Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 10 de juliol del 2007

Catalunya i Espanya no encaixen.

Interessantísim dossier de la revista L'avenç en el seu número 322, titulat Catalunya 30 anys després 1977- 2007.
L'altre dia li deiem al senyor Duran i Lleida que fes cas del senyor Cambó, i que es tragués del cap això d'intentar canviar Espanya. Com molt bé surt en aquest dossier no fa falta anar tant lluny, sinó recordem l'operació reformista de Roca, cito textualment:
"... El desgavell de la dreta Espanyola i la seva gran dificultat d'acomodar-se a la vida democràtica després de tants anys de confortable dictadura, exigia una actuació decidida cap a l'entesa liberal i democràtica i la creació d'una opció política de centre. Aquí neix l'operació reformista, com a responsabilitat addicional de CDC , vist el resultat de les eleccions del 28 d'octubre de 1982. El problema paradoxal de voler participar des de CDC en la construcció d'una força reformista d'àmbit estatal i sota el lideratge de Miquel Roca era precisament aquesta responsabilitat addicional , una manera molt gràfica de dir que s'entra a casa del veí per reformar-la i arregrar-la .Aquí va fallar el sentit comú més elemental. Un catalanista liberal, president del govern Espanyol? L'Espanya integrista se subleva i part de l'altra també. L'operació reformista va ser un desastre total, llevat (lògicament) de Catalunya. Aquest fracàs de CDC per articular i participar en una organització política d'àmbit estatal posa altre cop a debat la complicada relació entre partits nacionals catalans i partits estatals Espanyols. També les esquerres federals catalanes han tingut experiéncies ben negatives en aquest sentit. Les crisis del PSUC de 1949 i de 1981 no es poden entendre sense la intervenció del PCE, igual com la ruptura d'ICV amb IU el 1997, o les desavinences entre el socialisme català i el socialisme espanyol, des de la frustada entesa entre la USC i el PSOE els anys trenta fins a l'actualitat. Tots els catalanismes tenen problemes de ralació i d'entesa amb els seus partits homònims o ideològicament propers d'àmbit estatal."
Miquel Caminal i Badia.