“Avui, no cal llegir gaire ni ser massa llest per
adonar-te que a Espanya continua manant la mateixa casta, aquest Madrid –Centre
de Poder-, aquesta oligarquia, “familias
acampadas en el país”, que deia Azaña,y que em va recordar un dia López
Burniol.
Deixa’m definir “casta”
ara, segons l’Enciclopèdia catalana: “Classe o ordre de persones que,a base de
privilegis hereditaris,de professió,etc tenen un esperit d’exclusió respecte a
les altres classes de la societat”.
“Els que manen formen un sindicat d’interessos . S’han
apropiat de l’estat,porten segles fent-ho. Però fixa’t,ara estan legitimitats
per una constitució que volen ahistòrica i els partits que no qüestionen les
relacions de poder i que formen la partitocràcia.”
Rescato este
fragment del llibre de Jaume Barberà, “s’ha
acat el bròquil “perquè la realitat un cop més ha donat la raó als que
pensem com ell. Poc hem podia pensar, (la realitat supera sempre la ficció, i en
el cas de l’Estat espanyol encara més), que set mesos més tard faria una
entrada per a presentar al germà de Francisco Pérez De Los Cobos,,ex militant
del PP,ex-president del tribunal constitucional i autor del llibre Parva
Memoria,en motiu de la intervenció del Mossos d'Esquadra! Rescato alguns dels seu aforismes que vaig ficar a l’entrada del mes de
Febrer.
“El dinero és el
bálsamo racionalizador de Cataluña”
“No hay en
Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de
onanismo”
“Cuando un
catalán está satisfecho lo expresa diciendo: “A mí, ya me va bien”
Ara us presentarem al seu germà, Diego Pérez De Los Cobos,persona
designada pel Ministeri per coordinar els mossos, (extret del diari ARA):
De 53
anys, Diego Pérez de los Cobos és coronel de la Guàrdia Civil i diplomat de
l'Estat Major. Des de fa 11 anys està vinculat al ministeri de l'Interior,
inicialment com a assessor del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba i, des del
2011, com a director del gabinet d'Estudis sota les ordres de Jorge Fernández
Díaz i, ara, de Juan Ignacio Zoido. Té experiència en policia judicial i també
en la lluita contra el terrorisme d'ETA. Durant la seva època al País Basc, va
ser jutjat el 1997 per tortures a Kepa Urra, membre d'ETA, juntament amb cinc
agents més de la Guàrdia Civil. De los Cobos va ser exonerat en un cas que va
acabar amb condemnes de quatre anys de presó per a tres dels agents.
El fiscal
autoritza a De los Cobos a convocar totes les reunions de planificació i
coordinació de l'esmentat dispositiu que siguin necessàries amb els
responsables autonòmics de Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra,
"havent de donar explicacions del resultat" al fiscal.
Una família experta en la lluita
contra el Procés
El seu
cognom ha sonat molt a Catalunya els últims anys. El seu germà Francisco Pérez
de los Cobos va ser el president del Tribunal Constitucional (TC) entre el juny
del 2013 i el març del 2017. I, a més de la polèmica per tenir el carnet del
PP, durant el seu pas per l'alt tribunal va ser protagonista en algunes de les
sentències contra les resolucions del Procés, com la declaració de sobirania
del 2013, el 9-N i també la declaració de ruptura del 2015. La sentència del TC
contra aquesta última és la que basa tot el procés judicial i policial actual
contra el referèndum. El Parlament el va intentar recusar en diverses ocasions
per haver "menyspreat" els catalans en conferències i llibres.
Francisco
va lluitar contra el Procés des dels tribunals i, ara, Diego ho fa des de la
policia.
I finalment presentarem al pare de la criatura
(tret de La Vanguardia.)
“Su padre fue parte de la candidatura en Murcia del
partido de extrema derecha Fuerza Nueva para el Congreso de los Diputados en
las elecciones generales de 1977.”
Li recordo el que vaig dir en l’entrada del més de Febrer al seu germà.
“Si fes cas de les
seves pròpies sentències entendria més al poble català, ja que ens il-lumina
dient: ”El precio del desprecio és el odio”…i mes endavant diu “Hay
que administrar cuidadosamente el desprecio ,pues rara es la inteligencia que
no lo advierte y más rara la que lo perdona”. Doncs això és el que ens
passa a molts catalans, ja estem farts del despreci del seu ”expartit” i del
seu tribunal. Un tribunal que sol estar anys i panys per resoldre conflictes
però casualment quan es tracta de Catalunya en un temps record la sentencia és
sempre contra Catalunya.”
Finalment acabarem tal com hem començat,amb un fragment del mateix llibre
de Jaume Barberà:
“Has investigat qui són
alguns dels alts funcionaris de l’Estat,quines són les seves famílies i d’on
vénen?”
“Sigui com sigui,
Franco va morir al llit, i el règim tampoc no hagués pogut durar massa més
temps fora del món. Per tant,ells mateixos també volien se lampedussians. Els
pares de la constitució,em refereixo als demòcrates,vull creure que van fer el
que van poder. Però aquell procés va legitimar i legitima el bàndol guanyador
de la Guerra Civil i els seus priviligis. Fixa’t com s’aferren a la Constitució
del 1978 redactada amb l’alè militar al clatell, un alè que no la va deixar ni
complir tres anys sense condicionar-la:23-f. “
I amb els aforismes de seu germà altre cop,perquè, no cal ser molt intel·ligent
per saber que les ferides encara obertes
pel despreci i humiliació de l’estatut ens
han portat,en part, on estem ara,i el
despreci i la humiliació de intervenir les finances de la Generalitat no
tancaran mai i ens portaran a l’alliberament final.
”El precio del desprecio és el odio”
Hay que administrar cuidadosamente el desprecio ,pues
rara es la inteligencia que no lo advierte y más rara la que lo perdona”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada