Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 5 d’octubre del 2017

La fi de la Monarquia.

El passat 2 d’Octubre escrivíem en aquest bloc, com una de les moltes catàstrofes que afecten l’estat Espanyol,  que la monarquia estigi absent(amb canvi de rei per escàndols de tot tipus que havia estat ficat a dit per un dictador) i legitimant totes aquestes mesures amb el seu silenci” . Doncs bé ahir el  Rei amb els seu 6 minuts de discurs ens va donar la raó i va legitimitzar tota la violència de l’Estat,sense fer ni un esment als més de 800 ferits,sense condemnar les agressions de la policia i acusant la Generalitat de “deslleialtat intolerable”,justificant així tot el que pot vindre.  Ahir el Rei va pendre part per una visió determinada d’Espanya,la més bèstia,la d’arrel Franquista,donant així i justificant tot lo que vulgui fer el PP,els seus jutges i policia;suspensió de la Generalitat ,detencions etc,etc,etc.

Que un rei tingui un enfrontament entre els seu súbdits i no se li ocorri res més que legitimar un bàndol,donant l’esquena als que no pensen com ell,demostra la seva fi i que només regna per a uns quants. Torna a demostrar ara el cap d’Estat,que només hi ha una visió d’Espanya ,i tothom que no comulgui amb esta ho té clar. Com ja vam dir al article “un altra Espanya és possible” ,amb l’estat Espanyol només hi ha 2 camins,assimilació o llibertat.

 Passarà de tot i res bo,però són els passos finals, i crec que tots perdrem algo en major o menor mesura,i si ahir dèiem que l’Estat morirà matant,la monarquia també. Si vol cavar la seva pròpia tomba amb actes difícils de justificar és la seva decisió. Com han escrit Antoni Basses i dit Turull,   ha legitimitat el a por ellos!!!!!!! Ès un inconscient i un inepte.. Va parlar com un ministre qualsevol del PP. Subscrit al 100%.

Resultat d'imatges de liberation


“és allò de la funció d’arbitratge que diu la Constitució: “Arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”. Bé, el rei ahir no va fer res d’això. Es va limitar a llegir el discurs que li va donar Rajoy, probablement amb el consentiment del PSOE i, no cal dir-ho, de Ciutadans.”

He sentit gent que diu, “el rei ni tan sols es va dirigir als centenars de persones que van patir la violència de diumenge, de la policia contra gent pacífica que volia votar”. És veritat. Però és que és molt pitjor: el rei no és que no es vagi dirigir als agredits, és que no es va dirigir als tres milions de persones mobilitzades diumenge, ni tan sols a les 176.566 persones que van votar ‘no’. ¿És incapaç d’entendre la humiliació col·lectiva que significa que en un estat suposadament democràtic, membre de la Unió Europea, passis por per si la policia et ve a agredir? En això, el rei va fer el mateix que sempre fa Rajoy: no dirigir-se mai als que no pensen com ell, els va ignorar. ¿Hi ha milions de persones que van a votar? Es parla de Puigdemont i se’ls ignora. És que és més greu: el 82% dels catalans volen un referèndum acordat amb l’Estat, segons una enquesta recent d’‘El País’. És igual, el que digui Rajoy. Ahir el rei Felip VI va cometre un error molt semblant al que el seu avi, Alfons XIII, va cometre el 1923. Alfons XIII es va posar en mans del general Primo de Rivera i la seva dictadura. La Mancomunitat es va acabar, sí, però va ser ‘pan para hoy y hambre para mañana’, perquè el 1931, la que es va acabar va ser la monarquia, el rei es va haver d’exiliar. Ahir el rei va obrir la porta a qualsevol cosa: l’estat d’excepció, la suspensió de l’autonomia, la detenció del president i del govern, el que vulguin. Va ser un ‘a por ellos’. Ha hipotecat per sempre la Corona en mans del PP i del PSOE. Suposo que els deu una abdicació ràpida que va passar per sobre de la corrupció i el comportament poc exemplar del seu pare, ell deu saber què fa. Però no ha mostrat ni una ínfima part de l’olfacte polític que son pare i Suárez van tenir el 1976 i el 1977, quan van fer tornar Tarradellas, van restablir la Generalitat o van legalitzar el Partit Comunista, i això que encara eren vives milions de persones que havien fet la guerra. I no em refereixo que ahir sortís a dir “mañana referéndum”, em refereixo a haver-se mogut una mica més tots aquests anys. Què va passar ahir? Que ell no va parlar dels catalans, però molts catalans el van contestar a mig discurs amb una cassolada immensa.








Aquí algunes reaccions de la prensa internacional.

El diari francès Libératon posa el rei espanyol Felipe VI cap per avall en la portada de demà. ‘La història s’ha tornat boja?’

The Guardian considera inusual i agressiva la intervenció de Felipe VI. I destaca: ‘No va fer cap esment a la violència que va malmetre el referèndum quan els agents de policia van irrompre als col·legis electorals, van agredir votants i van disparar bales de goma contra la gent.’

El diari francès Le Figaro parla també ‘d’un discurs tan estrany com agressiu’, i destaca molt que ‘no hi ha cap apel·lació al diàleg’ i que ‘no es va fer cap esment als nou-cents ferits per les càrregues policíaques que han impactat tant els catalans com els espanyols’.

Entre la premsa francesa, es destaca el titular que fa el Libération sobre el discurs de Felipe VI: ‘El rei d’Espanya ataca amb violència els independentistes.’

A Itàlia, La Repubblica diu que el rei espanyol ‘no fa cap referència a la violència de la policia enviada des de Madrid’.

Fins i tot alguns d’aquests mitjans s’han fixat en l’escenificació del missatge de Felipe VI. Euronews hi dedica un tema a part i tot, en què explica el retrat que hi havia darrere: ‘És un retrat de Carles III, l’avantpassat Borbó del rei actual, que va imposar la llengua espanyola en detriment del català en el sistema educatiu l’any 1768.’

Barber enllaça a un altre piulet, escrit pel periodista del diari Paul Mason, que qualifica el discurs de Felipe VI de ‘kamikaze’.

Els diaris més influents del món demanaven ahir en els editorials una solució negociada en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Apel·laven al diàleg, i, bo i deplorant la declaració d’independència i negant la validesa del referèndum, proposaven solucions per a Catalunya, com ara ‘més autogovern’ o l’acord per a un referèndum pactat. Per això, quan al vespre van veure el discurs de Felipe VI, que derruïa qualsevol possibilitat de diàleg i adobava el camí per a la intervenció de Catalunya, van quedar sorpresos.

Avui reflecteix aquesta estranyesa, la premsa internacional. Per exemple, al Financial Times (vegeu l’editorial d’ahir), el seu editor, Lionel Barber, ha piulat: ‘Espanya necessita mediació internacional, no la intervenció de la monarquia, que sembla un últim llançament equivocat de daus a Catalunya’.

 Però siguem sincers,algú s'esperava una mica d'intel-ligència per part d'un Borbó????????? Froilán de todos los Santos potser ho hagués fet millor (o no).