Un tribunal que sol estar anys i panys per resoldre conflictes però casualment quan es tracta de Catalunya en un temps record la sentencia és sempre contra Catalunya.”

Resultat d'imatges de s'ha acabat el bròquil

Finalment acabarem tal com hem començat,amb un fragment del mateix llibre de Jaume Barberà:

“Has investigat qui són alguns dels alts funcionaris de l’Estat,quines són les seves famílies i d’on vénen?”
“Sigui com sigui, Franco va morir al llit, i el règim tampoc no hagués pogut durar massa més temps fora del món. Per tant,ells mateixos també volien se lampedussians. Els pares de la constitució,em refereixo als demòcrates,vull creure que van fer el que van poder. Però aquell procés va legitimar i legitima el bàndol guanyador de la Guerra Civil i els seus priviligis. Fixa’t com s’aferren a la Constitució del 1978 redactada amb l’alè militar al clatell, un alè que no la va deixar ni complir tres anys sense condicionar-la:23-f. “

Resultat d'imatges de parva memoria

I amb els aforismes de seu germà altre cop,perquè, no cal ser molt intel·ligent per saber que  les ferides encara obertes pel despreci i humiliació  de l’estatut ens han portat,en part,  on estem ara,i el despreci i la humiliació de intervenir les finances de la Generalitat no tancaran mai i ens portaran a l’alliberament final.

”El precio del desprecio és el odio”

Hay que administrar cuidadosamente el desprecio ,pues rara es la inteligencia que no lo advierte y más rara la que lo perdona”.