Aquests
és el títol del llibre d’aforismes del mismíssim president del constitucional,
aquell tribunal on fa cap tot lo que fa el govern de la generalitat i no li agrada
al PP (llei de pobresa energètica,llei sobre els dipòsits bancaris, conselleria
d’exteriors…..). El senyor en qüestió es diu
Francisco Pérez de los Cobos. Doncs aquest ex militant del PP entre els
anys 2008 i 20011 ens va deixar sentències dels seus pensaments més profunds,
inútils e innecessaris alhora. Els que van sortir principalment a la premsa van
ser:
“El dinero és el bálsamo
racionalizador de Cataluña”
“No hay en Cataluña acto político que
se precie sin una o varias manifestaciones de onanismo”
“Cuando un catalán está satisfecho lo
expresa diciendo: “A mí, ya me va bien”
Si
fes cas de les seves pròpies sentències entendria més al poble català, ja que ens
il-lumina dient: ” El precio del
desprecio és el odio”…i mes endavant diu “ Hay que administrar cuidadosamente el desprecio ,pues rara es la
inteligencia que no lo advierte y más rara la que lo perdona”. Doncs això
és el que ens passa a molts catalans, ja estem farts del despreci del seu ”expartit”
i del seu tribunal. Un tribunal que sol estar anys i panys per resoldre
conflictes però casualment quan es tracta de Catalunya en un temps record la
sentencia és sempre contra Catalunya.
I és
que s’han guanyat a pols ser els guanyadors per aquells que han fet més per la causa independentista segons
herois indepes, imposant-se a Paco Marhuenda director de La Razón.
- També en s il·lumina dient “ La única ideología capaz de seguir produciendo pesadillas es el nacionalismo”. Suposo que es deu referir al nacionalisme Espanyol… Encara que jo continuo pensant que no predique el que escriu ja que també diu “Casi siempre es la libertad quin mejor resuelve los problemas de orden”. En això estem d’acord, per això volem votar i així ser lliures d’una punyetera vegada… “ Però com vostè afirma, “ “La cegura es una condición de cada hombre”. L’únic aforisme del qual fa cas és aquell que diu “ La forma de enquistar un problema es personalizarlo”. Això ho fan molt bé personalitzen el problema Català en lo Nacionalisme (Català) i així estem de 1714 o més…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada