Contra la catalanofòbia i el sindrome d'Estocolm. Per la dignitat Nacional.
"EL PROCÉS"
Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes" Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.
diumenge, 29 d’abril del 2007
Cap pessimista ha descobert el secret de les estrelles, ni ha navegat per mars desconeguts, ni ha obert una nova porta a l'esperit humà.
HELEN KELLER, Optimisme 1903
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Ja! A qui se li pot acudir una tonteria així? Tanmateix jo diria, con santa teresa, que no s'obrin les vertaderes portes de l'esperit si no passes per les nits fosques. I meny els secrets de les estrelles. Habrasevisto! I que una merda tant de blanc i negre i bo i dolent i cara i creu. Estes frases fetes si tindrien que deixar-les a la bossa de la brossa!
No se qui ets pero veig que este aforisme no t'ha agradat. Aquest pensament simplemen volia reforçar la idea que volia transmetre fe en el meu escrit "No es pot fer res". Si els catalans haguessim sigut pessimistes no aguessim lluitat per canviar la nostra situació, si Bladé hagués estat un pessimista no hagués escrit ni un llibre,si els negres del Missisipi ho haguéssin estat ara encara estarien recollint coto... No us heu fixat que a la feina les persones que sempre es queixen son les que la gent sempre se aparte de elles? Si tots fossim pessimistes mai lluitariem per canviar res i el que es pitjor seriem gent que tot lo dia es queixa, critica i crida. I tot perque no te ganes o no pot canviar la seva siuació.
2 comentaris:
Ja!
A qui se li pot acudir una tonteria així?
Tanmateix jo diria, con santa teresa, que no s'obrin les vertaderes portes de l'esperit si no passes per les nits fosques. I meny els secrets de les estrelles.
Habrasevisto!
I que una merda tant de blanc i negre i bo i dolent i cara i creu.
Estes frases fetes si tindrien que deixar-les a la bossa de la brossa!
No se qui ets pero veig que este aforisme no t'ha agradat. Aquest pensament simplemen volia reforçar la idea que volia transmetre fe en el meu escrit "No es pot fer res". Si els catalans haguessim sigut pessimistes no aguessim lluitat per canviar la nostra situació, si Bladé hagués estat un pessimista no hagués escrit ni un llibre,si els negres del Missisipi ho haguéssin estat ara encara estarien recollint coto... No us heu fixat que a la feina les persones que sempre es queixen son les que la gent sempre se aparte de elles? Si tots fossim pessimistes mai lluitariem per canviar res i el que es pitjor seriem gent que tot lo dia es queixa, critica i crida. I tot perque no te ganes o no pot canviar la seva siuació.
Publica un comentari a l'entrada