Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 19 d’octubre de 2017

No podreu evitar-ho. Catalunya i l’Europa Futura (1)

Recordem les paraules del president de la comissió europea Jean Claude Juncker:

 “Si permitimos -y no es asunto nuestro- que Catalunya se separe, otros harán lo mismo. Y no quiero eso”
“No me gustaría ver una Unión Europea que en 15 años esté compuesta por unos 98 estados”, continuó. “Ya es relativamente complicado con 28 y con 27 no será más fácil, pero con 98 sería simplemente imposible”


                                                         Resultat d'imatges de jean clode juncker

Doncs bé, Deulofeu ja va escriure l’any 1978 que no podreu fer res per evitar-ho;. Avui només ficarem un tast del que va escriure al respecte:

“No hem d’esperar que siguin els representants de les oligarquies actuals els qui portin la veritable confederació europea. Aquests,el que faran serà dificultar-la. A la confederació,ens hi anem acostant des de la passada guerra,i hi arribarem per la resolució de multitud d’aspiracions parcials,no per l’acció de quatre personalitats polítiques europees. A la Península Ibèrica,la confederació de repúbliques,la portarà Catalunya secundada pels altres pobles renaixents d’Espanya. De no existir aquestes individualitats,amb plena consciència de llur particularisme,la república Espanyola no seria federal,seria una república unitària. La mateixa evolució segueixen els altres Estats unitaris d’Europa,tant repúbliques com monarquies,evolució que s’anirà accentuant a mesura que el renaixement dels pobles sotmesos es vagi intensificant”.

“Avui,els únics pobles d’Europa que desitgen la confederació veritable són aquells que constitueixen una nacionalitat lliure amb caràcter ètnic definit,i les repúbliques verament democràtiques i federals d’Europa. Els altres estats Europeus,i principalment les grans potències,són els més grans enemics de la veritable confederació. Arribar a la realització d’aquest ideal és tasca llarga,però cada dia es va acostant,puix que la personalitat dels pobles sotmesos es va perfilant amb més intensitat cada dia.”
Catalunya i l’Europa Futura, pàgs 246-247. Any 1978.



                                                     Resultat d'imatges de catalunya i l'europa futura 


Tot i la por que com sempre La Vanguardia vol fer als catalans:

Estaba escrito. Este diario ha venido advirtiendo en los últimos años que las instituciones europeas nunca admitirían la separación unilateral de Catalunya. Varias son las razones de esa negativa, pero la principal es la siguiente: la Unión Europea debe preservar su estabilidad en un momento especialmente duro y complejo de las relaciones internacionales. La ruptura forzada de uno de sus estados miembros podría generar un efecto dominó en otros países de la Unión. España, con todos sus problemas a cuestas, no es la infeliz Yugoslavia de los años noventa. Conviene excluir del debate público, intenso, acalorado e incluso áspero estos días toda referencia al drama balcánico. España no es balcánica. Catalunya, tampoco.

Es necesario, en primer lugar, ser muy respetuosos con el principio de realidad. Ni la Unión Europea, ni los principales países del mundo están dispuestos a favorecer la ruptura de España. Al contrario. Los pronunciamientos de los últimos días no dejan ninguna duda al respecto. El presidente del Consejo Europeo, Donald Tusk, principal figura institucional de la Unión, ha recomendado diálogo entre Madrid y Barcelona dentro de la Constitución. Diálogo sin uso de la fuerza. El presidente de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker, declaraba ayer que la Unión se opone a una hipotética independencia de Catalunya, entre otras razones, por el efecto dominó en otros países. Juncker añadía que la Comisión Europea no piensa efectuar ninguna labor de mediación. En el mismo sentido se pronunciaba hace unos días el presidente de la República Francesa, Emmanuel Macron. El ministro de Asuntos Exteriores alemán, el socialdemócrata Sigmar Gabriel, calificó hace unos días de “irresponsable” cualquier intento de declaración unilateral de independencia en Catalunya y abogó por una solución dialogada dentro de la Constitución. El jueves, coincidiendo con la fiesta del 12 de Octubre, el secretario de Estado norteamericano, Rex Tillerson, despejaba cualquier sombra de duda que pudiese haber sobre la Administración norteamericana: “Estados Unidos quiere una España fuerte y unida”. En el mismo sentido se ha pronunciado Canadá, país de referencia en el asunto que nos ocupa. El Vaticano rechaza llevar a cabo un papel mediador. El presidente de México ha dicho que jamás reconocería una Catalunya independiente. Los mensajes son rotundos y claros. Rusia también dice apoyar la integridad de España, aunque algunos de sus medios de propaganda e intoxicación en internet deslicen noticias falsas que algunos soberanistas creen muy ingenuamente. No hay apoyos en el horizonte. Ninguna instancia internacional de relieve se propone para una mediación. Esa es la verdad.



                                                        Resultat d'imatges de catalunya i l'europa futura

De moment llegint aquesta editorial els pronòstics es van complint,ja que:

 “No hem d’esperar que siguin els representants de les oligarquies actuals els qui portin la veritable confederació europea. Aquests,el que faran serà dificultar-la”; “Els altres estats Europeus,i principalment les grans potències,són els més grans enemics de la veritable confederació”

 I segons podem llegir avui a Vilaweb:

El número dos del grup parlamentari socialdemòcrata eslovè, Jan Skoberne, està convençut que Eslovènia serà ‘un dels primers’ estats a reconèixer la futura república catalana. Arran de l’article de VilaWeb en què s’explicava que ‘Espanya tem que Eslovènia reconegui la independència de Catalunya‘, el diputat ha respost: ‘No cal que tinguin por. El poble d’Eslovènia fa costat a Catalunya. Estic convençut que serem dels primers a reconèixer la nova república.’”

O sigui que  “Avui,els únics pobles d’Europa que desitgen la confederació veritable són aquells que constitueixen una nacionalitat lliure amb caràcter ètnic definit,i les repúbliques verament democràtiques i federals d’Europa.


Continuarem ficant que va dir Deulofeu al respecte....


                                                  Resultat d'imatges de regions of europe 


Cap comentari: