Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 24 d’octubre de 2017

No podreu evitar-ho. Catalunya i l'Europa Futura (2).

En l’última entrada del passat dia 19 ja vam dir que tindríem més entrades sobre el que va deixar escrit Deulofeu sobre l’Europa futura. Doncs bé,el passat dia 16 teníem al diari Ara,un article titulat “He sentit vergonya”, va dir Juncker. Del Periodista Lluís Caelles, allí llegíem:

 “He sentit vergonya”. I la sala va callar. Desenes de periodistes omplíem aquell juliol del 2005 la sala de premsa on el president de torn del Consell de la Unió, Jean-Claude Juncker, donava per trencades les negociacions per quadrar els pressupostos europeus del període 2007-2013. El Regne Unit no va voler renunciar al famós “xec britànic” i Holanda exigia retallar aportació. Londres i l’Haia van liderar un bloqueig al qual es va afegir Espanya. Ni l’oferta dels països més pobres de renunciar a aportacions va servir de res. “He sentit vergonya”, va tronar Juncker, amb els ulls vidriosos. Europa i els seus valors havien desaparegut darrere el mercantilisme més lacerant. Va fer una pausa, i enmig d’un silenci espès hi va tornar: “He sentit vergonya”.

 Primer dir que molts catalans també hem sentit vergonya per la casi nul-la condemna d’Europa als fets de l’1 d’Octubre i al seu suport a les mesures que vol començar l’estat Espanyol arran de l’aplicació del famós 155. Feta aquesta puntualització,que passés aquesta inestabilitat per a Deulofeu era perfectament previsible tal com va escriure en un article a l’Empordà Federal el 4 d’Octubre de l’any 1930,titulat : LA UNIÓ FEDERAL EUROPEA I LES MINORIES NACIONALS.  Perquè era tant previsible aquest fracàs de la unió Europea i poca estabilitat si aquesta només era de caràcter econòmic? Recordem part del seu escrit:


                                                                Resultat d'imatges de projecte briand


“Al Ministeri d’Afers Estrangers de França, va ésser facilitat fa poc temps, el memoràndum del senyor Briand sobre el règim de la Unió Federal Europea. Avui aquest projecte ja ha entrat dins la Societat de Nacions. La seva finalitat és la d’unir els estats europeus actualment constituïts, en una confederació, però no en una confederació de caràcter polític, sinó solament en una confederació de caràcter econòmic.”

“El prescindir de l’aspecte polític, fa creure que es parteix del principi de la immutabilitat dels estats avui existents, i el seu exclusiu aspecte econòmic, més que tractar-se d’un projecte de confederació, fa creure que es tracta de crear una espècie de trust financer”

“(...)Anar a una confederació prescindint de les vertaderes nacionalitats,avui ja és absurd. Aquest projecte anant bé,possiblement no aconseguiria altra cosa que augmentar la concentració capitalista en poques mans,amb millor defensa per les grans potències industrials i ,en conseqüència,amb greu perjudici dels demés pobles europeus. Aquest projecte, lluny d’afavorir els corrents democràtics d’Europa,contribuiria a augmentar la força del capitalisme i per tant a accentuar un dels perills de l’estabilitat Europea.”(recordem els aspectes nefastos de l’austeritat i les famoses dues velocitats)

Més endavant en el mateix article Lluís Caelles reproduïa les paraules de Juncker que esmentàvem en l’entrada anterior:

 “No m’agradaria tenir una UE amb 98 estats. Ja és complicat amb 28, no serà fàcil amb 27, però 98... Això és impossible”. 

Actitud que Deulofeu ja ens va advertir que passaria si prosperava el projecte Briand:

“(...)Briand en aquest projecte sembla desconèixer l’existència,o millor dit,sembla voler prescindir del problema de les minories nacionals avui d’una importància cabdal per a l’esdevenidor europeu. Es fàcil però de comprendre aquesta actitud. Acceptar aquest problema amb totes les seves conseqüències equival a destruir el concepte avui generalment admès de nació. Actualment nació i estat és una mateixa cosa. Acceptar el problema minoritari equival a desfer aquest error. La pàtria única e indivisible dels xovinistes francesos,dels camises negres italians i demés feixistes i xovinistes de tot el món,queda destruïda acceptant el problema minoritari. Si aquest problema,fins avui ha tingut l’ajut almenys aparent de les potències Europees,ha estat perquè ha comptat amb un home idealista i sense problemes d’aquesta mena a casa seva,com per exemple Wilson,i per altra part,perquè no deixa d’ésser agradable de veure promoure moviments redemptistes a casa del veí,quan aquest problema no es sap veure que també pot existir dintre de casa. (Recordem a Juncker:  “Si permitimos -y no es asunto nuestro- que Catalunya se separe, otros harán lo mismo. Y no quiero eso”)

Avui que a França tenen un problema alsacià i d’altres en perspectiva,no té res d’estrany que la unitària i conservadora república,presenti projectes d’unió federal europea prescindint de les minories nacionals (per això l’actual president de la República Francesa Emmanuel Macron dona suport al 100% a totes les mesures de Rajoy amb els catalans). No sabem l’èxit que tindrà el nou projecte,però si els estats europeus actuals es donen compte de que tots ells tenen problemes nacionalistes en actiu o en potència,(entenent per tals a les nacionalitats sotmeses,aparentment dominades i assimilades,i que avui comencen a redreçar-se ) es probable que procurin ofegar o almenys treure tota força possible al moviment minoritari.” Profètic!

I es que el problema de base de l’actual Unió Europea ja el va dir Deulofeu en el mateix article ,i que amb el “problema Català” s’ha evidenciat més  que mai:

“El projecte Briand,lluny d’ésser un pas cap a la confederació,no és res més que una trava posada en el camí d’aquest ideal. Equival a posar un vel sobre el problema minoritari,per a conservar els principis unitaristes que han creat les grans potències actuals.”


                                                          Resultat d'imatges de l'emporda federal alexandre deulofeu                     

En l’entrada anterior ja vaig dir que no podrien evitar el “ problema minoritari”. Recordem que va deixar escrit al llibre “ Catalunya i l’Europa futura”:

“ A Europa,hi ha plantejat el problema de les nacionalitats renaixents,que fatalment ha de resoldre’s a favor d’aquestes. La guerra l’ha resolt en part,però queden encara una gran majoria de pobles per alliberar-se,i el problema no restarà solucionat mentre no es reconegui la llibertat de les nacionalitats irredentes,i d’aquelles altres que es puguin anar desvetllant”

“No estant alliberades totes les nacionalitats renaixents,queden encara pobles imperialistes que procuren mantenir la carcassa de llur cos que s’està descomponent,però el moviment alliberador avança”

“(...) Avui podem afirmar,davant el fet real del desvetllament de les nacionalitats sotmeses,de la desfeta evident dels règims imperialistes,i del procés històric que acabem d’estudiar,que l’avenir està reservat a les nacionalitats renaixents que avui tornen a la vida .Avui davant del fet Català, com davant dels altres moviments nacionalistes,siguin avançats o tot just s’iniciïn,hem de sentir-nos plenament optimistes. Les lleis de la natura,les lleis biològiques,tant les referents a l’individu com les referents a les col·lectivitats,són més fortes que els desigs dels homes,i així quan han existit homes conscients que s’han trobat en el moment de decadència de llur nacionalitat,han sucumbit irremissiblement enfront del destí,inversament,quan la renaixença,per llei biològica,d’una nacionalitat, volen oposar-s’hi totes les forces del poble opressor,aquest va de fracàs en fracàs,fins arribar a la impotència completa,i llavors la nacionalitat opresa s’aixeca lliure com un sol radiant”


Per això no ens cansarem de recordar que no podran evitar-ho... I casualment escric aquest article la setmana que a La Vanguardia hem pogut llegir els següents titulars: "Lombardía y Véneto exigen más autonomía con un aplastante sí en los referéndums",i també " Roma està dispuesta a negociar más autonomía para Lombardía i Véneto"
 

                                                   
                                               
                                             Resultat d'imatges de referendums lombardia i veneto



Lo que dèiem,no podreu evitar-ho....



Cap comentari: