La fi de l'imperi .1977-2029 (2).

Recordem el que vam escriure el passat 2 d’Octubre “Les CATASTROFES que es produiran a España entre els anys 1977 i 2029 es podrien evitar coneixent La Matemàtica de la Història.”

Doncs bé de les catàstrofes que han passat (i continuaran passant fins a la desintegració total de l’imperi) durant aquest més de 20 dies han estat  2  principalment;l’aplicació immediata del famós i tant desitjat per casi tots del famosíssim 155 (catàstrofe que serà més per ells que per naltres crec),i la catàstrofe més gran ,el retorn dels presos polítics a l’Estat Espanyol,l’empresonament dels “Jordis”.  Mireu si tenen barra els polítics i “periodistes” Espanyols que no diuen presos polítics, diuen polítics presos,i m’ho comparen amb qualsevol membre del PP imputat per corrupció...mala fe,mesquinesa i tot lo que volguéssiu.

Aquesta aplicació ara si,(ja que es pot dir que des de el dia que es van intervindre les finances de la Generalitat el passat dia 20 era un 155 directe sense passar pel Senat),ha servit per demostrar el que sempre havíem defensat en aquest bloc.

- PP i PSOE  són exactament el mateix, com a molt varien les formes,recordem “no hi ha res més semblant a un Espanyol de dretes,que un Espanyol d’Esquerres”

- El PSC mai ha existit,sempre fa de comparsa del PSOE,fins i tot per anul-lar l’autonomia!.En aquest bloc tinc unes 10 entrades indignant-me per aquest fet,sobretot l’any 2007.

                                                       

Al gener del 2016 ,coincidint amb la tornada al bloc ja vam escriure:

“Ara el tema està tranquil per part de l’estat que encara no té govern,però quan en tinguin la maquinària de l’estat pot ser apustuflant….

“Tant si el procés acaba bé com sinó farà camí,i les animalades que vindran de Madrid seran dignes de comentar, això seguríssim, Espanya en aquest sentit no falle mai….. “

Parlant de memòria hem tingut a la Policia i Guàrdia Civil regirant impremtes i buscant urnes,(sense trobar-ne ni una!),2 vaixells al port de Barcelona i un a Tarragona amb un total de 10.000 policies a Catalunya “vigilant” la població, el fiscal general de l’Estat amenaçant tots els alcaldes si ficàven les urnes,les finances de la Generalitat intervingudes amb detencions d'alts càrrecs incloses,repressió brutal i desmesurada el 1 d’Octubre contra la gent que defensava les urnes (a dones i avis inclosos),multa de 5 milions d’Euros a Mas Ortega i Rigau pel 9-N amb un temps d’inhabilitació inclòs,els ”Jordis” a la presó amb una interlocutòria per part de la Jutgessa inventant-se delictes i que dintre d’uns quants anys serà estudiada com a demostrativa de la nul-la separació de poders a l'Estat Espanyol, possible empresonament al Major del Mossos per sedició ,i possible empresonament a Puigdemont Per “rebel-lió” (com en temps de Franco “adhesión a la rebelión”).  Sense esmentar el patètic discurs del Rei justificant el “a por ellos”,la continuada maquinària del Constitucional sempre en contra de la Generalitat i el famós 155. Ja vam dir que “Espanya no falle mai”,i també vam dir  el passat 5 d’Octubre; “Passarà de tot i res bo,però són els passos finals, i crec que tots perdrem algo en major o menor mesura”,per desgràcia els “Jordis” han perdut massa,la seva llibertat.

                                              

                                          

I es que tornant a Deulofeu, l’Estat Espanyol tindria que saber que:

“Els resultats que estem veient ens demostren que un poble és incapaç d’anihilar completament un altre poble, a pesar de comptar amb tots els mitjans possibles, des d’aquells que provenen dels instints de màxima animalitat de l’home,fins aquells que provenen de la influència que pot produir una gran cultura” . (Catalunya i l’Europa Futura pàg 57)

“Catalunya exigirà les atribucions que avui li han estat negades. Ens trobem,per tant,solament en un moment favorable,en el qual s’han fet efectives gran part de les aspiracions catalanes,però no ens trobem,ni molt menys,en un moment definitiu. Catalunya anirà seguint el seu camí d’engrandiment d’una manera sistemàtica,ininterrompudament,sense que pugui haver-hi forces humanes capaces de deturar-la. El renaixement de Catalunya no és un fet esporàdic ni accidental,capaç de seguir una vida migrada,ni és tampoc el producte d’uns quants homes intel·ligents que hagin volgut aixecar un poble. El renaixement català,com el de les altres nacionalitats,obeeix a raons més profundes,que tenen llur explicació dins el camp de la biologia humana."

(...)Ens trobem solament al inici d’un camí de lluita:lluita cultural per a situar el nivell mitjà del nostre poble a l’altura necessària per a desenvolupar una vida de gran envergadura,lluita interna per  tal de superar les muntanyes d’incomprensió que avui mantenen divorciades les nostres classes socials,lluita de reivindicació política, en pugna constant contra l’imperi de Castella”.

“El camí és llarg,però serà fecund. Tenim,com a fites bàsiques que ens esperonen,una vella història de gran noblesa,una llei evolutiva que ens posa de manifest el despertar indiscutible de les nacionalitats que foren vençudes a principis de l’Edat Moderna . Una realitat política que es va accentuant cada dia.”

“És absurd pensar en fites definitives. No poden ésser ho ni un Estatut,ni una catalanització total. La llibertat serà sols el començament d’una nova etapa gloriosa. La catalanització total serà l’inici d’una nova etapa cultural,durant la qual haurà de posar-se de manifest novament el poder creador de la raça catalana”

“No hem de plànyer-nos per les dificultats que trobem pel camí. Les dificultats que es vencen enforteixen els pobles. Nosaltres,amb la nostra situació econòmica favorable,amb el nostre tremp de poble treballador,triomfarem d’unes dificultats molt més febles que les que hagueren de vèncer aquells altres pobles”. (Catalunya i l’Europa futura Pàgs 287-89). Any 1978